Categoria: Espai públic

Quins drets atorguen els tràmits vinculats a una mudança a la ciutat de Barcelona?

Arran de diverses queixes ciutadanes, i copsant que es tracta d’una problemàtica generalitzada a la ciutat, la Sindicatura ha analitzat els tràmits vinculats a l’execució d’una mudança a Barcelona. En especial, ha investigat els permisos d’ocupació de l’espai públic, les taxes exigides, i els drets vinculats.

Quin tipus de mudança es poden fer?

L’Ajuntament distingeix entre dues modalitats: l’assabentada i la no assabentada.

L’assabentada és la que es du a terme amb vehicles d’inferior volum. Aquesta tipologia acostuma a realitzar-la la ciutadania mitjançant recursos propis i comporta el pagament d’una taxa: la taxa d’ocupació de l’espai públic. No implica reserva d’estacionament.

La no assabentada és la que requereix els serveis d’una empresa, ja que s’utilitzen elements tècnics com grues elevadores i poden afectar el trànsit. Exigeix el pagament de la taxa d’ocupació de l’espai públic, la taxa per tramitació de permís d’ocupació de l’espai públic, i si fos el cas, caldria abonar la prestació de serveis de la Guàrdia Urbana (si s’ha de tallar el carrer). Inclou reserva d’estacionament prèvia senyalització.

La informació sobre mudances a disposició de la ciutadania

La ciutadana que ha presentat una queixa a la Sindicatura va dur a terme una mudança assabentada, amb l’expectativa de disposar d’una reserva d’estacionament. Les persones promotores de les queixes van mostrar com la informació municipal disponible en el moment de la tramitació no aclaria aquest aspecte.

Després d’analitzar el Portal de Tràmits municipal, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va constatar que aquesta eina només detallava la forma de tramitació, però no deia res sobre la manera com s’havien de dur a terme els treballs en l’espai públic.

En aquesta línia, un dels problemes vinculats als tràmits per fer una mudança és la insuficient informació al web municipal. La Sindicatura posa de manifest que la ciutadania acostuma a fer les mudances assabentades amb recursos propis i, per tant, és necessari que disposi de tota la informació per executar-la en òptimes condicions.

Arran de l’actuació de la Sindicatura, l’Ajuntament ha estat conscient d’aquest fet i, des de l’octubre de 2022, ha ampliat la informació al Portal de Tràmits, que ja aclareix la possibilitat de reserva d’estacionament segons modalitat de mudança, i com s’ha de dur a terme.

Drets generats per la taxa d’ocupació de l’espai públic

Tenint en compte que l’autorització de mudança assabentada genera una taxa d’ocupació de l’espai públic, la ciutadania podria entendre que té garantit l’ús de l’espai públic necessari per dur a terme els treballs. Com per exemple podrien ser l’ús de la vorera i un estacionament pròxim.

Tanmateix, aquesta taxa no garanteix un estacionament pròxim, sinó que únicament autoritza a aparcar a les places properes sense abonar-ne el preu, sempre que estiguin disponibles.

Si s’analitza l’Ordenança fiscal general, aquesta estableix que el fet imposable de les taxes municipals és la utilització privativa del domini públic que beneficiï la persona obligada a pagar el tribut.

En el cas de la taxa analitzada, la Sindicatura considera que el fet imposable és l’ocupació de l’espai públic necessari per fer la mudança. Conseqüentment, entén que si no es produeix aquesta ocupació, no neix l’obligació tributària.

També s’ha aprofundit en l’Ordenança fiscal 3.10, de taxes per la utilització privativa del domini públic municipal. D’aquesta Ordenança es desprèn que la taxa dóna dret a utilitzar l’espai públic per tasques de càrrega i descàrrega, però l’Ajuntament fa una interpretació més restrictiva i no permet la reserva prèvia d’estacionament.

La Sindicatura comprèn que la ciutadania tingui la percepció legítima que no ha fet un ús privatiu de l’espai públic, ja que duen a terme les mudances assabentades de manera precària i sense una zona d’estacionament que permeti executar el treball amb comoditat.

Comparació de l’import de les taxes de mudances assabentades i no assabentades

Segons la informació del Portal de Tràmits, l’import de la taxa vinculada a una mudança no assabentada és de 40,79 euros. A més de la reserva d’estacionament, el pagament d’aquesta taxa permet ocupar la vorera i, fins i tot, la calçada. A banda d’aquest pagament, en les mudances no assabentades també s’ha d’abonar la taxa per tramitació de permís d’ocupació de l’espai públic.

La persona promotora de la queixa va detallar que ella havia pagat 44,70 euros en la taxa vinculada a una mudança assabentada. Cal recordar que aquesta taxa no garanteix de manera efectiva el dret a ocupar l’espai públic per estacionar el vehicle. Finalment, si només valorem l’abonament de la taxa de permís d’ocupació de l’espai públic (requisit per a les dues tipologies de mudances), la Sindicatura conclou que és poc proporcional i coherent que els permisos d’una mudança no assabentada tinguin un import més baix i ofereixin uns drets molt superiors sobre l’espai públic.

La Sindicatura demana mesures cautelars a l’Ajuntament per evitar la Papanoelada Motera

En anteriors edicions, s’han constatat afectacions a la seguretat viària, a la mobilitat en la ciutat, a l’ús de l’espai públic, i s’han incomplert instruccions de la Guàrdia Urbana.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que l’Ajuntament ha de prendre mesures cautelars per evitar que es dugui a terme la Papanoelada Motera el diumenge 18 de desembre, amb l’objectiu de salvaguardar els diversos drets afectats per aquesta marxa de motocicletes.

