Categoria: Llicències i activitats

La Sindicatura de Greuges de Barcelona obre un expedient d’ofici arran de l’incendi en un hotel al carrer Nou de la Rambla

Incendi Nou de la Rambla

En el marc de l’incendi del 12 de febrer en un establiment destinat a activitat hotelera al carrer Nou de la Rambla, amb una víctima mortal i vuit persones ferides, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha iniciat un expedient d’ofici per tal de conèixer la situació administrativa de l’hotel i si les instal·lacions de l’establiment compleixen les condicions tècniques requerides per aquest tipus d’activitat.

Aquest incident preocupa a la Sindicatura, sobretot després de saber que el consistori ha ordenat el tancament de tot l’edifici per haver detectat problemes de seguretat. Per aquest motiu, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, s’ha dirigit al Districte de Sants-Montjuïc per a analitzar l’actuació municipal de control de les activitats hoteleres i assabentar-se de si constaven expedients d’inspecció en tramitació.

Cal unificar criteris per l’assignació de terrasses en cas de concurrència de sol·licituds

terrasses carrer Blai

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tancat l’actuació d’ofici sobre l’estudi de l’atorgament de llicències de terrasses amb la constatació que el sistema d’assignació d’espais disponibles no està harmonitzat en el conjunt de la ciutat en els casos en què el nombre de sol·licituds supera el de llicències atorgables.

Ara com ara, el Manual operatiu de l’Ordenança de terrasses vigent, més enllà d’establir que la distribució ha de ser igualitària entre concurrents i proporcional a la capacitat del local, no conté cap desenvolupament sobre el procediment específic que ha de regir la distribució equitativa de l’espai en els casos en què el nombre de sol·licituds superi les llicències disponibles. Tampoc consten els criteris que haurien de regir els sortejos que es duen a terme en aquestes situacions.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera imprescindible que es marquin aquests criteris amb una aplicació unitària a tota la ciutat per tal d’evitar que es donin situacions de greuge entre els titulars d’establiments de restauració en funció dels districtes on es trobin. No pot deixar-se de banda que aquest sector aporta molts llocs de treball a la nostra ciutat i ha estat un dels més castigats pels efectes de la Covid-19.

L’origen de l’actuació d’ofici

Durant els anys 2017, 2018 i 2019, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va ser receptora de diverses queixes dels establiments de restauració dels carrers Blai i Blesa (districte de Sants-Montjuïc) pel que consideraven una manca d’equitat en l’assignació de les terrasses. El problema sorgia quan l’Ajuntament decidia que en alguns trams del carrer la selecció dels titulars de terrasses es faria per sorteig donada la concurrència de sol·licituds.

Els titulars dels establiments de restauració sol·licitaven que, en cas de no ser possible una redistribució de les taules totals com havien demanat els locals afectats per tal que cap restaurador es quedi sense terrassa, almenys canviessin les condicions del sorteig, de manera que els establiments que ja han patit les conseqüències econòmiques que suposa quedar-se un any sense terrassa, no puguin repetir la mateixa situació l’any següent.

En aquell moment, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja va traslladar al consistori que la manera en què es realitzava el sorteig per a l’atorgament de les autoritzacions de les terrasses als establiments del carrer Blai incomplia l’obligació legal de distribuir de forma equitativa l’espai susceptible d’ocupació que estableix el Reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya, i infringia els principis d’igualtat i proporcionalitat als quals fa referència el Manual operatiu de l’Ordenança de terrasses.

Per aquest motiu, la Sindicatura va iniciar una actuació d’ofici amb l’objectiu de comparar les condicions en què s’executen els sortejos per l’atorgament de les autoritzacions de terrasses a tota la ciutat quan hi ha concurrència de sol·licituds, així com va recomanar concretament al Districte de Sants-Montjuïc que cerqués i apliqués un procediment legal per tal que l’assignació de les autoritzacions de les terrasses al carrer Blai fos justa i equitativa.

La normativa vinculada

Cal conèixer la normativa vinculada a l’assignació i ubicació de terrasses que impera a la ciutat per tal d’analitzar la situació. Primerament hi ha l’Ordenança de Terrasses, aprovada el 20 de desembre de 2013 i amb posteriors modificacions els anys 2016 i 2018. Aquesta disposició va acompanyada del Manual operatiu de l’Ordenança de Terrasses de Barcelona, que desplega l’aplicació d’aquesta ordenança.

També cal citar que el carrer motiu de queixa compta amb l’Ordenació Singular de les Terrasses del carrer Blai i Blesa, aprovada el gener de 2016, que determina els criteris ordenadors de l’espai que han de regir per la concessió de llicències per a la instal·lació de terrasses en el carrer Blai i Blesa.

