Categoria: Habitatge i urbanisme

La Sindicatura adverteix al Districte de Gràcia de l’obligació legal de mantenir les seves parcel·les en les degudes condicions de seguretat, salubritat i ornament

Solar municipal

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha advertit al Districte de Gràcia de l’obligació legal de mantenir les seves parcel·les en les degudes condicions de seguretat, salubritat i ornament. Després de conèixer les denúncies d’una veïna per l’estat d’abandonament d’un solar municipal i les conseqüències que ha patit en el seu habitatge, la defensoria local ha demanat al Districte que impulsi les tasques de neteja i manteniment de la parcel·la.

La descripció de la parcel·la, segons el veïnat

Una persona veïna de l’edifici contigu s’ha dirigit a la Sindicatura per denunciar la manca de resposta a les seves reiterades peticions de neteja i manteniment d’un solar de titularitat municipal ubicat al carrer Manlleu. Segons aquesta persona, el nul manteniment ha provocat el creixement descontrolat de la vegetació i l’erosió de les terres per l’efecte de les pluges, amb la consegüent acumulació de terres contra el mur mitger de la finca on resideix.

A més, afegeix que a l’interior de l’habitatge s’han produït filtracions que han afectat els acabats del pis i el mobiliari interior. La persona veïna conclou la seva queixa explicant que ja va dirigir-se al Districte de Gràcia els anys 1999 i 2000 per aquest mateix tema, sense obtenir cap resposta. L’any 2021 va sol·licitar entrevista amb el Departament d’Obres i Manteniment de la Via Pública del Districte, però no va arribar a produir-se.

Històric d’accions municipals envers la parcel·la

El Districte de Gràcia ha informat que els anys 2019 i 2020 va gestionar dos expedients per ordenar la neteja del solar. Posteriorment, l’any 2021, i arran de la petició d’informació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, el Districte va reconèixer dos errors en la gestió d’aquests expedients: en els dos va haver-hi un error d’interpretació i no va acudir-se a inspeccionar el solar adequat, i durant la instrucció d’aquests expedients no va detectar-se que la propietat era municipal.

El 28 de maig de 2021, dos mesos després de la intervenció de la Sindicatura, equips municipals van visitar el solar i van comprovar que estava ocupat. Tot i això, no és fins al setembre del 2021 que agents de la Guàrdia Urbana es desplacen per identificar els ocupants i supervisar les queixes rebudes. A la inspecció també van observar-se les importants filtracions d’aigua que pateix l’edifici contigu, i que són originades per l’acumulació de terra i brutícia del solar.

D’altra banda, el 7 de juny de 2021 l’Institut Municipal d’Urbanisme va certificar que aquest solar del carrer Manlleu era de titularitat municipal mitjançant l’acta d’expropiació duta a terme el 4 de desembre de 1990. La parcel·la forma part de l’anomenada Fase Zero per la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit dels Tres Turons.

En aquest sentit, la Sindicatura vol destacar que a la documentació presentada per la persona promotora de la queixa, ja s’observa que des de 1999 l’Ajuntament té constància de la titularitat municipal del solar i també de la seva ocupació. “És absolutament desproporcionat i injustificable el transcurs de 22 anys per atendre la petició de la ciutadana, sobretot quan es tracta d’un solar de propietat municipal”, ha expressat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Per tot això, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que el Districte de Gràcia no ha procedit amb la diligència exigible, i tampoc ha donat compliment a les obligacions legalment imposades als serveis municipals. Si s’analitza la insistència de la ciutadana en els fets que li causaven un perjudici i que l’administració no ha executat una activitat que està obligada a desplegar, podria donar-se un indici d’inactivitat administrativa, que seria susceptible de control jurisdiccional i també d’una eventual responsabilitat patrimonial.

Finalment, el Districte de Gràcia s’ha dirigit a la Sindicatura per exposar que iniciarà els tràmits necessaris per activar les tasques de neteja i manteniment del solar.

La passarel·la del carrer Alcàntara: la Sindicatura proposa actuacions similars a les de la passarel·la de Sants o el carrer Rosari Pi perquè el veïnat recuperi la seva intimitat

Passarel·la carrer Alcàntara

El veïnat de dos pisos del carrer Alcàntara denuncia la manca d’intimitat i les intromissions il·legítimes originades per la proximitat d’una passarel·la pública als seus balcons.