A més a més, cal tenir en compte que les persones organitzadores d’aquesta marxa no han comunicat la concentració a l’autoritat competent, la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS). Per tant, si es duu a terme, estarien actuant amb manifest incompliment de la normativa d’aplicació.

La manca de comunicació de la marxa impedeix als responsables municipals organitzar els recursos disponibles, i dissenyar les mesures a aplicar per minimitzar l’impacte de l’activitat sobre l’espai públic i la ciutadania. La improvisació obliga a utilitzar dispositius de serveis públics no programats, que poden afectar l’atenció d’emergències i les necessitats de la ciutadania.

Si finalment tingués lloc la concentració malgrat no haver-la comunicat a l’autoritat competent, caldrà que la Guàrdia Urbana actuï de manera eficaç, sancionant totes aquelles conductes infractores que es detectin, i que la DGAS prengui les mesures adequades davant l’incompliment de l’organització de la concentració.

Finalment, i també en el cas de produir-se l’esdeveniment, la Sindicatura considera necessari que l’Ajuntament prengui mesuraments de la contaminació per identificar si se superen els límits legalment previstos, i pugui sancionar les persones organitzadores de l’esdeveniment.

En què consisteix aquesta marxa?

Es tracta d’una ruta on participen centenars/milers de persones, vestides de Pare Noel i en motocicleta, que creua la ciutat de Barcelona. Enguany, la trobada iniciarà a l’Hospitalet de Llobregat i té un recorregut previst per Gran Via, passeig de Gràcia, carrer Aragó, passeig de Sant Joan, litoral marítim, o avinguda de Paral·lel, entre altres.

Aquesta activitat va començar anys enrere. Inicialment, el consistori la va permetre, però el 2019 la Guàrdia Urbana ja va emetre un informe desfavorable. L’any 2020 no va produir-se aquesta marxa i l’any 2021 ho va fer sense la preceptiva comunicació.

L’informe desfavorable de la Guàrdia Urbana l’any 2019 i l’explicació de la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica

En l’informe de Guàrdia Urbana de 18 de desembre de 2019 es detallen els incompliments que van dur a terme les persones participants d’aquesta marxa: incompliments en matèria de seguretat viària i mobilitat; ocupació de la via pública (carpes i lavabos) sense autorització municipal; servei d’ordre insuficient per garantir la seguretat dels participants i de la resta de la ciutadania; mantenir el motor encès en zones d’estacionament, i fins i tot forçar-lo generant més contaminació atmosfèrica i acústica; i aturades dels centenars de motos en determinats indrets quan s’havia acordat que la marxa no es detenia en cap moment.

Per aquesta edició de 2022, la Guàrdia Urbana ha traslladat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que farà la corresponent acta de denúncia per infracció dels deures de comunicació, així com la resta d’infraccions en què puguin incórrer.

D’altra banda, la Sindicatura també ha contactat amb la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona. La Regidoria explica que no s’ha rebut cap petició per aquesta l’activitat i, per tant, no pot resoldre sobre aquest tema. No obstant això, sí que detalla que el pas d’aquesta gran concentració de motocicletes pot provocar un augment de més de 3 dB sobre el soroll de fons, increment que provoca importants molèsties acústiques, ja que es tracta d’un soroll puntual però d’elevat nivell sonor.

L’impacte de la contaminació a Barcelona

L’informe afegeix  les següents consideracions en relació amb els aspectes de salut pública, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

A la ciutat de Barcelona, la contaminació de l’aire provoca, anualment, al voltant de 1.900 morts, 1.100 casos nous d’asma infantil, i 170 casos nous de càncer de pulmó. En el cas del soroll ambiental del trànsit de la ciutat, s’estima que més de 210.000 persones pateixen una molèstia intensa a causa del soroll i que més de 60.000 persones de Barcelona pateixen un trastorn greu del son a causa del soroll. L’exposició continuada al soroll ambiental provinent del trànsit també és responsable d’uns 300 casos nous de malaltia isquèmica del cor cada any i de 30 morts per aquesta causa.

En aquest context, una activitat de concentració del trànsit rodat amb motocicletes suposarà un excés en les emissions de contaminants atmosfèrics i del soroll associat i implicarà un agreujament de la situació de contaminació de l’aire i acústica de la ciutat, que ja de per si és complicada.

Necessitat de comunicar la concentració a les autoritats competents

Tenint en compte les característiques de la concentració denominada Papanoelada Motera, la Sindicatura considera que és susceptible d’intervenció administrativa.

La comunicació de l’esdeveniment com un acte subjecte al dret de reunió. En aquest sentit, el dret de reunió i manifestació desenvolupat a la Llei orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió (LODR), preveu que la celebració de reunions en llocs de trànsit públic haurà de ser comunicada per escrit a l’autoritat governativa corresponent pels organitzadors o promotors d’aquelles, amb una antelació de deu dies naturals, com a mínim (art.8). En data de 12 de desembre, la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) ha informat la Sindicatura que no ha rebut cap petició per la marxa convocada per diumenge.

Afectació en la seguretat viària, el dret a la mobilitat i el dret a l’espai públic

Tal com apunta l’informe de la Guàrdia Urbana del desembre de 2019, en anteriors edicions de la marxa es van imposar una sèrie de mesures que els organitzadors i els participants de l’activitat no van complir.

