Categoria: Funció pública

La Síndica de Greuges de Barcelona inicia un expedient d’ofici per fer un seguiment del procés d’investigació interna de l’Ajuntament en relació amb possibles irregularitats en la convocatòria d’oposicions de la Guàrdia Urbana

Oposicions GUB

El darrer dissabte 5 de juny va tenir lloc la convocatòria de les tres primeres proves eliminatòries corresponents al procés de selecció de 259 places de la Guàrdia Urbana. Alguns sindicats han denunciat que la plantilla de respostes d’un dels exercicis corresponents a la segona prova, relativa al raonament abstracte i amb una puntuació del 40% sobre el resultat final, havia estat difosa per alguns centres docents de formació abans de la realització de la prova, atorgant a uns determinats aspirants un avantatge sobre la resta.

Després de fer-se públiques aquestes denúncies dels sindicats, l’Ajuntament de Barcelona ha comunicat als aspirants, a través de la seu electrònica, que tot i que el consistori ha adquirit les proves d’acord amb els criteris que marca el Reglament d’accés a les policies locals de Catalunya, obre un expedient informatiu per determinar si s’ha produït alguna irregularitat.

Després de la denúncia d’alguns sindicats, i també d’algunes queixes rebudes a la nostra institució, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha iniciat un expedient d’ofici per conèixer i fer un seguiment del procés d’investigació interna que durà a terme l’Ajuntament en relació amb possibles irregularitats en la convocatòria de 259 places d’agents de la Guàrdia Urbana.

La Síndica recomana a l’Ajuntament equiparar les condicions dels serveis municipals que s’estan prestant amb coexistència de gestió directa i indirecta

OMAC Sant Miquel

Després de conèixer el malestar per les condicions laborals de persones treballadores del contracte de serveis de l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana de la Plaça Sant Miquel, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l’Ajuntament necessitat de dur a terme un acostament a l’equiparació de les condicions salarials de les persones treballadores externes i les persones funcionàries que presten el mateix servei.

La coexistència de la forma de gestió directa i la indirecta en un mateix servei municipal

La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) preveu l’externalització dels serveis com una excepció en l’actuació administrativa. Així, l’article 30.3 disposa que la prestació de serveis s’executa pels mateixos mitjans de l’Administració, tot i que  quan no disposin de mitjans suficients es podrà contractar externament, de conformitat amb allò que disposa la LCSP. D’altra banda, la Llei 7/1985, de 2 d’abril,  reguladora de les bases de règim local (LRBRL), estableix que els serveis públics locals hauran de gestionar-se de la forma més eficient i sostenible (art. 85.2), i deixa d’aquesta forma oberta la possibilitat de la gestió indirecta.

En el cas de l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana de la Plaça Sant Miquel ens trobem davant d’un mateix servei, l’atenció a la ciutadania, però duta a terme mitjançant dues formes de gestió: directa i indirecta (treballadores municipals i treballadores d’empreses externes contractades, respectivament).

L’afectació en les condicions laborals de les persones que executen un contracte per a la gestió d’un servei públic

Amb l’externalització d’un servei públic es pretén incrementar l’eficàcia i eficiència en la seva prestació, i una part important es reflecteix en la reducció del cost del servei. Atès que un dels components principals del cost final del servei és el cost salarial, sembla lògic pensar que els salaris dels treballadors que executen el contracte seran inferiors als salaris públics.

Existeix la possibilitat d’incidir en les relacions laborals del personal contractat per l’empresa adjudicatària a través dels plecs de condicions, mitjançant la imposició d’obligacions a l’empresa vers als seus treballadors. En aquest sentit, l’Ajuntament reconeix que amb uns salaris adequats es garanteix una execució més eficient del contracte. Efectivament, les condicions de treball, especialment la retribució, s’han de tenir en compte en el procés d’externalització dels serveis públics, perquè pot suposar una degradació de les condicions de treball que pot portar com a conseqüència una disminució de la qualitat del servei que presten aquests treballadors.

