Categoria: Institucional

La presència als barris i la proximitat amb el veïnat continua sent una de les prioritats de la Sindicatura per l’any 2023

Presencia als barris

Després de la Sindicatura itinerant al barri de Sarrià el darrer 19 de gener, i abans de la presentació de l’informe anual en el plenari del 24 de febrer, la Sindicatura de Greuges durà a terme un total de quatre accions amb presència als barris en dues setmanes per acostar la institució i la seva tasca al veïnat de la ciutat.

La Sindicatura, a prop teu, al Poble-sec

El pròxim dijous 26 de gener a les 18 hores, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, i l’adjunta a la Sindicatura, Eva G. Chueca, estaran a la Biblioteca Poble-sec – Francesc Boix per conversar amb els veïns i les veïnes del barri sobre allò que els preocupa.

La Sindicatura, a peu de carrer, al Turó de la Peira i a Can Peguera

Membres de l’equip de la Sindicatura, amb David Bondia al capdavant, es desplaçaran el dijous 2 de febrer als barris del Turó de la Peira i Can Peguera per a conèixer, a peu de carrer, les problemàtiques que pateix el veïnat.

Sindicatura itinerant, amb la Síndica de Greuges de Catalunya

Els vincles entre la Sindicatura de Greuges de Barcelona i la Síndica de Greuges de Catalunya continuen enfortint-se. El dimecres 8 de febrer a les 9.30 hores, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, i la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, estaran a la Biblioteca Horta – Can Mariner per atendre les queixes de la ciutadania de Barcelona.

La Sindicatura, a prop teu

Aquest conjunt d’accions al territori acabarà amb una altra edició de La Sindicatura, a prop teu el divendres 10 de febrer a la tarda. Pròximament, informarem de la ubicació d’aquesta iniciativa.

La Sindicatura, a peu de carrerLa millor manera de descobrir què passa a Barcelona és caminant-hi de la mà de les persones que més saben de cada racó de la ciutat: el veïnat. En aquest projecte, l’equip de la Sindicatura dedica tot un dia a conèixer, a peu de carrer, les principals problemàtiques i neguits de cadascun dels 73 barris de la ciutat.
La Sindicatura, a prop teuEl diàleg amb la ciutadania fa que les solucions proposades siguin més efectives i responguin millor a les necessitats i experiències de les persones. Cada mes, l’equip de la Sindicatura conversa amb el veïnat de la ciutat sobre allò que els preocupa.
Sindicatura itinerantLa Sindicatura no és una ubicació estàtica, sinó que està present al territori. És una institució en moviment que, de manera periòdica, es trasllada a un equipament de proximitat amb l’objectiu de recollir les queixes de la ciutadania, sense necessitat que aquesta es desplaci a la nostra seu.

La Sindicatura insta l’Ajuntament de Barcelona a revocar l’acord d’amistat i cooperació entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv

Barcelona Gaza i Tel-Aviv

La defensoria també proposa revisar la resta d’Acords d’Agermanament i dels Memorandum of Understanding (MOU) subscrits per l’Ajuntament, amb el propòsit d’identificar altres casos en què les ciutats contraparts no respecten els drets humans.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha analitzat l’acord d’amistat i cooperació entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv, i ha conclòs que aquest agermanament no ha tingut en compte el canvi de circumstàncies que s’ha produït després de la seva celebració, no garanteix el respecte al compromís amb els drets humans, i tampoc impulsa unes relacions internacionals que promoguin la justícia global.

Per aquests motius, la Sindicatura s’ha dirigit a l’Alcaldia de Barcelona per recomanar que es revoqui l’acord d’amistat i cooperació entre les tres ciutats. D’altra banda, i amb l’objectiu de copsar si altres aliances d’aquest caire respecten els drets humans, la defensoria també ha recomanat a l’Ajuntament que revisi exhaustivament la resta dels Acords d’Agermanament i dels Memorandum of Understanding (MOU) subscrits per l’ajuntament barceloní.

Quan va néixer aquest acord i què implica?

La signatura de l’Acord d’Amistat i Cooperació entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv va produir-se l’any 1998, en el marc dels Acords de Pau d’Oslo, amb la finalitat de sumar esforços en la consecució de la pau a aquesta zona del Pròxim Orient. Va ser signat directament per l’alcalde de Barcelona.

En aquest acord entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv va pactar-se l’intercanvi d’experiències i coneixements sobre la gestió municipal, el desenvolupament d’iniciatives culturals, la col·laboració social i els projectes de cooperació per millorar les condicions de vida de la població de Gaza. 

Les dificultats del procés de pau al Pròxim Orient, i concretament en el conflicte entre Palestina i Israel, han provocat que aquestes accions no s’hagin pogut dur a terme. No obstant això, Barcelona manté relacions amb les dues ciutats per separat. 

Quina és la naturalesa jurídica d’aquest acord?

Es tracta d’un acord internacional no normatiu que, segons la Sindicatura, revesteix la forma de conveni interadministratiu d’àmbit transnacional fruit d’un projecte de cooperació emprès de forma mancomunada per una sèrie de ciutats.

Cal destacar que de les seves clàusules no se’n deriven obligacions o responsabilitats jurídiques ni econòmiques directes a complir per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Es pot revocar aquest acord?

Va ser en els Acords d’Oslo del 1998 quan va produir-se l’agermanament entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv. Aquests acords pretenien assolir una pau justa, duradora i integral en aquests territoris del Pròxim Orient.  La incapacitat per posar fi a l’ocupació israeliana del territori palestí i aconseguir un autogovern palestí real ha impulsat la violència, la inestabilitat i les violacions generalitzades del dret internacional humanitari i del dret internacional dels drets humans.

La Sindicatura considera que, després de vint-i-quatre anys, és evident que aquests acords no han funcionat. El mateix Ajuntament admet a la seva pàgina web que el foment de la col·laboració entre les societats de totes tres ciutats, per raons derivades del conflicte, mai s’ha pogut dur a terme. És evident que el context en què va fer-se l’agermanament ha variat de forma notòria respecte de la situació actual i dels darrers anys.

Les circumstàncies vigents han canviat radicalment en comparació amb les obligacions assumides en aquell moment, fet pel qual la Sindicatura defensa que qualsevol de les parts podria invocar la caducitat de l’acord.

La Sindicatura creu que s’ha de buscar l’equilibri entre el principi general de vinculació i la possibilitat excepcional d’admetre la reversibilitat d’un acord sota determinades condicions, com les que està denunciant aquesta institució.

