Categoria: Bon govern

Quins drets atorguen els tràmits vinculats a una mudança a la ciutat de Barcelona?

Arran de diverses queixes ciutadanes, i copsant que es tracta d’una problemàtica generalitzada a la ciutat, la Sindicatura ha analitzat els tràmits vinculats a l’execució d’una mudança a Barcelona. En especial, ha investigat els permisos d’ocupació de l’espai públic, les taxes exigides, i els drets vinculats.

Quin tipus de mudança es poden fer?

L’Ajuntament distingeix entre dues modalitats: l’assabentada i la no assabentada.

L’assabentada és la que es du a terme amb vehicles d’inferior volum. Aquesta tipologia acostuma a realitzar-la la ciutadania mitjançant recursos propis i comporta el pagament d’una taxa: la taxa d’ocupació de l’espai públic. No implica reserva d’estacionament.

La no assabentada és la que requereix els serveis d’una empresa, ja que s’utilitzen elements tècnics com grues elevadores i poden afectar el trànsit. Exigeix el pagament de la taxa d’ocupació de l’espai públic, la taxa per tramitació de permís d’ocupació de l’espai públic, i si fos el cas, caldria abonar la prestació de serveis de la Guàrdia Urbana (si s’ha de tallar el carrer). Inclou reserva d’estacionament prèvia senyalització.

La informació sobre mudances a disposició de la ciutadania

La ciutadana que ha presentat una queixa a la Sindicatura va dur a terme una mudança assabentada, amb l’expectativa de disposar d’una reserva d’estacionament. Les persones promotores de les queixes van mostrar com la informació municipal disponible en el moment de la tramitació no aclaria aquest aspecte.

Després d’analitzar el Portal de Tràmits municipal, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va constatar que aquesta eina només detallava la forma de tramitació, però no deia res sobre la manera com s’havien de dur a terme els treballs en l’espai públic.

En aquesta línia, un dels problemes vinculats als tràmits per fer una mudança és la insuficient informació al web municipal. La Sindicatura posa de manifest que la ciutadania acostuma a fer les mudances assabentades amb recursos propis i, per tant, és necessari que disposi de tota la informació per executar-la en òptimes condicions.

Arran de l’actuació de la Sindicatura, l’Ajuntament ha estat conscient d’aquest fet i, des de l’octubre de 2022, ha ampliat la informació al Portal de Tràmits, que ja aclareix la possibilitat de reserva d’estacionament segons modalitat de mudança, i com s’ha de dur a terme.

Drets generats per la taxa d’ocupació de l’espai públic

Tenint en compte que l’autorització de mudança assabentada genera una taxa d’ocupació de l’espai públic, la ciutadania podria entendre que té garantit l’ús de l’espai públic necessari per dur a terme els treballs. Com per exemple podrien ser l’ús de la vorera i un estacionament pròxim.

Tanmateix, aquesta taxa no garanteix un estacionament pròxim, sinó que únicament autoritza a aparcar a les places properes sense abonar-ne el preu, sempre que estiguin disponibles.

Si s’analitza l’Ordenança fiscal general, aquesta estableix que el fet imposable de les taxes municipals és la utilització privativa del domini públic que beneficiï la persona obligada a pagar el tribut.

En el cas de la taxa analitzada, la Sindicatura considera que el fet imposable és l’ocupació de l’espai públic necessari per fer la mudança. Conseqüentment, entén que si no es produeix aquesta ocupació, no neix l’obligació tributària.

També s’ha aprofundit en l’Ordenança fiscal 3.10, de taxes per la utilització privativa del domini públic municipal. D’aquesta Ordenança es desprèn que la taxa dóna dret a utilitzar l’espai públic per tasques de càrrega i descàrrega, però l’Ajuntament fa una interpretació més restrictiva i no permet la reserva prèvia d’estacionament.

La Sindicatura comprèn que la ciutadania tingui la percepció legítima que no ha fet un ús privatiu de l’espai públic, ja que duen a terme les mudances assabentades de manera precària i sense una zona d’estacionament que permeti executar el treball amb comoditat.

Comparació de l’import de les taxes de mudances assabentades i no assabentades

Segons la informació del Portal de Tràmits, l’import de la taxa vinculada a una mudança no assabentada és de 40,79 euros. A més de la reserva d’estacionament, el pagament d’aquesta taxa permet ocupar la vorera i, fins i tot, la calçada. A banda d’aquest pagament, en les mudances no assabentades també s’ha d’abonar la taxa per tramitació de permís d’ocupació de l’espai públic.

La persona promotora de la queixa va detallar que ella havia pagat 44,70 euros en la taxa vinculada a una mudança assabentada. Cal recordar que aquesta taxa no garanteix de manera efectiva el dret a ocupar l’espai públic per estacionar el vehicle. Finalment, si només valorem l’abonament de la taxa de permís d’ocupació de l’espai públic (requisit per a les dues tipologies de mudances), la Sindicatura conclou que és poc proporcional i coherent que els permisos d’una mudança no assabentada tinguin un import més baix i ofereixin uns drets molt superiors sobre l’espai públic.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona reclama que l’accés a l’energia sigui considerat un dret humà

Dret huma a l'energia

Una nova actuació d’ofici de la institució defensa la necessitat de formular i concretar el dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat.

Després d’analitzar l’increment de l’import de les tarifes elèctriques i les iniciatives públiques dutes a terme, la Sindicatura ha traslladat vint recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona.

En el marc del Dia Mundial de l’Estalvi d’Energia decretat pel World Energy Forum, que se celebra demà 21 d’octubre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat l’informe El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, en què s’analitza l’impacte de l’increment de les tarifes elèctriques a Barcelona, tant en la ciutadania com en l’Ajuntament, i s’exploren vies adequades per minimitzar els seus efectes.

Al llarg del 2021 i del primer semestre del 2022, s’ha produït una pujada històrica del preu de l’electricitat al mercat majorista, que a principis d’any rondava els 50 €/MWh i ha augmentat fins a superar els 500 €/MWh amb l’inici de la guerra d’Ucraïna. Per aquest motiu, la Sindicatura va intervenir d’ofici per elaborar El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, un informe que defensa la necessitat d’abordar els assumptes relacionats amb l’energia des d’un enfocament basat en els drets humans.

La defensoria de la ciutadania barcelonina considera que cal un canvi de paradigma: deixar enrere el concepte de les persones com a mers clients d’una empresa subministradora, i aconseguir que els ciutadans i ciutadanes siguin titulars d’un dret subjectiu als subministraments bàsics a un preu assequible (i dins d’uns paràmetres bàsics i essencials de consum). És convenient recordar que, actualment, el control sobre l’energia es concentra en mans d’uns quants actors econòmics, grans oligopolis, amb el vistiplau de les autoritats públiques.

Revertir les lògiques imperants avui dia passa per la formulació i el reconeixement del dret humà a l’energia. En aquest estudi presentat per la Sindicatura, s’identifica el marc jurídic protector del dret a l’energia en l’àmbit internacional, estatal i europeu, i s’explica el model de protecció per les persones més vulnerabilitzades, a escala estatal, autonòmica i local. A continuació, es recull un seguit de bones pràctiques i, finalment, es presenten propostes d’actuació i recomanacions de la Sindicatura de Greuges a l’Ajuntament de Barcelona en aquesta matèria. 

El dret a l’energia ha de ser considerat un nou dret humà

El dret a l’energia encara no ha estat reconegut explícitament per cap instrument internacional de drets humans. Avui dia es tracta d’un constructe polític impulsat des de la societat civil, que té l’objectiu d’aconseguir que l’energia sigui tractada com un bé essencial, més enllà del concepte actual de mercaderia. Cal recordar que és un bé indispensable per atendre les necessitats bàsiques de la vida diària d’una persona en un habitatge: llum, escalfor, refrigeració, alimentació, comunicació, mobilitat, etc.  

