Categoria: Institucional

‘Sindicatura itinerant’: el 29 de setembre arrenca un nou projecte de la defensoria de la ciutadania barcelonina

Sindicatura itinerant

La Sindicatura de Greuges de Barcelona iniciarà, el pròxim dijous 29 de setembre, el projecte ‘Sindicatura itinerant’, en què membres de l’equip de la defensoria es traslladaran a equipaments de la ciutat per atendre en primera persona la ciutadania que vulgui fer consultes o presentar queixes.

Aquesta nova iniciativa arrencarà a la Biblioteca García Márquez de Sant Martí de Provençals de 10 a 13 h i de 15 a 18 h. L’equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona estarà ubicat a la planta -1 d’aquest equipament municipal amb l’objectiu d’escoltar els ciutadans i ciutadanes que vulguin exposar vulneracions de drets o disconformitat amb algun servei municipal.

“Estrenem un dels projectes que ja tenia en el meu programa de 7 eixos i 33 propostes, que permetrà crear una Sindicatura itinerant, que sigui un territori i no només una ubicació”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia. En la línia d’acostar la institució als barcelonins i barcelonines, la finalitat del projecte ‘Sindicatura itinerant’ és estar present als 73 barris de la ciutat per garantir la defensa dels drets humans de proximitat al veïnat de la ciutat.

La darrera visita de la Sindicatura al Districte de Sant Martí va produir-se el darrer 25 de gener de 2022, en el marc de la iniciativa ‘A peu de carrer’ i en què el síndic va reunir-se amb l’AVV de Sant Martí de Provençals, la Coordinadora d’Entitats VERN, l’Escola d’Adults de la Verneda i l’Associació Sant Martí Esport.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona acompanya l’Observatori contra l’Homofòbia en l’atenció a les víctimes d’LGTBI-fòbia durant la Festa de la Mercè

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha acompanyat el divendres 23 de setembre (de 22 a 1 h) l’Observatori contra l’Homofòbia en l’atenció a possibles violències lgtbi-fòbiques durant la Festa de la Mercè.

Aquesta atenció s’ha produït de manera telefònica, via whatsapp, en el 699 90 16 51. Tot i que aquest any ha estat el primer en què col·labora la Sindicatura de Greuges de Barcelona, és la tercera edició en què l’Observatori contra l’Homofòbia posa en marxa aquest servei. Enguany també s’ha comptat amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

A causa de l’estigma que encara comporten els temes relatius a l’orientació sexual i la identitat de gènere, la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+ queda freqüentment sense denunciar, sense documentar i, en conseqüència, sense castigar. “Volem posar facilitats al col·lectiu perquè, si es produeix una incidència, tinguin un servei al seu abast que els permeti denunciar-ho de manera senzilla i segura”, ha explicat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Aquesta lluita ens interpel·la a totes i tots. És una lluita de drets humans, des d’una perspectiva interseccional. L’argument a favor d’estendre a les persones LGTBI+ els mateixos drets dels quals gaudeixen la resta de persones no és radical ni complicat. Es basa en dos principis que fonamenten les normes nacionals i internacionals de drets humans: igualtat i no discriminació.

Tot i això, encara persisteixen discursos i actuacions que pretenen justificar la desigualtat, i estigmatitzar i preservar un determinat status quo. Front això, ens cal reivindicar que la lluita per la dignitat dels drets del col·lectiu LGTBI+ és una lluita per una humanitat diversa de la qual tots i totes formem part.

Des de les sindicatures locals de greuges, davant l’auge de les accions i dels silencis negacionistes, hauríem de fer un pas endavant per acompanyar els itineraris de les persones que denuncien agressions i discriminacions lgtbi-fòbiques. Els nostres principals objectius, treballant de forma coordinada amb entitats i altres institucions per evitar revictimitzacions, han de buscar la forma de reparar la dignitat de la persona, combatre aquestes violències i fomentar la prevenció i la sensibilització per evitar la seva naturalització.

Nova edició de ‘La Sindicatura, a prop teu’, dirigida al veïnat de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona

Sindic a prop teu

En el marc del projecte La Sindicatura, a prop teu, David Bondia i membres del seu equip han assistit el dijous 22 de setembre a la Biblioteca Zona Nord per acostar la Sindicatura de Greuges de Barcelona a la ciutadania dels barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, i per escoltar els seus reclams i demandes.

L’objectiu de la iniciativa La Sindicatura, a prop teu és apel·lar a la proactivitat de la institució, acompanyada de la ciutadania per tractar les problemàtiques del veïnat dels 73 barris barcelonins. “Vull treballar conjuntament amb la ciutadania, els representants veïnals i els moviments associatius. Ningú coneix millor Barcelona”, ha manifestat David Bondia, síndic de greuges de Barcelona.

Aquesta sessió ha donat continuïtat a l’A peu de carrer, dut a terme el darrer 5 de maig als barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, en què el síndic de greuges de Barcelona i membres del seu equip van reunir-se amb l’Escola Ciutat Comtal; la direcció de l’Escola Montcada; l’Associació de Veïnes i Veïns de Torre Baró; l’Escola Bressol Municipal La Muntanya, i l’Associació de Veïnes i Veïns de Ciutat Meridiana.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona actua d’ofici per analitzar l’estat i el funcionament dels equipaments policials de la Guàrdia Urbana

Comissaria Guàrdia Urbana Sant Martí

El darrer trimestre del 2021 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar una actuació d’ofici de llarg recorregut per conèixer de primera mà la totalitat dels equipaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB), amb l’objectiu de copsar presencialment l’estructura i el funcionament dels serveis policials de la ciutat, principalment els descentralitzats. El resultat és l’informe ‘Guàrdia Urbana i drets humans de proximitat: anàlisi d’equipaments policials de la ciutat’.

