Categoria: Educació, esport i cultura

La Sindicatura insta la Regidoria d’Educació a dur a terme una investigació en profunditat dels fets produïts a l’Escola Barcelona i a reparar el dany a les víctimes

Escola Barcelona

Després d’una actuació d’ofici, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha instat la Regidoria d’Educació que, en compliment del compromís assumit per l’Ajuntament de Barcelona, dugui terme les actuacions necessàries perquè s’executi una investigació en profunditat sobre els fets produïts a l’Escola Barcelona, amb l’objectiu de depurar responsabilitats i reparar el dany a les víctimes de manera adequada.  

D’altra banda, la Sindicatura ha recomanat a la Regidoria d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, així com a la Regidoria d’Educació, la creació d’una comissió d’investigació de violències a la infància i l’adolescència, que inspeccioni i revisi casos que s’hagin produït o es puguin produir en serveis i espais de la ciutat adreçats a la infància i l’adolescència, i que tingui la capacitat d’implementar els mecanismes reparadors adients.

L’origen de l’actuació d’ofici

El passat 14 de desembre de 2021, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar una actuació d’ofici després de conèixer les denúncies presentades als Mossos d’Esquadra per part de persones víctimes d’assetjaments, abusos, vexacions i vulneracions de drets comeses durant vint anys per un educador de l’Escola Barcelona. L’objectiu d’aquest expedient d’ofici va ser aclarir quins fets s’havien produït en aquesta escola pública de la ciutat i quines havien estat les actuacions dels òrgans educatius responsables de protegir i garantir el bon tracte a infants i joves.

La Sindicatura crea un grup de treball

El 14 de gener de 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va constituir un grup de treball integrat per persones professionals de diferents àmbits (social, artístic, mèdic, psicològic, jurídic…), que es reuneix periòdicament per explorar com millorar la detecció, l’atenció i l’acompanyament a les víctimes d’abusos i violències sexuals.

El grup de treball ha constatat que hi ha una manca d’acompanyament a les víctimes i considera que cal impulsar processos de reparació des de les institucions. Per aquest motiu, s’està treballant per proposar mesures de millora que permetin revisar l’abordatge dels abusos sexuals i els assetjaments sexuals a dones, infància i adolescència a la ciutat de Barcelona.

Els fets denunciats per antic alumnat de l’Escola Barcelona

En data 15 de desembre de 2021, 16 de desembre de 2021 i 3 de gener de 2022, la Sindicatura va rebre diversos testimonis de víctimes d’abusos i vexacions en aquesta escola.

Un dels testimonis que s’han dirigit a la Sindicatura exposa que va ser alumne des de l’any 1981 fins al 1991. Explica que aquest professor va tenir conductes d’abús i vexacions des de primer fins a vuitè curs d’EGB. Quan estava a setè curs va dirigir-se a la direcció de l’escola per denunciar-ho, juntament amb altres dos infants que patien la mateixa situació. Va produir-se una reunió entre els tres infants, el professor, la directora i la sotsdirectora. En aquest encontre se’ls va obligar a demanar perdó al professor i se’ls va advertir que no tolerarien noves acusacions com aquestes.

Un altre dels testimonis que ha rebut aquesta Sindicatura reitera les vexacions, amenaces, tocaments i violència física i verbal que va patir per part d’aquest professor al llarg de la seva escolarització. Fa un relat exhaustiu de les diverses situacions patides, tant en el nucli de l’escola, com en les activitats extraescolars, colònies i sortides. Manifesta que no es tractava de fets aïllats, sinó que aquest comportament era habitual. Aquest testimoni detalla que, després de patir una situació d’abús sexual, ho va explicar als seus pares. En aquell moment, va tenir lloc una trobada amb la directora, la tutora del grup, els pares i l’infant. L’escola no s’ho va creure i va manifestar que “això no podia ser veritat i que segurament havia malinterpretat els fets”.  

En definitiva, les persones denunciants compartien el relat de què l’escola era coneixedora dels fets i que no va fer res al respecte. L’equip directiu, en particular les directores del centre de 1982 a 1991, d’una banda, i de 1991 a 2012, de l’altra, eren coneixedores dels abusos, segons els testimonis.

L’actuació de l’Escola i de les administracions responsables

Primerament, la Sindicatura vol manifestar que actualment aquesta escola compta amb les eines i procediments per prevenir, detectar i atendre qualsevol situació de violència. Té implantat el Projecte Educatiu, a l’abast i coneixement de tots els membres de la comunitat educativa. També disposa d’una Comissió mixta per atendre els casos que es detecten. La situació actual no és la que va viure durant més de tres dècades l’alumnat de l’escola pública Barcelona.

Revisant el relat efectuat per les víctimes, es posa de manifest que van haver d’afrontar la convivència amb la persona agressora durant tota la seva escolaritat, on la seva presència era continuada i permanent, gairebé omnipresent a tots els espais.

Des de la direcció actual de l’escola es detalla que la persona denunciada va finalitzar la seva vinculació amb el centre educatiu al voltant de l’any 2010, anys abans de l’arribada de l’actual direcció (que porta 4 cursos com equip directiu i que no té cap nexe amb l’equip directiu de llavors). Des d’aleshores, no ha mantingut cap vincle amb l’equip actual ni amb l’AFA, completament desconeixedores del que feia o com actuava a l’escola.

La defensoria va dirigir-se al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) per conèixer la formació/titulació i la situació contractual d’aquesta persona responsable de l’educació física a l’escola. Encara que la titularitat de l’Escola Barcelona sempre ha estat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el CEB afirma que aquesta persona mai ha tingut un vincle contractual o laboral amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya o amb l’Ajuntament de Barcelona.

L’Escola Barcelona explica que l’educador estava contractat per l’AMPA per fer les activitats esportives extraescolars i que no formava part del claustre de professorat de l’Escola Barcelona. Però no disposen de més informació, ja que, l’any 2016, l’AMPA va destruir la documentació en paper d’anys anteriors, seguint el reglament que els era d’aplicació.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera incomprensible que l’administració hagi afirmat no conèixer quina era la relació contractual o laboral d’aquesta persona, ni de quina formació professional disposava el responsable de donar l’activitat d’educació física. Tot i que s’ha comunicat que no formava part del claustre escolar, és evident que aquesta persona formava part de l’estructura de l’escola on hi va ser durant més de trenta anys.