La premissa de partida d’aquest informe es basa en la necessitat i el reconeixement del dret a l’energia com un nou dret humà. Davant la situació actual de pobresa energètica, s’han implementat estratègies estatals i autonòmiques destinades a fer front als efectes de la crisi econòmica en la població més vulnerabilitzada. Tot i que són mesures necessàries, també són insuficients, ja que el seu fonament es basa en l’assistencialisme, però persisteix la manca d’obligacions jurídiques vinculants. Per aquest motiu, la Sindicatura considera imprescindible formular i concretar la necessitat d’un dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat.

D’altra banda, el dret als subministraments bàsics sí que ha estat recollit com a part substancial d’altres drets reconeguts internacionalment. Però, cal fer un pas més enllà per establir un marc jurídic autònom que serveixi d’eina per a les propostes i iniciatives legislatives que s’estan duent a terme per pal·liar la pobresa energètica.

En aquesta línia, la formulació del dret humà a l’energia s’engloba en el discurs renovador dels drets humans emergents, que qüestionen i revolucionen el codi de valors utilitzat fins ara, i adeqüen les exigències morals a noves circumstàncies. La Sindicatura entén que el dret humà a l’energia s’ha de contextualitzar en una triple dimensió: un dret de la ciutadania (acabar amb la concepció que és un dret del consumidor); un servei públic (deixar d’entendre-la com un bé privat i una font de lucre), i una base necessària per a la transició energètica cap a les energies renovables.

Com ja s’ha citat anteriorment, la concreció del dret humà a l’energia permet articular un discurs centrat en la necessitat de concebre l’energia com un bé comú. L’estudi de la Sindicatura ja s’avança a una possible reacció contrària a aquesta mesura, que basi els arguments en el seu cost. Aquesta oposició pot ser rebatuda de dues maneres: tots els drets humans són cars i la implementació dels mateixos no pot fixar-se en funció de les despeses, sinó de les necessitats.

“No serà una tasca fàcil, però sí possible: només cal mirar enrere i adonar-nos del camí que ha recorregut fa pocs anys el reconeixement del dret a l’aigua potable i el sanejament. L’energia també és indispensable per a la vida de les persones”, ha manifestat David Bondia, síndic de greuges de Barcelona.

La formulació del dret humà a l’energia no pot quedar únicament en mans dels juristes, ja que cal un treball conjunt des de diverses disciplines (economia, enginyeria, sociologia, psicologia, politologia, etc.). Aquesta interacció entre els diversos àmbits possibilita aplicar sis eixos d’actuació a la configuració del dret humà a l’energia: disponibilitat; accessibilitat; assequibilitat i acceptabilitat; qualitat; participació, i sostenibilitat.

També s’ha de determinar l’estructura interna del dret humà a l’energia, la titularitat i l’objecte de protecció. Davant el dilema de si es tracta d’un dret individual o un dret col·lectiu, la Sindicatura convé que és un dret de titularitat individual que protegeix interessos comuns. Per tant, la seva exigibilitat davant les administracions pot fer-se de manera individual (dret inherent a la persona o família) o col·lectiva (garantia de béns comuns), sense que una forma exclogui l’altra.

Les mesures impulsades contra la pobresa energètica a Barcelona

A diferència del que passa amb el subministrament d’aigua, en què la competència és de caràcter municipal, en el cas del subministrament elèctric, el marc competencial de què disposen les entitats locals és més reduït. No obstant això, actualment estan assumint funcions rellevants i, probablement, encara podrien desenvolupar-ne més.

També cal recordar que una part important de l’aplicació de les mesures previstes per la legislació estatal i autonòmica depèn d’informes i documents emesos des de les institucions municipals, generalment els serveis socials.

Entre altres accions, a Barcelona cal destacar la creació d’una xarxa extensa de punts d’assessorament energètic (PAE). Donen servei a tots els districtes de Barcelona des del gener del 2017 i tenen 12 oficines distribuïdes per tot el territori de la ciutat. El seu objectiu és combatre la pobresa energètica, concretament garantint els drets que preveu la legislació vigent pel que fa a l’accés als subministraments bàsics, i millorar l’eficiència de les llars de la ciutat de Barcelona, prioritzant les més vulnerabilitzades. El servei és de titularitat municipal i el gestionen un conjunt d’entitats socials.

Persones ateses201920202021 (gener-setembre)
Dones8.0378.94212.549
Homes4.0344.4076.662
Persones amb altres identitats de gènere8211
Total de persones ateses12.07913.35119.222
Dades facilitades pel Servei PAE

Tenint en compte la situació excepcional viscuda durant l’any 2020, pot observar-se un increment notable dels casos gestionats pels PAE de la ciutat si comparem els primers nou mesos de 2021, dels quals es disposen dades, en relació amb el 2019.

La despesa de l’Ajuntament de Barcelona en subministrament elèctric

L’Ajuntament ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que el 100% del subministrament elèctric del consistori i els organismes municipals està certificat per la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència (CNMC) conforme procedeix de fonts renovables. Afegeix que s’exigeix a la comercialitzadora que el 100% de l’energia elèctrica que proveeix sigui amb garantia d’origen d’energia verda.

També cal indicar que l’escala de preus de l’energia no ha tingut efecte en el preu que paga l’Ajuntament de Barcelona durant l’exercici 2021, ja que té concertat un preu fix anual en el preu unitari de l’energia pel conjunt de subministraments elèctrics municipals i els organismes associats.

Conclusions i propostes d’actuació en l’àmbit local

Tot i que les competències en l’àmbit municipal per promoure un canvi sistèmic o revertir les tendències alcistes dels preus són limitades, des del món local es poden fer grans passos per minorar els impactes en la ciutadania, reduir la vulnerabilitat de les persones i incrementar la seva capacitat de resiliència:

  • Comunicació i transparència. És un moment clau per explicar i discernir entre el sistema energètic i el sistema elèctric (crisi del gas vs. pujada dels preus de l’electricitat), o discernir entre la distribuïdora i la comercialitzadora que ens ven l’energia. En paral·lel a la informació i la comunicació, cal impulsar la transparència i la participació real i efectiva, que vagi més enllà de la protecció dels “lliures consumidors”, i promoure campanyes dirigides a tota la ciutadania sobre el context, els impactes i les accions que es duguin a terme.
  • Impuls de les energies renovables. Cal fer esforços, orientar recursos com els fons europeus Next Generation, i promoure l’activitat de petites i mitjanes empreses i d’economia social i solidària en el camp de les renovables, amb l’objectiu d’identificar, acompanyar i assessorar un procés exhaustiu de transició energètica a la ciutat mitjançant autoconsum i autoconsum compartit.
  • Justícia social i climàtica. S’han de repartir els costos de la crisi energètica actual de manera justa. Les decisions normatives i polítiques determinen com s’assignen els costos de l’energia a través de les factures de la ciutadania. És fonamental que la transició energètica ineludible no requereixi una despesa o un esforç més gran per a les persones afectades per la pobresa energètica.
  • Transició energètica socialment justa. És imprescindible acompanyar els processos de regeneració urbana amb projectes de transició energètica. S’han de reforçar els programes i orientar els fons (tipus Next Generation) a identificar proactivament zones vulnerabilitzades on cal dinamitzar l’autoconsum i la generació renovable. S’ha de proveir de processos de mediació les finques de veïnat i cercar solucions econòmicament acceptables. En aquest sentit, és un impediment el fet que per participar en l’assessorament i la instal·lació que ofereix Barcelona Energia, les famílies hagin de perdre el bo social en veure’s obligades a canviar de companyia comercialitzadora.
  • Posar fre a la gestió privada dels serveis bàsics. Diversos estudis elaborats per la Federació Europea de Sindicats de Serveis Públics – EPSU mostren l’encariment dels preus de béns privatitzats. També s’ha copsat com diversos relators especials de les Nacions Unides (Heller, Alston o Arrojo) han constatat amb molta preocupació aquesta realitat. La dependència de la volatilitat dels mercats i l’orientació a la maximització dels beneficis econòmics en forma de dividends té com a conseqüència el creixement de la pobresa energètica, la manca de respostes davant contextos com l’actual, talls de llum a persones vulnerabilitzades o factures elevades amb contractació de serveis de manteniment, entre altres. Cal promoure des del món municipal una gestió pública i comunitària de l’energia, en la mesura que es tracta d’un bé públic i prioritzant la seva funció social.
  • Cerca de consens i front comú entre diferents actors i escales d’actuació, per impulsar polítiques energètiques amb vessant social. Els països de la UE són, en gran part, responsables de les seves polítiques energètiques nacionals, i les normes de la UE els permeten prendre mesures d’emergència per protegir els consumidors dels costos més elevats. Cal que les administracions pressionin perquè aquestes mesures siguin urgents, eficaces i equitatives.
  • Suport a diferents actors per reduir la dependència dels combustibles fòssils. És convenient donar suport i acompanyar el teixit empresarial i l’economia local per a un viratge cap a una dependència menor dels combustibles fòssils i el seu preu volàtil. Per exemple, impulsant les polítiques encaminades a reduir la demanda i a signar acords de compra d’energia renovable, iniciant propostes d’agregació de la demanda entre les petites empreses perquè signin conjuntament aquests contractes, etc.
  • Tasques de fiscalització i control de les empreses per a la defensa del dret a l’energia. Es poden articular aliances amb altres escales territorials de govern per activar diverses vies judicials amb el propòsit d’impulsar litigis estratègics que aspirin a canviar el marc normatiu o una determinada interpretació del dret, amb efectes generals que transcendeixin el cas concret.