L’apartheid contra el poble palestí

Moltes de les mesures que pateix diàriament el poble palestí (a Israel, Cisjordània i Gaza), a més de tenir conseqüències en l’economia, la salut, l’educació, l’habitatge i el nivell de vida de la societat, configuren un crim: el d’apartheid. Aquest crim de lesa humanitat se suma a l’ocupació i al colonialisme que pateix des de fa dècades la població palestina.

El manteniment de vincles amb autoritats municipals o estatals israelianes que legitimen la prolongació de l’ocupació i el colonialisme a Palestina comporta una complicitat en la configuració d’un crim d’apartheid.

En aquesta línia, el darrer informe d’Amnistia Internacional sobre l’apartheid contra el poble palestí recomana als actors no estatals, entre altres: garantir que els drets humans són el centre d’actuació en tots els acords bilaterals i multilaterals amb les autoritats israelianes, fet que inclou exercir la diligència deguda per a assegurar-se que no contribueixen a mantenir el sistema d’apartheid.

Conseqüentment, la Sindicatura creu que els diversos nivells governamentals (municipal, autonòmic, estatal i internacional) s’han de situar clarament contra l’apartheid i denunciar l’existència d’un sistema que discrimina la població i la separa per ètnies, creant persones de primera i segona categoria.

Posicionaments municipals i autonòmics

L’origen de l’actuació de la Sindicatura de Greuges de  Barcelona és una queixa ciutadana en defensa d’un assumpte d’interès públic: garantir el respecte i l’efectivitat del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari, i que s’apliquin les conseqüències que se’n derivin en cas d’incompliments. Assumpte d’interès públic que també ha estat tractat per l’Ajuntament de Barcelona i pel Parlament de Catalunya.

L’any 2017 la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a evitar que l’Ajuntament de Barcelona tingués qualsevol mena de complicitat amb l’ocupació, la violació dels drets humans i l’espoli dels recursos palestins, i va instar l’Ajuntament a què desmantelli l’acord triangular Barcelona, Gaza i Tel-Aviv.

El Parlament de Catalunya, mitjançant la resolució 399/XIV de 16 de juny de 2022,va reconèixer públicament que el sistema que aplica Israel als Territoris ocupats és contrari al dret internacional i que, d’acord amb l’article 7.2.h de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, es pot considerar un crim d’apartheid.

La Sindicatura, a prop de la ciutadania: barris de muntanya, la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell

la Marina

Durant aquesta setmana de tancament de novembre i inici de desembre, la defensoria de la ciutadania barcelonina ha dut a terme dues noves accions a diferents territoris: La Sindicatura, a prop teu als barris de muntanya (Vallvidrera, Tibidabo i les Planes) i La Sindicatura, a peu de carrer a la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell.

La Sindicatura, a prop teu als barris de muntanya

El Casal de Barri de Can Rectoret ha acollit una nova sessió de La Sindicatura, a prop teu, després que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja visités a peu de carrer les problemàtiques dels barris de muntanya el darrer mes de febrer. La Sindicatura, a prop teu és una audiència del síndic, David Bondia, i l’adjunta, Eva Garcia Chueca, als diferents barris de la ciutat, amb l’objectiu de presentar la institució a la ciutadania i que aquesta plantegi els reclams més destacats. L’acte va ser moderat per la periodista Carme Rocamora.

Algunes de les queixes veïnals han posat de manifest els problemes de planejament urbanístic, la pavimentació dels carrers o la canalització de les aigües. El veïnat també ha denunciat el procediment de neteja dels boscos i la gestió forestal del Parc de Collserola, ja que ha exposat la seva preocupació per possibles incendis futurs.

Finalment, la ciutadania ha reivindicat la preservació del patrimoni arquitectònic de la zona, sobretot l’edifici del Sanatori, i ha insistit en una reclamació històrica dels barris de muntanya: la millora del transport públic. No comparteixen la proposta municipal del bus a demanda, i exposen que el necessari és una millora dels horaris i de les freqüències de pas dels autobusos que ja recorren els barris de muntanya.

La Sindicatura, a peu de carrer a la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell

Durant aquesta setmana també ha tingut lloc una nova edició de La Sindicatura, a peu de carrer. En aquest cas, als barris de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell. Aquesta iniciativa consta d’una passejada pels diferents barris de la ciutat, acompanyades de representants dels moviments veïnals, sectorials, educatius, etc. Posteriorment, la Sindicatura trasllada els reclams rebuts a la Gerència de Districte i a l’àmbit polític corresponent.

La jornada ha començat amb una reunió amb La Marina, un projecte comunitari i de proximitat que va més enllà d’un mitjà de comunicació. La Marina compta amb una tirada de 6.000 exemplars mensuals i és el periòdic gratuït de referència a la zona. Alhora també té la versió digital i una emissora de ràdio (102.5 FM), en funcionament des de l’any 1988.

L’A peu de carrer ha continuat amb una visita a dues zones de l’espai públic on es practica esport a l’aire lliure: el tenis taula a la plaça de Sant Cristòfol i l’skatepark a la plaça del Moviment Obrer. En la primera de les ubicacions, han estat uns esportistes jubilats qui han recuperat i mantingut l’espai de tenis taula durant els darrers mesos.

Tot seguit, l’equip de la Sindicatura s’ha desplaçat a l’Escola Bressol Somriures, gestionada per la cooperativa Suara. Es tracta d’una escola bressol situada dins de Mercabarna i que ofereix servei als pares i mares que hi treballen. Per acabar, s’ha visitat l’Espai Jove La Bàscula, un equipament municipal de la Marina que dóna resposta a les necessitats i inquietuds dels adolescents i joves del barri, així com les instal·lacions esportives ubicades en el mateix complex.

La Fiscalia demana dos anys de presó per l’autora de notícies falses sobre joves migrants sense referents familiars que la Sindicatura va posar en el seu coneixement el juliol de 2019

Notícies falses JMSRF

La Fiscalia de Delictes d’Odi ha fet pública la petició de dos anys de presó per a una internauta, que serà jutjada l’abril de 2023, per difondre a Twitter una notícia falsa amb l’objectiu de difamar els joves migrants sense referents familiars.

A l’escrit d’acusació, la Fiscalia de Delictes d’Odi considera que la internauta va cometre un delicte contra els drets fonamentals, en concret, una lesió de la dignitat de les persones per motius de discriminació per origen. Més enllà dels dos anys de presó, també demana que se la multi amb 6.570 euros i que se la inhabiliti durant cinc anys per a l’educació en l’àmbit docent, esportiu i de lleure.