Després de conèixer la situació d’aquests dos pisos del carrer Alcàntara, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat al Districte de Nou Barris i a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, que adoptin de manera immediata les mesures necessàries per garantir el dret a la intimitat personal, familiar i del domicili.

La defensoria de la ciutadania barcelonina ja ha tractat amb anterioritat dos casos similars a la ciutat: el carrer Badal i el carrer Rosari Pi. La Sindicatura creu que les solucions aplicades en aquests dos antecedents històrics podrien marcar el camí a seguir per garantir la intimitat i la seguretat de la ciutadania que resideix al costat de la passarel·la del carrer Alcàntara.

La denúncia veïnal

El veïnat de dos pisos d’una finca del carrer Alcàntara s’ha dirigit a la Sindicatura per mostrar la seva disconformitat per la ubicació d’una passarel·la que uneix dos ascensors. Concretament, la queixa veïnal rau en el fet que la passarel·la està situada a la mateixa alçada dels seus balcons, i a menys de tres metres dels seus habitatges.

Com a conseqüència, han patit actes incívics, veuen afectada la seva intimitat i relaten que han de mantenir les persianes abaixades, així com limitar l’ús dels balcons. Finalment, els veïns i veïnes d’aquests pisos expliquen que han plantejat aquesta problemàtica al Districte de Nou Barris perquè es trobi una solució que els preservi d’actes incívics, alhora que els permeti recuperar l’oportunitat de gaudir de la intimitat a la seva llar. 

Les consideracions de la Sindicatura

Primerament, l’equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha desplaçat fins al carrer Alcàntara per fer una inspecció presencial de la ubicació de la passarel·la i avaluar la distància que hi ha amb els habitatges afectats. En aquesta visita s’ha constatat que el veïnat dels pisos situats en diversos edificis no tenen garantida la intimitat personal i la privacitat familiar. La Sindicatura ha traslladat la problemàtica a la gerència del Districte de Nou Barris en una trobada que ha tingut lloc el juliol d’enguany.

“Qualsevol persona usuària de la passarel·la veu clarament l’interior dels habitatges. Queden totalment exposats i a l’abast de les actuacions incíviques dels vianants que hi transiten, i que ja han patit en diverses ocasions”, ha afirmat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Històricament, la Sindicatura ha copsat com aquesta mateixa problemàtica ja va sorgir en altres punts de la ciutat. Especialment conegut va ser el cas de la finca del carrer Badal 122, afectada per la passarel·la de Sants d’una manera molt similar als veïns i veïnes del carrer Alcàntara. En aquell cas, la solució va ser posar tanques amb una capa vegetal per resguardar els habitatges.  Altres passarel·les, com l’existent a l’ascensor del carrer Rosari Pi, 16, també incorporen elements tancats als laterals per protegir la intimitat dels habitatges més pròxims.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que aquests són dos exemples de les solucions que es podrien implementar en la passarel·la del carrer Alcàntara per garantir la intimitat i la seguretat de la ciutadania que hi resideix.

David Bondia modera una de les taules de la jornada ‘El repte de l’habitatge a Barcelona en clau metropolitana’, organitzada per l’ECAS

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha moderat la taula Experiències des dels ens locals, el tercer sector social i l’activisme pel dret a l’habitatge, en el marc de la jornada ‘El repte de l’habitatge a Barcelona en clau metropolitana’, organitzada per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

La taula ha estat formada per Francesc Hernández, cap del Servei de Suport als Serveis Socials Bàsics de la Diputació de Barcelona; Sonia Lacalle, responsable de l’Assessoria Jurídica Social de Càritas Diocesana de Barcelona; Ivo Recoder, coordinador jurídic de l’Associació Oasiurbà, i Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres.

La jornada ha perseguit l’objectiu de debatre al voltant del repte que suposa garantir el dret a l’habitatge des dels municipis amb polítiques públiques concebudes en clau metropolitana. La sessió ha comptat amb els diferents nivells administratius amb competències en aquest àmbit, i també amb el tercer sector social, el moviment veïnal i activista pel dret a l’habitatge, les institucions o organitzacions que vetllen pel compliment dels drets socials, i el món acadèmic.

