Categoria: Espai públic

La Sindicatura ja va alertar l’Ajuntament per les aglomeracions a l’avinguda Maria Cristina durant La Mercè 2019

Avinguda Maria Cristina

Tot i que l’Ajuntament va acceptar les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona el 2019, tres anys després persisteix el problema de les aglomeracions durant la Festa de la Mercè.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha copsat com a l’edició d’enguany de la Festa de la Mercè s’han repetit algunes incidències que ja van motivar l’obertura d’una actuació d’ofici el 2019. El motiu principal de l’actuació d’ofici duta a terme tres anys enrere va ser l’elevat nombre de persones concentrades a l’avinguda Maria Cristina, amb els consegüents riscos d’allau i escenes d’ansietat entre qui volia sortir de l’aglomeració i no podia.

L’actuació d’ofici va concloure, entre altres, amb tres recomanacions de la Sindicatura a l’Ajuntament que continuarien sent vigents actualment: vetllar de forma més proactiva per la seguretat en els actes de gran format a l’espai públic; planificar futurs actes amb altres formats que permetin diversificar l’oferta i l’assistència, i prendre mesures oportunes per controlar els aforaments als esdeveniments a l’espai públic.

L’aforament de l’avinguda Maria Cristina

L’any 2019, l’Ajuntament va informar la Sindicatura de Greuges de Barcelona que l’aforament màxim de l’espai delimitat pel concert (avinguda Maria Cristina fins a les Torres Venecianes) era de 20.640 persones. El mateix Ajuntament va informar que la nit del 23 de setembre del 2019 va arribar-se a superar l’aforament de 40.000 persones, motiu pel qual va ocupar-se la plaça Espanya i part del Parc Joan Miró. Les xifres són similars a les dels anys anteriors (s’havia arribat a les 50.000 persones l’any 2017 i a les 55.000 el 2018 ). El consistori afegí que no va dur-se a terme control d’aforament, “ja que era un concert a la via pública i en un espai d’accés lliure, igual que la resta d’activitats de la Festa de la Mercè”.

El gran nombre d’assistents a l’avinguda Maria Cristina fa que aquest sigui un espai de referència any rere any. Per tant, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que ni la massiva afluència ni el fet que es tracti de públic jove és nou per a l’organització. En aquesta línia, la Sindicatura vol destacar que des de l’any 2019 ja es disposava d’informació prèvia suficient per a poder realitzar la prevenció necessària per evitar aglomeracions i situacions de risc en futures edicions.

L’any 2019 l’assistència als concerts de l’avinguda Maria Cristina doblava el valor previst com a aforament màxim. Aquest fet resulta particularment greu amb la concurrència de dues circumstàncies: hi havia antecedents d’anys anteriors en què també s’havien assolit i fins i tot superat aquestes xifres, i l’informe municipal del 2019 no aportava cap dada que demostrés que volia evitar-se aquesta massiva afluència a l’avinguda Maria Cristina.

És important destacar que l’article 14 de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona estableix que els organitzadors d’actes celebrats als espais públics han de garantir la seguretat de les persones i els béns. Així mateix, l’Ordenança diu que l’Ajuntament no atorgarà autoritzacions per a la celebració d’esdeveniments en l’espai públic quan la previsió de públic assistent, entre altres, pugui posar en perill la seguretat, la convivència o el civisme. En el cas de l’acte de l’avinguda Maria Cristina l’any 2019, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va qüestionar si s’havia complert amb rigor el que preveu la normativa, i més tenint en compte que es tracta d’un acte que organitza el mateix consistori.

Anàlisi de riscos i propostes per a futures edicions

En el marc de La Mercè 2019, el govern municipal també va comunicar a la Sindicatura que s’havien produït reunions de valoració després de la nit del 23 de setembre de 2019, en les quals es va constatar que no havia tingut lloc cap situació d’emergència. Segons l’informe de l’Ajuntament, “va haver-hi un excés d’aforament, que va provocar diverses situacions de molèsties entre el públic assistent, perquè la mobilitat era molt difícil”. Per part dels serveis sanitaris, en aquestes reunions de valoració també es va fer constar la problemàtica de les ampolles de vidre, ja que la majoria d’intervencions van ser per talls produïts per restes d’ampolles trencades.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va considerar que aquest aforament ja constituïa per si mateix un perill, atesa l’objectivitat que introdueix la dada de l’aforament previst a la fitxa d’identificació de l’acte. D’altra banda, també resulta poc encertat que l’informe municipal qualifiqui de “molèsties” fets que, segons va copsar la Sindicatura, elevaven la situació a la categoria de perill o situació d’emergència.

Una de les accions municipals preses l’any 2019 va ser l’organització d’una taula per revisar el plantejament de la festa en l’avinguda Maria Cristina; l’anàlisi de la programació per a aquest espai; la possibilitat de millorar la ubicació de l’escenari i les barres, i el control de l’entrada de vidre.