El 23 de setembre de 2021 va aprovar-se inicialment una nova modificació de l’Ordenança de Terrasses, inspirada en les mesures extraordinàries per la crisi sanitària de la Covid-19. La previsió d’entrada en vigor és el pròxim 1 de gener de 2022 i compta amb dues novetats: les regles per a l’assignació dels espais es concretaran per decret de la Comissió de Govern i dona un termini de sis mesos per a l’aprovació d’un manual operatiu que fixi els criteris de tramitació de les llicències.

La manca d’equitat en el carrer Blai i les propostes de millora de la Sindicatura

Arran de l’actuació d’ofici, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va copsar la situació de manca d’equitat que s’estava produint en els carrers Blai i Blesa mitjançant l’aplicació del sistema de sorteig.

Quan la Sindicatura de Greuges de Barcelona va dirigir-se al Districte de Sants Montjuïc durant els anys 2018 i 2019 per proposar accions de millora que permetessin més igualtat en la distribució de terrasses, el districte va argumentar que l’Ordenació Singular de les Terrasses dels carrers Blai i Blesa havia estat impugnada en seu judicial contenciosa administrativa i això impedia la seva modificació. Des de la Sindicatura ja va manifestar-se que l’objecte de litigi (que feia referència als horaris) no afectava la distribució de mòduls, i per tant, no hi havia cap obstacle per a la modificació d’aquell apartat.  

Durant aquells anys, el conjunt dels establiments de restauració que sol·licitaven terrassa van traslladar al Districte la proposta acordada entre ells de repartir equitativament el nombre de taules en els respectius mòduls i trams de carrer, o bé excloure’ls del sorteig si el resultat d’aquest els hagués perjudicat l’any anterior. El Districte de Sants-Montjuïc no va acceptar la pretensió formulada pels interessats al·legant que això alteraria una disposició de caràcter general i que esdevenia inviable, ja que aquest fet generaria unes situacions de privilegi no justificables. Altra vegada, la Sindicatura de Greuges de Barcelona no va compartir la motivació del Districte i va insistir en l’aplicació d’un procediment legal per tal que l’assignació de les autoritzacions de les terrasses del carrer Blai fos justa i equitativa, tal com disposa el Manual operatiu de terrasses.

Davant la rigidesa del posicionament del Districte de Sants-Montjuïc, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol recordar que l’ordenament jurídic preveu mecanismes per tal de modificar aquelles normes quan de la seva aplicació en derivi una situació injusta, com ha estat el cas de l’Ordenació Singular de les Terrasses dels carrers Blai i Blesa. De fet, en la modificació de l’Ordenança de Terrasses de l’any 2018 citada anteriorment, es recollia la possibilitat que, durant la vigència de les ordenacions singulars l’Ajuntament pogués modificar-les, opció que el Districte tampoc va considerar.

Actuacions més justes a la plaça de Masadas i la rambla del Poblenou

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha treballat aquesta actuació d’ofici fent una comparativa entre la situació dels carrers Blai i Blesa amb alguns emplaçaments similars en altres districtes de la ciutat que també disposen d’ordenacions singulars.

Per exemple, en el cas de la plaça de Masadas s’estableix una adjudicació igualitària per a cada operador. Els mòduls sobrants es reparteixen entre els establiments que disposen de més serveis (sanitaris i accessibilitat). En el cas d’igualtat de condicions entre aquells establiments que hi opten, s’assignen mitjançant sorteig, amb una adjudicació temporal per anys alternativament entre els establiments amb les mateixes condicions.

Una altra solució que es recull a la rambla del Poblenou és la d’assignar la distribució igualitària entre els concurrents en mòduls de dues taules, i els mòduls restants adjudicar-los en gradació en funció de l’aforament a l’interior del local. D’aquesta forma difícilment cap titular d’un establiment de restauració resta exclòs d’assignació de terrassa. Els districtes on s’ubiquen aquests dos espais, en casos de concurrència de sol·licituds, fan una distribució equitativa entre els sol·licitants i utilitzen el sorteig de manera residual, únicament en aquells supòsits en què no puguin aplicar-se altres fórmules d’assignació. Aquests criteris tenen un component objectiu  que necessàriament ha de portar a la solució d’un repartiment equitatiu entre tots aquells operadors susceptibles d’obtenir una llicència. Per tant, no deixa a la sort d’un sorteig la possibilitat de disposar de l’espai en igualtat de condicions que la resta d’operadors que reuneixen els requisits per a l’obtenció de l’autorització municipal.

Els retards en la concessió de les llicències d’obres, una constant a la ciutat de Barcelona

Retard llicencies obres

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha advertit al Districte de l’Eixample de la necessitat de tramitar els procediments d’intervenció, com per exemple les llicències d’obres, d’acord amb els processos establerts i dins dels terminis que a aquest efecte s’estableixen.