Així mateix, també s’ha volgut conèixer l’organització interna i les tasques policials dutes a terme a les UT, ja que són aspectes que incideixen en el servei que s’ofereix a la ciutadania del territori on estan implantades.

Entre altres assumptes, la Sindicatura de Greuges ha analitzat la idoneïtat de l’espai; l’accessibilitat; la seguretat; l’atenció a la ciutadania; l’assistència mèdica a les persones detingudes; les àrees de custòdia de les persones detingudes, o el tractament de les violències masclistes. Cal recordar que el treball policial està subjecte a la normativa internacional en la matèria i en drets humans, la qual ha d’inspirar tant la normativa interna com la pràctica policial.

La metodologia de treball de la Sindicatura

L’informe s’ha elaborat des de l’anàlisi de la normativa general i específica que regeix la Guàrdia Urbana de Barcelona, vinculat a la realització d’un total de tretze visites a equipaments policials de la ciutat per part de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Aquestes visites, prèviament planificades i comunicades als comandaments de la GUB, s’han dut a terme per un equip de la Sindicatura.

S’han visitat  les deu unitats territorials de la Guàrdia Urbana, la Sala Conjunta de Comandament (GUB, ME, Bombers i SEM), i la Divisió de Trànsit. També s’ha considerat oportú conèixer les instal·lacions de l’Àrea de Custòdia de Persones Detingudes de la Comissaria de les Corts del cos de Mossos d’Esquadra, en una visita conjunta amb l’adjunt del Síndic de Greuges de Catalunya. L’interès de conèixer aquesta instal·lació rau en el fet que el cos municipal de policia col·labora en aquest servei, i alhora es tracta de l’espai on són custodiades les persones detingudes per la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Durant les reunions amb els comandaments dels equipaments policials, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha plantejat diverses qüestions que han estat motiu de queixes reiterades en aquesta institució. Entre altres, s’ha interessat per l’avaluació que es fa sobre l’ús de les càmeres unipersonals en l’uniforme policial, la confiança ciutadana, o la valoració sobre la signatura del conveni amb el cos de Mossos d’Esquadra, que preveu que les persones detingudes es traslladin a la Comissaria de Les Corts de Mossos d’Esquadra.

En el marc d’aquesta intervenció, la Sindicatura de Greuges també s’ha centrat a conèixer alguns aspectes associats a la situació dels equipaments policials, en relació amb els serveis que en ells es presta a la ciutadania i amb la protecció dels drets fonamentals de les persones detingudes per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Anàlisi de les Unitats Territorials (UT) de la ciutat

A continuació es detallen les diagnosis, els exemples i les recomanacions fetes per la Sindicatura de Greuges de Barcelona arran de visites a les Unitats Territorials (UT) de la Guàrdia Urbana de la ciutat.

Àrees de custòdia de persones detingudes

Des del mes de juliol de 2021, totes les persones que són detingudes per la Guàrdia Urbana de Barcelona, a excepció de les detingudes per qüestions relacionades amb delictes contra la seguretat viària, són traslladades a l’àrea de custòdia de la Comissaria de les Corts del cos de Mossos d’Esquadra.

Per tant, les cel·les de les UT de la Guàrdia Urbana van deixar de ser operatives a partir d’aquella data, a excepció de les que es troben a la Unitat d’Investigació i Prevenció de l’Accidentalitat (UIPA), ubicades a la Zona Franca, que únicament acullen persones que presumptament han atemptat contra la seguretat viària.

Mesures positives implementades

Per últim, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol assenyalar aquelles mesures positives que s’han detectat, entre les quals destaquen les següents:

  • L’Ajuntament de Barcelona està adoptant mesures actives i clares per augmentar el nombre de dones en la GUB, revertint una situació anòmala. La més important de totes elles és que es van reservar 112 places (de 282 en total) per a dones (un 40%) a la convocatòria de places del 2020.
  • La incorporació, també a les bases de la convocatòria de places d’agents de la Guàrdia Urbana, de criteris de puntuació que facilitin l’accés al cos de persones de diferents perfils ètnics; malgrat que aquests criteris s’haurien de potenciar encara més.
  • La implementació i el desenvolupament d’un model de policia de proximitat com a model de servei comunitari és una mesura que està sent estudiada per altres ajuntaments a escala estatal i internacional.
  • Els nous cotxes patrulla de la GUB adquirits el 2018 (126) disposen d’un dispositiu DEA (Desfibrilador Extern Automàtic) en tots els vehicles policials, una bona pràctica per a la salvaguarda de la integritat física tant de persones detingudes, com de la ciutadania en general.
  • La decisió que les persones detingudes a Barcelona per la GUB siguin custodiades en l’àrea de custòdia de la comissaria de les Corts de Mossos d’Esquadra, a excepció dels detinguts per delictes relacionats amb la seguretat viària, és una decisió positiva que permet harmonitzar els processos de detenció en un espai habilitat per a la custòdia, amb independència de les millores que necessiti aquest espai.
  • A finals de l’any 2021 s’ha licitat un concurs per a la redacció dels projectes de construcció de les noves unitats territorials de la Guàrdia Urbana de Sarrià – Sant Gervasi i de Sant Andreu. Així mateix, en diverses UT estan pendents reformes que milloraran les condicions dels edificis.
  • La incorporació, com un element més en la uniformitat dels agents, de les càmeres unipersonals. El que anteriorment s’ha descrit com a dispositius personals de gravació (DPG) és considerat per la Sindicatura de Greuges de Barcelona com una bona pràctica, tot i que cal ampliar el nombre de dispositius.
  • La disposició de gimnàs en algunes UT, que contribueix al manteniment de les condicions físiques dels i les agents del cos policial, donant compliment al conveni laboral que preveu la pràctica esportiva obligatòria.
  • L’existència de galeries que permeten la realització de la pràctica de tir als i les agents policials i la formació en primers auxilis.
  • La posada en marxa d’oficines d’atenció ciutadana (OAC), que tenen per objecte que els dos cossos policials (GUB I ME) atenguin en un mateix equipament qualsevol tipus de denúncia o consulta ciutadana.
  • La tasca policial desplegada per a la prevenció i detecció de la violència masclista, que preveu la formació específica dels i les agents policials en aquest àmbit, així com l’assignació d’un agent de l’equip de la Policia de Barri en cada UT, especialitzat en violència masclista.