D’altra banda, una alternativa que va proposar la Sindicatura de Greuges de Barcelona l’any 2019 va ser la de desenvolupar actes similars alhora, però en format més petit. Dirigits al mateix públic, però en diferents punts de la ciutat, amb l’objectiu de desconcentrar la gran afluència en un únic acte. Per últim, la defensoria també va posar sobre la taula la conveniència de controlar els aforaments als actes als espais públics.

La resposta de l’Ajuntament a les recomanacions de la Sindicatura

Un dels organismes municipals implicats en les recomanacions de la Sindicatura, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), va coincidir en què calia revisar el plantejament de l’espai de Maria Cristina en cinc punts: limitar la programació a l’espai i fer-la sempre en concurrència amb altres espais de concerts de gran format; estudiar formes de tallar l’accés en cas d’aforament excessiu; estudiar la manera d’impedir l’entrada de vidre; repensar la ubicació de l’escenari, la circulació del públic i les sortides d’emergència, i per últim, valorar la possibilitat de buscar espais alternatius a la ciutat.

Tot i que l’Ajuntament va acceptar les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona l’any 2019, persisteix el problema d’aglomeracions durant la Festa de la Mercè.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona du a terme una visita a dues zones d’oci nocturn a l’espai públic: el Fòrum i el triangle golfo

Forum i triangle golfo

La nit del dissabte 11 de juny, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, i membres del seu equip, van visitar dues zones de la ciutat on recurrentment hi ha queixes veïnals per les molèsties derivades de les pràctiques d’oci nocturn a l’espai públic: els entorns del Fòrum i el triangle golfo.

Aquesta visita del síndic està emmarcada en el nou projecte ‘A peu de carrer’, que la Sindicatura ha implementat des d’aquest any 2022. Aquesta iniciativa té els objectius d’acostar la institució al veïnat dels 73 barris de la ciutat i de fer una Sindicatura itinerant, que s’apropi a la ciutadania, al teixit associatiu i al teixit empresarial, ja que és la manera de conèixer i intervenir en les problemàtiques dels veïns i veïnes de la ciutat.

A la primera visita, a l’entorn del Fòrum, el síndic i el seu equip van copsar en primera persona les molèsties que els festivals, que sovint s’organitzen en aquell entorn, causen al veïnat de la zona, així com les mesures que s’apliquen per part de l’Administració. L’expedició de la Sindicatura va estar acompanyada per representants de l’AV Besós, Moviment Diagonal Mar i Stop Concerts, entre altres.

Tot seguit, van dirigir-se a la zona del triangle golfo, en què fa setmanes que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja treballa amb el veïnat, i van constatar les molèsties acústiques i de convivència que pateixen. En aquesta zona, el síndic també va accedir a domicilis particulars de veïns i veïnes, amb l’objectiu de comprovar in situ aquestes molèsties. La Sindicatura de Greuges de Barcelona farà seguiment d’aquestes problemàtiques patides pel veïnat de les dues zones afectades, i continuarà actuant per trobar l’equilibri entre el dret a l’oci nocturn i el dret al descans.

La Sindicatura trasllada recomanacions a l’Ajuntament envers la gestió de la llosa de la ronda Sant Antoni

Llosa ronda Sant Antoni

Barcelona, 28 d’abril del 2022 – Després de diverses trobades amb el veïnat, les associacions de comerços i els representants polítics del consistori, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol posar èmfasi en la necessitat de trobar una solució participada a la gestió de la dinamització de la llosa de la ronda Sant Antoni fins al moment de la seva retirada.

L’escolta de la Sindicatura al veïnat i les associacions

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va engegar a principis de 2022 el programa El síndic, a prop teu, amb la finalitat de conèixer de primera mà la realitat del veïnat mitjançant trobades obertes en els diferents barris de la ciutat. La primera sessió d’aquesta iniciativa va tenir lloc el 8 de febrer a Sant Antoni. Durant la trobada, el veïnat i les associacions van mostrar la seva preocupació per la situació actual de la llosa de l’antic mercat provisional de Sant Antoni, així com per la incertesa sobre el futur d’aquest espai públic.

Posteriorment, la Sindicatura va contactar amb les diferents associacions veïnals i comerciants de Sant Antoni i del Raval, amb l’objectiu de copsar les seves inquietuds i propostes. Les diferents entitats amb qui la Sindicatura ha dialogat són: Plataforma d’Afectats per la llosa de Sant Antoni; AV Sant Antoni; Sant Antoni Comerç; Som Sant Antoni; Fem Sant Antoni; De veí a veí; AV Raval; Eix Comercial Raval; Xarxa Veïnal del Raval; Tot Raval; Taller de Músics; Encants, i Mercat de Sant Antoni.