El mes de juliol d’enguany el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (coac) ha publicat un estudi en què ha mostrat la seva preocupació per l’augment en l’endarreriment de la concessió de llicències d’obres arreu del territori català. El COAC considera que s’ha produït un “clar empitjorament” en els últims anys. En aquest sentit, exposa que el temps d’espera entre la presentació de la llicència i la concessió oscil·la de mitjana al voltant dels 7,4 mesos; per sobre dels 5,6 mesos registrats el 2019.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona també és coneixedora d’aquesta realitat a la nostra ciutat, on fins i tot ha copsat períodes de més de 20 mesos sense resoldre una llicència d’obres. “És un termini absolutament excessiu i supera àmpliament el que està previst en la normativa, ja que l’article 26 de l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres (ORPIMO) estableix el termini per resoldre en dos mesos en els procediments generals, i en tres mesos en aquells procediments que requereixin informes preceptius d’altres serveis”, ha manifestat la defensora de la ciutadania barcelonina, Maria Assumpció Vilà.

Aquesta Sindicatura és conscient de la sobrecàrrega de feina que des de fa anys tenen els serveis de llicències i inspeccions dels districtes, així com llurs serveis jurídics. Tot i que evidentment això no serveix per excusar el compliment correcte de la normativa, com ja hem dit en anteriors ocasions, és imprescindible que aquests serveis estiguin dotats de personal suficient i de les eines adequades per tramitar de manera àgil i eficient els procediments dels quals són responsables.

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Las ocho personas candidatas a síndic o síndica de Barcelona.

Barcelona, 19 d’abril del 2021 – A partir d’aquest dilluns 19 d’abril comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. El procés durarà un mes, fins al 19 de maig, i es durà a terme mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona.

La fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura es va realitzar per primera vegada en l’anterior procés d’elecció, el 2016. En aquella ocasió, entre les cinc persones que es presentaven per al càrrec, van recollir un total de 6.747 suports d’entre la ciutadania. Com aleshores, el consistori posa a disposició a través de la plataforma de participació ciutadana Decidim.Barcelona la informació necessària perquè tothom que ho desitgi pugui informar-se de qui són les persones candidates, quines entitats les han proposades, així com conèixer el seu currículum vitae. A més, tal com va tenir lloc fa cinc anys, la previsió és poder celebrar un debat públic entre els vuit candidats i candidates, amb la col·laboració de la televisió pública de Barcelona Betevé.

Per participar en el procés i donar suport a una candidatura cal estar empadronat a Barcelona i registrar-se al web Decidim.Barcelona. Alhora, s’habilitarà un formulari perquè també les entitats registrades al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes municipal puguin expressar i registrar el suport a una candidatura.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que acabarà a l’estiu amb un candidat o candidata que substituirà a Maria Assumpció Vilà, la síndica de greuges de la ciutat entre els anys 2011 i 2021.

La síndica Vilà presenta l’informe 2020 en el seu darrer discurs davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va presentar el darrer 26 de març l’informe anual del 2020 davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona en un any clarament marcat per la Covid-19.

Es tracta del darrer informe que presenta Maria Assumpció Vilà després de deu anys i dos mandats com a síndica de greuges de Barcelona. Aquest estiu tindrà lloc l’elecció del nou defensor o la nova defensora de la ciutat pels pròxims cinc anys.

Durant l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 3.543 actuacions. Del total, 1.988 han estat queixes, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici -fet que suposa un increment del 25%- i 2 visites de barri. S’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 78% dels casos.

En el seu discurs, Vilà s’ha acomiadat dels membres del plenari defensant que “he entès la Sindicatura com una feina compromesa i d’estar en constant moviment, res d’aïllar-se en un despatx”. El discurs ha acabat amb una síndica de greuges de Barcelona visiblement emocionada i recordant els moments més importants dels últims deu anys de la Sindicatura. Ja pots veure l’emotiu discurs de la síndica aquí:

Vuit candidatures presentades per a l’elecció de la nova síndica o el nou síndic de Barcelona

Durant els darrers dos mesos, entre el 15 de gener i el 15 de març, el teixit associatiu de la ciutat ha presentat vuit candidatures per al càrrec de síndic o síndica de greuges de Barcelona, persones escollides per les entitats per la seva trajectòria personal i professional i pel seu coneixement de la ciutat. Les vuit candidatures presentades signifiquen un important increment respecte al procés d’elecció del 2016, en què van presentar-se cinc persones per al càrrec.

Entre el 19 d’abril i el 19 de maig tindrà lloc la fase de suports, en què la ciutadania a títol individual i també les entitats podran donar suport a alguna de les candidatures mitjançant la plataforma de participació Decidim.Barcelona. Aquesta fase de suport popular, que es va dur a terme per primera vegada el 2016, persegueix un doble objectiu.

D’una banda, acostar la Sindicatura de Greuges a la ciutadania i donar-la a conèixer com a institució municipal que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques davant de l’administració. De l’altra, potenciar els mecanismes de democràcia activa entre la ciutadania i fer arribar aquesta veu als membres del Plenari del Consell Municipal que, en última instància, segons estableix la Carta Municipal de Barcelona, és l’òrgan competent per escollir el nou síndic o la nova síndica.

Podeu consultar les candidatures aquí.

Nota de premsa