Les 20 recomanacions de la Sindicatura a l’Ajuntament

Mantenir i reforçar els punts d’assessorament energètic (PAE) com una política estable a l’Ajuntament de Barcelona, i ampliar alguns dels seus serveis, ja que han millorat l’accés a la informació i l’empoderament de la ciutadania de Barcelona en matèria de drets energètics.

Recuperar la presencialitat dels PAE. Més enllà que es continuï amb el servei de cita prèvia, cal recuperar l’atenció presencial i sense cita per a les persones que tinguin una urgència, com per exemple un tall de subministrament.

Incorporar un servei nou d’assessoria específica en l’àmbit de la rehabilitació com les “One stop shops” o atenció en finestreta única, basat en exemples d’altres ciutats europees.

Continuar i reforçar les auditories energètiques a les llars més vulnerables per contribuir que les persones vulnerabilitzades facin un ús digne dels seus subministraments, ja que, en molts casos, el seu consum està per sota del necessari per viure dignament.

Identificar els col·lectius més vulnerables a la pobresa energètica. Diversos estudis fets a la ciutat de Barcelona mostren com el gènere és un factor de risc, o que la infància i les persones grans són més vulnerables. Cal que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi programes específics d’atenció a aquests col·lectius més vulnerables implicant-hi els PAE, els serveis socials, les escoles, l’atenció primària i les xarxes de veïnatge, entre altres.

Prestar una atenció més integral a les persones que pateixen pobresa energètica. És necessari reforçar el seu seguiment i acompanyament, no només per part dels PAE, sinó també en coordinació amb Serveis Socials i altres serveis especialitzats. En molts casos, pateixen altres vulnerabilitats, més enllà de la pobresa energètica.

Establir ajudes per a la rehabilitació d’edificis a famílies vulnerabilitzades i identificar proactivament els edificis i les llars més necessitades a través de mediadors comunitaris que, a la vegada, facilitin la gestió d’aquests projectes amb el veïnat. Cal que aquestes ajudes arribin a les persones més vulnerabilitzades prioritzant criteris de renda i establint mecanismes per facilitar-hi l’accés mitjançant l’eliminació de les barreres burocràtiques.

Organitzar formacions i sessions divulgatives sobre optimització de factures, ajudes a les quals acollir-se i drets energètics. Algunes d’aquestes formacions ja es fan des dels PAE, però l’objectiu és que transcendeixin més enllà d’aquests espais i arribin a tota la ciutadania. Es proposa que es puguin impartir en espais com ara les biblioteques, centres cívics, consells de barri, etc.

Instar el Govern central perquè totes les comercialitzadores puguin oferir descomptes a les famílies en situació de vulnerabilitat i aconseguir una aplicació eficaç de les ajudes, principalment en funció de les rendes.

Dur a terme una diagnosi de la demanda energètica a través d’una auditoria per establir quins són els grans consumidors d’energia de la ciutat, i poder reduir o estalviar aquells consums dels quals es pot prescindir. En l’àmbit domèstic cal detectar on es produeix un consum més elevat de l’energia i oferir formacions per orientar les persones sobre la necessitat d’un canvi en els seus hàbits de consum.

Mantenir la comercialitzadora pública com a servei municipal que contribueix a un canvi de model orientat a entendre l’energia com un servei públic i un dret de la ciutadania.

Impulsar comunitats energètiques a tots els barris i districtes de la ciutat oferint teulades i equipaments públics perquè la ciutadania les pugui gestionar, o bé donant suport a iniciatives entre particulars (com ja es fa a Sant Martí, el Guinardó o Sants). Cal potenciar el rol de l’economia social i solidària en aquests processos, així com propiciar mecanismes perquè persones en situació de vulnerabilitat energètica puguin participar de manera vinculant en aquestes comunitats energètiques com a membres de ple dret.

Elaborar una guia per a la implementació de plaques solars a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de fomentar l’autoconsum a escala particular. Aquesta guia ha de tenir en compte i informar sobre la tipologia d’edificis i les normatives aplicables, a fi d’impulsar l’autoconsum.

Incrementar l’autoconsum col·lectiu de proximitat (escoles, instituts, gimnasos i altres edificis municipals). Potenciar les comunitats energètiques locals mitjançant la cessió de teulades municipals per poder crear espais col·lectius de generació d’energia fora del mercat que també puguin contribuir a reduir la pobresa energètica a la ciutat.

Impulsar una campanya comunicativa que doni a conèixer programes com el “Carrega’t d’energia” per tal d’arribar a la ciutadania i fer-los partícips de les diferents iniciatives que contribueixen a ampliar la seva cultura energètica.

Promoure iniciatives d’impuls de l’autoconsum compartit al sector empresarial, com les que ja es duen a terme des de BCN Energia i l’Ajuntament; incentivar les petites i mitjanes empreses del sector de les renovables; acordar processos de transició energètica, com el que es treballa actualment a la Zona Franca, i buscar proactivament l’eficiència en consum, però també econòmica, als contractes de llum d’aquest sector.

Millorar l’eficiència energètica del patrimoni municipal. Cal que els edificis, les instal·lacions i els espais públics redueixin encara més els costos dels subministraments municipals i de les entitats que en depenen.

Avançar en altres formes de generació renovable a la ciutat, com ara l’eòlica i la fotovoltaica.

Reforçar els refugis climàtics i garantir-ne l’obertura, amb la finalitat d’aconseguir el confort tèrmic de la ciutadania en situacions de temperatures extremes i a tot el territori.

Fer màxima publicitat i difusió de totes les mesures que es duguin a terme a la ciutat per reduir l’impacte de l’increment de les tarifes de la llum sobre la ciutadania, amb l’objectiu de garantir el dret humà a l’energia.

La Sindicatura ja va alertar l’Ajuntament per les aglomeracions a l’avinguda Maria Cristina durant La Mercè 2019

Avinguda Maria Cristina

Tot i que l’Ajuntament va acceptar les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona el 2019, tres anys després persisteix el problema de les aglomeracions durant la Festa de la Mercè.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha copsat com a l’edició d’enguany de la Festa de la Mercè s’han repetit algunes incidències que ja van motivar l’obertura d’una actuació d’ofici el 2019. El motiu principal de l’actuació d’ofici duta a terme tres anys enrere va ser l’elevat nombre de persones concentrades a l’avinguda Maria Cristina, amb els consegüents riscos d’allau i escenes d’ansietat entre qui volia sortir de l’aglomeració i no podia.