La darrera sessió oberta amb la ciutadania envers aquest assumpte va tenir lloc el 28 de març, en una reunió a la mateixa llosa en què van ser convocades totes les entitats anteriorment citades. Les persones participants van destacar les qüestions següents: la manca de contenidors a l’espai de la llosa; la manca de zones de càrrega i descàrrega; l’interès de les associacions de Sant Antoni i el Raval per dur a terme la dinamització de la llosa; la bonificació de les taxes que suposen certes autoritzacions d’ocupació de l’espai públic; la necessitat de comptar amb un compromís municipal pel calendari de les obres, i el desig de trobar una solució òptima i consensuada per la urbanització definitiva.

La Sindicatura trasllada la preocupació veïnal als Districtes de l’Eixample i Ciutat Vella

Al llarg dels mesos de març i abril del 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha reunit amb els regidors dels districtes de l’Eixample i de Ciutat Vella per traslladar els reclams del veïnat dels barris de Sant Antoni i el Raval. També n’ha parlat amb la Tinenta d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat.

Els regidors de districte han informat la Sindicatura que es preveu retirar la llosa a partir del setembre. Però, les obres de reforma de la ronda Sant Antoni no podran començar fins un mes i mig més tard. Per això, estan fent consultes al veïnat i els comerços per saber si es retira la llosa a la tardor i s’executen les obres (afectaria les campanyes de Nadal de 2022 i 2023 perquè la durada prevista de les obres és de 14 mesos), o bé si es fa després de la Festa Major de Sant Antoni de 2023.

Les consideracions de la Sindicatura

Com a aspectes positius, la defensoria destaca la creació d’un espai de coordinació entre els Districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, la Tinència d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat i els actors del territori. Es recorda, però, la necessitat de no deixar cap entitat i associació fora d’aquest espai per tal d’arribar a una solució realment consensuada i inclusiva. D’altra banda, també cal ressaltar l’assignació d’un dispositiu de la Guàrdia Urbana per garantir uns usos adequats de l’espai públic de la llosa, en compliment de les ordenances municipals.

Com a aspectes a millorar, cal incorporar plenament les aportacions veïnals i associatives en la presa de decisions, així com aprofundir en el diàleg amb la ciutadania per tal de construir propostes que contribueixin a la transformació de l’espai i els seus usos. La Sindicatura també considera que s’haurien d’impulsar actuacions amb determinats col·lectius en situació de vulnerabilitat per incidir des de la vessant preventiva i garantir l’atenció a les seves necessitats. Per últim, és molt important definir el procés de transformació urbanística de les rondes, tenint en compte les preferències i necessitats del veïnat.

Pel que fa a la dinamització de la llosa mentre no es produeixi la retirada definitiva, la Sindicatura considera que:

– Caldria millorar l’accessibilitat en diferents punts per tal de garantir el seu ús per part de les persones amb mobilitat reduïda i per la ciutadania en general. Alhora caldria valorar la conveniència d’instal·lar elements de protecció (baranes).

– Durant el dia es recomana establir una programació d’activitats que permeti fer ús de l’espai de la llosa sense molestar al veïnat. Durant les nits seria convenient mantenir la presència de la GUB per garantir la convivència i el dret al descans.

– Amb l’objectiu de fomentar uns bons usos, s’han recomanat les següents activitats:

  • Classes dirigides per la gent gran (activitats físiques, tallers…).
  • Activitats familiars (tallers, ludoteca, espai de lectura infantil…).
  • Exposicions temporals (culturals, campanyes de conscienciació, etc.).
  • Activitats artístiques o culturals desenvolupades per entitats o serveis del   territori (Taller de Músics, escoles, centres cívics, biblioteques…).
  • Punt verd mòbil, Punt d’Assessorament Energètic.
  • Punt de cita prèvia o de suport per a tràmits digitals.
  • Escola de formació viària de la GUB.
  • Estands per a entitats socials i de voluntariat.
  • Biblioteca a l’aire lliure que impliqui equipaments del territori.
  • Banc del temps.
  • Ràdio comunitària del Raval.

– També és necessari implicar les diferents entitats i associacions de les dues bandes de la ronda de Sant Antoni en la decisió de quin ús temporal donar a la llosa.

– Es recomana al consistori coordinar la programació d’activitats i cedir-ne la gestió a les entitats i associacions del territori. Seria convenient, però, que l’organització d’activitats no els suposés cap cost (taxes municipals o altres). 

– És fonamental articular un espai permanent de diàleg amb la ciutadania dels barris implicats per a gestionar la llosa i el futur de la reforma de la ronda Sant Antoni.

Els síndics de Barcelona i de Catalunya reclamen compatibilitzar la ubicació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions al costat d’una escola amb la consolidació del seu projecte educatiu

Entorn escolar

La Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya han rebut al voltant d’una trentena de queixes de famílies d’una escola en relació amb la instal·lació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions a poca distància de l’escola.

En virtut del conveni de col·laboració signat recentment, ambdues institucions han fet una actuació coordinada i han emès una resolució conjunta.