Aquests incompliments van dificultar la mobilitat i l’ús de l’espai públic per part de la resta de la ciutadania, van afectar la seguretat viària, i van posar en risc la seguretat dels concentrats i dels vianants. Considerant aquests antecedents, és probable que, en l’edició convocada enguany, es produeixin els mateixos tipus d’alteracions en el trànsit ordinari i en el funcionament de la ciutat.

La Sindicatura vol fer incís en què el dret de reunió, tot i ser un dret fonamental, no és un dret absolut o il·limitat, sinó que, igual que la resta de drets fonamentals, té els seus límits. Concretament, la limitació del dret de reunió es pot produir quan aquest col·lideix amb altres drets reconeguts també per l’ordenament jurídic espanyol.

Afectació sobre el dret a un medi ambient adequat 

Com indica l’informe de la Guàrdia Urbana, la marxa de l’any 2019 va incrementar els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica habitual de la ciutat, a conseqüència de la concentració de centenars/milers de motos.

La Sindicatura no pot anticipar-se a saber quin serà el seguiment de la convocatòria d’enguany. Tanmateix, l’anàlisi de les dades facilitades per la Guàrdia Urbana respecte edicions anteriors posa de manifest que el seguiment d’aquesta marxa és habitualment massiu, ja que se situa entre els 400 i els 5.000 participants. De manera que, amb tota probabilitat, es produirà un increment de la contaminació acústica i atmosfèrica a la ciutat de Barcelona si se celebra el dia previst la concentració de motos que ha estat convocada.

Conseqüentment, la Sindicatura considera pertinent que l’Ajuntament adopti mesures cautelars en aquest assumpte i impedeixi la celebració d’aquesta concentració per salvaguardar els diversos drets afectats.

A peu de carrer: la Sindicatura visita el Clot-Camp de l’Arpa

Clot-Camp de l'Arpa

En una nova edició del projecte A peu de carrer, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recorregut el Clot-Camp de l’Arpa per atendre les propostes, reclams i preocupacions del moviment veïnal i associatiu de la zona.

La jornada va començar amb una trobada amb l’Associació de Veïnes i Veïns de Clot – Camp de l’Arpa, amb qui va tractar-se el Pla de protecció patrimonial del Clot; la situació de l’execució de les obres de la Torre del Fang o Can Miralletes; els usos que tindrà l’equipament de la Fàbrica del Plom, i altres temes objecte de queixa a la Sindicatura.

Posteriorment, l’equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, encapçalat pel síndic Bondia, va desplaçar-se a l’entorn de les Glòries, per avaluar la incidència de les obres, les possibles molèsties ocasionades per l’edicte ubicat a Llacuna-Gran Via, o l’afectació a l’Escola Casas, entre altres.

Abans d’iniciar la tarda, va tenir lloc una reunió amb la Federació d’Entitats del Clot – Camp de l’Arpa, la coordinadora que aplega 43 entitats del barri. Des de la federació ens van traslladar la seva preocupació per l’ús de l’espai públic, pel futur de la gestió comunitària del patrimoni ciutadà, i pels equipaments pendents.

A peu de carrer al Clot-Camp de l’Arpa va concloure amb una darrera trobada amb l’Orfeó Martinenc, l’entitat sociocultural que promou la cultura popular del barri i facilita espais a moltes entitats de la zona. Els representants de l’Orfeó van manifestar la seva inquietud per la complicada situació que pateixen els ateneus a Barcelona.

En aquest primer any del període 2021-2026, la defensoria ja ha estat present en els barris de Sant Martí de Provençals; la Verneda i la Pau; Sant Antoni; el Baix Guinardó; el Raval; Vallvidrera, Tibidabo i Les Planes; Bon Pastor; Torre Baró; Ciutat Meridiana; Vallbona; Diagonal Mar-Front Marítim del Poblenou; el Besòs i el Maresme; Barceloneta; Sarrià; Sant Andreu, i Les Corts.

Abans de tancar l’any, la Sindicatura té previst desplaçar-se a Horta; el Gòtic; la Marina, i la Marina del Prat Vermell, entre altres.

La Sindicatura ja va alertar l’Ajuntament per les aglomeracions a l’avinguda Maria Cristina durant La Mercè 2019

Avinguda Maria Cristina

Tot i que l’Ajuntament va acceptar les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona el 2019, tres anys després persisteix el problema de les aglomeracions durant la Festa de la Mercè.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha copsat com a l’edició d’enguany de la Festa de la Mercè s’han repetit algunes incidències que ja van motivar l’obertura d’una actuació d’ofici el 2019. El motiu principal de l’actuació d’ofici duta a terme tres anys enrere va ser l’elevat nombre de persones concentrades a l’avinguda Maria Cristina, amb els consegüents riscos d’allau i escenes d’ansietat entre qui volia sortir de l’aglomeració i no podia.

L’actuació d’ofici va concloure, entre altres, amb tres recomanacions de la Sindicatura a l’Ajuntament que continuarien sent vigents actualment: vetllar de forma més proactiva per la seguretat en els actes de gran format a l’espai públic; planificar futurs actes amb altres formats que permetin diversificar l’oferta i l’assistència, i prendre mesures oportunes per controlar els aforaments als esdeveniments a l’espai públic.