Un altre element que afegeix gravetat és que la direcció de l’escola, davant del coneixement dels fets, va negar-los, minimitzar-los, i va recriminar a les víctimes el dany que es feia a l’honorabilitat de la persona acusada. Això demostra que sense la clara connivència de la direcció de l’escola d’aquell moment, aquests fets no s’haguessin produït ni haguessin continuat.

Aquest fet motiva la indignació de les víctimes amb l’equip directiu de l’escola d’aquella etapa. No és acceptable que les persones que tenien el deure de vetllar per llur integritat i dignitat personal, quan van ser coneixedores de moltes de les conductes d’aquesta persona, culpessin als infants en lloc de prendre mesures per protegir-los, com que cessés de manera immediata la seva presència a l’escola.Per aquest motiu, les víctimes reivindiquen que s’assumeixin responsabilitats institucionals.

El fet que es tracti de delictes prescrits ha impedit que, des de l’àmbit penal, es puguin demanar responsabilitats i dur a terme una investigació amb més profunditat. Però, com s’ha vist en altres casos (sobretot quan existeix una pluralitat de víctimes en una mateixa institució), la prescripció penal no exclou la necessitat que aquestes puguin obtenir-ne algun tipus de reparació. Per aquest motiu, la Sindicatura considera molt important que, més enllà de la possibilitat d’intervenció de la jurisdicció penal, s’actuï a partir del paradigma de la justícia restaurativa i la reparació del dany, tal com recull l’OG número 13 del Comitè dels Drets dels Infants de les Nacions Unides.

Al respecte, el Consorci ha informat que el conseller d’Educació va anunciar una investigació sobre els fets ocorreguts en aquesta escola. Però no s’ha informat de cap actuació iniciada al respecte i sembla que aquesta no ha anat més enllà de condemnar els fets ocorreguts i comprometre’s a continuar treballant per la seva eradicació en l’àmbit escolar.

D’acord amb aquestes consideracions, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol posar de manifest que l’administració educativa no pot només limitar-se a desenvolupar una tasca preventiva enfront de les violències contra la infància i l’adolescència, sinó que també ha d’assumir responsabilitats institucionals quan els fets hagin ocorregut en centres educatius.

Per aquest motiu, la Sindicatura entén que l’administració educativa hauria de realitzar una investigació en profunditat encaminada a conèixer l’abast dels fets produïts durant més de tres dècades en aquesta escola pública de la ciutat de Barcelona.

Aquesta investigació hauria d’anar acompanyada d’una voluntat de reparació del dany per part de l’escola i de l’administració, en línia amb el que recomana el Comitè dels drets de la infància de les Nacions Unides.

De fet, en data 23 de desembre de 2021 el Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament va aprovar una Declaració Institucional per unanimitat en què es comprometia a treballar des del Consorci d’Educació de Barcelona, del que forma part, per esbrinar els fets sobre les presumptes violències sexuals a l’Escola Barcelona, així com a col·laborar amb el procés d’investigació iniciat. D’acord amb aquesta declaració institucional, l’Ajuntament de Barcelona ha adquirit un compromís per aclarir els fets produïts a l’Escola Barcelona, al qual ha de respondre de manera efectiva.

Així mateix, la Sindicatura de Greuges considera que l’actuació del Consorci d’Educació de Barcelona ha estat insuficient i incomplerta per aclarir els casos de violències denunciats per nombrosos exalumnes de l’Escola Barcelona. Per aquest motiu, recomana a la Regidoria d’Educació que insti aquest organisme a anar més enllà de la condemna dels fets i la mostra de solidaritat amb els víctimes, i ofereixi també les disculpes reparadores que l’alumnat mereix.

Col·legi del Teatre de Barcelona: La Sindicatura adverteix al Consorci d’Educació de l’obligació de garantir que totes les escoles disposin de protocols per erradicar les violències masclistes

Col·legi del Teatre

Arran de l’actuació d’ofici oberta pel cas del Col·legi del Teatre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha advertit al Consorci d’Educació de Barcelona de la seva obligació de garantir que totes les escoles disposin de les eines, documentació i protocols adequats per a afavorir una bona convivència i clima escolar, i que s’assegurin de llur coneixement i implementació.

D’altra banda, la Sindicatura també ha recomanat al Consorci d’Educació de Barcelona que, en compliment de les tasques que té encomanades, intensifiqui i impulsi les actuacions de difusió i formació de tota la comunitat educativa encaminades a erradicar les violències a totes les escoles, siguin públiques, concertades o privades.

L’inici de l’actuació d’ofici

A través dels mitjans de comunicació, la Sindicatura de Greuges de la ciutat va conèixer la notícia de la instància que tretze exalumnes van presentar al Col·legi del Teatre de Barcelona, en data 28 de desembre de 2021. En ella s’exposen situacions d’assetjaments, abusos, vexacions, i vulneracions de drets per part de diversos professors entre els anys 2005 i 2020. Aquestes persones també explicaven que, en el seu moment, van posar en coneixement de la direcció de l’escola els fets i que aquesta no va fer cap actuació al respecte.

La Sindicatura va interessar-se pels fets denunciats per l’exalumnat del Col·legi del Teatre per avaluar si s’havien vulnerat els drets humans i llibertats fonamentals de les dones recollits, entre altres, a la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) i a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. En el marc d’aquesta actuació d’ofici, en data 19 de gener de 2022, es va sol·licitar informació al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i al Col·legi del Teatre de Barcelona per saber quin coneixement tenien dels fets i quines havien estat les actuacions impulsades per protegir i garantir el bon tracte de les joves.

La normativa vinculada a la violència masclista

Els fets que aquestes exalumnes han rebel·lat a la carta de denúncia constaten la violència masclista que van patir a l’escola i el seu entorn. Nacions Unides afirma en el preàmbul de la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) que aquesta constitueix una violació dels drets humans i les llibertats fonamentals.