En les queixes rebudes, les famílies i el veïnat expressen la seva preocupació per l’afectació que pot tenir aquest nou equipament en la demanda social de l’escola. Per la seva banda, l’escola incideix en el fet que els darrers anys s’ha treballat molt per donar un nou impuls al centre educatiu i tem que l’emplaçament d’aquest equipament pugui incidir en aquesta trajectòria de treball i en les properes matriculacions.

En aquest context, les dues institucions volen recordar que els centres d’acollida per a la recuperació de persones sense llar amb addiccions són serveis destinats a l’atenció sociosanitària de persones en situació de vulnerabilitat, i a garantir els seus drets bàsics, i que la ubicació d’aquests centres en zones urbanes és necessària per promoure l’accessibilitat i la normalització de la seva atenció. Amb tot, també manifesten que les administracions han d’analitzar quin impacte generen sobre els drets de terceres persones, a fi d’adoptar les mesures compensatòries o preventives necessàries, així com valorar si hi ha alternatives d’ubicació que el minimitzin.

En relació amb aquest assumpte, els defensors constaten que l’escola en qüestió és un centre amb el 41,3% d’alumnat amb necessitats educatives específiques, malgrat que en els darrers anys ha tendit a reduir la seva complexitat. La ubicació del centre d’acollida al costat de l’escola en pot afectar la seva imatge si s’identifica com un fet negatiu per part de les famílies de la zona. Dit això, l’experiència en una altra zona de Barcelona ha permès constatar que no necessàriament la implantació d’un centre d’aquest tipus ha de suposar un impacte negatiu sobre la demanda social d’una escola, ja que, en aquell cas, l’escola més propera, ubicada just al costat del centre, va incrementar el nombre de sol·licituds l’any següent.

Per estudiar el cas es va demanar informació al Consorci d’Educació de Barcelona i a l’Ajuntament de Barcelona. De les respostes rebudes de les administracions se’n desprèn que l’Ajuntament ha generat un espai de treball transversal amb el conjunt de serveis de territori: l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’Institut Municipal de Serveis Socials d’Intervenció a l’Espai Públic i el Consorci d’Educació de Barcelona, per a valorar el desplegament del servei a la zona.  

Paral·lelament, l’Ajuntament de Barcelona també ha elaborat un pla específic per a l’escola en relació amb la implantació del centre d’acollida, que, entre altres actuacions, preveu un treball amb l’equip directiu de l’escola. Així mateix, ha posat els mitjans per assegurar la presència de dues mediadores als voltants de l’escola per atendre les inquietuds de les famílies en els horaris d’entrada i sortida escolar, i manifesta que coordinarà els serveis de neteja, Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra perquè la zona pròxima a l’equipament sigui un entorn segur.

En vista de tot això, el Síndic de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de Barcelona demanen que es formalitzi l’elaboració d’un pla d’acció integral i de coordinació entre els diferents serveis del territori, amb la participació de les diferents parts afectades, especialment els membres de la comunitat educativa de l’escola. Un dels objectius prioritaris d’aquestes actuacions ha de ser evitar l’impacte de la ubicació d’aquest equipament en la demanda social del centre.

També demanen al conjunt d’administracions implicades la concreció de les actuacions previstes per a la consolidació del projecte educatiu del centre i per millorar la seva demanda social. Per acabar, reclamen a les administracions que segueixin esmerçant esforços per garantir el diàleg amb la direcció de l’escola i l’AFA.

Les dues institucions es comprometen a analitzar l’impacte que pot tenir la ubicació d’aquest centre d’acolliment a l’escola a partir de l’anàlisi de les dades de sol·licituds de preinscripció i d’oferta inicial de places en el procés d’admissió per al curs 2022/2023 a P3.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona analitza el fenomen del botellot a la ciutat i trasllada diverses recomanacions a l’Ajuntament

Botellot BCN

Una de les primeres actuacions del nou síndic de greuges de Barcelona des de l’octubre del 2021, David Bondia, va ser l’anunci de l’estudi d’ofici del fenomen del botellot a la ciutat. L’informe resultant d’aquesta investigació analitza la pràctica des d’una visió transversal i integradora de les diferents sensibilitats, i finalitza amb una sèrie de propostes per millorar les dinàmiques que se’n deriven de l’ús de l’espai públic com espai d’oci nocturn.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona és conscient que les actuacions no punitives amb els problemes derivats dels botellots estan sotmeses a una situació contradictòria: quan fan prevenció, pot semblar que estiguin potenciant el consum; quan regulen o posen serveis a disposició dels espais de botellot, pot semblar que l’estiguin legitimant. L’aproximació socioeducativa i d’atenció als consums de risc potser és la via menys immediata de resoldre el problema, però cal posar el focus d’atenció urgentment en les relacions socials de risc i en l’ús abusiu de l’alcohol i altres drogues, i no pas en què adolescents joves facin ús dels espais públics per divertir-se i socialitzar.