La Sindicatura és l’origen de la primera iniciativa legal contra les fake news a Espanya

Va ser el juliol de 2019 quan la Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre un vídeo que s’estava difonent a xarxes socials i Whatsapp, amb un contingut que presumptament podria ser una incitació a l’odi contra el col·lectiu de joves migrants sense referents familiars.

La Sindicatura va traslladar aquest tema a la Fiscalia de Barcelona perquè va considerar que les imatges i el text d’aquesta publicació podia fomentar i promocionar la discriminació i l’odi contra un grup. Aquest tipus d’accions estan considerades delictes, segons el Codi Penal. Concretament, en el vídeo s’observava una aula d’escola amb menors d’edat que provocaven incidents en el mobiliari i que no respectaven l’autoritat de la professora. El text que acompanyava el vídeo era el següent: “Mando un vídeo de un centro educativo para los emigrantes menores de edad que entran ilegalmente en España. Ruego difusión para que España se entere de una vez como nos agradecen que los acojamos”.

El febrer de 2020 va fer-se pública la querella que la Fiscalia de Barcelona va presentar contra aquesta internauta acusada de difondre aquest vídeo amb les falses atribucions a un grup de joves migrants sense referents familiars. Després de les investigacions dels Mossos d’Esquadra, va demostrar-se que aquest vídeo corresponia a una aula educativa de Brasil i que l’atribució a aquest grup de joves migrants sense referents familiars era falsa. La Sindicatura de Greuges de Barcelona va celebrar que el trasllat d’aquesta informació cap a la Fiscalia de Barcelona es convertís en la primera iniciativa legal del Ministeri Públic contra les fake news a Espanya.

Tot i que aquesta va ser la primera iniciativa legal contra les notícies falses, ja existeix un precedent molt recent de condemna per difusió de fake news a Espanya. La darrera setmana, el 8 de novembre de 2022, un home va ser condemnat per penjar el juliol del 2019 un vídeo d’una brutal agressió a una noia, amb el qual va fer creure que es tractava d’imatges d’una violació que havia passat a Canet de Mar per atribuir-la a joves migrants sense referents familiars, malgrat que els fets havien passat a la Xina.

La Sindicatura ha proposat accions a l’Ajuntament per garantir els drets dels joves migrants sense referents familiars

El maig de 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va presentar l’informe ‘La situació de joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’, amb el propòsit d’abordar la realitat d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat des de la perspectiva de la garantia de drets.

Des de l’any 2015, uns 9.000 infants i joves migrants sense referents familiars han arribat a Catalunya per una amalgama de raons que expliquen la seva decisió d’emprendre aquest viatge sense cap acompanyament familiar. En el sistema estatal d’atenció a la infància i la joventut, aquestes persones són acollides, tutelades i ateses per les comunitats autònomes. Quan assoleixen la majoria d’edat, finalitza la tutela administrativa i l’escenari és menys regulat i més diversificat.

Es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic per ajudar-los a desenvolupar el seu projecte de vida. L’estudi de la Sindicatura presta una especial atenció en els adolescents i joves de 18 a 23 anys, que s’enfronten sols i soles a una edat adulta registral, però no sempre real. L’objectiu d’aquest informe ha estat identificar com millorar i facilitar la transició a l’edat adulta en condicions d’igualtat i equitat, promovent el respecte als drets i llibertats garantits a qualsevol persona ciutadana de Barcelona.

Les propostes de la Sindicatura

Per tal de millorar l’atenció que es dona als joves migrants sense referents familiars a la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat un seguit de propostes, de les quals en destacarem algunes d’elles des de diferents dimensions:

Dimensió jurídica

  • Donar seguiment a l’aplicació de la reforma del reglament d’estrangeria per garantir que els i les joves arriben a la majoria d’edat amb tota la documentació requerida i per reforçar el treball en els seus itineraris d’emancipació.
  • Reforçar els espais d’atenció de les persones joves migrants sense referents familiars, bé sigui en l’àmbit de la detecció o l’acompanyament, o en la defensa dels seus drets, a través d’instruments com: assessorament i atenció especialitzada, la clínica jurídica local, la figura de la persona referent o mentora, o el reforç dels equips educadors de carrer.

Dimensió socioeconòmica

  • Reforç de les alternatives residencials, atès el decalatge entre necessitats i recursos en l’àmbit de l’habitatge. Per això, caldria explorar altres opcions, com l’acolliment, que serviria no només per superar la situació de la manca d’habitatge, sinó que també afavoriria la creació de vincles entre joves i la societat d’acollida.
  • Reforç de l’atenció en salut mental, establint un protocol d’atenció i acompanyament psicològic i d’atenció a l’estrès posttraumàtic a través del desenvolupament d’un espai sociosanitari per persones en situació de risc d’exclusió social, ampliant la cobertura de programes de convalescència i psiquiatria de carrer. Aquesta actuació requereix coordinació interadministrativa.
  • Reforçar la formació i capacitació lingüística dels i les joves, i garantir la continuïtat de la formació d’aquest col·lectiu, facilitant també el seu accés als estudis superiors. Així mateix, vetllar perquè no es generin desigualtats digitals vers a aquestes persones joves.

Dimensió comunitària

  • Fomentar la participació del col·lectiu sense referents familiars a través de la creació d’espais on s’enforteixin les xarxes relacionals amb la ciutadania, i fent programes d’acompanyament i millora del seu sentiment de pertinença.
  • Implementar campanyes de sensibilització dirigides a la societat d’acollida per evitar narratives i discursos negatius cap al col·lectiu.

Dimensió de governança

  • Assegurar una coordinació multinivell i multisectorial entre les diverses administracions i àrees que tenen competències vinculades al col·lectiu.
  • Enfortir la formació especialitzada i el disseny de protocols que facilitin l’actuació dels diferents actors dels processos d’atenció, cura i inclusió d’aquests joves.
  • Millorar la recollida i tractament de dades, especialment quan no han estat subjectes al sistema de tutela i acollida durant la seva minoria d’edat.
  • Incorporar la perspectiva de gènere tant en el disseny com en la implementació i avaluació de les diferents actuacions i serveis.
  • Enfortir el rol de XBcn per dur a terme una coordinació més generalitzada i estructurada del treball de tots els actors involucrats, amb l’objectiu d’evitar el risc de duplicitats en algunes àrees, i escassetat de recursos en unes altres.
  • Enfortir mecanismes d’avaluació i seguiment dels diferents programes a fi de millorar les actuacions i serveis, identificant bones pràctiques i experiències que es puguin compartir amb altres ciutats de l’entorn.