Aturem l’LGTBI-fòbia

LGTBIfobia

Ens trobem davant d’una nova agressió homòfoba a la nostra ciutat. Una més. Ahir 9 d’agost del 2022, a les dues del migdia al barri de l’Eixample Esquerra. Segons dades de l’Observatori contra l’Homofòbia, durant el primer semestre d’enguany s’han produït 117 incidències per lgtbi-fòbia, un 34,5% més que les 87 del primer semestre de l’any 2021.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona condemna rotundament aquests fets i desitja compartir unes quantes reflexions al voltant de la violència que pateixen les persones LGTBI+. Una sola agressió, una sola discriminació cap al col·lectiu LGTBI+ ens hauria de preocupar molt. Però és que l’agressió d’ahir, com demostren les xifres, no és un fet aïllat. És necessari activar totes les alarmes possibles i actuar de manera ferma contra aquestes violències.

I ben segur, això és només la punta d’un iceberg. A causa de l’estigma que encara comporten els temes relatius a l’orientació sexual i la identitat de gènere, la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+ queda freqüentment sense denunciar, sense documentar i, en conseqüència, sense castigar. No ha estat en aquest cas, en què una persona veïna sí que va capturar les imatges amb el seu telèfon mòbil i els cossos de seguretat van poder intervenir.

La intensificació de la feina de conscienciació sobre els nivells de violència i discriminació als quals les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i de gènere no conforme es veuen sotmeses cada dia és, en ella mateixa, una mesura essencial per fer front a aquest flagel. La feina d’acabar amb aquesta violència i discriminació és difícil i lenta. Bàsicament perquè la reclamació d’aquests drets no ha estat dirigida moltes vegades per institucions que ho haurien d’haver fet, sinó que s’han vist liderades per un moviment de reclamació de drets de baix cap a dalt, per la pressió de moviments i grups socials cap a institucions locals, nacionals i internacionals.

Aquesta lluita ens interpel·la a totes i tots. És una lluita de drets humans, des d’una perspectiva interseccional. L’argument a favor d’estendre a les persones LGTBI+ els mateixos drets dels quals gaudeixen la resta de persones no és radical ni complicat. Es basa en dos principis que fonamenten les normes nacionals i internacionals de drets humans: igualtat i no discriminació.

Tot i això, encara persisteixen discursos i actuacions que pretenen justificar la desigualtat, i estigmatitzar i preservar un determinat status quo. Front això, ens cal reivindicar que la lluita per la dignitat dels drets del col·lectiu LGTBI+ és una lluita per una humanitat diversa de la qual tots i totes formem part.

Des de les sindicatures locals de greuges, davant l’auge de les accions i dels silencis negacionistes, hauríem de fer un pas endavant per acompanyar els itineraris de les persones que denuncien agressions i discriminacions lgtbi-fòbiques. Els nostres principals objectius, treballant de forma coordinada amb entitats i altres institucions per evitar revictimitzacions, haurien de buscar la forma de reparar la dignitat de la persona, combatre aquestes violències i fomentar la prevenció i la sensibilització per evitar la seva naturalització.

Una delegació de la Sindicatura es desplaça a Sevilla per dur a terme una sessió d’intercanvi tècnic amb el Defensor del Pueblo Andaluz

Una delegació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha desplaçat a Sevilla per dur a terme una sessió d’intercanvi tècnic sobre mediació i assentaments informals amb el Defensor del Pueblo Andaluz. A aquesta trobada han assistit el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, l’adjunta al síndic, Eva Garcia Chueca, i Maria José Nuñez, assessora tècnica de la Sindicatura.

La jornada ha iniciat amb la responsable de l’àrea de mediació, Marina Otero, i una assessora del seu equip, Maria José Ruiz, explicant l’estructuració del departament; quin tipus de mediació fan; com és el registre d’un expedient de mediació, així com casos reals d’intervenció. Des de la seva implantació l’any 2015, amb 57 mediacions anuals, el servei de mediació del Defensor del Pueblo Andaluz ha crescut fins a les 350 mediacions amb què va tancar el 2021.

En aquesta línia, la Sindicatura de Greuges de Barcelona està explorant de quina manera pot incorporar la mediació i la resolució pacífica de conflictes a la seva tasca de defensa i garantia dels drets humans de proximitat.