Tenint en compte aquestes característiques, la Sindicatura  creu que aquest fenomen ha de ser estudiat, analitzat i gestionat fugint de solucions fàcils i poc efectives. Per aquest motiu, s’han explorat noves mirades per abordar aquesta pràctica social. Totes les propostes s’emmarquen dins la perspectiva de reducció de danys, i tenen com a propòsit garantir que el dret al lleure d’adolescents i joves pugui desplegar-se en espais i circumstàncies segures per tothom. Així mateix, estan pensades per ser útils i factibles de ser incorporades dins els serveis, les polítiques i els equips municipals.

D’altra banda, la Sindicatura també participa activament a la Taula Ciutadana per una Nit Cívica i Segura, iniciativa municipal engegada el darrer mes de novembre de l’any 2021. En la primera sessió, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ja va manifestar “la necessitat de tractar el botellot sense criminalitzar les persones joves” i va reclamar “encara més presència dels col·lectius joves a la Taula”. La segona sessió tindrà lloc demà dijous 10 de març.

El fenomen social del botellot

Un dels primers punts en l’anàlisi és assumir que el botellot ha esdevingut un fenomen social significatiu i estable, que en cap cas passa per ser una moda nova o passatgera. És necessari entendre que aquesta pràctica no marxarà, i si ho fes, tornaria emmascarada amb un altre nom, com ho porta fent durant el darrer quart de segle.

Cal, per tant, establir un marc general i transversal d’abordatge del botellot centrat en la reducció de riscos, i diferenciar clarament entre tipologies de botellot i les diverses actuacions necessàries. S’ha d’evitar situar aquesta pràctica com un conflicte entre la gent jove i la gent adulta, i acceptar les similituds que existeixen entre les pràctiques d’oci nocturn d’unes i altres.

Un abordatge integral de la problemàtica

El botellot és un fet problemàtic principalment perquè no afecta les persones que hi formen part, sinó a les qui el pateixen. Per aquesta raó, és important treballar de forma continuada amb tota la comunitat involucrada, especialment amb el col·lectiu jove, i no actuar sota l’emergència d’un conflicte

Les campanyes de sensibilització cobren una importància destacada; tant les dirigides a la població en general per evitar estigmatitzar al col·lectiu jove, com aquelles destinades a les persones adolescents per fomentar un oci nocturn respectuós entre els seus membres i amb l’entorn. Per últim, s’hauria d’oferir als cossos policials formacions específiques sobre el fenomen del botellot i les pràctiques no formals d’oci juvenil.

Adequació d’espais amb seguretat, informació i confiança

La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana estudiar la possibilitat d’assenyalar espais accessibles a la ciutat on pugui dur-se a terme aquesta pràctica nocturna, però sempre evitant que aquests adquireixin la forma i l’estatus del popularment conegut com a botellòdrom.

Els espais haurien de comptar amb tots els serveis necessaris per dur a terme pràctiques d’oci nocturn sota els estàndards de seguretat, informació i confiança: accés ràpid i segur a serveis sanitaris; punts d’informació i assessorament com Punts Lila, Espais Antiracistes i serveis d’informació en drogues; habilitar WC públics; comptar amb sistemes de recollida de brossa; impulsar sistemes d’abonament o descomptes per l’ús del taxi compartit entre les persones joves, i assegurar un accés fàcil al transport públic.

Actuacions socioeducatives per prevenir conductes de risc

El botellot també es caracteritza per constituir alhora un espai d’oportunitats i un espai de risc. És el punt de partida fonamental a partir del qual teixir un compromís col·lectiu per promoure i donar lloc a les relacions respectuoses, els hàbits saludables i el consum crític en la població adolescent i jove. La Sindicatura insisteix en la importància d’oferir accions socioeducatives prèvies (difusió dels efectes del consum a mitjà-llarg termini, per exemple) i in-situ en les mateixes ubicacions on es duen a terme els botellots.

També cal fomentar programes de lleure alternatiu ben dissenyats que ajudin a consolidar patrons de diversió menys vinculats amb el lleure nocturn tradicional, evitant, sempre que es pugui, les iniciatives excessivament dirigents i adultcèntriques.

Fins ara, les intervencions per aturar aquesta pràctica nocturna gairebé sempre s’han dut a terme des d’un punt de vista securitari i policial. S’han de posar en marxa actuacions que puguin treballar des del fet cultural per portar a terme una labor mediadora eficaç.

La Sindicatura recomana a l’Ajuntament que prioritzi l’ús de parcs i jardins per la ciutadania mitjançant l’ampliació de l’horari d’obertura

Parcs i jardins

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat receptora de queixes ciutadanes en relació amb els horaris de parcs i jardins de la ciutat, bàsicament per no ser coincidents amb els horaris establerts que consten a la pàgina web municipal, així com la demanda d’aprofitar més les hores de llum solar a les èpoques primaverals i estiuenques de l’any. 