L’actuació d’ofici va concloure, entre altres, amb tres recomanacions de la Sindicatura a l’Ajuntament que continuarien sent vigents actualment: vetllar de forma més proactiva per la seguretat en els actes de gran format a l’espai públic; planificar futurs actes amb altres formats que permetin diversificar l’oferta i l’assistència, i prendre mesures oportunes per controlar els aforaments als esdeveniments a l’espai públic.

L’aforament de l’avinguda Maria Cristina

L’any 2019, l’Ajuntament va informar la Sindicatura de Greuges de Barcelona que l’aforament màxim de l’espai delimitat pel concert (avinguda Maria Cristina fins a les Torres Venecianes) era de 20.640 persones. El mateix Ajuntament va informar que la nit del 23 de setembre del 2019 va arribar-se a superar l’aforament de 40.000 persones, motiu pel qual va ocupar-se la plaça Espanya i part del Parc Joan Miró. Les xifres són similars a les dels anys anteriors (s’havia arribat a les 50.000 persones l’any 2017 i a les 55.000 el 2018 ). El consistori afegí que no va dur-se a terme control d’aforament, “ja que era un concert a la via pública i en un espai d’accés lliure, igual que la resta d’activitats de la Festa de la Mercè”.

El gran nombre d’assistents a l’avinguda Maria Cristina fa que aquest sigui un espai de referència any rere any. Per tant, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que ni la massiva afluència ni el fet que es tracti de públic jove és nou per a l’organització. En aquesta línia, la Sindicatura vol destacar que des de l’any 2019 ja es disposava d’informació prèvia suficient per a poder realitzar la prevenció necessària per evitar aglomeracions i situacions de risc en futures edicions.

L’any 2019 l’assistència als concerts de l’avinguda Maria Cristina doblava el valor previst com a aforament màxim. Aquest fet resulta particularment greu amb la concurrència de dues circumstàncies: hi havia antecedents d’anys anteriors en què també s’havien assolit i fins i tot superat aquestes xifres, i l’informe municipal del 2019 no aportava cap dada que demostrés que volia evitar-se aquesta massiva afluència a l’avinguda Maria Cristina.

És important destacar que l’article 14 de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona estableix que els organitzadors d’actes celebrats als espais públics han de garantir la seguretat de les persones i els béns. Així mateix, l’Ordenança diu que l’Ajuntament no atorgarà autoritzacions per a la celebració d’esdeveniments en l’espai públic quan la previsió de públic assistent, entre altres, pugui posar en perill la seguretat, la convivència o el civisme. En el cas de l’acte de l’avinguda Maria Cristina l’any 2019, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va qüestionar si s’havia complert amb rigor el que preveu la normativa, i més tenint en compte que es tracta d’un acte que organitza el mateix consistori.

Anàlisi de riscos i propostes per a futures edicions

En el marc de La Mercè 2019, el govern municipal també va comunicar a la Sindicatura que s’havien produït reunions de valoració després de la nit del 23 de setembre de 2019, en les quals es va constatar que no havia tingut lloc cap situació d’emergència. Segons l’informe de l’Ajuntament, “va haver-hi un excés d’aforament, que va provocar diverses situacions de molèsties entre el públic assistent, perquè la mobilitat era molt difícil”. Per part dels serveis sanitaris, en aquestes reunions de valoració també es va fer constar la problemàtica de les ampolles de vidre, ja que la majoria d’intervencions van ser per talls produïts per restes d’ampolles trencades.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va considerar que aquest aforament ja constituïa per si mateix un perill, atesa l’objectivitat que introdueix la dada de l’aforament previst a la fitxa d’identificació de l’acte. D’altra banda, també resulta poc encertat que l’informe municipal qualifiqui de “molèsties” fets que, segons va copsar la Sindicatura, elevaven la situació a la categoria de perill o situació d’emergència.

Una de les accions municipals preses l’any 2019 va ser l’organització d’una taula per revisar el plantejament de la festa en l’avinguda Maria Cristina; l’anàlisi de la programació per a aquest espai; la possibilitat de millorar la ubicació de l’escenari i les barres, i el control de l’entrada de vidre.

D’altra banda, una alternativa que va proposar la Sindicatura de Greuges de Barcelona l’any 2019 va ser la de desenvolupar actes similars alhora, però en format més petit. Dirigits al mateix públic, però en diferents punts de la ciutat, amb l’objectiu de desconcentrar la gran afluència en un únic acte. Per últim, la defensoria també va posar sobre la taula la conveniència de controlar els aforaments als actes als espais públics.

La resposta de l’Ajuntament a les recomanacions de la Sindicatura

Un dels organismes municipals implicats en les recomanacions de la Sindicatura, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), va coincidir en què calia revisar el plantejament de l’espai de Maria Cristina en cinc punts: limitar la programació a l’espai i fer-la sempre en concurrència amb altres espais de concerts de gran format; estudiar formes de tallar l’accés en cas d’aforament excessiu; estudiar la manera d’impedir l’entrada de vidre; repensar la ubicació de l’escenari, la circulació del públic i les sortides d’emergència, i per últim, valorar la possibilitat de buscar espais alternatius a la ciutat.

Tot i que l’Ajuntament va acceptar les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona l’any 2019, persisteix el problema d’aglomeracions durant la Festa de la Mercè.

El dret a l’empadronament de les persones sense domicili fix

Empadronament persones sense domicili fix

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut nombroses queixes a causa del retard en la tramitació de l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix. Per aquest motiu, la defensoria de la ciutadania barcelonina va decidir obrir una actuació d’ofici, en què ha detectat que aquesta demora es produeix en la tramitació dels Informes de Coneixement de Residència (ICR), necessaris per a l’empadronament sense domicili fix.

La Sindicatura ha conclòs l’actuació d’ofici dirigint-se a l’Institut Municipal de Serveis Socials per reclamar més diligència i eficàcia en la gestió d’aquest tràmit, a fi de garantir el dret de les persones a l’empadronament tot i no disposar d’un domicili fix. 

Com funciona l’empadronament i per a què serveix?

El padró municipal d’habitants és el registre administratiu en què consten els veïns i les veïnes d’un municipi. Les seves dades constitueixen una prova de residència en el municipi i del domicili habitual. En virtut de la Llei 7/1985, de bases de règim local, els ajuntaments són competents per fer les tasques de formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal, i han d’emprendre les actuacions i les operacions necessàries per mantenir actualitzats els seus padrons, de forma que les dades que hi constin concordin amb la realitat.

La importància de l’empadronament rau en reflectir la realitat de la població de la ciutat, ja que aquest registre constitueix una fotografia de la ciutadania que ha de ser útil per avançar-se a la planificació de les polítiques públiques del municipi. Alhora, la inscripció padronal atorga l’estatus de veïnatge i es pot qualificar de metadret, perquè és la porta d’accés al gaudi d’un altre conjunt de drets humans —civils, polítics, econòmics, socials i culturals— com el dret fonamental al sufragi universal, el dret a accedir a la sanitat o el dret a obtenir determinats ajuts.

Els ajuntaments disposen de mecanismes que permeten empadronar les persones sense domicili fix. En diverses ocasions, la Sindicatura s’ha referit a la necessitat que tots els municipis apliquin aquestes pràctiques, ja que és conegut que molts ajuntaments posen traves a l’empadronament sense domicili fix.

Com poden empadronar-se les persones sense domicili fix?

Per a empadronar-se sense domicili fix a Barcelona, és necessari l’elaboració de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR). Els tràmits que comporta l’elaboració de l’ICR consisteixen fonamentalment en diverses comprovacions fetes sobre l’aplicació del padró i cadastre municipal.

En funció del resultat d’aquestes comprovacions, es pot requerir o bé una inspecció al domicili que la persona ha fet constar a la petició, o bé fer trucades per verificar la informació aportada. Després de verificar aquestes comprovacions, s’envia una carta al domicili de la persona interessada i se li notifica que pot recollir l’ICR a les oficines de l’Àrea de Drets Socials.