La Llei catalana 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista també la defineix com una violació dels drets humans. A més, és una manifestació de la discriminació i desigualtat existents en el marc d’un sistema de relacions de poder desiguals entre homes i dones. Aquesta violència es produeix per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, i té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic.

Aquesta Llei reconeix l’entorn educatiu com un àmbit específic on es pot manifestar la violència masclista entre els membres de la seva comunitat en actuacions com l’assetjament, l’abús sexual, el maltractament físic, sexual, psíquic o emocional. Les denúncies efectuades per les exalumnes del Col·legi del Teatre tenen a veure amb les violències que poden produir-se en l’entorn educatiu, supòsit contemplat en aquesta norma. 

Per últim, la Llei 12/2009 d’educació contempla les escoles com espai segurs on s’han de respectar els principis democràtics de convivència i els drets i les llibertats fonamentals. El dret a una educació integral inclou, entre altres manifestacions, el dret a la protecció contra tota agressió física, emocional o moral, així com el respecte de l’alumnat a la seva integritat física, la seva intimitat i la seva dignitat personal.

Les actuacions posteriors a les denúncies 

  • El professor en què principalment se centraven les denúncies ha presentat la dimissió. L’escola l’ha acceptada i ja no forma part del claustre del centre.
  • S’ha actualitzat el Projecte de Convivència i l’organigrama del centre amb un esperit d’autocrítica i de recerca de vies per a millorar la qualitat educativa.
  • S’han organitzat reunions amb l’alumnat per tal de tractar el tema i fer aflorar el possible neguit o situacions que fossin reprovables, així com incitar l’alumnat perquè aporti suggeriments. S’han facilitat espais i moments perquè l’alumnat es pugui reunir, i s’ha iniciat un pla de formació del professorat relacionat amb l’assetjament i l’abús de poder.
  • S’ha intensificat el Pla d’Acció Tutorial, insistint especialment en els valors que impregnen el centre (respecte, democràcia, participació, sensibilitat…).
  • Ha augmentat l’interès per part de l’alumnat i del professorat per crear un bon clima de convivència i ser conscients de la seva importància.

Les consideracions de la Sindicatura

En el cas del Col·legi del Teatre de Barcelona, la violència, explícita i implícita, era exercida pel professorat, comportament que encara afegeix més gravetat als fets. A més, les exalumnes han exposat la complicitat i passivitat de la resta del claustre i la direcció, els principals encarregats d’impulsar i garantir el bon clima escolar. Han explicat que eren situacions conegudes per tothom i que les víctimes no van rebre l’ajuda esperada pel centre.

El centre és el responsable més directe i proper en la implantació i activació dels protocols de prevenció i protecció de la violència, que han de ser coneguts i difosos entre tota la comunitat educativa. La mateixa escola ha reconegut la seva responsabilitat en els dèficits existents en la prevenció i atenció de la violència. I ha informat que ha iniciat actuacions per canviar les dinàmiques relacionals entre els membres de la comunitat educativa.

El primer pas que aquesta escola ha donat correctament és treballar en l’elaboració d’un nou Projecte de Convivència per generar un bon clima escolar. També ha fomentat actuacions d’investigació per conèixer si hi havia més alumnat afectat i per incentivar la seva participació en el Projecte de Convivència.

Cal recordar que implementar un Projecte de Convivència en el marc del Projecte Educatiu és una obligació legal que tenen totes les escoles, ja siguin públiques, concertades o privades, del Servei d’Educació de Catalunya (Resolució del Departament d’Educació  ENS/585/2017, de 17 de març, modificada el 16 de juliol 2020). El Projecte de Convivència  ha d’incloure els protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront de situacions de conflictes greument perjudicials per a la convivència, com estableix el punt 6 de l’annex de la Resolució ENS/585/2017.

Per altra banda, la Llei 12/2009 d’educació atorga a la inspecció dels serveis educatius les funcions d’assegurar l’aplicació de l’ordenament i garantir l’exercici de drets i el compliment dels deures que se’n deriven. La denúncia a aquesta escola ha destapat les seves deficiències, però també la insuficient actuació del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) vers el compliment de la normativa per part l’escola, que ni tan sols disposava de la documentació obligatòria (com un Projecte de Convivència adient). Un cop coneguts els fets, el CEB ha iniciat un treball conjunt amb l’escola per orientar-la en el disseny d’aquesta eina.

La classificació de les escoles per la complexitat de l’alumnat i l’escola inclusiva a la ciutat

Complexitat escola

Cap al final del curs escolar 2020-2021, les escoles van veure com es revisava la seva tipologia de centre segons el nivell de complexitat, d’acord amb els nous criteris que el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (òrgan consultor del Departament d’Educació) havia publicat l’abril del 2021. Els anteriors criteris dataven de l’any 2017.

L’aplicació d’aquests nous criteris va crear una alarma entre la comunitat educativa de la ciutat, que no havia estat informada prèviament que es duria a terme aquesta revisió i que al final del curs van assabentar-se que podien veure’s amenaçats part dels recursos per al curs escolar següent.

Per aquest motiu, les associacions de famílies de l’alumnat (AFA) d’escoles de la ciutat van adreçar-se a la Sindicatura de Greuges de Barcelona preocupades per com afectaria això en l’atenció que rebria l’alumnat si es feia efectiva aquesta pèrdua de recursos personals i materials.

Determinar la complexitat de l’escola, junt amb altres factors, serveix per assignar recursos personals i programes a les escoles, amb l’objectiu de garantir l’atenció adequada de l’alumnat dins del sistema inclusiu de les escoles, d’acord amb l’article 24 del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu. La Llei d’educació estableix l’obligació de l’administració educativa d’aportar recursos addicionals als centres públics i concertats en funció de les necessitats educatives específiques i la tipologia de les famílies de l’alumnat que atén el centre, així com de les característiques socioeconòmiques de la zona.

El Consorci d’Educació de Barcelona va informar la Sindicatura de Greuges que aquesta nova classificació en cap cas implicaria una retallada de recursos econòmics i humans per fer front a la complexitat dels centres en el curs escolar 2021-2022.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona també va recalcar la importància de transmetre, informar i comunicar adequadament tots els canvis que puguin afectar el conjunt de membres de la comunitat educativa, així com de fomentar la participació de l’escola respecte de qualsevol canvi. Les escoles disposen d’espais formals de participació amb la comunitat educativa, com ara el Consell Escolar, així com altres espais informals, que s’han d’utilitzar per fomentar la participació activa en els afers escolars, garantida en l’article 21.8 de l’Estatut de Catalunya.