Finalment, la Sindicatura recalca que és precisament en la majoria d’edat dels i les joves migrants sense referents familiars on l’Ajuntament té més marge d’actuació, ja que es tracta de joves residents a la ciutat. Ara bé, garantir un procés d’emancipació exitós requereix un treball continuat des del primer moment.

A peu de carrer: la Sindicatura visita el Clot-Camp de l’Arpa

Clot-Camp de l'Arpa

En una nova edició del projecte A peu de carrer, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recorregut el Clot-Camp de l’Arpa per atendre les propostes, reclams i preocupacions del moviment veïnal i associatiu de la zona.

La jornada va començar amb una trobada amb l’Associació de Veïnes i Veïns de Clot – Camp de l’Arpa, amb qui va tractar-se el Pla de protecció patrimonial del Clot; la situació de l’execució de les obres de la Torre del Fang o Can Miralletes; els usos que tindrà l’equipament de la Fàbrica del Plom, i altres temes objecte de queixa a la Sindicatura.

Posteriorment, l’equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, encapçalat pel síndic Bondia, va desplaçar-se a l’entorn de les Glòries, per avaluar la incidència de les obres, les possibles molèsties ocasionades per l’edicte ubicat a Llacuna-Gran Via, o l’afectació a l’Escola Casas, entre altres.

Abans d’iniciar la tarda, va tenir lloc una reunió amb la Federació d’Entitats del Clot – Camp de l’Arpa, la coordinadora que aplega 43 entitats del barri. Des de la federació ens van traslladar la seva preocupació per l’ús de l’espai públic, pel futur de la gestió comunitària del patrimoni ciutadà, i pels equipaments pendents.

A peu de carrer al Clot-Camp de l’Arpa va concloure amb una darrera trobada amb l’Orfeó Martinenc, l’entitat sociocultural que promou la cultura popular del barri i facilita espais a moltes entitats de la zona. Els representants de l’Orfeó van manifestar la seva inquietud per la complicada situació que pateixen els ateneus a Barcelona.

En aquest primer any del període 2021-2026, la defensoria ja ha estat present en els barris de Sant Martí de Provençals; la Verneda i la Pau; Sant Antoni; el Baix Guinardó; el Raval; Vallvidrera, Tibidabo i Les Planes; Bon Pastor; Torre Baró; Ciutat Meridiana; Vallbona; Diagonal Mar-Front Marítim del Poblenou; el Besòs i el Maresme; Barceloneta; Sarrià; Sant Andreu, i Les Corts.

Abans de tancar l’any, la Sindicatura té previst desplaçar-se a Horta; el Gòtic; la Marina, i la Marina del Prat Vermell, entre altres.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona repassa el primer any del període 2021-2026

El nou projecte de la Sindicatura de Greuges de Barcelona per al període 2021-2026 va començar un any enrere, quan David Bondia va prendre possessió com a nou síndic de greuges de Barcelona el darrer mes d’octubre del 2021.

La Sindicatura aprofita aquesta efemèride per repassar les iniciatives i les accions dutes a terme des de la institució en aquest primer any de nou projecte.

Una Sindicatura al costat de la ciutadania

La ciutat és la seva gent, les seves persones, el seu teixit social. Per aquesta raó, un dels nous propòsits que persegueix la Sindicatura és que la institució estigui present en els setanta-tres barris i els deu districtes que conformen Barcelona. La Sindicatura de Greuges ha de ser un territori i no només una ubicació física. “S’ha de treballar de forma itinerant en el territori per conèixer i connectar amb les problemàtiques de la ciutadania vinculades als drets humans de proximitat”, manifesta David Bondia.

Mensualment es duen a terme tres accions presencials per acostar la institució a la ciutadania:

Iniciativa  Breu descripció
La Sindicatura, a peu de carrer  Visita i passejada pels diferents barris de la ciutat, acompanyades de representants dels moviments veïnals, sectorials, educatius, etc.  
La Sindicatura, a prop teu  Organització d’una audiència del síndic i l’adjunta als diferents barris de la ciutat, amb l’objectiu de presentar la institució a la ciutadania, i que aquesta plantegi els reclams més destacats del barri.  
Sindicatura itinerant  Membres de l’equip de la defensoria es traslladen a equipaments de la ciutat per atendre en primera persona la ciutadania que vulgui fer consultes o presentar queixes.  

Actualment, la Sindicatura ja ha estat present en els barris de Sant Martí de Provençals; la Verneda i la Pau; a Sant Antoni; el Baix Guinardó; el Raval; Vallvidrera, Tibidabo i Les Planes; Bon Pastor; Torre Baró; Ciutat Meridiana; Vallbona; Diagonal Mar-Front Marítim del Poblenou; el Besòs i el Maresme; Barceloneta; Sarrià; Sant Andreu, Les Corts i Clot-Camp de l’Arpa.

Abans de concloure l’any, la Sindicatura es desplaçarà a Horta; el Gòtic; la Marina, o la Marina del Prat Vermell, entre altres.

Una Sindicatura que actuï de manera proactiva

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, també destaca la importància de tenir una institució proactiva, que actuï en temps real per solucionar, o, fins i tot, per anticipar la vulneració de drets de les persones. Per aquest motiu, en aquest primer any del projecte 2021-2026, la Sindicatura ha impulsat un total de 47 actuacions d’ofici que visibilitzen les diferents problemàtiques de la ciutat.

Entre altres, ressalten quatre actuacions d’ofici, que s’han convertit en informes monogràfics:

En aquesta línia, també hi ha altres intervencions d’ofici de la Sindicatura de Greuges de Barcelona (algunes d’elles encara en procés de resolució) a destacar: la manca d’espai al CAP Gòtic, el funcionament dels serveis socials de la ciutat, o l’ús del Palauet Albéniz i les despeses a càrrec del pressupost municipal.

Més maneres d’intervenir: mediació administrativa i dictamen

Durant aquest primer any, s’han explorat altres vies d’actuació que s’ajustin al reglament de la Sindicatura de Greuges de Barcelona i que permetin anar més enllà en la defensa i la garantia dels drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania barcelonina.

Entre altres, la Sindicatura ha iniciat el camí de la mediació administrativa per aconseguir resoldre conflictes entre un ciutadà o ciutadana i l’administració municipal. Concretament, ho ha fet en dos casos: en la gestió de l’espai públic de la ronda Sant Antoni i en la nova ubicació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions al costat d’una escola.