La resolució d’aquest tràmit està fixada en un termini màxim de tres mesos. Tot i això, l’Ajuntament de Barcelona defensa que el termini habitual se situa en unes sis setmanes. L’Ajuntament disposa d’un registre de Centres de Serveis Socials en el territori en el qual s’empadronen de forma fictícia les persones que no tenen un domicili fix.

Retard en la tramitació de l’empadronament sense domicili fix

Tot i el que estableix la llei i els plans de l’Ajuntament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut queixes de nombroses persones al llarg dels darrers anys a causa del retard en la tramitació de l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix.

La demora es produeix en el tràmit de l’emissió de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR), que ha de ser elaborat pels Serveis Socials. Aquesta situació preocupa a la Sindicatura de manera significativa i ha motivat la seva intervenció mitjançant una actuació d’ofici.

Ara bé, la institució no és aliena al fet que molts municipis de l’àrea metropolitana no practiquen aquesta tipologia d’empadronaments, situació que empeny a moltes persones en situació de vulnerabilitat a demanar la inscripció padronal a la nostra ciutat. De fet, segons dades municipals, l’any 2015 es van tramitar 5.658 inscripcions padronals sense domicili fix, mentre que al mes de gener de 2021 se n’havien registrat un total de 23.162.

Un repte a escala metropolitana

El Pacte per Barcelona, aprovat el juliol de 2020, determinava la necessitat de treballar per impulsar els mecanismes d’empadronament actiu en coordinació amb els municipis de l’àrea metropolitana, a fi de facilitar la inserció social i laboral de persones vulnerabilitzades. En aquest mateix sentit, el Programa d’Actuació Municipal 2020-2023, quan es refereix a la migració i a l’acollida, insisteix en la mateixa mesura.

El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’ha implicat en aquesta matèria i el maig de 2020 va aprovar una moció per garantir el dret a l’empadronament i la posada en marxa de polítiques d’empadronament actiu en tots els municipis que conformen l’AMB. Entre altres, aquesta moció inclou els següents acords: dur a terme sessions informatives dirigides a les 36 localitats de l’AMB i traslladar als municipis una guia sobre procediments i documentació de les diverses modalitats del padró.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona obre una actuació d’ofici per conèixer l’ús del Palauet Albéniz i les despeses a càrrec del pressupost municipal

Palauet Albéniz

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha iniciat una actuació d’ofici després de tenir coneixement que les estades de la Casa Reial espanyola al Palauet Albéniz han suposat una despesa per les arques municipals durant els darrers anys.

Tanmateix, els comptes del consistori no reflecteixen una partida concreta que permeti constatar les despeses ocasionades per aquestes estades ni les generades del manteniment del recinte. D’altra banda, la Sindicatura és coneixedora de l’existència d’un conveni de cessió d’ús del Palauet a favor del cap d’estat i la seva família, subscrit entre l’Ajuntament i Patrimoni Nacional, al qual no ha pogut tenir accés a través del portal de transparència.

El Palauet Albéniz

El Pavelló Reial de Montjuïc, conegut com a Palauet Albéniz, és un edifici ubicat a la ciutat i catalogat com a propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Figura a la relació de l’inventari de béns immobles municipals, de data 31 de desembre de 2020 (número de bé 20045) i publicat al portal de transparència. El Palauet s’utilitza de manera ocasional per actes públics de caràcter institucional i com a residència del rei d’Espanya en les seves visites oficials a la ciutat.

La Sindicatura es dirigeix a l’Ajuntament

En el marc d’aquesta actuació d’ofici, la Sindicatura s’ha dirigit a l’Ajuntament de Barcelona per conèixer l’ús i activitats que s’han dut a terme al Palauet Albéniz, així com les despeses a càrrec del pressupost municipal ocasionades per aquest ús.

Concretament, la defensoria de la ciutadania barcelonina té els objectius de: conèixer el contingut del conveni de cessió d’ús del Palauet Albéniz a la Casa Reial; constatar el nombre d’estades des de l’any 2017 i les despeses municipals ocasionades en les visites de la Casa Reial a Barcelona (tant al Palauet com a qualsevol immoble municipal); saber quines han estat les despeses de manteniment del Palauet; comprovar les ocasions en què l’immoble s’ha destinat a usos ciutadans i municipals, així com les despeses associades a càrrec del pressupost; identificar el nombre de peticions d’ús del Palauet per part d’entitats ciutadanes i quina ha estat la resposta de l’Ajuntament, i per últim, conèixer quines són les previsions del consistori per obrir aquest espai a la ciutadania.

La caducitat d’un dret funerari: quan es produeix i què suposa

Dret funerari

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat coneixedora i receptora de reclams de la ciutadania davant la tramitació d’un expedient de caducitat d’un dret funerari. Cal recordar que els drets funeraris a la ciutat estan regulats per l’Ordenança de cementiris de l’Ajuntament de Barcelona (les darreres modificacions van aprovar-se el 24 de novembre del 2017 per part del Plenari del Consell Municipal).

Quan caduca un dret funerari i què comporta?

L’Ordenança estableix que es considera abandó de la sepultura el transcurs de 20 anys seguits d’ençà del darrer pagament dels drets de conservació. De conformitat amb els articles 69.b i 70.4, després de l’abandó de la sepultura, es podrà declarar la caducitat i aquesta revertirà a l’Ajuntament. Si es tramita l’expedient de declaració de caducitat d’una sepultura, aquest comporta el desnonament del nínxol i el trasllat de les restes a un ossari comú, del qual és impossible recuperar-les. 

Altres motius per declarar la caducitat d’un dret funerari són els següents: per l’estat ruïnós de la construcció quan aquesta sigui particular; pel transcurs del termini de concessió temporal sense produir-se l’exercici del dret d’adquisició preferent o pròrroga, o per impagament de qualsevol dels terminis a llur venciment en les sepultures adjudicades a terminis.

En la declaració de caducitat dels drets funeraris, Cementiris de Barcelona, SA (CBSA) aplica el protocol intern anomenat Procés seguit en la caducitat dels drets funeraris per abandó de la sepultura (2020). Aquest protocol incorpora algunes mesures proposades per aquesta Sindicatura l’any 2019 per reforçar les garanties de les persones titulars dels drets funeraris, després d’estudiar diverses queixes sobre aquest assumpte.

L’apartat 6 d’aquest protocol estableix el següent:

Un cop declarada ferma la caducitat del dret funerari es fa una comprovació presencial de l’estat del nínxol. Si el nínxol es troba en bon estat de conservació (relativament net, flors fresques, fotografies recents, etc.) queda suspès el procediment del trasllat de restes a l’ossera general.

En aquests casos s’adherirà a la sepultura un avís (visible però discret) on s’indicarà -Es prega a la persona titular d’aquesta sepultura, successors, o interessats, que acudeixin a l’Administració del cementiri, truquin al telèfon 934841999 o escriguin a cbsa@cbsa.cat per una gestió del seu interès.

De la lectura d’aquest extracte, la Sindicatura de Greuges de Barcelona conclou que l’estat de conservació de la sepultura és un element determinant per executar-ne el desnonament. Per tant, considera imprescindible que l’expedient administratiu de caducitat contingui prova d’aquesta circumstància. En algunes de les queixes rebudes a la Sindicatura, aquesta informació no es referia en l’expedient de declaració de caducitat d’una sepultura.

En aquest procés de declaració de caducitat del dret funerari, la defensoria de la ciutadania barcelonina també estima necessari referir-se a la pràctica de notificació. En ocasions, ha copsat que la notificació s’estava dirigint a la persona inhumada en aquella sepultura, perquè era la persona titular del dret funerari. Per aquest motiu, la Sindicatura assenyala que el registre de la titularitat no està suficientment actualitzat i caldria plantejar millores per regularitzar la situació de titularitat del dret funerari.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que les conseqüències de l’execució d’una declaració de caducitat d’un dret funerari poden tenir un impacte moral molt important sobre les persones afectades, ja que el trasllat de restes a l’ossera és una actuació irreversible. Per aquest motiu, cal tenir una cautela especial i extremar les precaucions perquè la desaparició de les restes de persones que van ser estimades en vida suposa danys morals.