Posteriorment, l’àmbit de treball s’ha centrat en la situació de les persones que resideixen en assentaments informals. La Sindicatura s’ha reunit amb la persona responsable de l’àrea d’estrangeria, seguretat ciutadana, presons i administració de justícia, Ana Vinuesa, i la responsable de l’àrea d’habitatge, urbanisme, transports i igualtat de gènere, Amparo Arguisjuela, per conèixer quines són les pràctiques habituals i les principals recomanacions que emeten.

Aquesta segona sessió ha finalitzat amb la incorporació de la persona responsable de l’àrea d’infància, educació, cultura i esport, Mayte Salces, a qui hem traslladat les conclusions més destacades de l’informe de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, Joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona.

El síndic de Barcelona presenta l’informe anual 2021 en el plenari del Consell Municipal

Síndic al plenari

David Bondia, síndic de greuges de Barcelona, ha presentat avui el seu primer informe anual davant les 41 regidores i regidors del plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Durant l’any 2021 s’han dut a terme 3.421 actuacions. Del total, 2.568 han estat queixes, 808 consultes, 41 actuacions d’ofici i 4  visites de barri.

Bondia és el nou síndic de greuges de la ciutat des de l’octubre del 2021. Per aquest motiu, ha iniciat el seu discurs amb un agraïment i un reconeixement a la tasca duta a terme per Maria Assumpció Vilà, l’anterior síndica de greuges de Barcelona (2010-2021).

El defensor del poble barceloní ha manifestat que “la ciutadania s’ha de considerar afortunada pel que fa al reconeixement i la garantia dels drets fonamentals i les llibertats públiques”. No obstant això, moltes vegades aquests nivells de garantia es desconeixen, fet que sovint porta a considerar que la màxima protecció dels drets resideix en l’àmbit més llunyà, “i no veure que és en el més proper (municipal) on hem de buscar la plena efectivitat i el màxim nivell de garantia”. Bondia ha insistit en la necessitat de donar encara més importància al principi de subsidiarietat, que pressuposa que és a l’administració més propera a qui correspon, en primer lloc, la garantia de drets. “I no només entendre-la de forma executiva, sinó aconseguir una subsidiarietat garantista”, ha afegit. 

El síndic de greuges de Barcelona ha entrat a valorar algunes de les problemàtiques que han afectat la ciutadania durant l’any 2021: l’habitatge; les dificultats d’accés als serveis socials; l’amiant a les escoles de la nostra ciutat, o la necessitat de comptar amb més àrees de joc infantil accessibles i inclusives. D’altra banda, el defensor també ha fet un incís en la reforma del reglament de la Sindicatura de Greuges de Barcelona per tal d’ampliar i concretar les competències, així com la intenció de potenciar la capacitat d’incidir i aportar en el disseny de polítiques públiques.

Finalment, Bondia ha transmès que “la Sindicatura de Barcelona és la Sindicatura del Poble-sec, de les Planes, del Clot, de Ciutat Meridiana, de la Barceloneta, etc. És a dir, som la Sindicatura de cadascun dels 73 barris de la ciutat”. Una Sindicatura amb experiència, a peu de carrer i compromesa amb els drets humans de proximitat.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona presenta l’informe anual de queixes ciutadanes i actuacions d’ofici del 2021

Informe anual 2021

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat l’informe anual del 2021, en què ha dut a terme 3.421 actuacions. Del total, 2.568 han estat queixes, 808 consultes, 41 actuacions d’ofici i 4  visites de barri. L’any 2021 s’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 62% dels casos.

Segons temàtica, les 2.568 queixes s’han classificat de la següent manera: mobilitat i transport públic (498); activitats econòmiques (324); seguretat ciutadana i llibertat cívica (235); administració pública (223); serveis socials (201); medi ambient (185); hisenda municipal (170); salut (166); habitatge (129); urbanisme (113); educació, cultura, lleure i esport (91); atenció, comunicació i participació (63); treball a l’administració (59); espai públic (42); ciutadania i veïnatge (42), i accessibilitat (27).

Segons el districte de residència de la ciutadania, les 2.568 queixes s’han classificat de la següent manera: l’Eixample (332); Sant Martí (238); Sant Andreu (205) i Sants-Montjuïc (195) són les zones de les quals s’han rebut més denúncies. Els segueixen Horta-Guinardó (173); Ciutat Vella (144); Gràcia (143), i Nou Barris (138). Els districtes en què s’han rebut menys reclamacions han estat Sarrià-Sant Gervasi (118) i les Corts (76). També s’han supervisat 730 reclamacions del veïnat d’altres poblacions que ha tingut problemes amb l’Ajuntament de Barcelona, 70 sense identificar el districte i 6 queixes de persones sense domicili fix.

A banda dels districtes ja comentats, els principals òrgans municipals afectats per les queixes són: la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica (426); l’Àrea de Prevenció i Seguretat (153); l’Institut Municipal d’Hisenda (146), i l’Institut Municipal de Serveis Socials (102).