L’informe sobre l’impacte de l’actualització de l’índex de complexitat que el Consorci d’Educació de Barcelona va presentar al plenari del 26 d’octubre de 2021 del Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB), evidencia que la mesura d’actualització ha tingut un impacte notable entre els centres educatius de la ciutat. En el cas de Barcelona, 36 centres milloren el seu nivell de complexitat, 178 centres mantenen el mateix nivell que el curs passat i només 2 centres empitjoren el seu nivell de complexitat.

Aquest canvi també és el resultat de les mesures de lluita contra la segregació aplicades amb el Pla de xoc per a la igualtat d’oportunitats posat en marxa a Barcelona des de l’any 2019. Des de la implementació d’aquest pla, s’ha millorat ostensiblement en qüestions com la detecció dels infants en situació social i econòmica desafavorida (que actualment suposa el 12% de la població escolar, quan l’any 2007 només era un 3%); la reserva de places per a alumnat NESE a tots els centres sostinguts amb fons públics; l’aplicació de mesures de planificació de l’oferta, com ara la reducció de ràtios; la transformació de centres, o una gestió de la matrícula viva amb criteris de zona.

Però, com el mateix Consorci d’Educació de Barcelona reconeix, el fet d’equilibrar la matrícula i avançar cap a centres més heterogenis i millorar les proporcions d’alumnat vulnerable matriculat entre titularitat privada i pública, no vol dir que hagin millorat les condicions de vida de l’alumnat de Barcelona, ja que les dades mostren que ha crescut la pobresa que afecta a infants i joves.

En el mateix plenari de data 26 d’octubre de 2021 del Consell Educatiu de Barcelona, va aprovar-se una declaració on es demana una moratòria d’un mínim de dos anys per a la decisió de reduir el barem de complexitat. Si no és possible, s’intentarà aconseguir una garantia d’assignació de recursos equivalents als centres que han vist reduït el seu nivell de complexitat, mentre es revisa un model de distribució de recursos que garanteixi que es disposa de dades actualitzades de la situació real de l’alumnat i els centres.

Els síndics de Barcelona i de Catalunya reclamen compatibilitzar la ubicació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions al costat d’una escola amb la consolidació del seu projecte educatiu

Entorn escolar

La Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya han rebut al voltant d’una trentena de queixes de famílies d’una escola en relació amb la instal·lació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions a poca distància de l’escola.

En virtut del conveni de col·laboració signat recentment, ambdues institucions han fet una actuació coordinada i han emès una resolució conjunta.

En les queixes rebudes, les famílies i el veïnat expressen la seva preocupació per l’afectació que pot tenir aquest nou equipament en la demanda social de l’escola. Per la seva banda, l’escola incideix en el fet que els darrers anys s’ha treballat molt per donar un nou impuls al centre educatiu i tem que l’emplaçament d’aquest equipament pugui incidir en aquesta trajectòria de treball i en les properes matriculacions.

En aquest context, les dues institucions volen recordar que els centres d’acollida per a la recuperació de persones sense llar amb addiccions són serveis destinats a l’atenció sociosanitària de persones en situació de vulnerabilitat, i a garantir els seus drets bàsics, i que la ubicació d’aquests centres en zones urbanes és necessària per promoure l’accessibilitat i la normalització de la seva atenció. Amb tot, també manifesten que les administracions han d’analitzar quin impacte generen sobre els drets de terceres persones, a fi d’adoptar les mesures compensatòries o preventives necessàries, així com valorar si hi ha alternatives d’ubicació que el minimitzin.

En relació amb aquest assumpte, els defensors constaten que l’escola en qüestió és un centre amb el 41,3% d’alumnat amb necessitats educatives específiques, malgrat que en els darrers anys ha tendit a reduir la seva complexitat. La ubicació del centre d’acollida al costat de l’escola en pot afectar la seva imatge si s’identifica com un fet negatiu per part de les famílies de la zona. Dit això, l’experiència en una altra zona de Barcelona ha permès constatar que no necessàriament la implantació d’un centre d’aquest tipus ha de suposar un impacte negatiu sobre la demanda social d’una escola, ja que, en aquell cas, l’escola més propera, ubicada just al costat del centre, va incrementar el nombre de sol·licituds l’any següent.

Per estudiar el cas es va demanar informació al Consorci d’Educació de Barcelona i a l’Ajuntament de Barcelona. De les respostes rebudes de les administracions se’n desprèn que l’Ajuntament ha generat un espai de treball transversal amb el conjunt de serveis de territori: l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’Institut Municipal de Serveis Socials d’Intervenció a l’Espai Públic i el Consorci d’Educació de Barcelona, per a valorar el desplegament del servei a la zona.  

Paral·lelament, l’Ajuntament de Barcelona també ha elaborat un pla específic per a l’escola en relació amb la implantació del centre d’acollida, que, entre altres actuacions, preveu un treball amb l’equip directiu de l’escola. Així mateix, ha posat els mitjans per assegurar la presència de dues mediadores als voltants de l’escola per atendre les inquietuds de les famílies en els horaris d’entrada i sortida escolar, i manifesta que coordinarà els serveis de neteja, Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra perquè la zona pròxima a l’equipament sigui un entorn segur.

En vista de tot això, el Síndic de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de Barcelona demanen que es formalitzi l’elaboració d’un pla d’acció integral i de coordinació entre els diferents serveis del territori, amb la participació de les diferents parts afectades, especialment els membres de la comunitat educativa de l’escola. Un dels objectius prioritaris d’aquestes actuacions ha de ser evitar l’impacte de la ubicació d’aquest equipament en la demanda social del centre.

També demanen al conjunt d’administracions implicades la concreció de les actuacions previstes per a la consolidació del projecte educatiu del centre i per millorar la seva demanda social. Per acabar, reclamen a les administracions que segueixin esmerçant esforços per garantir el diàleg amb la direcció de l’escola i l’AFA.