Tenint en compte la necessitat de més àrees verdes a la ciutat, situació que s’ha fet més evident amb l’aparició de la pandèmia de la COVID-19, així com per contrarestar els efectes del canvi climàtic, la Sindicatura vol insistir en la recomanació d’ampliar els horaris dels parcs i jardins de Barcelona. D’aquesta manera, la ciutadania podrà gaudir d’aquests espais durant les hores de llum natural que tenim.

És estrany que en una ciutat de clima mediterrani, en què les temperatures permeten l’estada a l’aire lliure gairebé a qualsevol hora del dia, les persones no puguin accedir als parcs i jardins municipals abans de les 10 hores, perquè aquests no obren fins llavors. Cal tenir en compte que el sol, com a tard, surt a les 8:30 hores en horari d’hivern, i és força més matiner durant els mesos d’estiu.

Anys anteriors, el consistori havia respost a aquesta recomanació assegurant que molts espais verds no s’obrien abans de les 10 hores perquè els operaris encarregats d’obrir les portes iniciaven les rutes i tasques de manteniment assignades a les 8 hores, però que no es podia comprometre a establir un horari d’obertura anterior, ja que no disposava d’efectius suficients per dur-la a terme.

Per concloure aquest assumpte, i amb l’objectiu d’aconseguir una ciutat més habitable pel que fa a la salut, el benestar i la qualitat de vida, des de la Sindicatura de Greuges es considera imprescindible que el consistori dediqui els esforços i recursos necessaris per poder garantir un horari d’ús adequat d’aquells espais verds de titularitat municipal amb què ja compta Barcelona actualment. De poc serveix l’ampliació de superfície de verd si no es pot gaudir d’allò que es disposa.

Els ‘botellots’ i el dret a una nit cívica i segura centren la darrera intervenció d’ofici de la Sindicatura

Botellot

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat la intervenció d’ofici de la Sindicatura per analitzar i formar part activa dels mecanismes, propostes i iniciatives que aborden l’oci nocturn, concretament en un context com l’actual, en què el col·lectiu jove ha tornat a ocupar l’espai públic a la nit.

Aquest estudi pretén copsar el fenomen des d’una visió transversal i integradora de les diferents sensibilitats amb l’objectiu de conèixer les necessitats i inquietuds dels diversos col·lectius implicats, així com elaborar propostes per millorar les dinàmiques que se’n deriven de l’ús de l’espai públic com espai d’oci nocturn.

Cal tenir en compte que la situació sanitària actual ha permès el restabliment de la mobilitat i el retorn de l’espai públic com espai de socialització. Amb aquesta reaparició de l’activitat social a la via pública, també han tornat les concentracions de persones al carrer en un context lúdic, nocturn i amb consum de begudes alcohòliques. Aquestes aglomeracions de persones joves no són un fenomen recent, però després de la Covid-19 s’ha afegit un component multitudinari que genera problemes de convivència amb el veïnat.

La Sindicatura, present activament a la Taula ciutadana per una nit cívica i segura

L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant una mesura de govern, ha creat la Taula ciutadana per una nit cívica i segura, que té el propòsit de fer un abordatge del fenomen de l’oci i les activitats nocturnes a Barcelona, des del punt de vista dels diversos sectors de la ciutat que hi estan relacionats. La Taula té l’encàrrec d’elaborar un informe d’anàlisi i propostes per a una nit cívica i segura, a través de les propostes que aportin tots els seus integrants.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona formarà part activa de la Taula ciutadana per una nit cívica i segura i té la ferma voluntat de presentar-hi propostes i iniciatives per abordar el fenomen de l’oci i les activitats nocturnes a la ciutat.  Bondia insisteix en “la necessitat de comptar també amb representants la joventut com a interlocutors vàlids per escoltar les seves necessitats i inquietuds”.

La Sindicatura insisteix a destinar els recursos necessaris per aconseguir que cada barri de la ciutat compti amb una àrea de joc infantil accessible i inclusiva

Parc infantil

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tancat l’actuació d’ofici iniciada l’any 2020 sobre la implementació d’elements accessibles i inclusius en les àrees de jocs infantils amb dues recomanacions: d’una banda, que tant la renovació de les àrees com la creació de noves zones de joc infantil comptin amb criteris d’accessibilitat i inclusió per complir amb l’objectiu del 100 % l’any 2030: i d’altra, que cada barri barceloní disposi, com a mínim, d’una d’aquestes àrees per tal que les famílies amb infants amb diversitat funcional no siguin discriminades.

El propòsit de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030 presentat l’any 2019, és que el 100 % de les àrees de joc noves i renovades siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.