Crisi habitacional i Mesa d’Emergència

Durant el primer semestre de l’any 2021, els serveis d’habitatge van tenir coneixement de 1.588 desnonaments programats. Segons informen, el 91% d’aquests van ser aturats a causa de la intervenció municipal. Cal detallar que aquesta tasca mediadora duta a terme pel SIPHO (Servei d’Intervenció en la Pèrdua de l’Habitatge i Ocupació), sovint es tracta d’una solució temporal i no pas definitiva. Aquesta afirmació és corroborada amb les dades de noves sol·licituds a la Mesa d’Emergència Social durant el 2021: 450 nous expedients (pràcticament els mateixos que l’any 2019 i més del doble de 2020). Hi ha més xifres que constaten l’embut permanent que hi ha a la Mesa d’Emergència Social: a desembre de 2021 hi havia 609 unitats familiars que esperaven un habitatge d’emergència.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona destaca que els esforços més grans per millorar aquesta situació els està fent l’Ajuntament, ja que els habitatges aportats per la Generalitat han estat molt  inferiors a allò que li correspondria d’acord amb el 60% de participació en el Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Davant d’aquesta realitat, i amb l’objectiu de disminuir la demanda d’habitatges d’emergència, són imprescindibles les actuacions de prevenció abans d’arribar a processos de desnonament per evitar la pèrdua de l’habitatge. La Sindicatura insisteix, com ja ha fet històricament, en la necessitat de dotar suficientment el Fons de Lloguer Social per donar resposta a l’emergència.

La situació d’aquestes persones “sensellar” que esperen un habitatge d’emergècia (entès com a persones que malgrat tenir un sostre, no el senten com la seva llar: habitacions, pensions, etc.), és molt precària. Aquesta situació s’agreuja també per la manca d’allotjaments alternatius que els Serveis Socials haurien d’oferir a les famílies. Moltes d’elles es mantenen en pensions amb costos molt més alts que altres alternatives habitacionals, com pot ser disposar de més habitatges d’inclusió social o centres d’acollida familiar, que aquesta Sindicatura demana que s’incrementin.

Dificultats d’accés a Serveis Socials

Les dificultats per accedir a l’atenció social no és un fet nou als Centres de Serveis Socials (CSS), on ja prèviament a la pandèmia es donaven situacions en què era necessari esperar setmanes per aconseguir una cita o una atenció diligent quan algú considerava que es trobava en situació d’urgència.

Els nous condicionants per a l’atenció social que han sorgit arran de la Covid-19, han agreujat encara més aquestes situacions. Concertar entrevistes telefòniques i el fet que esdevingui l’únic mitjà amb què compten les persones ateses als CSS quan volen contactar amb la seva persona referent, no constitueix un canal àgil i fluït de comunicació entre la ciutadania i els equips professionals.

Els serveis socials no sols constitueixen recursos per garantir la cobertura de necessitats, sinó que fonamentalment s’haurien de basar en l’escolta, l’acompanyament, i la disponibilitat. Quan això no és possible, perden bona part de les seves possibilitats d’acció.

En les queixes treballades durant l’any 2021 es donaven situacions de persones que sol·licitaven una cita telefònica i se’ls responia que ja se’ls trucaria, sense que  posteriorment rebessin la trucada. El mateix podia passar quan volien contactar-hi per a fer una consulta concreta i no aconseguien establir-hi contacte. També s’exposaven dificultats per poder rebre una atenció de forma primerenca quan hi havia alguna situació “anòmala” pel que fa a l’empadronament, o denunciaven la manca d’intimitat en la recepció d’alguns CSS.

Quant a la manca d’intimitat, tot i que els espais de recepció estan dissenyats segons un pla de funcionalitat aprovat per l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), les adaptacions per la pandèmia han comportat noves modificacions, que han pogut alterar les condicions prèvies. Per aquest motiu, és necessari revisar, en les circumstàncies actuals, el compliment del dret a la intimitat a les recepcions dels CSS, i si cal, que s’introdueixin les millores necessàries.

Finalment, des d’aquesta Sindicatura es vol assenyalar l’àrdua tasca que diàriament realitzen els treballadors i treballadores dels serveis socials municipals per atendre la població, i que aquest any ha estat merescudament reconeguda amb la Medalla d’Honor de Barcelona.

La Sindicatura impulsa un canvi en les bases del Fons 0-16 anys

Arran d’una queixa ciutadana, durant l’any 2021 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va copsar que les persones que percebien la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l’Ingrés Mínim Vital (IMV), no podien optar al Fons extraordinari de prestacions econòmiques d’urgència social a les famílies de Barcelona amb infants o adolescents menors de 16 anys. I no podien accedir-hi tot i que els seus ingressos eren inferiors als llindars establerts per percebre aquesta ajuda municipal.

Amb l’objectiu de garantir el tracte igualitari entre totes les persones sol·licitants, la Sindicatura va dirigir-se a l’Institut Municipal de Serveis Socials perquè revisés aquesta circumstància. Al setembre del mateix any 2021, l’IMSS va comunicar que acceptava i aplicava aquesta recomanació mitjançant la modificació de les Bases de la convocatòria eliminant la incompatibilitat de les prestacions del Fons 0-16 amb la RGC i l’IMV, tal com es demanava des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.

Una àrea de joc infantil accessible i inclusiva per a cada barri

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tancat durant 2021 l’actuació d’ofici sobre la implementació d’elements accessibles i inclusius en les àrees de jocs infantils amb dues recomanacions: d’una banda, que tant la renovació de les àrees com la creació de noves zones de joc infantil comptin amb criteris d’accessibilitat i inclusió per complir amb l’objectiu del 100% l’any 2030; i d’altra, que cada barri barceloní disposi, com a mínim, d’una d’aquestes àrees per tal que les famílies amb infants amb diversitat funcional no siguin discriminades.