Les dues institucions es comprometen a analitzar l’impacte que pot tenir la ubicació d’aquest centre d’acolliment a l’escola a partir de l’anàlisi de les dades de sol·licituds de preinscripció i d’oferta inicial de places en el procés d’admissió per al curs 2022/2023 a P3.

El síndic recomana a l’IBE que estableixi mesures de control per evitar la repetició de situacions discriminatòries

Discriminacio infancia casal estiu

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’expulsió de l’infant de l’activitat el primer dia és una situació discriminatòria que vulnera els seus drets.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l’Institut Barcelona Esports (IBE) que estableixi les mesures de control oportunes per evitar la repetició de situacions discriminatòries, així com valorar si els fets d’aquesta desigualtat són susceptibles d’infracció administrativa.

Discriminació d’un infant en un casal d’estiu

Una família barcelonina va dirigir-se a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per traslladar el malestar pel tracte rebut pel seu fill a un casal d’estiu organitzat per un Centre Esportiu Municipal (CEM) gestionat per una entitat privada.

Exposava que el seu fill de 6 anys presenta dificultats en l’aprenentatge, fet que no ha impedit seguir l’escolarització i dur a terme qualsevol activitat. Té certs problemes pel que fa a la lectura, l’escriptura o les matemàtiques, on compta amb una persona de suport a l’escola, però activitats com la psicomotricitat, la piscina, l’anglès, la música o la plàstica les gestiona sol.

D’acord amb les recomanacions rebudes, tant de la psicòloga de l’escola com de la psicopedagoga del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil, la família va apuntar el seu fill a un casal d’estiu per facilitar la socialització de l’infant i compartir el joc. Primer va assistir al casal de l’escola durant dues setmanes, on tot va anar bé, i posteriorment el van inscriure una setmana a aquest casal d’estiu.

Abans d’iniciar l’activitat, la família va contactar amb el responsable del casal per explicar la situació del seu fill, i se’ls va respondre que no hi havia cap dificultat perquè tenien un equip preparat. Tanmateix, el primer dia, en el moment de recollir l’infant, el responsable els va dir que el seu fill havia donat molts problemes; que feia endarrerir el grup a les activitats; que no podria assistir a la sortida lúdica a un parc aquàtic perquè no se’l podia deixar sol, i que no podien tenir un monitor només per a un nen, de forma que l’opció seria que l’endemà no tornés al Casal.

La família considera inadmissible la vulneració de drets que va patir el seu fill en una instal·lació pública de l’Ajuntament de Barcelona, així com el dany moral i l’afectació per la seva autoestima, motiu pel qual van decidir presentar una queixa per escrit al centre.

L’actuació municipal

L’Institut Barcelona Esports ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que immediatament després de tenir coneixement d’aquests fets, va posar-se en contacte amb la família i amb el gerent de l’entitat. Des de l’IBE s’afegeix que no hi ha constància de fets similars en tots els anys que aquesta entitat porta gestionant el centre esportiu municipal. 

Per últim, l’IBE va contactar amb la família, va lamentar els fets succeïts i va exposar la voluntat de continuar treballant amb el club en el marc del programa Esport Inclou, per evitar que torni a repetir-se una situació com aquesta.

Les valoracions de la Sindicatura

Aquesta activitat d’estiu per a infants té lloc en el context del Protocol de la campanya d’activitats de vacances d’estiu per a infants i adolescents de l’Ajuntament, que té l’objectiu que totes les activitats de la campanya siguin inclusives. Per aquest motiu, s’hauran de fer efectius els mitjans per a la participació de tots els infants amb independència de les seves condicions físiques, psíquiques o sensorials.

Per a aquesta finalitat, el Protocol requereix que les activitats disposin dels recursos tècnics i humans necessaris per garantir la inclusió. En cas que l’infant presenti unes necessitats d’atenció específiques, l’Ajuntament dóna suport a l’entitat promotora complementant l’equip de monitors, i fins i tot preveu un tant per cent de reserves de places.

Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha conclòs que l’expulsió de l’infant de l’activitat el primer dia és una situació discriminatòria i que vulnera els seus drets, tal com ho han reconegut l’entitat gestora i l’IBE, que van oferir disculpes a la família des del primer moment, amb la indicació que no tornaria a passar.

Les polítiques de l’Ajuntament fan èmfasi i treballen per un esport inclusiu que permeti gaudir a tothom, especialment als infants i adolescents. La Sindicatura de Greuges de Barcelona vol destacar que, més enllà de les disculpes, per tal que situacions com aquesta no es tornin a repetir i establir mecanismes de control per evitar-ho, cal valorar si l’actuació de l’entitat gestora suposa la vulneració de l’ordenament jurídic i la comissió d’alguna infracció administrativa que requereixi sanció.

Comunicat de la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Escola pública

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va ser coneixedora ahir de l’inici del procés de denúncies presentades als Mossos d’Esquadra per part de persones víctimes d’assetjament, abusos, vexacions i vulneracions de drets durant 20 anys en una escola pública de la nostra ciutat. Amb la seva valentia, les persones denunciants donen visibilitat a realitats totalment inacceptables, i ajuden a la seva erradicació i a la corresponsabilització de tota la societat.

Cap violència no hi té cabuda. S’han d’aconseguir espais segurs, sense agressions de cap mena, i amb total respecte als drets dels infants i joves. La Sindicatura de Greuges de Barcelona pretén identificar les actuacions del centre de titularitat pública i dels diversos òrgans educatius responsables de protegir i garantir el bon tracte dels infants i joves.

La Sindicatura també demanarà informació per constatar els protocols actuals per aconseguir unes escoles lliures de violència; les eines de què disposen els infants i els joves en aquests casos; les accions de prevenció per protegir les persones menors, i la coordinació entre la comunitat educativa i les autoritats responsables. 

Davant dels repetits casos de denúncies d’assetjament sexual a persones menors en institucions públiques a la nostra ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona recorda que, en el seu paper d’institució de garantia dels drets humans, té competències per rebre les queixes i els testimonis de persones que considerin que les complicitats dels organismes públics municipals a Barcelona han servit per encoratjar o silenciar històricament aquestes pràctiques delictives, hagin prescrit o no.