L’aforament de l’avinguda Maria Cristina

L’any 2019, l’Ajuntament va informar la Sindicatura de Greuges de Barcelona que l’aforament màxim de l’espai delimitat pel concert (avinguda Maria Cristina fins a les Torres Venecianes) era de 20.640 persones. El mateix Ajuntament va informar que la nit del 23 de setembre del 2019 va arribar-se a superar l’aforament de 40.000 persones, motiu pel qual va ocupar-se la plaça Espanya i part del Parc Joan Miró. Les xifres són similars a les dels anys anteriors (s’havia arribat a les 50.000 persones l’any 2017 i a les 55.000 el 2018 ). El consistori afegí que no va dur-se a terme control d’aforament, “ja que era un concert a la via pública i en un espai d’accés lliure, igual que la resta d’activitats de la Festa de la Mercè”.

El gran nombre d’assistents a l’avinguda Maria Cristina fa que aquest sigui un espai de referència any rere any. Per tant, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que ni la massiva afluència ni el fet que es tracti de públic jove és nou per a l’organització. En aquesta línia, la Sindicatura vol destacar que des de l’any 2019 ja es disposava d’informació prèvia suficient per a poder realitzar la prevenció necessària per evitar aglomeracions i situacions de risc en futures edicions.

L’any 2019 l’assistència als concerts de l’avinguda Maria Cristina doblava el valor previst com a aforament màxim. Aquest fet resulta particularment greu amb la concurrència de dues circumstàncies: hi havia antecedents d’anys anteriors en què també s’havien assolit i fins i tot superat aquestes xifres, i l’informe municipal del 2019 no aportava cap dada que demostrés que volia evitar-se aquesta massiva afluència a l’avinguda Maria Cristina.

És important destacar que l’article 14 de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona estableix que els organitzadors d’actes celebrats als espais públics han de garantir la seguretat de les persones i els béns. Així mateix, l’Ordenança diu que l’Ajuntament no atorgarà autoritzacions per a la celebració d’esdeveniments en l’espai públic quan la previsió de públic assistent, entre altres, pugui posar en perill la seguretat, la convivència o el civisme. En el cas de l’acte de l’avinguda Maria Cristina l’any 2019, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va qüestionar si s’havia complert amb rigor el que preveu la normativa, i més tenint en compte que es tracta d’un acte que organitza el mateix consistori.

Anàlisi de riscos i propostes per a futures edicions

En el marc de La Mercè 2019, el govern municipal també va comunicar a la Sindicatura que s’havien produït reunions de valoració després de la nit del 23 de setembre de 2019, en les quals es va constatar que no havia tingut lloc cap situació d’emergència. Segons l’informe de l’Ajuntament, “va haver-hi un excés d’aforament, que va provocar diverses situacions de molèsties entre el públic assistent, perquè la mobilitat era molt difícil”. Per part dels serveis sanitaris, en aquestes reunions de valoració també es va fer constar la problemàtica de les ampolles de vidre, ja que la majoria d’intervencions van ser per talls produïts per restes d’ampolles trencades.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va considerar que aquest aforament ja constituïa per si mateix un perill, atesa l’objectivitat que introdueix la dada de l’aforament previst a la fitxa d’identificació de l’acte. D’altra banda, també resulta poc encertat que l’informe municipal qualifiqui de “molèsties” fets que, segons va copsar la Sindicatura, elevaven la situació a la categoria de perill o situació d’emergència.

Una de les accions municipals preses l’any 2019 va ser l’organització d’una taula per revisar el plantejament de la festa en l’avinguda Maria Cristina; l’anàlisi de la programació per a aquest espai; la possibilitat de millorar la ubicació de l’escenari i les barres, i el control de l’entrada de vidre.

D’altra banda, una alternativa que va proposar la Sindicatura de Greuges de Barcelona l’any 2019 va ser la de desenvolupar actes similars alhora, però en format més petit. Dirigits al mateix públic, però en diferents punts de la ciutat, amb l’objectiu de desconcentrar la gran afluència en un únic acte. Per últim, la defensoria també va posar sobre la taula la conveniència de controlar els aforaments als actes als espais públics.

La resposta de l’Ajuntament a les recomanacions de la Sindicatura

Un dels organismes municipals implicats en les recomanacions de la Sindicatura, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), va coincidir en què calia revisar el plantejament de l’espai de Maria Cristina en cinc punts: limitar la programació a l’espai i fer-la sempre en concurrència amb altres espais de concerts de gran format; estudiar formes de tallar l’accés en cas d’aforament excessiu; estudiar la manera d’impedir l’entrada de vidre; repensar la ubicació de l’escenari, la circulació del públic i les sortides d’emergència, i per últim, valorar la possibilitat de buscar espais alternatius a la ciutat.

Tot i que l’Ajuntament va acceptar les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona l’any 2019, persisteix el problema d’aglomeracions durant la Festa de la Mercè.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona du a terme una visita a dues zones d’oci nocturn a l’espai públic: el Fòrum i el triangle golfo

Forum i triangle golfo

La nit del dissabte 11 de juny, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, i membres del seu equip, van visitar dues zones de la ciutat on recurrentment hi ha queixes veïnals per les molèsties derivades de les pràctiques d’oci nocturn a l’espai públic: els entorns del Fòrum i el triangle golfo.