El propòsit de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030 presentat l’any 2019és que el 100% de les àrees de joc noves i renovades siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius. Amb una visió global de les dades, es pot arribar a la conclusió que, en cas de seguir aquesta tendència, serà difícil aconseguir l’objectiu previst, més encara quan s’ha copsat que de totes les noves àrees de joc creades només una part s’han construït amb criteris d’accessibilitat i inclusió. Si s’acota més el focus, s’observa que de les 89 noves àrees de joc previstes per al període 2015-2019, només se n’han creat 73, i d’aquestes només 26 disposen de jocs accessibles o inclusius.

La Sindicatura considera que si bé hi ha hagut una millora en l’evolució de la renovació de les àrees de joc existents, cal fer un esforç per incrementar aquesta progressió. Si es vol consolidar una nova visió del joc a la ciutat i que sigui capdavantera en les polítiques d’accessibilitat i inclusió, cal perseguir la finalitat que cada barri compti, com a mínim, amb una àrea amb jocs infantils accessibles, inclusius i adaptats per als infants amb diversitat funcional.

La problemàtica de l’amiant a la ciutat

L’amiant és un material que va ser molt utilitzat en la indústria i la construcció per les seves propietats aïllants, de durabilitat, de resistència, i pel seu baix cost. Tot i això, s’ha de tenir en compte que l’any 1977, l’OMS declarava l’amiant com a carcinogen de primer grau, relacionat amb malalties com diversos càncers de pulmó, laringe, l’asbestosi (fibrosi dels pulmons) o el mesotelioma.

Cal recordar que el consistori, en el ple del 21 de juliol de 2017, va comprometre’s a presentar, abans de finalitzar la legislatura 2015-2019, un inventari de tots els equipaments i edificis públics municipals amb presència d’amiant o fibrociment, així com establir un calendari i una dotació econòmica. La darrera actualització municipal és a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 16 de novembre de 2021, on va acordar-se portar a terme la retirada dels elements que puguin contenir fibrociment a tota la ciutat de Barcelona, al més aviat possible.

Des de l’any 2018, la Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a l’Ajuntament una actuació proactiva en l’elaboració del cens d’edificis amb presència d’amiant a la ciutat, amb especial incidència en la necessitat d’iniciar el procés de desamiantat en el menor temps possible, així com donar prioritat a les escoles,  hospitals,  edificis i  instal·lacions de concurrència pública. Dos anys després, la Sindicatura va tornar a dirigir-se a l’administració municipal per insistir en la mateixa recomanació.

En relació amb el compromís municipal de disposar d’un cens, també s’ha conegut que s’ha elaborat un primer cens de cobertes (no edificis) amb el resultat de 240 hectàrees  cobertes susceptibles de tenir fibrociment a la ciutat:un 76% corresponen a privats, i un 24% són de titularitat pública (del qual un 28% és municipal).  Tot i entendre que l’Ajuntament avança i treballa en un tema complex i que disposa d’unes primeres dades, no es constata que s’hagi donat resposta al compromís municipal de disposar d’un cens d’edificis. En conseqüència, no es coneix si es preveu un calendari d’actuacions pel tractament d’aquesta problemàtica.

A l’any 2021, a banda del seguiment i estudi d’altres expedients sobre aquesta matèria, ha estat significativa la queixa presentada el mes de novembre de 2021 per l’AFA d’una escola de l’entorn de la plaça de les Glòries, que va dirigir-se a la Sindicatura preocupada per l’estat d’una coberta de fibrociment propera a la seva escola, i a altres centres educatius coincidents a l’espai de l’interior de l’illa. La Sindicatura ha considerat que l’actuació de l’Ajuntament, en relació amb el fibrociment detectat en la coberta objecte de la queixa, ha estat insuficient per garantir el dret a la salut de la ciutadania i especialment de les persones (infants, adolescents i adults) que fan vida al seu entorn.  Ara bé, més enllà del cas concret i prou significatiu, el seu estudi ha permès aprofundir en la complexa problemàtica que presenten els centres escolars: fins a 42 escoles de la ciutat compten amb elements de fibrociment.

Per aquest motiu, la Sindicatura obrirà una actuació d’ofici per conèixer l’estat de la problemàtica i les previsions de tractament i abordatge des de l’àmbit municipal. Cal actuar de manera definitiva per a la retirada dels elements de fibrociment d’aquestes cobertes com a mesura de prevenció de la salut.

Contaminació acústica en la recollida de residus

Són recurrents les queixes que arriben a aquesta institució per les molèsties de soroll originada per activitats, comportaments humans, maquinàries i vehicles de motor. Un dels motius més repetit, i que ha continuat durant l’any 2021, és la contaminació acústica derivada de la recollida de residus en general, i especialment la de mobles i trastos vells en horari nocturn.

Des de l’any 2017 la Sindicatura de Greuges ha recomanat al consistori, d’acord amb la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica que fixa l’horari de funcionament de la maquinària a la via pública de 8 a 20 hores, estudiar la possibilitat d’avançar l’horari o la reducció del temps que dura el servei de recollida, amb l’objectiu de garantir el dret al descans del veïnat de la ciutat. No obstant això, i si els efectes a la mobilitat de la ciutat fossin perjudicials, com va assegurar el consistori en les respostes facilitades a la Sindicatura, caldria preveure la recomanació d’augmentar els recursos humans i tècnics per dur a terme el servei amb menys temps, de manera que l’horari de finalització de la recollida de residus voluminosos no s’excedís en les hores de descans habitual de la ciutadania. 