La Sindicatura insisteix a destinar els recursos necessaris per aconseguir que cada barri de la ciutat compti amb una àrea de joc infantil accessible i inclusiva

Parc infantil

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tancat l’actuació d’ofici iniciada l’any 2020 sobre la implementació d’elements accessibles i inclusius en les àrees de jocs infantils amb dues recomanacions: d’una banda, que tant la renovació de les àrees com la creació de noves zones de joc infantil comptin amb criteris d’accessibilitat i inclusió per complir amb l’objectiu del 100 % l’any 2030: i d’altra, que cada barri barceloní disposi, com a mínim, d’una d’aquestes àrees per tal que les famílies amb infants amb diversitat funcional no siguin discriminades.

El propòsit de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030 presentat l’any 2019, és que el 100 % de les àrees de joc noves i renovades siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.

Amb una visió global de les dades, es pot arribar a la conclusió que, en cas de seguir aquesta tendència, serà difícil aconseguir l’objectiu previst, més encara quan s’ha copsat que de totes les noves àrees de joc creades només una part s’han construït amb criteris d’accessibilitat i inclusió. Si s’acota més el focus, s’observa que de les 89 noves àrees de joc previstes per al període 2015-2019, només se n’han creat 73, i d’aquestes només 26 disposen de jocs accessibles o inclusius.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que si bé hi ha hagut una millora en l’evolució de la renovació de les àrees de joc existents, cal fer un esforç per incrementar aquesta progressió. La Sindicatura ha ressaltat la necessitat de dur a terme les zones de joc infantil accessibles i inclusives: “Si es vol consolidar una nova visió del joc a la ciutat i que sigui capdavantera en les polítiques d’accessibilitat i inclusió, cal perseguir l’objectiu que cada barri compti, com a mínim, amb una àrea amb jocs infantils accessibles, inclusius i adaptada per als infants amb diversitat funcional”.

Cal tenir en compte i diferenciar que no només es tracta d’accessibilitat física als espais de joc infantil, sinó que el joc en qüestió també sigui inclusiu des del punt de vista comunicatiu i cognitiu. Com bé mostren les xifres, és evident que la infraestructura lúdica de la ciutat no és prou diversa per oferir propostes inclusives per a la infància barcelonina.

L’origen de l’actuació d’ofici de la Sindicatura

Les primeres denúncies rebudes en aquesta institució sobre aquesta temàtica daten de l’any 2016, quan la síndica ja va emetre una decisió en què demanava promocionar i construir més zones de joc infantil plenament accessibles i inclusives. Tres anys més tard, i després de tornar a contactar amb les famílies, van expressar que tot i que havia passat el temps, la situació dels parcs infantils inclusius seguia igual i no havia millorat.

Per aquest motiu, l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va obrir una actuació d’ofici per esbrinar el grau d’accessibilitat i inclusivitat amb què compten les àrees de joc infantil de la ciutat, amb motiu de les queixes presentades per famílies amb infants amb diversitat funcional que tenen dificultats per trobar parcs infantils amb elements de joc accessibles i inclusius.

Les intervencions de l’Ajuntament de Barcelona

En el plenari municipal del 23 de febrer del 2018 va presentar-se la mesura de govern Cap a una política de joc a l’espai públic. El document identifica les accions previstes per als anys 2018 i 2019 per definir el Pla de joc a l’espai públic 2020-2030, i té l’objectiu d’”ampliar i diversificar les oportunitats de joc lliure i inclusiu a les àrees de joc”.

L’any 2019 va presentar-se el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, una iniciativa amb 10 fites clau, entre elles la d’”incrementar les oportunitats de joc de les persones amb diversitat funcional afavorint el joc inclusiu i l’entorn accessible a les àrees de joc mitjançant millores de disseny d’accessibilitat universal i augmentant els elements de joc certificats com a inclusius”. El propòsit final, amb data límit l’any 2030, és que el 100 % de les àrees de joc siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.

L’anàlisi de la Sindicatura respecte de la renovació i la creació de noves àrees de joc infantil

Període 2015-2017

Durant el període 2015-2017 es van crear 59 àrees de joc: només en 16 d’aquestes van instal·lar-se jocs inclusius i no en tots els casos van incloure elements d’accessibilitat. La creació d’aquestes àrees va concentrar-se en els districtes de Sant Martí i l’Eixample. Per altra banda, Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris no van comptar amb cap nova àrea de joc infantil.

En aquell mateix període van renovar-se 111 àrees de joc infantil: tan sols van incloure elements inclusius 35 d’elles, i únicament en 14 van incorporar-se elements accessibles. Com en el cas anterior, el gruix de les actuacions va concentrar-se en el districte de Sant Martí, mentre que Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó van ser els districtes amb menys actuacions.

Període 2018-2019

Entre els anys 2018 i 2019 estava prevista la creació de 10 noves àrees de joc infantil: només tres disposen de jocs accessibles o inclusius, altres tres àrees no disposen de cap element accessible ni inclusiu, i les altres quatre encara no s’han dut a terme (una està en projecte i les altres tres en obres).

En aquell mateix període van renovar-se 39 àrees de joc infantil, en què es constata un canvi de tendència respecte de les renovacions del període anterior: en 32 d’elles s’han incorporat elements accessibles o inclusius. En aquest cas, el gruix de les actuacions s’ha produït a Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu.

Pel que fa als 20 nous espais lúdics previstos pels anys 2018 i 2019, cal destacar que només se n’han construït 8, mentre que la resta d’espais projectats han estat anul·lats o suspesos i encara es continua sense informació al respecte. D’aquests vuit que sí que s’han dut a terme, un no disposa de jocs accessibles ni inclusius (Pla del Sol) i dos d’ells no disposen d’elements accessibles (Parc Central de Nou Barris i Parc de la Pegaso).

La Sindicatura ha denunciat la naturalesa d’aquestes actuacions: “Tenint en compte els objectius perseguits en el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, no ens expliquem la raó de la inexistència de jocs accessibles o inclusius en espais lúdics de nova creació”.