Aquesta visita del síndic està emmarcada en el nou projecte ‘A peu de carrer’, que la Sindicatura ha implementat des d’aquest any 2022. Aquesta iniciativa té els objectius d’acostar la institució al veïnat dels 73 barris de la ciutat i de fer una Sindicatura itinerant, que s’apropi a la ciutadania, al teixit associatiu i al teixit empresarial, ja que és la manera de conèixer i intervenir en les problemàtiques dels veïns i veïnes de la ciutat.

A la primera visita, a l’entorn del Fòrum, el síndic i el seu equip van copsar en primera persona les molèsties que els festivals, que sovint s’organitzen en aquell entorn, causen al veïnat de la zona, així com les mesures que s’apliquen per part de l’Administració. L’expedició de la Sindicatura va estar acompanyada per representants de l’AV Besós, Moviment Diagonal Mar i Stop Concerts, entre altres.

Tot seguit, van dirigir-se a la zona del triangle golfo, en què fa setmanes que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja treballa amb el veïnat, i van constatar les molèsties acústiques i de convivència que pateixen. En aquesta zona, el síndic també va accedir a domicilis particulars de veïns i veïnes, amb l’objectiu de comprovar in situ aquestes molèsties. La Sindicatura de Greuges de Barcelona farà seguiment d’aquestes problemàtiques patides pel veïnat de les dues zones afectades, i continuarà actuant per trobar l’equilibri entre el dret a l’oci nocturn i el dret al descans.

La Sindicatura trasllada recomanacions a l’Ajuntament envers la gestió de la llosa de la ronda Sant Antoni

Llosa ronda Sant Antoni

Barcelona, 28 d’abril del 2022 – Després de diverses trobades amb el veïnat, les associacions de comerços i els representants polítics del consistori, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol posar èmfasi en la necessitat de trobar una solució participada a la gestió de la dinamització de la llosa de la ronda Sant Antoni fins al moment de la seva retirada.

L’escolta de la Sindicatura al veïnat i les associacions

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va engegar a principis de 2022 el programa El síndic, a prop teu, amb la finalitat de conèixer de primera mà la realitat del veïnat mitjançant trobades obertes en els diferents barris de la ciutat. La primera sessió d’aquesta iniciativa va tenir lloc el 8 de febrer a Sant Antoni. Durant la trobada, el veïnat i les associacions van mostrar la seva preocupació per la situació actual de la llosa de l’antic mercat provisional de Sant Antoni, així com per la incertesa sobre el futur d’aquest espai públic.

Posteriorment, la Sindicatura va contactar amb les diferents associacions veïnals i comerciants de Sant Antoni i del Raval, amb l’objectiu de copsar les seves inquietuds i propostes. Les diferents entitats amb qui la Sindicatura ha dialogat són: Plataforma d’Afectats per la llosa de Sant Antoni; AV Sant Antoni; Sant Antoni Comerç; Som Sant Antoni; Fem Sant Antoni; De veí a veí; AV Raval; Eix Comercial Raval; Xarxa Veïnal del Raval; Tot Raval; Taller de Músics; Encants, i Mercat de Sant Antoni.

La darrera sessió oberta amb la ciutadania envers aquest assumpte va tenir lloc el 28 de març, en una reunió a la mateixa llosa en què van ser convocades totes les entitats anteriorment citades. Les persones participants van destacar les qüestions següents: la manca de contenidors a l’espai de la llosa; la manca de zones de càrrega i descàrrega; l’interès de les associacions de Sant Antoni i el Raval per dur a terme la dinamització de la llosa; la bonificació de les taxes que suposen certes autoritzacions d’ocupació de l’espai públic; la necessitat de comptar amb un compromís municipal pel calendari de les obres, i el desig de trobar una solució òptima i consensuada per la urbanització definitiva.

La Sindicatura trasllada la preocupació veïnal als Districtes de l’Eixample i Ciutat Vella

Al llarg dels mesos de març i abril del 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha reunit amb els regidors dels districtes de l’Eixample i de Ciutat Vella per traslladar els reclams del veïnat dels barris de Sant Antoni i el Raval. També n’ha parlat amb la Tinenta d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat.

Els regidors de districte han informat la Sindicatura que es preveu retirar la llosa a partir del setembre. Però, les obres de reforma de la ronda Sant Antoni no podran començar fins un mes i mig més tard. Per això, estan fent consultes al veïnat i els comerços per saber si es retira la llosa a la tardor i s’executen les obres (afectaria les campanyes de Nadal de 2022 i 2023 perquè la durada prevista de les obres és de 14 mesos), o bé si es fa després de la Festa Major de Sant Antoni de 2023.

Les consideracions de la Sindicatura

Com a aspectes positius, la defensoria destaca la creació d’un espai de coordinació entre els Districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, la Tinència d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat i els actors del territori. Es recorda, però, la necessitat de no deixar cap entitat i associació fora d’aquest espai per tal d’arribar a una solució realment consensuada i inclusiva. D’altra banda, també cal ressaltar l’assignació d’un dispositiu de la Guàrdia Urbana per garantir uns usos adequats de l’espai públic de la llosa, en compliment de les ordenances municipals.

Com a aspectes a millorar, cal incorporar plenament les aportacions veïnals i associatives en la presa de decisions, així com aprofundir en el diàleg amb la ciutadania per tal de construir propostes que contribueixin a la transformació de l’espai i els seus usos. La Sindicatura també considera que s’haurien d’impulsar actuacions amb determinats col·lectius en situació de vulnerabilitat per incidir des de la vessant preventiva i garantir l’atenció a les seves necessitats. Per últim, és molt important definir el procés de transformació urbanística de les rondes, tenint en compte les preferències i necessitats del veïnat.