Durant el primer semestre de l’any 2022, s’han publicat al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) un total de 4.390 anuncis per tal que les persones citades regularitzin la situació de la sepultura i informant-los de l’inici de la tramitació de l’expedient de la caducitat. “És una xifra elevada, que afecta als diversos cementiris de la ciutat. Caldria valorar la possibilitat d’informar la ciutadania a través d’altres mitjans més efectius”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Nous Eixos Verds: La Sindicatura considera que l’Ajuntament hauria d’haver iniciat el procediment de contractació un cop acabat el tràmit d’informació pública

Nous Eixos Verds
  • En un projecte d’aquesta dimensió esdevé fonamental donar les màximes garanties a la informació pública i la participació ciutadana

Després d’analitzar el projecte de reurbanització dels Nous Eixos Verds, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’actuació de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat no ha estat ajustada a dret pel que fa al tràmit d’informació pública i el principi de bona administració.

Per aquests motius, la Sindicatura ha advertit l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat que té l’obligació de garantir l’accés de la ciutadania a tots els documents públics, que preceptivament han de ser sotmesos a informació pública d’una manera clara i entenedora per tal que siguin de fàcil accés i examen per a la ciutadania.

D’altra banda, la Sindicatura també s’ha dirigit a aquest organisme per recomanar que, amb caràcter previ a l’inici dels procediments de contractació, es finalitzi la totalitat del tràmit d’informació pública previst pels projectes d’obres, amb l’objectiu de garantir una participació efectiva de la ciutadania i no causar inseguretat jurídica als operadors.

L’origen de l’actuació de la Sindicatura
La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona va traslladar a la Sindicatura de Greuges de la ciutat la seva disconformitat amb la decisió municipal de licitar les obres d’un projecte que encara es trobava en fase de tramitació. Concretament, es tractava de la tramitació dels projectes dels Nous Eixos Verds (programa Superilla Barcelona al Districte de l’Eixample), de manera simultània a la licitació de les obres d’execució d’aquests per part de l’Ajuntament mitjançant l’empresa municipal BIMSA.

El procediment de licitació
L’Ajuntament argumenta que és possible iniciar la licitació d’un contracte abans de l’aprovació definitiva, ja que considera que l’empresa municipal responsable de la contractació, BIMSA, és un poder adjudicador no administració pública (PANAP), que està subjecte a un règim jurídic diferenciat.

La Sindicatura de Greuges reconeix que els arguments exposats per l’Ajuntament constitueixen una interpretació jurídica que pot resultar defensable, però no la comparteix. En aquest sentit, entén que iniciar una licitació sense haver aprovat definitivament un projecte no és l’opció més ajustada al principi de bona administració i eficàcia.

El principi de bona administració comporta el dret a participar en la presa de decisions i, especialment, el dret d’audiència i el dret a presentar al·legacions en qualsevol fase del procediment administratiu, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.

Respecte de l’eficàcia, iniciar un procediment abans de l’aprovació definitiva d’un projecte i, especialment, abans d’exhaurir el termini d’informació pública, pot suposar precisament el contrari. La informació pública permet que qualsevol persona pugui presentar al·legacions. A més d’esdevenir un mecanisme essencial de participació ciutadana en els afers públics, és un sistema per detectar possibles errors del projecte que puguin ser posats de manifest per qualsevol persona.

El tràmit d’informació pública
L’Ajuntament sosté que iniciar un procediment de contractació abans de la finalització del termini d’informació pública no lesiona el dret a la participació ciutadana. Argumenta que les al·legacions eventualment presentades durant el període d’informació pública podran ser resoltes oportunament en sentit estimatori o desestimatori, segons correspongui.

A parer d’aquesta Sindicatura, aquesta forma de procedir buida de contingut el tràmit d’informació pública. La formulació i eventual estimació d’una al·legació que impliqués una modificació substancial dels projectes subjectes a aprovació obligaria a retrotraure el procediment de contractació. El calendari previst per l’Ajuntament de Barcelona estableix l’inici de les obres al mes de juny de 2022. Complir amb aquest calendari, que ve determinat per diferents factors, no és compatible amb retrotraure el procediment administratiu. Per tant, a la pràctica, l’actuació del consistori sembla deixar únicament marge per a l’acceptació d’al·legacions menors, que no interfereixin en el calendari previst de les obres.

La participació ciutadana
Des de la tardor del 2020 fins al novembre del 2021, l’Ajuntament va fer diverses sessions informatives i de participació per donar a conèixer el projecte dels Nous Eixos Verds. La finalitat d’aquest procés era que el projecte fos dissenyat conjuntament amb la ciutadania i els agents i parts interessades. En total, van organitzar-se una trentena d’activitats, en què van participar prop d’unes 1.500 persones i gairebé un centenar de persones tècniques i polítiques del consistori.

Segons l’enquesta de valoració efectuada per l’Ajuntament, la part pitjor valorada per les persones enquestades ha estat la relacionada amb les demandes de la ciutadania i el seu baix impacte en les decisions finals que ha adoptat l’Ajuntament.

És necessari recordar que sotmetre una qüestió a consulta ciutadana no significa que el Govern municipal hagi d’assumir necessàriament els resultats del procés participatiu, segons la normativa vigent. No obstant això, la Sindicatura considera que, quan l’administració municipal impulsa processos de diàleg amb la ciutadania, és perquè té la voluntat de tenir en consideració les seves aportacions.

Atesa la important transformació urbanística i de mobilitat que suposaran els Nous Eixos Verds a tota la ciutat, i amb l’objectiu d’aconseguir el màxim consens possible, caldria haver previst accions de participació ciutadana més efectives per tal que tota la ciutadania hagués tingut coneixement de l’existència dels projectes i hagués pogut plantejar les seves preocupacions i dubtes.

El dret a un urbanisme harmoniós i saludable
La Sindicatura de Greuges de Barcelona és conscient dels reptes que té la ciutat per reduir l’impacte ambiental negatiu, promoure la creació d’espais verds, així com disposar de carrers amables i inclusius en què es prioritzi la salut i el benestar de la ciutadania. Per aquest motiu, considera indispensable la defensa del dret a un urbanisme harmoniós i sostenible, i a la protecció del medi ambient.

Tanmateix, la promoció d’aquests drets ha de ser compatible amb el dret a l’eficàcia dels serveis públics, la transparència i el dret a la informació. Aquests també estan reconeguts a la normativa vigent i correspon a l’Administració municipal garantir-los.

La Sindicatura insta la Regidoria d’Educació a dur a terme una investigació en profunditat dels fets produïts a l’Escola Barcelona i a reparar el dany a les víctimes

Escola Barcelona

Després d’una actuació d’ofici, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha instat la Regidoria d’Educació que, en compliment del compromís assumit per l’Ajuntament de Barcelona, dugui terme les actuacions necessàries perquè s’executi una investigació en profunditat sobre els fets produïts a l’Escola Barcelona, amb l’objectiu de depurar responsabilitats i reparar el dany a les víctimes de manera adequada.  

D’altra banda, la Sindicatura ha recomanat a la Regidoria d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, així com a la Regidoria d’Educació, la creació d’una comissió d’investigació de violències a la infància i l’adolescència, que inspeccioni i revisi casos que s’hagin produït o es puguin produir en serveis i espais de la ciutat adreçats a la infància i l’adolescència, i que tingui la capacitat d’implementar els mecanismes reparadors adients.