Mogut per aquest objectiu, l’Ajuntament ha impulsat una contractació pública socialment responsable que incorpora objectius de justícia social, i promou els drets socials i laborals de les persones que porten a terme els contractes. El document incorpora mesures socials per incentivar l’execució de contractes amb un model de negoci basat, entre altres, en salaris dignes.

A aquests efectes, el plec de clàusules administratives particulars corresponents a la contractació dels serveis d’atenció i informació a la ciutadania a l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana (OMAC) i a l’Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE) de l’Ajuntament de Barcelona incorpora objectius d’eficiència social, a la clàusula 9, relativa als criteris de valoració de les ofertes. Puntua fins a 7 punts la retribució salarial de les persones treballadores que executen el contracte públic, sempre que s’ofereixi una millora de sou respecte de les condicions salarials establertes en el conveni d’aplicació, i concreta la millora salarial en l’oferiment, com a mínim, d’un increment de 1.500 euros anuals als 6 mesos d’incorporació al servei, i de 500 euros addicionals anuals als 18 mesos de la incorporació al servei (per a la jornada completa o la part proporcional).

Ara bé, tot i l’aplicació d’aquestes mesures, el cas objecte d’anàlisi dista molt de l’equiparació salarial i d’una possible aproximació a aquesta. Segons les dades que aporten els responsables municipals, en el cas de les persones que estan executant el contracte amb una jornada setmanal de 39 hores, amb la integració de les millores assoleixen un salari brut de 16.555 euros anuals. En canvi, a una jornada setmanal de 39,30 hores prestada per un treballador o una treballadora municipal li correspon un salari brut de 28.422,30 euros, fruit de conceptes salarials fixats en el conveni municipal.

No podem obviar que l’externalització dels serveis públics, entre altres aspectes, fragmenta les condicions de treball del sector públic i la negociació col·lectiva. Les relacions laborals de les persones treballadores en els serveis externalitzats s’escapen de l’aplicació dels estàndards públics en matèria de condicions de treball. Això suposa que a l’hora de negociar les condicions a través de conveni col·lectiu, aquestes són sensiblement pitjors que les pròpies del sector públic. Aquesta fragmentació comporta que es generi un cos de treballadors i treballadores en els serveis públics externalitzats que no estan emparats per les garanties del cos de persones treballadores de la funció pública, fet que genera un model dual d’ocupació en els serveis públics, que acostuma a resultar molt desequilibrat per a les persones treballadores de serveis públics externalitzats.

En supòsits com aquests, en què es dona una  coexistència d’ambdues formes de gestió, es fan més evidents els elements de desigualtat de les condicions laborals entre els diferents treballadors i treballadores prestadors d’un mateix servei.

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Las ocho personas candidatas a síndic o síndica de Barcelona.

Barcelona, 19 d’abril del 2021 – A partir d’aquest dilluns 19 d’abril comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. El procés durarà un mes, fins al 19 de maig, i es durà a terme mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona.

La fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura es va realitzar per primera vegada en l’anterior procés d’elecció, el 2016. En aquella ocasió, entre les cinc persones que es presentaven per al càrrec, van recollir un total de 6.747 suports d’entre la ciutadania. Com aleshores, el consistori posa a disposició a través de la plataforma de participació ciutadana Decidim.Barcelona la informació necessària perquè tothom que ho desitgi pugui informar-se de qui són les persones candidates, quines entitats les han proposades, així com conèixer el seu currículum vitae. A més, tal com va tenir lloc fa cinc anys, la previsió és poder celebrar un debat públic entre els vuit candidats i candidates, amb la col·laboració de la televisió pública de Barcelona Betevé.

Per participar en el procés i donar suport a una candidatura cal estar empadronat a Barcelona i registrar-se al web Decidim.Barcelona. Alhora, s’habilitarà un formulari perquè també les entitats registrades al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes municipal puguin expressar i registrar el suport a una candidatura.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que acabarà a l’estiu amb un candidat o candidata que substituirà a Maria Assumpció Vilà, la síndica de greuges de la ciutat entre els anys 2011 i 2021.