Pel que fa al primer cas, i després de diverses trobades amb el veïnat, les associacions de comerços i els representants polítics del consistori, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va posar èmfasi en la necessitat de trobar una solució participada a la gestió de la dinamització de la llosa de la ronda Sant Antoni fins al moment de la seva retirada.

L’altra situació en què la Sindicatura ha aplicat la mediació administrativa ha estat en la preocupació generada per la nova ubicació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions al costat d’un centre escolar, que va amoïnar algunes famílies de l’Escola Les Aigües. Aquest procés de mediació va finalitzar amb una resolució conjunta de la Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya.

Pel que fa a altres vies d’actuació, la Sindicatura també va emetre un dictamen després que el 12 de maig de 2022 es publiqués al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) l’anunci d’informació pública de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) sobre l’aprovació de l’Ajut d’urgència social per a famílies amb infants de 0 a 16 anys.

Davant l’anunci de presentar les sol·licituds únicament per mitjans electrònics, la Sindicatura va recordar a l’IMSS que cal vetllar de manera efectiva per l’equitat digital i possibilitar altres vies. En el seu dictamen, la defensoria també va recomanar a l’IMSS que garanteixi l’ampliació de 4 milions d’euros en l’import de la convocatòria, donat el greuge comparatiu amb edicions anteriors.

Creació d’un grup de treball per abordar les violències

Per últim, cal destacar que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha impulsat la creació del Grup de Treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència, que pretén esdevenir un espai per tractar quin és l’avenç necessari en el tractament d’aquestes situacions per part dels organismes públics locals, així com contribuir al procediment de recuperació de les seqüeles generades en les víctimes.

Aquest grup de treball compta amb la participació de diversos perfils professionals, amb l’objectiu de dur a terme un tractament holístic de la situació: el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia; l’advocada i criminòloga experta en dret penal i gènere, Carla Vall; l’actriu i vocal de l’Acadèmia del Cinema Català, Maria Molins; la psicòloga especialitzada en violències masclistes, Aina Troncoso; les periodistes d’investigació Núria Juanico i Albert Llimós; la fundadora de la Fundació Vicki Bernadet, la mateixa Vicki Bernadet, i la psicòloga de l’Associació in via, Patricia Ortuño.  

Analitzar la ciutat en funció de l’afectació de drets

Aquest any 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha establert una nova metodologia de classificació de les seves intervencions. En aquesta nova organització, la institució estructurarà les seves actuacions en funció dels drets afectats.

Concretament, la Sindicatura ha establert quatre àmbits d’actuació i un eix interseccional.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona reclama que l’accés a l’energia sigui considerat un dret humà

Dret huma a l'energia

Una nova actuació d’ofici de la institució defensa la necessitat de formular i concretar el dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat.

Després d’analitzar l’increment de l’import de les tarifes elèctriques i les iniciatives públiques dutes a terme, la Sindicatura ha traslladat vint recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona.

En el marc del Dia Mundial de l’Estalvi d’Energia decretat pel World Energy Forum, que se celebra demà 21 d’octubre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat l’informe El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, en què s’analitza l’impacte de l’increment de les tarifes elèctriques a Barcelona, tant en la ciutadania com en l’Ajuntament, i s’exploren vies adequades per minimitzar els seus efectes.

Al llarg del 2021 i del primer semestre del 2022, s’ha produït una pujada històrica del preu de l’electricitat al mercat majorista, que a principis d’any rondava els 50 €/MWh i ha augmentat fins a superar els 500 €/MWh amb l’inici de la guerra d’Ucraïna. Per aquest motiu, la Sindicatura va intervenir d’ofici per elaborar El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, un informe que defensa la necessitat d’abordar els assumptes relacionats amb l’energia des d’un enfocament basat en els drets humans.

La defensoria de la ciutadania barcelonina considera que cal un canvi de paradigma: deixar enrere el concepte de les persones com a mers clients d’una empresa subministradora, i aconseguir que els ciutadans i ciutadanes siguin titulars d’un dret subjectiu als subministraments bàsics a un preu assequible (i dins d’uns paràmetres bàsics i essencials de consum). És convenient recordar que, actualment, el control sobre l’energia es concentra en mans d’uns quants actors econòmics, grans oligopolis, amb el vistiplau de les autoritats públiques.

Revertir les lògiques imperants avui dia passa per la formulació i el reconeixement del dret humà a l’energia. En aquest estudi presentat per la Sindicatura, s’identifica el marc jurídic protector del dret a l’energia en l’àmbit internacional, estatal i europeu, i s’explica el model de protecció per les persones més vulnerabilitzades, a escala estatal, autonòmica i local. A continuació, es recull un seguit de bones pràctiques i, finalment, es presenten propostes d’actuació i recomanacions de la Sindicatura de Greuges a l’Ajuntament de Barcelona en aquesta matèria. 

El dret a l’energia ha de ser considerat un nou dret humà

El dret a l’energia encara no ha estat reconegut explícitament per cap instrument internacional de drets humans. Avui dia es tracta d’un constructe polític impulsat des de la societat civil, que té l’objectiu d’aconseguir que l’energia sigui tractada com un bé essencial, més enllà del concepte actual de mercaderia. Cal recordar que és un bé indispensable per atendre les necessitats bàsiques de la vida diària d’una persona en un habitatge: llum, escalfor, refrigeració, alimentació, comunicació, mobilitat, etc.  

La premissa de partida d’aquest informe es basa en la necessitat i el reconeixement del dret a l’energia com un nou dret humà. Davant la situació actual de pobresa energètica, s’han implementat estratègies estatals i autonòmiques destinades a fer front als efectes de la crisi econòmica en la població més vulnerabilitzada. Tot i que són mesures necessàries, també són insuficients, ja que el seu fonament es basa en l’assistencialisme, però persisteix la manca d’obligacions jurídiques vinculants. Per aquest motiu, la Sindicatura considera imprescindible formular i concretar la necessitat d’un dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat.

D’altra banda, el dret als subministraments bàsics sí que ha estat recollit com a part substancial d’altres drets reconeguts internacionalment. Però, cal fer un pas més enllà per establir un marc jurídic autònom que serveixi d’eina per a les propostes i iniciatives legislatives que s’estan duent a terme per pal·liar la pobresa energètica.