L’origen de l’actuació d’ofici

El passat 14 de desembre de 2021, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar una actuació d’ofici després de conèixer les denúncies presentades als Mossos d’Esquadra per part de persones víctimes d’assetjaments, abusos, vexacions i vulneracions de drets comeses durant vint anys per un educador de l’Escola Barcelona. L’objectiu d’aquest expedient d’ofici va ser aclarir quins fets s’havien produït en aquesta escola pública de la ciutat i quines havien estat les actuacions dels òrgans educatius responsables de protegir i garantir el bon tracte a infants i joves.

La Sindicatura crea un grup de treball

El 14 de gener de 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va constituir un grup de treball integrat per persones professionals de diferents àmbits (social, artístic, mèdic, psicològic, jurídic…), que es reuneix periòdicament per explorar com millorar la detecció, l’atenció i l’acompanyament a les víctimes d’abusos i violències sexuals.

El grup de treball ha constatat que hi ha una manca d’acompanyament a les víctimes i considera que cal impulsar processos de reparació des de les institucions. Per aquest motiu, s’està treballant per proposar mesures de millora que permetin revisar l’abordatge dels abusos sexuals i els assetjaments sexuals a dones, infància i adolescència a la ciutat de Barcelona.

Els fets denunciats per antic alumnat de l’Escola Barcelona

En data 15 de desembre de 2021, 16 de desembre de 2021 i 3 de gener de 2022, la Sindicatura va rebre diversos testimonis de víctimes d’abusos i vexacions en aquesta escola.

Un dels testimonis que s’han dirigit a la Sindicatura exposa que va ser alumne des de l’any 1981 fins al 1991. Explica que aquest professor va tenir conductes d’abús i vexacions des de primer fins a vuitè curs d’EGB. Quan estava a setè curs va dirigir-se a la direcció de l’escola per denunciar-ho, juntament amb altres dos infants que patien la mateixa situació. Va produir-se una reunió entre els tres infants, el professor, la directora i la sotsdirectora. En aquest encontre se’ls va obligar a demanar perdó al professor i se’ls va advertir que no tolerarien noves acusacions com aquestes.

Un altre dels testimonis que ha rebut aquesta Sindicatura reitera les vexacions, amenaces, tocaments i violència física i verbal que va patir per part d’aquest professor al llarg de la seva escolarització. Fa un relat exhaustiu de les diverses situacions patides, tant en el nucli de l’escola, com en les activitats extraescolars, colònies i sortides. Manifesta que no es tractava de fets aïllats, sinó que aquest comportament era habitual. Aquest testimoni detalla que, després de patir una situació d’abús sexual, ho va explicar als seus pares. En aquell moment, va tenir lloc una trobada amb la directora, la tutora del grup, els pares i l’infant. L’escola no s’ho va creure i va manifestar que “això no podia ser veritat i que segurament havia malinterpretat els fets”.  

En definitiva, les persones denunciants compartien el relat de què l’escola era coneixedora dels fets i que no va fer res al respecte. L’equip directiu, en particular les directores del centre de 1982 a 1991, d’una banda, i de 1991 a 2012, de l’altra, eren coneixedores dels abusos, segons els testimonis.

L’actuació de l’Escola i de les administracions responsables

Primerament, la Sindicatura vol manifestar que actualment aquesta escola compta amb les eines i procediments per prevenir, detectar i atendre qualsevol situació de violència. Té implantat el Projecte Educatiu, a l’abast i coneixement de tots els membres de la comunitat educativa. També disposa d’una Comissió mixta per atendre els casos que es detecten. La situació actual no és la que va viure durant més de tres dècades l’alumnat de l’escola pública Barcelona.

Revisant el relat efectuat per les víctimes, es posa de manifest que van haver d’afrontar la convivència amb la persona agressora durant tota la seva escolaritat, on la seva presència era continuada i permanent, gairebé omnipresent a tots els espais.

Des de la direcció actual de l’escola es detalla que la persona denunciada va finalitzar la seva vinculació amb el centre educatiu al voltant de l’any 2010, anys abans de l’arribada de l’actual direcció (que porta 4 cursos com equip directiu i que no té cap nexe amb l’equip directiu de llavors). Des d’aleshores, no ha mantingut cap vincle amb l’equip actual ni amb l’AFA, completament desconeixedores del que feia o com actuava a l’escola.

La defensoria va dirigir-se al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) per conèixer la formació/titulació i la situació contractual d’aquesta persona responsable de l’educació física a l’escola. Encara que la titularitat de l’Escola Barcelona sempre ha estat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el CEB afirma que aquesta persona mai ha tingut un vincle contractual o laboral amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya o amb l’Ajuntament de Barcelona.

L’Escola Barcelona explica que l’educador estava contractat per l’AMPA per fer les activitats esportives extraescolars i que no formava part del claustre de professorat de l’Escola Barcelona. Però no disposen de més informació, ja que, l’any 2016, l’AMPA va destruir la documentació en paper d’anys anteriors, seguint el reglament que els era d’aplicació.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera incomprensible que l’administració hagi afirmat no conèixer quina era la relació contractual o laboral d’aquesta persona, ni de quina formació professional disposava el responsable de donar l’activitat d’educació física. Tot i que s’ha comunicat que no formava part del claustre escolar, és evident que aquesta persona formava part de l’estructura de l’escola on hi va ser durant més de trenta anys.

Un altre element que afegeix gravetat és que la direcció de l’escola, davant del coneixement dels fets, va negar-los, minimitzar-los, i va recriminar a les víctimes el dany que es feia a l’honorabilitat de la persona acusada. Això demostra que sense la clara connivència de la direcció de l’escola d’aquell moment, aquests fets no s’haguessin produït ni haguessin continuat.

Aquest fet motiva la indignació de les víctimes amb l’equip directiu de l’escola d’aquella etapa. No és acceptable que les persones que tenien el deure de vetllar per llur integritat i dignitat personal, quan van ser coneixedores de moltes de les conductes d’aquesta persona, culpessin als infants en lloc de prendre mesures per protegir-los, com que cessés de manera immediata la seva presència a l’escola.Per aquest motiu, les víctimes reivindiquen que s’assumeixin responsabilitats institucionals.

El fet que es tracti de delictes prescrits ha impedit que, des de l’àmbit penal, es puguin demanar responsabilitats i dur a terme una investigació amb més profunditat. Però, com s’ha vist en altres casos (sobretot quan existeix una pluralitat de víctimes en una mateixa institució), la prescripció penal no exclou la necessitat que aquestes puguin obtenir-ne algun tipus de reparació. Per aquest motiu, la Sindicatura considera molt important que, més enllà de la possibilitat d’intervenció de la jurisdicció penal, s’actuï a partir del paradigma de la justícia restaurativa i la reparació del dany, tal com recull l’OG número 13 del Comitè dels Drets dels Infants de les Nacions Unides.

Al respecte, el Consorci ha informat que el conseller d’Educació va anunciar una investigació sobre els fets ocorreguts en aquesta escola. Però no s’ha informat de cap actuació iniciada al respecte i sembla que aquesta no ha anat més enllà de condemnar els fets ocorreguts i comprometre’s a continuar treballant per la seva eradicació en l’àmbit escolar.

D’acord amb aquestes consideracions, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol posar de manifest que l’administració educativa no pot només limitar-se a desenvolupar una tasca preventiva enfront de les violències contra la infància i l’adolescència, sinó que també ha d’assumir responsabilitats institucionals quan els fets hagin ocorregut en centres educatius.

Per aquest motiu, la Sindicatura entén que l’administració educativa hauria de realitzar una investigació en profunditat encaminada a conèixer l’abast dels fets produïts durant més de tres dècades en aquesta escola pública de la ciutat de Barcelona.

Aquesta investigació hauria d’anar acompanyada d’una voluntat de reparació del dany per part de l’escola i de l’administració, en línia amb el que recomana el Comitè dels drets de la infància de les Nacions Unides.