Pel que fa a la dinamització de la llosa mentre no es produeixi la retirada definitiva, la Sindicatura considera que:

– Caldria millorar l’accessibilitat en diferents punts per tal de garantir el seu ús per part de les persones amb mobilitat reduïda i per la ciutadania en general. Alhora caldria valorar la conveniència d’instal·lar elements de protecció (baranes).

– Durant el dia es recomana establir una programació d’activitats que permeti fer ús de l’espai de la llosa sense molestar al veïnat. Durant les nits seria convenient mantenir la presència de la GUB per garantir la convivència i el dret al descans.

– Amb l’objectiu de fomentar uns bons usos, s’han recomanat les següents activitats:

  • Classes dirigides per la gent gran (activitats físiques, tallers…).
  • Activitats familiars (tallers, ludoteca, espai de lectura infantil…).
  • Exposicions temporals (culturals, campanyes de conscienciació, etc.).
  • Activitats artístiques o culturals desenvolupades per entitats o serveis del   territori (Taller de Músics, escoles, centres cívics, biblioteques…).
  • Punt verd mòbil, Punt d’Assessorament Energètic.
  • Punt de cita prèvia o de suport per a tràmits digitals.
  • Escola de formació viària de la GUB.
  • Estands per a entitats socials i de voluntariat.
  • Biblioteca a l’aire lliure que impliqui equipaments del territori.
  • Banc del temps.
  • Ràdio comunitària del Raval.

– També és necessari implicar les diferents entitats i associacions de les dues bandes de la ronda de Sant Antoni en la decisió de quin ús temporal donar a la llosa.

– Es recomana al consistori coordinar la programació d’activitats i cedir-ne la gestió a les entitats i associacions del territori. Seria convenient, però, que l’organització d’activitats no els suposés cap cost (taxes municipals o altres). 

– És fonamental articular un espai permanent de diàleg amb la ciutadania dels barris implicats per a gestionar la llosa i el futur de la reforma de la ronda Sant Antoni.

Els síndics de Barcelona i de Catalunya reclamen compatibilitzar la ubicació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions al costat d’una escola amb la consolidació del seu projecte educatiu

Entorn escolar

La Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya han rebut al voltant d’una trentena de queixes de famílies d’una escola en relació amb la instal·lació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions a poca distància de l’escola.

En virtut del conveni de col·laboració signat recentment, ambdues institucions han fet una actuació coordinada i han emès una resolució conjunta.

En les queixes rebudes, les famílies i el veïnat expressen la seva preocupació per l’afectació que pot tenir aquest nou equipament en la demanda social de l’escola. Per la seva banda, l’escola incideix en el fet que els darrers anys s’ha treballat molt per donar un nou impuls al centre educatiu i tem que l’emplaçament d’aquest equipament pugui incidir en aquesta trajectòria de treball i en les properes matriculacions.

En aquest context, les dues institucions volen recordar que els centres d’acollida per a la recuperació de persones sense llar amb addiccions són serveis destinats a l’atenció sociosanitària de persones en situació de vulnerabilitat, i a garantir els seus drets bàsics, i que la ubicació d’aquests centres en zones urbanes és necessària per promoure l’accessibilitat i la normalització de la seva atenció. Amb tot, també manifesten que les administracions han d’analitzar quin impacte generen sobre els drets de terceres persones, a fi d’adoptar les mesures compensatòries o preventives necessàries, així com valorar si hi ha alternatives d’ubicació que el minimitzin.

En relació amb aquest assumpte, els defensors constaten que l’escola en qüestió és un centre amb el 41,3% d’alumnat amb necessitats educatives específiques, malgrat que en els darrers anys ha tendit a reduir la seva complexitat. La ubicació del centre d’acollida al costat de l’escola en pot afectar la seva imatge si s’identifica com un fet negatiu per part de les famílies de la zona. Dit això, l’experiència en una altra zona de Barcelona ha permès constatar que no necessàriament la implantació d’un centre d’aquest tipus ha de suposar un impacte negatiu sobre la demanda social d’una escola, ja que, en aquell cas, l’escola més propera, ubicada just al costat del centre, va incrementar el nombre de sol·licituds l’any següent.

Per estudiar el cas es va demanar informació al Consorci d’Educació de Barcelona i a l’Ajuntament de Barcelona. De les respostes rebudes de les administracions se’n desprèn que l’Ajuntament ha generat un espai de treball transversal amb el conjunt de serveis de territori: l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’Institut Municipal de Serveis Socials d’Intervenció a l’Espai Públic i el Consorci d’Educació de Barcelona, per a valorar el desplegament del servei a la zona.  

Paral·lelament, l’Ajuntament de Barcelona també ha elaborat un pla específic per a l’escola en relació amb la implantació del centre d’acollida, que, entre altres actuacions, preveu un treball amb l’equip directiu de l’escola. Així mateix, ha posat els mitjans per assegurar la presència de dues mediadores als voltants de l’escola per atendre les inquietuds de les famílies en els horaris d’entrada i sortida escolar, i manifesta que coordinarà els serveis de neteja, Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra perquè la zona pròxima a l’equipament sigui un entorn segur.