En aquesta línia, la formulació del dret humà a l’energia s’engloba en el discurs renovador dels drets humans emergents, que qüestionen i revolucionen el codi de valors utilitzat fins ara, i adeqüen les exigències morals a noves circumstàncies. La Sindicatura entén que el dret humà a l’energia s’ha de contextualitzar en una triple dimensió: un dret de la ciutadania (acabar amb la concepció que és un dret del consumidor); un servei públic (deixar d’entendre-la com un bé privat i una font de lucre), i una base necessària per a la transició energètica cap a les energies renovables.

Com ja s’ha citat anteriorment, la concreció del dret humà a l’energia permet articular un discurs centrat en la necessitat de concebre l’energia com un bé comú. L’estudi de la Sindicatura ja s’avança a una possible reacció contrària a aquesta mesura, que basi els arguments en el seu cost. Aquesta oposició pot ser rebatuda de dues maneres: tots els drets humans són cars i la implementació dels mateixos no pot fixar-se en funció de les despeses, sinó de les necessitats.

“No serà una tasca fàcil, però sí possible: només cal mirar enrere i adonar-nos del camí que ha recorregut fa pocs anys el reconeixement del dret a l’aigua potable i el sanejament. L’energia també és indispensable per a la vida de les persones”, ha manifestat David Bondia, síndic de greuges de Barcelona.

La formulació del dret humà a l’energia no pot quedar únicament en mans dels juristes, ja que cal un treball conjunt des de diverses disciplines (economia, enginyeria, sociologia, psicologia, politologia, etc.). Aquesta interacció entre els diversos àmbits possibilita aplicar sis eixos d’actuació a la configuració del dret humà a l’energia: disponibilitat; accessibilitat; assequibilitat i acceptabilitat; qualitat; participació, i sostenibilitat.

També s’ha de determinar l’estructura interna del dret humà a l’energia, la titularitat i l’objecte de protecció. Davant el dilema de si es tracta d’un dret individual o un dret col·lectiu, la Sindicatura convé que és un dret de titularitat individual que protegeix interessos comuns. Per tant, la seva exigibilitat davant les administracions pot fer-se de manera individual (dret inherent a la persona o família) o col·lectiva (garantia de béns comuns), sense que una forma exclogui l’altra.

Les mesures impulsades contra la pobresa energètica a Barcelona

A diferència del que passa amb el subministrament d’aigua, en què la competència és de caràcter municipal, en el cas del subministrament elèctric, el marc competencial de què disposen les entitats locals és més reduït. No obstant això, actualment estan assumint funcions rellevants i, probablement, encara podrien desenvolupar-ne més.

També cal recordar que una part important de l’aplicació de les mesures previstes per la legislació estatal i autonòmica depèn d’informes i documents emesos des de les institucions municipals, generalment els serveis socials.

Entre altres accions, a Barcelona cal destacar la creació d’una xarxa extensa de punts d’assessorament energètic (PAE). Donen servei a tots els districtes de Barcelona des del gener del 2017 i tenen 12 oficines distribuïdes per tot el territori de la ciutat. El seu objectiu és combatre la pobresa energètica, concretament garantint els drets que preveu la legislació vigent pel que fa a l’accés als subministraments bàsics, i millorar l’eficiència de les llars de la ciutat de Barcelona, prioritzant les més vulnerabilitzades. El servei és de titularitat municipal i el gestionen un conjunt d’entitats socials.

Persones ateses201920202021 (gener-setembre)
Dones8.0378.94212.549
Homes4.0344.4076.662
Persones amb altres identitats de gènere8211
Total de persones ateses12.07913.35119.222
Dades facilitades pel Servei PAE

Tenint en compte la situació excepcional viscuda durant l’any 2020, pot observar-se un increment notable dels casos gestionats pels PAE de la ciutat si comparem els primers nou mesos de 2021, dels quals es disposen dades, en relació amb el 2019.

La despesa de l’Ajuntament de Barcelona en subministrament elèctric

L’Ajuntament ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que el 100% del subministrament elèctric del consistori i els organismes municipals està certificat per la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència (CNMC) conforme procedeix de fonts renovables. Afegeix que s’exigeix a la comercialitzadora que el 100% de l’energia elèctrica que proveeix sigui amb garantia d’origen d’energia verda.

També cal indicar que l’escala de preus de l’energia no ha tingut efecte en el preu que paga l’Ajuntament de Barcelona durant l’exercici 2021, ja que té concertat un preu fix anual en el preu unitari de l’energia pel conjunt de subministraments elèctrics municipals i els organismes associats.

Conclusions i propostes d’actuació en l’àmbit local

Tot i que les competències en l’àmbit municipal per promoure un canvi sistèmic o revertir les tendències alcistes dels preus són limitades, des del món local es poden fer grans passos per minorar els impactes en la ciutadania, reduir la vulnerabilitat de les persones i incrementar la seva capacitat de resiliència:

  • Comunicació i transparència. És un moment clau per explicar i discernir entre el sistema energètic i el sistema elèctric (crisi del gas vs. pujada dels preus de l’electricitat), o discernir entre la distribuïdora i la comercialitzadora que ens ven l’energia. En paral·lel a la informació i la comunicació, cal impulsar la transparència i la participació real i efectiva, que vagi més enllà de la protecció dels “lliures consumidors”, i promoure campanyes dirigides a tota la ciutadania sobre el context, els impactes i les accions que es duguin a terme.
  • Impuls de les energies renovables. Cal fer esforços, orientar recursos com els fons europeus Next Generation, i promoure l’activitat de petites i mitjanes empreses i d’economia social i solidària en el camp de les renovables, amb l’objectiu d’identificar, acompanyar i assessorar un procés exhaustiu de transició energètica a la ciutat mitjançant autoconsum i autoconsum compartit.
  • Justícia social i climàtica. S’han de repartir els costos de la crisi energètica actual de manera justa. Les decisions normatives i polítiques determinen com s’assignen els costos de l’energia a través de les factures de la ciutadania. És fonamental que la transició energètica ineludible no requereixi una despesa o un esforç més gran per a les persones afectades per la pobresa energètica.
  • Transició energètica socialment justa. És imprescindible acompanyar els processos de regeneració urbana amb projectes de transició energètica. S’han de reforçar els programes i orientar els fons (tipus Next Generation) a identificar proactivament zones vulnerabilitzades on cal dinamitzar l’autoconsum i la generació renovable. S’ha de proveir de processos de mediació les finques de veïnat i cercar solucions econòmicament acceptables. En aquest sentit, és un impediment el fet que per participar en l’assessorament i la instal·lació que ofereix Barcelona Energia, les famílies hagin de perdre el bo social en veure’s obligades a canviar de companyia comercialitzadora.
  • Posar fre a la gestió privada dels serveis bàsics. Diversos estudis elaborats per la Federació Europea de Sindicats de Serveis Públics – EPSU mostren l’encariment dels preus de béns privatitzats. També s’ha copsat com diversos relators especials de les Nacions Unides (Heller, Alston o Arrojo) han constatat amb molta preocupació aquesta realitat. La dependència de la volatilitat dels mercats i l’orientació a la maximització dels beneficis econòmics en forma de dividends té com a conseqüència el creixement de la pobresa energètica, la manca de respostes davant contextos com l’actual, talls de llum a persones vulnerabilitzades o factures elevades amb contractació de serveis de manteniment, entre altres. Cal promoure des del món municipal una gestió pública i comunitària de l’energia, en la mesura que es tracta d’un bé públic i prioritzant la seva funció social.
  • Cerca de consens i front comú entre diferents actors i escales d’actuació, per impulsar polítiques energètiques amb vessant social. Els països de la UE són, en gran part, responsables de les seves polítiques energètiques nacionals, i les normes de la UE els permeten prendre mesures d’emergència per protegir els consumidors dels costos més elevats. Cal que les administracions pressionin perquè aquestes mesures siguin urgents, eficaces i equitatives.
  • Suport a diferents actors per reduir la dependència dels combustibles fòssils. És convenient donar suport i acompanyar el teixit empresarial i l’economia local per a un viratge cap a una dependència menor dels combustibles fòssils i el seu preu volàtil. Per exemple, impulsant les polítiques encaminades a reduir la demanda i a signar acords de compra d’energia renovable, iniciant propostes d’agregació de la demanda entre les petites empreses perquè signin conjuntament aquests contractes, etc.
  • Tasques de fiscalització i control de les empreses per a la defensa del dret a l’energia. Es poden articular aliances amb altres escales territorials de govern per activar diverses vies judicials amb el propòsit d’impulsar litigis estratègics que aspirin a canviar el marc normatiu o una determinada interpretació del dret, amb efectes generals que transcendeixin el cas concret.

Les 20 recomanacions de la Sindicatura a l’Ajuntament

Mantenir i reforçar els punts d’assessorament energètic (PAE) com una política estable a l’Ajuntament de Barcelona, i ampliar alguns dels seus serveis, ja que han millorat l’accés a la informació i l’empoderament de la ciutadania de Barcelona en matèria de drets energètics.

Recuperar la presencialitat dels PAE. Més enllà que es continuï amb el servei de cita prèvia, cal recuperar l’atenció presencial i sense cita per a les persones que tinguin una urgència, com per exemple un tall de subministrament.

Incorporar un servei nou d’assessoria específica en l’àmbit de la rehabilitació com les “One stop shops” o atenció en finestreta única, basat en exemples d’altres ciutats europees.

Continuar i reforçar les auditories energètiques a les llars més vulnerables per contribuir que les persones vulnerabilitzades facin un ús digne dels seus subministraments, ja que, en molts casos, el seu consum està per sota del necessari per viure dignament.

Identificar els col·lectius més vulnerables a la pobresa energètica. Diversos estudis fets a la ciutat de Barcelona mostren com el gènere és un factor de risc, o que la infància i les persones grans són més vulnerables. Cal que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi programes específics d’atenció a aquests col·lectius més vulnerables implicant-hi els PAE, els serveis socials, les escoles, l’atenció primària i les xarxes de veïnatge, entre altres.

Prestar una atenció més integral a les persones que pateixen pobresa energètica. És necessari reforçar el seu seguiment i acompanyament, no només per part dels PAE, sinó també en coordinació amb Serveis Socials i altres serveis especialitzats. En molts casos, pateixen altres vulnerabilitats, més enllà de la pobresa energètica.

Establir ajudes per a la rehabilitació d’edificis a famílies vulnerabilitzades i identificar proactivament els edificis i les llars més necessitades a través de mediadors comunitaris que, a la vegada, facilitin la gestió d’aquests projectes amb el veïnat. Cal que aquestes ajudes arribin a les persones més vulnerabilitzades prioritzant criteris de renda i establint mecanismes per facilitar-hi l’accés mitjançant l’eliminació de les barreres burocràtiques.

Organitzar formacions i sessions divulgatives sobre optimització de factures, ajudes a les quals acollir-se i drets energètics. Algunes d’aquestes formacions ja es fan des dels PAE, però l’objectiu és que transcendeixin més enllà d’aquests espais i arribin a tota la ciutadania. Es proposa que es puguin impartir en espais com ara les biblioteques, centres cívics, consells de barri, etc.

Instar el Govern central perquè totes les comercialitzadores puguin oferir descomptes a les famílies en situació de vulnerabilitat i aconseguir una aplicació eficaç de les ajudes, principalment en funció de les rendes.

Dur a terme una diagnosi de la demanda energètica a través d’una auditoria per establir quins són els grans consumidors d’energia de la ciutat, i poder reduir o estalviar aquells consums dels quals es pot prescindir. En l’àmbit domèstic cal detectar on es produeix un consum més elevat de l’energia i oferir formacions per orientar les persones sobre la necessitat d’un canvi en els seus hàbits de consum.

Mantenir la comercialitzadora pública com a servei municipal que contribueix a un canvi de model orientat a entendre l’energia com un servei públic i un dret de la ciutadania.

Impulsar comunitats energètiques a tots els barris i districtes de la ciutat oferint teulades i equipaments públics perquè la ciutadania les pugui gestionar, o bé donant suport a iniciatives entre particulars (com ja es fa a Sant Martí, el Guinardó o Sants). Cal potenciar el rol de l’economia social i solidària en aquests processos, així com propiciar mecanismes perquè persones en situació de vulnerabilitat energètica puguin participar de manera vinculant en aquestes comunitats energètiques com a membres de ple dret.

Elaborar una guia per a la implementació de plaques solars a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de fomentar l’autoconsum a escala particular. Aquesta guia ha de tenir en compte i informar sobre la tipologia d’edificis i les normatives aplicables, a fi d’impulsar l’autoconsum.

Incrementar l’autoconsum col·lectiu de proximitat (escoles, instituts, gimnasos i altres edificis municipals). Potenciar les comunitats energètiques locals mitjançant la cessió de teulades municipals per poder crear espais col·lectius de generació d’energia fora del mercat que també puguin contribuir a reduir la pobresa energètica a la ciutat.