Dificultat per conèixer el nombre total d’àrees de joc infantil a Barcelona

Quant a la totalitat d’àrees de joc infantil a la ciutat, el contrast és evident entre la informació que ens ha facilitat el consistori i les dades que poden trobar les famílies a les pàgines webs municipals. Si bé l’Ajuntament ha traslladat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que la ciutat compta amb 856 àrees de joc, quan les famílies duen a terme una cerca per “àrees de joc infantil”, es troben que Parcs i Jardins informa de 600 àrees de joc, Ecologia Urbana manifesta que la ciutat disposa de més de 800 espais públics dedicats al joc infantil, i la web de l’Ajuntament, si apliques el filtre d’àrees de joc infantil i espais amb joc, en desglossa 500.

Així doncs, queda palesa la dificultat per obtenir informació precisa sobre quines són les àrees de joc accessibles. Tampoc és possible conèixer on estan situades les úniques 10 àrees de joc adaptades per a nens i nenes amb diversitat funcional. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es considera necessari fer un esforç per tal que pròximament aquestes informacions siguin accessibles per a les famílies d’una manera fàcil, ràpida i intuïtiva.

Vilà assenyala la necessitat de planificar les accions concretes per la recuperació de les baranes històriques de l’accés al metro de Palau Robert i la Casa Batlló

Baranes historiques

Després de més de sis anys des de l’existència del projecte executiu per a la recuperació de les baranes històriques de Palau Robert i Casa Batlló, la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, assenyala la necessitat de planificar les accions concretes de la recuperació d’aquestes dues baranes històriques.

L’any 2014 la síndica ja va mostrar interès en la recuperació d’aquestes dues baranes històriques, i la primera resposta municipal va desestimar aquesta iniciativa per l’elevat cost que suposava. Però durant el mes de juliol d’aquell mateix any la situació va canviar i el Departament de Projectes Urbans va encarregar el projecte executiu de renovació de baranes en dos accessos històrics al metro: Palau Robert i Casa Batlló, que suposava una despesa de 425.759,52 euros. En aquell moment, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va valorar positivament la recuperació d’aquests elements ornamentals, tenint en compte el fet que l’Ajuntament  acomplia amb el mandat legal de preservar i mantenir el patrimoni artístic i històric de la ciutat.

Posteriorment, l’any 2015, la Tinència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat exposava que l’execució del projecte de recuperació dels accessos del metro de Palau Robert i Casa Batlló, restava a l’espera de la partida pressupostària corresponent. Des de la Sindicatura se seguia destacant positivament que s’hagués elaborat un estudi al respecte i que hi hagués previsió d’actuació. Tot i això, es lamentava que actuacions anteriors, menys curoses amb el patrimoni de la ciutat, haguessin de generar una despesa en aquells moments i per això es recomanava al consistori, que per evitar que es reproduïssin situacions similars, es vetllés adequadament per la conservació dels elements patrimonials o singulars a la ciutat.

No obstant això, ens trobem a l’agost de l’any 2021 i persisteix la mateixa situació, davant la manca d’assignació pressupostaria pel projecte. S’observa, per tant, que han transcorregut més de 6 anys des de l’existència del projecte executiu per a la recuperació de les baranes històriques de Palau Robert i Casa Batlló. Aquest és un termini excessivament dilatat per a desenvolupar una actuació, sobre la qual es rep similar explicació al llarg dels anys: la manca de pressupost al respecte. Un període de sis anys sense que s’hagi assignat el pressupost necessari posa de manifest la manca d’una voluntat municipal clara per a la seva execució, fet que preocupa a la síndica.

Tant la normativa bàsica com la tasca que el mateix Ajuntament de Barcelona assumeix com a pròpia, indiquen la necessitat de preservar i promoure el patrimoni de la ciutat. La manca d’actuació en la reposició de les baranes de metro històriques de Palau Robert i Casa Batlló, estableix una distància clara cap a allò que prescriu la normativa i els compromisos municipals. Per aquest motiu, la síndica vol assenyalar la necessitat que es planifiqui de forma concreta quan es podran desenvolupar les accions sobre les quals ja existeixen estudis i projecte, per a la certa i prompta recuperació de les baranes històriques d’accés al metro de Palau Robert i Casa Batlló.

La síndica recomana a l’Institut de Cultura de Barcelona agilitzar el procediment d’atorgament de subvencions i millorar la comunicació amb la ciutadania

Agilitzar subvencions ICUB

Després de conèixer retards molt significatius en l’atorgament de subvencions per part de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), la síndica de greuges ha recomanat adoptar les mesures necessàries per millorar i agilitzar el procediment d’atorgament de subvencions, amb l’objectiu de reduir els terminis en la resolució de recursos i adequar-se a una bona Administració. D’altra banda, la síndica també ha traslladat a l’ICUB que, si no li resulta possible complir els terminis previstos, informi la part interessada sobre les raons del retard i el termini de temps estimat.

Gairebé un any i mig sense rebre una subvenció atorgada

Una entitat barcelonina s’ha dirigit a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per denunciar que, després de gairebé un any i mig, encara no s’ha efectuat el pagament d’una subvenció municipal atorgada. Afegeix que malgrat haver presentat diverses instàncies, i haver intercanviat correus electrònics i trucades amb l’ICUB, la resposta municipal ha estat que “s’està tramitant”, sense detallar en quin moment del procés s’hi troba.

L’entitat promotora de la queixa al·lega que una vegada aportada la documentació requerida per optar a la subvenció, i reconegut per l’ICUB el dret a obtenir-la per Resolució de 19 de desembre de 2019, en data 9 de març de 2021 encara no s’havia efectuat el pagament. L’ICUB ha explicat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que el fet de presentar la documentació presencialment i en format paper és el que ha fet que es demorés més el procediment. En tot cas, si el fet de presentar-la presencialment i en paper suposava que trigués setmanes a arribar al departament de subvencions, res impedia que, per tal de no perjudicar la persona interessada, aquesta hagués estat requerida perquè esmenés la presentació presencial de manera electrònica, tal com preveu l’article 68.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

Per tant, un cop la promotora de la queixa va acomplir el requeriment, dins el termini i en la forma escaient, és l’Administració qui ha d’actuar amb la màxima diligència i eficàcia per resoldre el recurs presentat per tal que la subvenció atorgada es pugui fer efectiva de manera immediata. “Cal tenir en compte que, malgrat la justificació donada per l’ICUB, la quantitat de la subvenció atorgada tampoc va satisfer-se durant l’exercici 2020”, ha afegit la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà.