En vista de tot això, el Síndic de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de Barcelona demanen que es formalitzi l’elaboració d’un pla d’acció integral i de coordinació entre els diferents serveis del territori, amb la participació de les diferents parts afectades, especialment els membres de la comunitat educativa de l’escola. Un dels objectius prioritaris d’aquestes actuacions ha de ser evitar l’impacte de la ubicació d’aquest equipament en la demanda social del centre.

També demanen al conjunt d’administracions implicades la concreció de les actuacions previstes per a la consolidació del projecte educatiu del centre i per millorar la seva demanda social. Per acabar, reclamen a les administracions que segueixin esmerçant esforços per garantir el diàleg amb la direcció de l’escola i l’AFA.

Les dues institucions es comprometen a analitzar l’impacte que pot tenir la ubicació d’aquest centre d’acolliment a l’escola a partir de l’anàlisi de les dades de sol·licituds de preinscripció i d’oferta inicial de places en el procés d’admissió per al curs 2022/2023 a P3.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona analitza el fenomen del botellot a la ciutat i trasllada diverses recomanacions a l’Ajuntament

Botellot BCN

Una de les primeres actuacions del nou síndic de greuges de Barcelona des de l’octubre del 2021, David Bondia, va ser l’anunci de l’estudi d’ofici del fenomen del botellot a la ciutat. L’informe resultant d’aquesta investigació analitza la pràctica des d’una visió transversal i integradora de les diferents sensibilitats, i finalitza amb una sèrie de propostes per millorar les dinàmiques que se’n deriven de l’ús de l’espai públic com espai d’oci nocturn.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona és conscient que les actuacions no punitives amb els problemes derivats dels botellots estan sotmeses a una situació contradictòria: quan fan prevenció, pot semblar que estiguin potenciant el consum; quan regulen o posen serveis a disposició dels espais de botellot, pot semblar que l’estiguin legitimant. L’aproximació socioeducativa i d’atenció als consums de risc potser és la via menys immediata de resoldre el problema, però cal posar el focus d’atenció urgentment en les relacions socials de risc i en l’ús abusiu de l’alcohol i altres drogues, i no pas en què adolescents joves facin ús dels espais públics per divertir-se i socialitzar.

Tenint en compte aquestes característiques, la Sindicatura  creu que aquest fenomen ha de ser estudiat, analitzat i gestionat fugint de solucions fàcils i poc efectives. Per aquest motiu, s’han explorat noves mirades per abordar aquesta pràctica social. Totes les propostes s’emmarquen dins la perspectiva de reducció de danys, i tenen com a propòsit garantir que el dret al lleure d’adolescents i joves pugui desplegar-se en espais i circumstàncies segures per tothom. Així mateix, estan pensades per ser útils i factibles de ser incorporades dins els serveis, les polítiques i els equips municipals.

D’altra banda, la Sindicatura també participa activament a la Taula Ciutadana per una Nit Cívica i Segura, iniciativa municipal engegada el darrer mes de novembre de l’any 2021. En la primera sessió, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ja va manifestar “la necessitat de tractar el botellot sense criminalitzar les persones joves” i va reclamar “encara més presència dels col·lectius joves a la Taula”. La segona sessió tindrà lloc demà dijous 10 de març.

El fenomen social del botellot

Un dels primers punts en l’anàlisi és assumir que el botellot ha esdevingut un fenomen social significatiu i estable, que en cap cas passa per ser una moda nova o passatgera. És necessari entendre que aquesta pràctica no marxarà, i si ho fes, tornaria emmascarada amb un altre nom, com ho porta fent durant el darrer quart de segle.

Cal, per tant, establir un marc general i transversal d’abordatge del botellot centrat en la reducció de riscos, i diferenciar clarament entre tipologies de botellot i les diverses actuacions necessàries. S’ha d’evitar situar aquesta pràctica com un conflicte entre la gent jove i la gent adulta, i acceptar les similituds que existeixen entre les pràctiques d’oci nocturn d’unes i altres.

Un abordatge integral de la problemàtica

El botellot és un fet problemàtic principalment perquè no afecta les persones que hi formen part, sinó a les qui el pateixen. Per aquesta raó, és important treballar de forma continuada amb tota la comunitat involucrada, especialment amb el col·lectiu jove, i no actuar sota l’emergència d’un conflicte

Les campanyes de sensibilització cobren una importància destacada; tant les dirigides a la població en general per evitar estigmatitzar al col·lectiu jove, com aquelles destinades a les persones adolescents per fomentar un oci nocturn respectuós entre els seus membres i amb l’entorn. Per últim, s’hauria d’oferir als cossos policials formacions específiques sobre el fenomen del botellot i les pràctiques no formals d’oci juvenil.

Adequació d’espais amb seguretat, informació i confiança

La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana estudiar la possibilitat d’assenyalar espais accessibles a la ciutat on pugui dur-se a terme aquesta pràctica nocturna, però sempre evitant que aquests adquireixin la forma i l’estatus del popularment conegut com a botellòdrom.

Els espais haurien de comptar amb tots els serveis necessaris per dur a terme pràctiques d’oci nocturn sota els estàndards de seguretat, informació i confiança: accés ràpid i segur a serveis sanitaris; punts d’informació i assessorament com Punts Lila, Espais Antiracistes i serveis d’informació en drogues; habilitar WC públics; comptar amb sistemes de recollida de brossa; impulsar sistemes d’abonament o descomptes per l’ús del taxi compartit entre les persones joves, i assegurar un accés fàcil al transport públic.