Prevenció de l’assetjament escolar

Moltes de les situacions de violència que es donen a les escoles i que les famílies denuncien a aquesta Sindicatura van vinculades a dinàmiques grupals discriminatòries que, independentment que acabin o no en casos d’assetjament, evidencien la necessitat de dur a terme una tasca més intensiva en la prevenció. Per aconseguir l’objectiu, s’ha identificat la importància del Projecte de convivència que obligatòriament han de disposar totes les escoles, i que ha de reflectir les accions que el centre desenvolupa per tractar la convivència a l’aula, al centre o a l’entorn.

Disposar del  Projecte de convivència a l’escola, així com difondre’l, promoure’l i fer-lo accessible a tota la comunitat educativa, és primordial per fer efectiu el dret de l’alumnat a gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica. Cal garantir el dret de tots els infants a la protecció contra tota agressió física emocional o moral i a dur a terme la seva activitat escolar en condicions de seguretat en un ambient de convivència que fomenti el respecte i la solidaritat entre els companys.

Per altra banda, durant aquest any també s’han conegut diversos casos de persones que van ser víctimes d’assetjament, abusos, vexacions i vulneracions de drets durant 20 anys a l’escola pública Barcelona. Aquesta Sindicatura va obrir el desembre del 2021 una actuació d’ofici per conèixer quins fets es van produir en aquesta escola i l’actuació dels òrgans educatius responsables de protegir i garantir el bon tracte dels infants i joves. Amb aquesta actuació també vol constatar-se el funcionament dels protocols actuals per aconseguir unes escoles lliures de violència; les eines de què disposen els infants i els joves en aquests casos; les accions de prevenció per protegir les persones menors, i la coordinació entre la comunitat educativa i les autoritats responsables. 

Implementació de dispositius personals de gravació en la uniformitat de la Guàrdia Urbana

Al llarg dels darrers anys, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut moltes queixes que qüestionaven actuacions policials, així com el tracte rebut per part dels agents actuants, que consideraven inadequat i mancat de l’exemplaritat a la qual resten obligats els agents quan s’adrecen a la ciutadania.

En el tractament d’aquest tipus de queixes hi ha moltes dificultats per conèixer quines són les circumstàncies que envolten els fets denunciats. La immediatesa de les actuacions policials fa difícil aportar proves que permetin acreditar els fets i, davant la manca d’elements probatoris, aquestes situacions acostumen a concloure amb el pronunciament municipal que no es pot provar el tracte denunciat. La Sindicatura ha recordat reiteradament al consistori que quan els agents actuen com a denunciats sobre uns fets, les seves declaracions tenen el mateix valor que la resta de les parts implicades, encara que siguin agents de l’autoritat, ja que en aquestes circumstàncies no els assisteix la presumpció de veracitat.

Per aquests motius, ja anteriorment s’havia recomanat la necessitat de dotar els agents de la Guàrdia Urbana de càmeres unipersonals en la seva uniformitat, amb l’objectiu d’enregistrar les actuacions més controvertides i que puguin servir de prova. L’any 2021 l’Ajuntament de Barcelona ha conclòs un procés de contractació de 150 dispositius personals de gravació (DPG).

La Sindicatura de Greuges fa una valoració positiva d’aquesta mesura, però considera que disposar únicament de 150 dispositius pot resultar insuficient si tenim en compte que la plantilla actual de la Guàrdia Urbana està formada per més de 3.000 operatius que en podrien fer ús. Per aquest motiu, aquesta instància supervisora entén que és necessari que s’adquireixin noves partides de DPG per tal de dimensionar adequadament aquest recurs. També ha traslladat als responsables municipals la necessitat de fer una avaluació sobre el resultat de la implementació dels DPG, i comprovar si s’aprecia una reducció de la quantitat de queixes i denúncies ciutadanes relacionades amb presumptes males praxis policials.

Dictamen de la Sindicatura en el nou Reglament de Participació

Durant l’any 2021 la Regidoria de Participació Ciutadana va treballar en l’elaboració d’un nou Reglament de Participació Ciutadana, pel qual es va preveure un període d’aportacions de la ciutadania. Des de la Sindicatura, com ja s’havia fet amb motiu de l’aprovació del Reglament del 2017, van dur-se a terme un seguit d’aportacions, en aquesta ocasió amb format de Dictamen no vinculant, en què s’exposaven les qüestions que podien millorar  el dret a la participació ciutadana.

Alguns dels aspectes recollits per la Sindicatura i traslladats a la Regidoria són els següents: posar fi la insuficiència o manca d’informació prèvia a l’inici dels processos participatius, ja que suposa un fre a la promoció de la participació ciutadania; creació de punts de suport i assistència a persones que pateixen la bretxa digital; inclusió dels mecanismes de coordinació entre les comissions del Reglament; aplicació dels exercicis de transparència i bon govern per garantir el dret a la informació; vetllar per una perspectiva interseccional que representi l’heterogeneïtat social real, i per últim, que el nombre de signatures mínimes necessàries per a la tramitació de les iniciatives ciutadanes sigui automàticament modificat en el cas que la legislació aplicable estableixi una xifra diferent.

L’any 2022 la Sindicatura estarà amatent a la implementació del Reglament, especialment en aquells aspectes sobre els quals va pronunciar-se en el Dictamen.

Millorar la percepció de la fiscalitat tributària en la ciutadania

A l’any 2021 la ciutat encara no va recuperar la normalitat ni l’activitat quotidiana prèvia a la pandèmia. La crisi social i econòmica derivada d’aquesta situació ha provocat un augment de la vulnerabilitat de molts ciutadans i ciutadanes, que comporta un increment del nombre de persones que necessiten el suport de l’administració per subsistir. En aquest context, el pressupost municipal per al 2021 va incorporar un important increment de la despesa per fer front a l’emergència social, amb la finalitat d’impulsar la recuperació social i econòmica de la ciutat. En aquesta línia, la protecció dels serveis públics ha de ser una prioritat dels objectius fiscals.