Amb una visió global de les dades, es pot arribar a la conclusió que, en cas de seguir aquesta tendència, serà difícil aconseguir l’objectiu previst, més encara quan s’ha copsat que de totes les noves àrees de joc creades només una part s’han construït amb criteris d’accessibilitat i inclusió. Si s’acota més el focus, s’observa que de les 89 noves àrees de joc previstes per al període 2015-2019, només se n’han creat 73, i d’aquestes només 26 disposen de jocs accessibles o inclusius.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que si bé hi ha hagut una millora en l’evolució de la renovació de les àrees de joc existents, cal fer un esforç per incrementar aquesta progressió. La Sindicatura ha ressaltat la necessitat de dur a terme les zones de joc infantil accessibles i inclusives: “Si es vol consolidar una nova visió del joc a la ciutat i que sigui capdavantera en les polítiques d’accessibilitat i inclusió, cal perseguir l’objectiu que cada barri compti, com a mínim, amb una àrea amb jocs infantils accessibles, inclusius i adaptada per als infants amb diversitat funcional”.

Cal tenir en compte i diferenciar que no només es tracta d’accessibilitat física als espais de joc infantil, sinó que el joc en qüestió també sigui inclusiu des del punt de vista comunicatiu i cognitiu. Com bé mostren les xifres, és evident que la infraestructura lúdica de la ciutat no és prou diversa per oferir propostes inclusives per a la infància barcelonina.

L’origen de l’actuació d’ofici de la Sindicatura

Les primeres denúncies rebudes en aquesta institució sobre aquesta temàtica daten de l’any 2016, quan la síndica ja va emetre una decisió en què demanava promocionar i construir més zones de joc infantil plenament accessibles i inclusives. Tres anys més tard, i després de tornar a contactar amb les famílies, van expressar que tot i que havia passat el temps, la situació dels parcs infantils inclusius seguia igual i no havia millorat.

Per aquest motiu, l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va obrir una actuació d’ofici per esbrinar el grau d’accessibilitat i inclusivitat amb què compten les àrees de joc infantil de la ciutat, amb motiu de les queixes presentades per famílies amb infants amb diversitat funcional que tenen dificultats per trobar parcs infantils amb elements de joc accessibles i inclusius.

Les intervencions de l’Ajuntament de Barcelona

En el plenari municipal del 23 de febrer del 2018 va presentar-se la mesura de govern Cap a una política de joc a l’espai públic. El document identifica les accions previstes per als anys 2018 i 2019 per definir el Pla de joc a l’espai públic 2020-2030, i té l’objectiu d’”ampliar i diversificar les oportunitats de joc lliure i inclusiu a les àrees de joc”.

L’any 2019 va presentar-se el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, una iniciativa amb 10 fites clau, entre elles la d’”incrementar les oportunitats de joc de les persones amb diversitat funcional afavorint el joc inclusiu i l’entorn accessible a les àrees de joc mitjançant millores de disseny d’accessibilitat universal i augmentant els elements de joc certificats com a inclusius”. El propòsit final, amb data límit l’any 2030, és que el 100 % de les àrees de joc siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.

L’anàlisi de la Sindicatura respecte de la renovació i la creació de noves àrees de joc infantil

Període 2015-2017

Durant el període 2015-2017 es van crear 59 àrees de joc: només en 16 d’aquestes van instal·lar-se jocs inclusius i no en tots els casos van incloure elements d’accessibilitat. La creació d’aquestes àrees va concentrar-se en els districtes de Sant Martí i l’Eixample. Per altra banda, Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris no van comptar amb cap nova àrea de joc infantil.

En aquell mateix període van renovar-se 111 àrees de joc infantil: tan sols van incloure elements inclusius 35 d’elles, i únicament en 14 van incorporar-se elements accessibles. Com en el cas anterior, el gruix de les actuacions va concentrar-se en el districte de Sant Martí, mentre que Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó van ser els districtes amb menys actuacions.

Període 2018-2019

Entre els anys 2018 i 2019 estava prevista la creació de 10 noves àrees de joc infantil: només tres disposen de jocs accessibles o inclusius, altres tres àrees no disposen de cap element accessible ni inclusiu, i les altres quatre encara no s’han dut a terme (una està en projecte i les altres tres en obres).

En aquell mateix període van renovar-se 39 àrees de joc infantil, en què es constata un canvi de tendència respecte de les renovacions del període anterior: en 32 d’elles s’han incorporat elements accessibles o inclusius. En aquest cas, el gruix de les actuacions s’ha produït a Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu.

Pel que fa als 20 nous espais lúdics previstos pels anys 2018 i 2019, cal destacar que només se n’han construït 8, mentre que la resta d’espais projectats han estat anul·lats o suspesos i encara es continua sense informació al respecte. D’aquests vuit que sí que s’han dut a terme, un no disposa de jocs accessibles ni inclusius (Pla del Sol) i dos d’ells no disposen d’elements accessibles (Parc Central de Nou Barris i Parc de la Pegaso).

La Sindicatura ha denunciat la naturalesa d’aquestes actuacions: “Tenint en compte els objectius perseguits en el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, no ens expliquem la raó de la inexistència de jocs accessibles o inclusius en espais lúdics de nova creació”.