David Bondia ha incidit en la defensa del dret a l’habitatge: “El dret a un habitatge digne ha de ser reconegut i executable com a dret humà fonamental. Considerem que no tenir garantit el dret a un habitatge digne sense haver de fer un esforç econòmic desproporcionat té uns efectes psicosocials profunds, ja que impedeix realitzar altres aspectes de la vida, com ara la independència i la formació personal, l’accés al treball i l’accés a l’oci i a la cultura, i formar una família amb els membres que es desitgi. Les dificultats per accedir a un habitatge estable augmenten el risc de pobresa i exclusió social i creen un cercle difícil de trencar”.

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Las ocho personas candidatas a síndic o síndica de Barcelona.

Barcelona, 19 d’abril del 2021 – A partir d’aquest dilluns 19 d’abril comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. El procés durarà un mes, fins al 19 de maig, i es durà a terme mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona.

La fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura es va realitzar per primera vegada en l’anterior procés d’elecció, el 2016. En aquella ocasió, entre les cinc persones que es presentaven per al càrrec, van recollir un total de 6.747 suports d’entre la ciutadania. Com aleshores, el consistori posa a disposició a través de la plataforma de participació ciutadana Decidim.Barcelona la informació necessària perquè tothom que ho desitgi pugui informar-se de qui són les persones candidates, quines entitats les han proposades, així com conèixer el seu currículum vitae. A més, tal com va tenir lloc fa cinc anys, la previsió és poder celebrar un debat públic entre els vuit candidats i candidates, amb la col·laboració de la televisió pública de Barcelona Betevé.

Per participar en el procés i donar suport a una candidatura cal estar empadronat a Barcelona i registrar-se al web Decidim.Barcelona. Alhora, s’habilitarà un formulari perquè també les entitats registrades al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes municipal puguin expressar i registrar el suport a una candidatura.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que acabarà a l’estiu amb un candidat o candidata que substituirà a Maria Assumpció Vilà, la síndica de greuges de la ciutat entre els anys 2011 i 2021.

La síndica Vilà presenta l’informe 2020 en el seu darrer discurs davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va presentar el darrer 26 de març l’informe anual del 2020 davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona en un any clarament marcat per la Covid-19.

Es tracta del darrer informe que presenta Maria Assumpció Vilà després de deu anys i dos mandats com a síndica de greuges de Barcelona. Aquest estiu tindrà lloc l’elecció del nou defensor o la nova defensora de la ciutat pels pròxims cinc anys.

Durant l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 3.543 actuacions. Del total, 1.988 han estat queixes, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici -fet que suposa un increment del 25%- i 2 visites de barri. S’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 78% dels casos.

En el seu discurs, Vilà s’ha acomiadat dels membres del plenari defensant que “he entès la Sindicatura com una feina compromesa i d’estar en constant moviment, res d’aïllar-se en un despatx”. El discurs ha acabat amb una síndica de greuges de Barcelona visiblement emocionada i recordant els moments més importants dels últims deu anys de la Sindicatura. Ja pots veure l’emotiu discurs de la síndica aquí:

Vuit candidatures presentades per a l’elecció de la nova síndica o el nou síndic de Barcelona

Durant els darrers dos mesos, entre el 15 de gener i el 15 de març, el teixit associatiu de la ciutat ha presentat vuit candidatures per al càrrec de síndic o síndica de greuges de Barcelona, persones escollides per les entitats per la seva trajectòria personal i professional i pel seu coneixement de la ciutat. Les vuit candidatures presentades signifiquen un important increment respecte al procés d’elecció del 2016, en què van presentar-se cinc persones per al càrrec.

Entre el 19 d’abril i el 19 de maig tindrà lloc la fase de suports, en què la ciutadania a títol individual i també les entitats podran donar suport a alguna de les candidatures mitjançant la plataforma de participació Decidim.Barcelona. Aquesta fase de suport popular, que es va dur a terme per primera vegada el 2016, persegueix un doble objectiu.

D’una banda, acostar la Sindicatura de Greuges a la ciutadania i donar-la a conèixer com a institució municipal que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques davant de l’administració. De l’altra, potenciar els mecanismes de democràcia activa entre la ciutadania i fer arribar aquesta veu als membres del Plenari del Consell Municipal que, en última instància, segons estableix la Carta Municipal de Barcelona, és l’òrgan competent per escollir el nou síndic o la nova síndica.

Podeu consultar les candidatures aquí.

Nota de premsa