Actuacions socioeducatives per prevenir conductes de risc

El botellot també es caracteritza per constituir alhora un espai d’oportunitats i un espai de risc. És el punt de partida fonamental a partir del qual teixir un compromís col·lectiu per promoure i donar lloc a les relacions respectuoses, els hàbits saludables i el consum crític en la població adolescent i jove. La Sindicatura insisteix en la importància d’oferir accions socioeducatives prèvies (difusió dels efectes del consum a mitjà-llarg termini, per exemple) i in-situ en les mateixes ubicacions on es duen a terme els botellots.

També cal fomentar programes de lleure alternatiu ben dissenyats que ajudin a consolidar patrons de diversió menys vinculats amb el lleure nocturn tradicional, evitant, sempre que es pugui, les iniciatives excessivament dirigents i adultcèntriques.

Fins ara, les intervencions per aturar aquesta pràctica nocturna gairebé sempre s’han dut a terme des d’un punt de vista securitari i policial. S’han de posar en marxa actuacions que puguin treballar des del fet cultural per portar a terme una labor mediadora eficaç.

La Sindicatura recomana a l’Ajuntament que prioritzi l’ús de parcs i jardins per la ciutadania mitjançant l’ampliació de l’horari d’obertura

Parcs i jardins

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat receptora de queixes ciutadanes en relació amb els horaris de parcs i jardins de la ciutat, bàsicament per no ser coincidents amb els horaris establerts que consten a la pàgina web municipal, així com la demanda d’aprofitar més les hores de llum solar a les èpoques primaverals i estiuenques de l’any. 

Tenint en compte la necessitat de més àrees verdes a la ciutat, situació que s’ha fet més evident amb l’aparició de la pandèmia de la COVID-19, així com per contrarestar els efectes del canvi climàtic, la Sindicatura vol insistir en la recomanació d’ampliar els horaris dels parcs i jardins de Barcelona. D’aquesta manera, la ciutadania podrà gaudir d’aquests espais durant les hores de llum natural que tenim.

És estrany que en una ciutat de clima mediterrani, en què les temperatures permeten l’estada a l’aire lliure gairebé a qualsevol hora del dia, les persones no puguin accedir als parcs i jardins municipals abans de les 10 hores, perquè aquests no obren fins llavors. Cal tenir en compte que el sol, com a tard, surt a les 8:30 hores en horari d’hivern, i és força més matiner durant els mesos d’estiu.

Anys anteriors, el consistori havia respost a aquesta recomanació assegurant que molts espais verds no s’obrien abans de les 10 hores perquè els operaris encarregats d’obrir les portes iniciaven les rutes i tasques de manteniment assignades a les 8 hores, però que no es podia comprometre a establir un horari d’obertura anterior, ja que no disposava d’efectius suficients per dur-la a terme.

Per concloure aquest assumpte, i amb l’objectiu d’aconseguir una ciutat més habitable pel que fa a la salut, el benestar i la qualitat de vida, des de la Sindicatura de Greuges es considera imprescindible que el consistori dediqui els esforços i recursos necessaris per poder garantir un horari d’ús adequat d’aquells espais verds de titularitat municipal amb què ja compta Barcelona actualment. De poc serveix l’ampliació de superfície de verd si no es pot gaudir d’allò que es disposa.

Els ‘botellots’ i el dret a una nit cívica i segura centren la darrera intervenció d’ofici de la Sindicatura

Botellot

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat la intervenció d’ofici de la Sindicatura per analitzar i formar part activa dels mecanismes, propostes i iniciatives que aborden l’oci nocturn, concretament en un context com l’actual, en què el col·lectiu jove ha tornat a ocupar l’espai públic a la nit.

Aquest estudi pretén copsar el fenomen des d’una visió transversal i integradora de les diferents sensibilitats amb l’objectiu de conèixer les necessitats i inquietuds dels diversos col·lectius implicats, així com elaborar propostes per millorar les dinàmiques que se’n deriven de l’ús de l’espai públic com espai d’oci nocturn.

Cal tenir en compte que la situació sanitària actual ha permès el restabliment de la mobilitat i el retorn de l’espai públic com espai de socialització. Amb aquesta reaparició de l’activitat social a la via pública, també han tornat les concentracions de persones al carrer en un context lúdic, nocturn i amb consum de begudes alcohòliques. Aquestes aglomeracions de persones joves no són un fenomen recent, però després de la Covid-19 s’ha afegit un component multitudinari que genera problemes de convivència amb el veïnat.

La Sindicatura, present activament a la Taula ciutadana per una nit cívica i segura

L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant una mesura de govern, ha creat la Taula ciutadana per una nit cívica i segura, que té el propòsit de fer un abordatge del fenomen de l’oci i les activitats nocturnes a Barcelona, des del punt de vista dels diversos sectors de la ciutat que hi estan relacionats. La Taula té l’encàrrec d’elaborar un informe d’anàlisi i propostes per a una nit cívica i segura, a través de les propostes que aportin tots els seus integrants.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona formarà part activa de la Taula ciutadana per una nit cívica i segura i té la ferma voluntat de presentar-hi propostes i iniciatives per abordar el fenomen de l’oci i les activitats nocturnes a la ciutat.  Bondia insisteix en “la necessitat de comptar també amb representants la joventut com a interlocutors vàlids per escoltar les seves necessitats i inquietuds”.