En aquest sentit, no es pot obviar que un termini excessivament llarg en la resolució fa que el dret a una bona Administració esdevingui irrellevant. Resulta evident que l’expectativa creada per l’Administració i la confiança del ciutadà amb l’actuació d’aquesta s’ha vist afectada pel retard en el pagament de la subvenció, que, a més de cobrar amb un retard considerable, ha provocat un greuge consistent en la pèrdua d’un poder adquisitiu temporal per l’actuació poc àgil i eficaç de l’Administració.

Pel que fa a la petició d’informació de l’entitat sobre l’estat de l’expedient, fonts municipals han confirmat a la síndica que a la sol·licitud reiterada sobre l’estat de l’expedient, s’ha respost que “estava en tràmit”. La Sindicatura de Greuges de Barcelona defensa  que aquesta no és la informació que ha de facilitar una Administració eficaç. El ciutadà té dret a conèixer els motius del retard en el pagament de la subvenció, més quan aquest ha donat compliment als requeriments efectuats per l’Administració. En aquesta línia, cal recordar la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que reconeix el dret dels interessats que puguin conèixer en tot moment l’estat del procediment, així com la forma i manera en què està sent tramitat. Finalment, l’entitat promotora de la queixa va rebre la subvenció de l’Institut de Cultura de Barcelona el darrer 7 de maig del 2021, gairebé 18 mesos després de formalitzar la documentació per rebre-la.

La síndica recorda a l’Institut Municipal d’Educació l’obligació de complir el Reglament UE 260/2012 i la necessitat d’adequar-se a la normativa SEPA

Normativa SEPA

Després que un ciutadà traslladés la impossibilitat de pagar l’escola bressol municipal amb un compte bancari europeu, la síndica de greuges de Barcelona ha analitzat la gestió de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i ha recordat l’obligació de complir amb el Reglament UE 260/2012 per tal d’ajustar-se a la normativa SEPA d’homogeneïtzació de pagaments a tota Europa.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tingut coneixement d’aquesta situació gràcies a una família que manifesta la seva disconformitat amb l’escola bressol municipal on té inscrit el seu fill, ja que no accepten un compte bancari italià per domiciliar les despeses mensuals de l’escolarització del menor.

La resposta de l’IMEB a aquesta problemàtica

L’IMEB ens informa que la forma de cobrament és la domiciliació bancària, per la qual cosa la família ha de facilitar en el moment de la matrícula el document SEPA degudament signat on aparegui el compte corrent de 24 dígits, d’acord amb la regulació SEPA que correspon a l’Estat espanyol.

El problema rau que, per motius tècnics, l’aplicació de gestió i administració de les escoles bressol públiques de Barcelona només admet codis IBAN de bancs espanyols, que disposin de 24 dígits. Cada país emet codis IBAN diferents, fet que impossibilita el correcte funcionament del sistema pel fet de disposar d’un diferent nombre de dígits. L’IMEB afegeix que no està previst resoldre aquesta irregularitat per adequar-se a la normativa europea.

La valoració de la síndica

El SEPA és l’àrea on els ciutadans, empreses, administracions públiques i altres agents econòmics, poden fer pagaments electrònics en euros a Europa, a l’interior i l’exterior de les fronteres nacionals de cada país. La seva finalitat és homogeneïtzar els pagaments que no es facin en efectiu entre els països que integren la zona SEPA, atenent un únic conjunt d’estàndards i normes establertes pel Reglament UE 260/2012, de 14 de març.

El Reglament de la UE és aplicable de forma automàtica i obligatòria per a tots els països de la Unió Europea des de la seva entrada en vigor i inclou les administracions públiques quan actuïn com a usuàries de serveis de pagament, com és el cas de les escoles bressol municipals.

L’article 9 d’aquest Reglament estableix el dret dels consumidors de no haver d’especificar l’estat on es té el compte en el qual es vol fer la domiciliació bancària. Això suposa que les empreses de serveis i les administracions públiques tenen l’obligació d’acceptar qualsevol compte bancari IBAN, sense que la persona titular del compte pugui ser discriminada en funció de si es tracta d’un compte nacional o de qualsevol altre país de la zona SEPA, com és el cas d’Itàlia. Si no és així, les administracions de consum poden estimar aquest incompliment com una irregularitat que pot ser sancionada.

En aquest sentit, el 14 de maig de 2020 la Comissió Europea va decidir enviar una carta de notificació formal a Espanya perquè apliqui correctament el Reglament SEPA basada en el fet que la legislació fiscal espanyola impedeix als ciutadans pagar els seus impostos a través de dèbits directes si el seu compte bancari és un compte d’un banc estranger. La normativa espanyola estableix que el proveïdor del servei de pagament d’un ciutadà necessita ser autoritzat per les autoritats espanyoles com a “entitat col·laboradora”. A la pràctica, aquest fet dificulta molt als proveïdors de serveis poder establir-se per a realitzar-ho. Per tant, la normativa espanyola impedeix la utilització de comptes bancaris de fora d’Espanya, fet contrari al que preveu el Reglament SEPA 260/2012.  

L’IMEB addueix que per motius tècnics de l’aplicació no pot domiciliar els rebuts de les escoles bressol municipals en un compte radicat a Itàlia. Cal destacar que el Reglament UE 260/2012 estableix, a l’article 4.3, que el processament de transferències i càrrecs domiciliats no s’haurà de veure dificultat per obstacles tècnics.

L’IMEB també manifesta que, per motius econòmics i legals, en casos d’impagament o devolució de rebuts de preus públics, és l’Institut Municipal d’Hisenda qui s’encarrega del cobrament de les quotes, des d’on poden actuar arribant fins i tot a l’embargament de comptes. Pel que fa a aquesta qüestió, la Sindicatura de Greuges de Barcelona té constància que des del mateix Institut Municipal d’Hisenda s’ha fet la domiciliació d’impostos en comptes bancaris de la zona SEPA, sense que hagi estat cap impediment una hipotètica dificultat de gestió futura en cas d’impagament.