És una tasca dels poders públics crear la consciència entre els ciutadans que l’obtenció de recursos econòmics reverteix en el benestar de la ciutadania. Quan el ciutadà constata que es pot beneficiar de determinats serveis públics gràcies a l’existència d’un sistema fiscal, millora la seva acceptació en el pagament d’impostos. Esdevé fonamental que els ciutadans percebin l’adequat destí dels seus impostos i una bona gestió d’aquests. En aquest sentit, també correspon a l’Administració dur a terme un esforç en la informació i atenció a la ciutadania per a millorar la percepció d’eficiència i eficàcia en la gestió tributària.

Eva Garcia Chueca, nomenada nova adjunta de la Sindicatura de Greuges de Barcelona

El Plenari del Consell Municipal ha aprovat el nomenament d’Eva García Chueca com a nova adjunta de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que substitueix en el càrrec a Natàlia Ferré Giró, qui ha tingut aquesta responsabilitat des del mes de febrer de l’any 2019.

Eva Garcia Chueca és jurista, llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (2004). Compta amb un Màster Europeu en Drets Humans i Democratització per l’European Inter-University Centre for Human Rights and Democratisation (2005), i un Màster en Ciutadania i Drets Humans: Ètica i política per la Universitat de Barcelona (2010). També és Doctora Cum Laude en Postcolonialismes i Ciutadania Global per la Universitat de Coïmbra.

Quant a la seva vessant professional, ha estat investigadora sènior del programa Ciutats Globals del CIDOB des de 2017. De 2011 a 2018 també va exercir com a investigadora en el Centre d’Estudis Socials (CES) de la Universitat de Coïmbra. Durant deu anys, va formar part de Ciutats i Governs Locals Units, des d’on va assessorar a ciutats de tot el món en matèria de drets humans, polítiques socials i de participació ciutadana. Anteriorment, va treballar per la Diputació de Barcelona en projectes de drets humans.

Durant la seva trajectòria, ha combinat la praxis professional i la recerca amb la docència en diversos centres universitaris: a l’IBEI (Institut Barcelona d’Estudis Internacionals) ha impartit classes sobre les relacions internacionals de les ciutats globals; a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) és professora col·laboradora de Drets Humans, i a la Universitat de Coïmbra ha exercit com a docent convidada en el doctorat ‘Sociologia de l’Estat, del dret i de la justícia’.

Les seves principals àrees de treball han estat els drets humans, el dret a la ciutat, les polítiques urbanes, la inclusió social, la participació ciutadana, els estudis postcolonials i els feminismes. “Encaro aquest nou repte amb il·lusió i compromís. Després de tota una trajectòria professional dedicada a promoure els drets humans a través de les polítiques locals, serà un privilegi posar al servei de la meva ciutat aquesta experiència”, ha manifestat Eva Garcia Chueca, que ha afegit que “la Sindicatura és una institució amb un gran potencial per fer realitat el dret a la ciutat de tots els barcelonins i barcelonines”.

El síndic de greuges, David Bondia, ha valorat la nova incorporació: “Encaixa perfectament amb el projecte de Sindicatura amb experiència i compromesa amb els drets humans de proximitat que vaig presentar des de l’inici del procés participatiu”.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona crea un grup de treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència

Abus assetjament Sindicatura

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha impulsat la creació del Grup de Treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència, que pretén esdevenir un espai per tractar quin és l’avenç necessari en el tractament d’aquestes situacions per part dels organismes públics locals, així com contribuir al procediment de recuperació de les seqüeles generades en les víctimes. “La voluntat del Grup de Treball va més enllà d’un suport a la Sindicatura, ja que ha de ser un punt de trobada entre els diferents agents que acompanyen les víctimes d’aquestes situacions”, ha afirmat David Bondia, síndic de Barcelona.

Aquest grup de treball compta amb la participació de diversos perfils professionals, amb l’objectiu de dur a terme un tractament holístic de la situació: el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia; l’advocada i criminòloga experta en dret penal i gènere, Carla Vall; l’actriu i vocal de l’Acadèmia del Cinema Català, Maria Molins; la psicòloga especialitzada en violències masclistes, Aina Troncoso; les periodistes d’investigació Núria Juanico i Albert Llimós; la fundadora de la Fundació Vicki Bernadet, la mateixa Vicki Bernadet, i la psicòloga de l’Associació in via, Patricia Ortuño.   

Durant la primera trobada, han sortit a la llum algunes de les demandes i denúncies més repetides en les persones que han patit una situació d’abús o assetjament: necessitat de comptar amb més recursos; els serveis dirigits a víctimes sovint estan col·lapsats; sobrecàrrega dels professionals vinculats; suport terapèutic des de l’inici; o la mancança formativa i capacitadora en perspectiva de gènere i protecció de la infància i adolescència, entre altres.

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha manifestat “la voluntat d’actuar perquè les víctimes tinguin en la Sindicatura de Greuges de Barcelona un mecanisme de defensa dels seus drets, contra l’assetjament, l’abús i les agressions sexuals”. Bondia també ha volgut subratllar “la preocupació de la institució pels processos de reparació del dany a les víctimes, en què creiem que hi ha una manca d’eines i instruments en l’acompanyament a la persona”.