Dificultat per conèixer el nombre total d’àrees de joc infantil a Barcelona

Quant a la totalitat d’àrees de joc infantil a la ciutat, el contrast és evident entre la informació que ens ha facilitat el consistori i les dades que poden trobar les famílies a les pàgines webs municipals. Si bé l’Ajuntament ha traslladat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que la ciutat compta amb 856 àrees de joc, quan les famílies duen a terme una cerca per “àrees de joc infantil”, es troben que Parcs i Jardins informa de 600 àrees de joc, Ecologia Urbana manifesta que la ciutat disposa de més de 800 espais públics dedicats al joc infantil, i la web de l’Ajuntament, si apliques el filtre d’àrees de joc infantil i espais amb joc, en desglossa 500.

Així doncs, queda palesa la dificultat per obtenir informació precisa sobre quines són les àrees de joc accessibles. Tampoc és possible conèixer on estan situades les úniques 10 àrees de joc adaptades per a nens i nenes amb diversitat funcional. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es considera necessari fer un esforç per tal que pròximament aquestes informacions siguin accessibles per a les famílies d’una manera fàcil, ràpida i intuïtiva.

La síndica demana el replantejament futur d’una potencial zona verda en un espai de les Corts que actualment compleix la funció d’aparcament

Espai Verd les Corts

Després de la denúncia del veïnat de les Corts, la síndica de greuges de Barcelona ha recomanat que s’adeqüi la planificació d’un espai del Districte que actualment compleix la funció d’aparcament, per convertir-lo en verd i dotar-lo de coherència amb l’objectiu de tenir una ciutat més sostenible i verda.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut el malestar ciutadà en què s’exposa la disconformitat amb l’Ajuntament pel no desenvolupament d’un espai qualificat de zona verda a l’illa formada pels carrers Benavent, Felipe de Paz, Comandant Benítez i travessera de les Corts, on hi ha un pàrquing provisional de cotxes, amb deficiències de conservació. El ciutadà explica que el Districte el va informar que no es trobava previst desenvolupar la zona verda que el planejament fa anys que preveu, fet que considera un greu perjudici per al veïnat de la zona, que en lloc de gaudir de la zona verda prevista han de patir un pàrquing amb les molèsties que comporta i un espai que no es troba degudament mantingut.

Actuacions previstes a les Corts

Cal citar que tots els districtes de Barcelona estan adoptant mesures de Govern de declaració d’emergència climàtica, en què la ciutat planteja set grans canvis de model. Dins d’aquests canvis es destaca, com a reptes més rellevants, incrementar el verd urbà i aconseguir que es distribueixi de manera equilibrada en tot el territori, així com transformar l’espai públic per millorar-ne les condicions ambientals i de salut. També es manifesta en aquest canvi de model  que cal recuperar l’espai destinat al vehicle privat per a l’ús social, com ha estat per exemple la implementació de les superilles i l’increment de verd urbà.

A les Corts, dins les actuacions clau de verd urbà, destaca: millorar el manteniment dels parcs del Districte, les seves condicions i els seus usos, com és el parc Cervantes, els jardins de  Bacardí i els jardins de Clara Campoamor; redactar el nou espai verd públic al carrer de John M. Keynes, i urbanitzar la nova zona verda de l’avinguda de Mare de Déu de Lorda i el nou espai verd d’Europa-Anglesola.

L’illa de carrers protagonista de la queixa

Dins de l’illa formada pels carrers Benavent, Felipe de Paz, Comandant Benítez i travessera de les Corts, manca per urbanitzar un solar destinat a zona verda. Aquest espai té una qualificació de 6b Parcs i Jardins de nova creació de caràcter local des de fa molts anys, que va mantenir-se en la darrera Modificació del Pla Especial de Reforma Interior del sector Bacardí de l’any 1999.

Aquesta provisionalitat com a pàrquing, segons ha informat l’Ajuntament, no té data de finalització, ja que no hi ha cap previsió i no es troba entre les actuacions a prioritzar per crear la zona verda, d’acord amb el Pla d’Actuació del Districte per al període 2020-2024.

Ara bé, tot i que, com s’ha comentat en el punt anterior, l’espai objecte d’anàlisi està qualificat d’espai verd en el planejament especial, res es diu d’aquest espai en les mesures municipals. Per tant, sembla que es renunciï a la seva implementació com a zona verda en un futur, tot i que fer-ho reforçaria totes les línies estratègiques i objectius que ha marcat l’Ajuntament. A més a més, es donaria compliment al planejament previst des de fa molts anys.

Finalment s’ha de remarcar també la millora en el paisatge urbà que suposaria pel veïnat de la zona, ja que no només es tracta de possibles deficiències en el manteniment de l’espai (que l’Ajuntament informa que han estat corregides), sinó del dret de la ciutadania a gaudir d’un paisatge urbà harmònic, i a la millora, protecció i manteniment d’aquest i de la imatge de la ciutat, que queda desvirtuat actualment amb l’ús que es fa de l’espai com a aparcament de cotxes. 

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.