La síndica Vilà presenta l’informe 2020 en el seu darrer discurs davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va presentar el darrer 26 de març l’informe anual del 2020 davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona en un any clarament marcat per la Covid-19.

Es tracta del darrer informe que presenta Maria Assumpció Vilà després de deu anys i dos mandats com a síndica de greuges de Barcelona. Aquest estiu tindrà lloc l’elecció del nou defensor o la nova defensora de la ciutat pels pròxims cinc anys.

Durant l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 3.543 actuacions. Del total, 1.988 han estat queixes, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici -fet que suposa un increment del 25%- i 2 visites de barri. S’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 78% dels casos.

En el seu discurs, Vilà s’ha acomiadat dels membres del plenari defensant que “he entès la Sindicatura com una feina compromesa i d’estar en constant moviment, res d’aïllar-se en un despatx”. El discurs ha acabat amb una síndica de greuges de Barcelona visiblement emocionada i recordant els moments més importants dels últims deu anys de la Sindicatura. Ja pots veure l’emotiu discurs de la síndica aquí:

Vuit candidatures presentades per a l’elecció de la nova síndica o el nou síndic de Barcelona

Durant els darrers dos mesos, entre el 15 de gener i el 15 de març, el teixit associatiu de la ciutat ha presentat vuit candidatures per al càrrec de síndic o síndica de greuges de Barcelona, persones escollides per les entitats per la seva trajectòria personal i professional i pel seu coneixement de la ciutat. Les vuit candidatures presentades signifiquen un important increment respecte al procés d’elecció del 2016, en què van presentar-se cinc persones per al càrrec.

Entre el 19 d’abril i el 19 de maig tindrà lloc la fase de suports, en què la ciutadania a títol individual i també les entitats podran donar suport a alguna de les candidatures mitjançant la plataforma de participació Decidim.Barcelona. Aquesta fase de suport popular, que es va dur a terme per primera vegada el 2016, persegueix un doble objectiu.

D’una banda, acostar la Sindicatura de Greuges a la ciutadania i donar-la a conèixer com a institució municipal que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques davant de l’administració. De l’altra, potenciar els mecanismes de democràcia activa entre la ciutadania i fer arribar aquesta veu als membres del Plenari del Consell Municipal que, en última instància, segons estableix la Carta Municipal de Barcelona, és l’òrgan competent per escollir el nou síndic o la nova síndica.

Podeu consultar les candidatures aquí.

Nota de premsa

La Síndica de Barcelona recomana equiparar l’alçada mínima dels aspirants a la Guàrdia Urbana a la d’altres cossos policials

Com ja va fer als anys 2014 i 2017, i davant la nova convocatòria d’oposició de 293 places de Guàrdia Urbana, la Síndica de Barcelona ha recordat la recomanació d’equiparar l’alçada mínima exigida per accedir a la Guàrdia Urbana (1,70 m) a la d’altres cossos policials, com poden ser els Mossos d’Esquadra, Cuerpo Nacional de Policía, Guàrdia Civil o Ertzaina (1,65 m).

Nota de premsa

La síndica considera restrictius els requisits d’accés a la segona activitat dels i les agents de la Guàrdia Urbana en situació d’incapacitat permanent

Barcelona, 29 de desembre de 2016. — La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, opina que l’Ajuntament no vetlla suficientment pel dret al treball dels i les agents de la Guàrdia Urbana en situació d’incapacitat permanent en grau total. Vilà considera que el consistori és restrictiu pel que fa als requisits d’accés dels agents de la Guàrdia Urbana a la situació administrativa de segona activitat i creu que cal estudiar fórmules que permetin la continuïtat laboral de les persones afectades per fer compatible la situació d’incapacitat amb el dret al treball en l’àmbit municipal, especialment quan la incapacitat tingui causa en un accident laboral o en una malaltia professional. Ara només es contempla la jubilació per incapacitat.

Nota de premsa