Impulsar una campanya comunicativa que doni a conèixer programes com el “Carrega’t d’energia” per tal d’arribar a la ciutadania i fer-los partícips de les diferents iniciatives que contribueixen a ampliar la seva cultura energètica.

Promoure iniciatives d’impuls de l’autoconsum compartit al sector empresarial, com les que ja es duen a terme des de BCN Energia i l’Ajuntament; incentivar les petites i mitjanes empreses del sector de les renovables; acordar processos de transició energètica, com el que es treballa actualment a la Zona Franca, i buscar proactivament l’eficiència en consum, però també econòmica, als contractes de llum d’aquest sector.

Millorar l’eficiència energètica del patrimoni municipal. Cal que els edificis, les instal·lacions i els espais públics redueixin encara més els costos dels subministraments municipals i de les entitats que en depenen.

Avançar en altres formes de generació renovable a la ciutat, com ara l’eòlica i la fotovoltaica.

Reforçar els refugis climàtics i garantir-ne l’obertura, amb la finalitat d’aconseguir el confort tèrmic de la ciutadania en situacions de temperatures extremes i a tot el territori.

Fer màxima publicitat i difusió de totes les mesures que es duguin a terme a la ciutat per reduir l’impacte de l’increment de les tarifes de la llum sobre la ciutadania, amb l’objectiu de garantir el dret humà a l’energia.

‘Sindicatura itinerant’: el 29 de setembre arrenca un nou projecte de la defensoria de la ciutadania barcelonina

Sindicatura itinerant

La Sindicatura de Greuges de Barcelona iniciarà, el pròxim dijous 29 de setembre, el projecte ‘Sindicatura itinerant’, en què membres de l’equip de la defensoria es traslladaran a equipaments de la ciutat per atendre en primera persona la ciutadania que vulgui fer consultes o presentar queixes.

Aquesta nova iniciativa arrencarà a la Biblioteca García Márquez de Sant Martí de Provençals de 10 a 13 h i de 15 a 18 h. L’equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona estarà ubicat a la planta -1 d’aquest equipament municipal amb l’objectiu d’escoltar els ciutadans i ciutadanes que vulguin exposar vulneracions de drets o disconformitat amb algun servei municipal.

“Estrenem un dels projectes que ja tenia en el meu programa de 7 eixos i 33 propostes, que permetrà crear una Sindicatura itinerant, que sigui un territori i no només una ubicació”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia. En la línia d’acostar la institució als barcelonins i barcelonines, la finalitat del projecte ‘Sindicatura itinerant’ és estar present als 73 barris de la ciutat per garantir la defensa dels drets humans de proximitat al veïnat de la ciutat.

La darrera visita de la Sindicatura al Districte de Sant Martí va produir-se el darrer 25 de gener de 2022, en el marc de la iniciativa ‘A peu de carrer’ i en què el síndic va reunir-se amb l’AVV de Sant Martí de Provençals, la Coordinadora d’Entitats VERN, l’Escola d’Adults de la Verneda i l’Associació Sant Martí Esport.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona acompanya l’Observatori contra l’Homofòbia en l’atenció a les víctimes d’LGTBI-fòbia durant la Festa de la Mercè

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha acompanyat el divendres 23 de setembre (de 22 a 1 h) l’Observatori contra l’Homofòbia en l’atenció a possibles violències lgtbi-fòbiques durant la Festa de la Mercè.

Aquesta atenció s’ha produït de manera telefònica, via whatsapp, en el 699 90 16 51. Tot i que aquest any ha estat el primer en què col·labora la Sindicatura de Greuges de Barcelona, és la tercera edició en què l’Observatori contra l’Homofòbia posa en marxa aquest servei. Enguany també s’ha comptat amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

A causa de l’estigma que encara comporten els temes relatius a l’orientació sexual i la identitat de gènere, la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+ queda freqüentment sense denunciar, sense documentar i, en conseqüència, sense castigar. “Volem posar facilitats al col·lectiu perquè, si es produeix una incidència, tinguin un servei al seu abast que els permeti denunciar-ho de manera senzilla i segura”, ha explicat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Aquesta lluita ens interpel·la a totes i tots. És una lluita de drets humans, des d’una perspectiva interseccional. L’argument a favor d’estendre a les persones LGTBI+ els mateixos drets dels quals gaudeixen la resta de persones no és radical ni complicat. Es basa en dos principis que fonamenten les normes nacionals i internacionals de drets humans: igualtat i no discriminació.

Tot i això, encara persisteixen discursos i actuacions que pretenen justificar la desigualtat, i estigmatitzar i preservar un determinat status quo. Front això, ens cal reivindicar que la lluita per la dignitat dels drets del col·lectiu LGTBI+ és una lluita per una humanitat diversa de la qual tots i totes formem part.

Des de les sindicatures locals de greuges, davant l’auge de les accions i dels silencis negacionistes, hauríem de fer un pas endavant per acompanyar els itineraris de les persones que denuncien agressions i discriminacions lgtbi-fòbiques. Els nostres principals objectius, treballant de forma coordinada amb entitats i altres institucions per evitar revictimitzacions, han de buscar la forma de reparar la dignitat de la persona, combatre aquestes violències i fomentar la prevenció i la sensibilització per evitar la seva naturalització.

Nova edició de ‘La Sindicatura, a prop teu’, dirigida al veïnat de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona

Sindic a prop teu

En el marc del projecte La Sindicatura, a prop teu, David Bondia i membres del seu equip han assistit el dijous 22 de setembre a la Biblioteca Zona Nord per acostar la Sindicatura de Greuges de Barcelona a la ciutadania dels barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, i per escoltar els seus reclams i demandes.

L’objectiu de la iniciativa La Sindicatura, a prop teu és apel·lar a la proactivitat de la institució, acompanyada de la ciutadania per tractar les problemàtiques del veïnat dels 73 barris barcelonins. “Vull treballar conjuntament amb la ciutadania, els representants veïnals i els moviments associatius. Ningú coneix millor Barcelona”, ha manifestat David Bondia, síndic de greuges de Barcelona.

Aquesta sessió ha donat continuïtat a l’A peu de carrer, dut a terme el darrer 5 de maig als barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, en què el síndic de greuges de Barcelona i membres del seu equip van reunir-se amb l’Escola Ciutat Comtal; la direcció de l’Escola Montcada; l’Associació de Veïnes i Veïns de Torre Baró; l’Escola Bressol Municipal La Muntanya, i l’Associació de Veïnes i Veïns de Ciutat Meridiana.