De fet, en data 23 de desembre de 2021 el Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament va aprovar una Declaració Institucional per unanimitat en què es comprometia a treballar des del Consorci d’Educació de Barcelona, del que forma part, per esbrinar els fets sobre les presumptes violències sexuals a l’Escola Barcelona, així com a col·laborar amb el procés d’investigació iniciat. D’acord amb aquesta declaració institucional, l’Ajuntament de Barcelona ha adquirit un compromís per aclarir els fets produïts a l’Escola Barcelona, al qual ha de respondre de manera efectiva.

Així mateix, la Sindicatura de Greuges considera que l’actuació del Consorci d’Educació de Barcelona ha estat insuficient i incomplerta per aclarir els casos de violències denunciats per nombrosos exalumnes de l’Escola Barcelona. Per aquest motiu, recomana a la Regidoria d’Educació que insti aquest organisme a anar més enllà de la condemna dels fets i la mostra de solidaritat amb els víctimes, i ofereixi també les disculpes reparadores que l’alumnat mereix.

Col·legi del Teatre de Barcelona: La Sindicatura adverteix al Consorci d’Educació de l’obligació de garantir que totes les escoles disposin de protocols per erradicar les violències masclistes

Col·legi del Teatre

Arran de l’actuació d’ofici oberta pel cas del Col·legi del Teatre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha advertit al Consorci d’Educació de Barcelona de la seva obligació de garantir que totes les escoles disposin de les eines, documentació i protocols adequats per a afavorir una bona convivència i clima escolar, i que s’assegurin de llur coneixement i implementació.

D’altra banda, la Sindicatura també ha recomanat al Consorci d’Educació de Barcelona que, en compliment de les tasques que té encomanades, intensifiqui i impulsi les actuacions de difusió i formació de tota la comunitat educativa encaminades a erradicar les violències a totes les escoles, siguin públiques, concertades o privades.

L’inici de l’actuació d’ofici

A través dels mitjans de comunicació, la Sindicatura de Greuges de la ciutat va conèixer la notícia de la instància que tretze exalumnes van presentar al Col·legi del Teatre de Barcelona, en data 28 de desembre de 2021. En ella s’exposen situacions d’assetjaments, abusos, vexacions, i vulneracions de drets per part de diversos professors entre els anys 2005 i 2020. Aquestes persones també explicaven que, en el seu moment, van posar en coneixement de la direcció de l’escola els fets i que aquesta no va fer cap actuació al respecte.

La Sindicatura va interessar-se pels fets denunciats per l’exalumnat del Col·legi del Teatre per avaluar si s’havien vulnerat els drets humans i llibertats fonamentals de les dones recollits, entre altres, a la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) i a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. En el marc d’aquesta actuació d’ofici, en data 19 de gener de 2022, es va sol·licitar informació al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i al Col·legi del Teatre de Barcelona per saber quin coneixement tenien dels fets i quines havien estat les actuacions impulsades per protegir i garantir el bon tracte de les joves.

La normativa vinculada a la violència masclista

Els fets que aquestes exalumnes han rebel·lat a la carta de denúncia constaten la violència masclista que van patir a l’escola i el seu entorn. Nacions Unides afirma en el preàmbul de la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) que aquesta constitueix una violació dels drets humans i les llibertats fonamentals.

La Llei catalana 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista també la defineix com una violació dels drets humans. A més, és una manifestació de la discriminació i desigualtat existents en el marc d’un sistema de relacions de poder desiguals entre homes i dones. Aquesta violència es produeix per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, i té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic.

Aquesta Llei reconeix l’entorn educatiu com un àmbit específic on es pot manifestar la violència masclista entre els membres de la seva comunitat en actuacions com l’assetjament, l’abús sexual, el maltractament físic, sexual, psíquic o emocional. Les denúncies efectuades per les exalumnes del Col·legi del Teatre tenen a veure amb les violències que poden produir-se en l’entorn educatiu, supòsit contemplat en aquesta norma. 

Per últim, la Llei 12/2009 d’educació contempla les escoles com espai segurs on s’han de respectar els principis democràtics de convivència i els drets i les llibertats fonamentals. El dret a una educació integral inclou, entre altres manifestacions, el dret a la protecció contra tota agressió física, emocional o moral, així com el respecte de l’alumnat a la seva integritat física, la seva intimitat i la seva dignitat personal.

Les actuacions posteriors a les denúncies 

  • El professor en què principalment se centraven les denúncies ha presentat la dimissió. L’escola l’ha acceptada i ja no forma part del claustre del centre.
  • S’ha actualitzat el Projecte de Convivència i l’organigrama del centre amb un esperit d’autocrítica i de recerca de vies per a millorar la qualitat educativa.
  • S’han organitzat reunions amb l’alumnat per tal de tractar el tema i fer aflorar el possible neguit o situacions que fossin reprovables, així com incitar l’alumnat perquè aporti suggeriments. S’han facilitat espais i moments perquè l’alumnat es pugui reunir, i s’ha iniciat un pla de formació del professorat relacionat amb l’assetjament i l’abús de poder.
  • S’ha intensificat el Pla d’Acció Tutorial, insistint especialment en els valors que impregnen el centre (respecte, democràcia, participació, sensibilitat…).
  • Ha augmentat l’interès per part de l’alumnat i del professorat per crear un bon clima de convivència i ser conscients de la seva importància.

Les consideracions de la Sindicatura

En el cas del Col·legi del Teatre de Barcelona, la violència, explícita i implícita, era exercida pel professorat, comportament que encara afegeix més gravetat als fets. A més, les exalumnes han exposat la complicitat i passivitat de la resta del claustre i la direcció, els principals encarregats d’impulsar i garantir el bon clima escolar. Han explicat que eren situacions conegudes per tothom i que les víctimes no van rebre l’ajuda esperada pel centre.

El centre és el responsable més directe i proper en la implantació i activació dels protocols de prevenció i protecció de la violència, que han de ser coneguts i difosos entre tota la comunitat educativa. La mateixa escola ha reconegut la seva responsabilitat en els dèficits existents en la prevenció i atenció de la violència. I ha informat que ha iniciat actuacions per canviar les dinàmiques relacionals entre els membres de la comunitat educativa.

El primer pas que aquesta escola ha donat correctament és treballar en l’elaboració d’un nou Projecte de Convivència per generar un bon clima escolar. També ha fomentat actuacions d’investigació per conèixer si hi havia més alumnat afectat i per incentivar la seva participació en el Projecte de Convivència.

Cal recordar que implementar un Projecte de Convivència en el marc del Projecte Educatiu és una obligació legal que tenen totes les escoles, ja siguin públiques, concertades o privades, del Servei d’Educació de Catalunya (Resolució del Departament d’Educació  ENS/585/2017, de 17 de març, modificada el 16 de juliol 2020). El Projecte de Convivència  ha d’incloure els protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront de situacions de conflictes greument perjudicials per a la convivència, com estableix el punt 6 de l’annex de la Resolució ENS/585/2017.

Per altra banda, la Llei 12/2009 d’educació atorga a la inspecció dels serveis educatius les funcions d’assegurar l’aplicació de l’ordenament i garantir l’exercici de drets i el compliment dels deures que se’n deriven. La denúncia a aquesta escola ha destapat les seves deficiències, però també la insuficient actuació del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) vers el compliment de la normativa per part l’escola, que ni tan sols disposava de la documentació obligatòria (com un Projecte de Convivència adient). Un cop coneguts els fets, el CEB ha iniciat un treball conjunt amb l’escola per orientar-la en el disseny d’aquesta eina.

‘La situació dels joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’, nou informe de la Sindicatura de Greuges

Joves migrants referents sense familiars

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat l’informe ‘La situació de joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’, amb el propòsit d’abordar la realitat d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat des de la perspectiva de la garantia de drets.

Per què aquest informe?

Des de l’any 2015, uns 9.000 infants i joves migrants sense referents familiars han arribat a Catalunya per una amalgama de raons que expliquen la seva decisió d’emprendre aquest viatge sense cap acompanyament familiar. En el sistema estatal d’atenció a la infància i la joventut, aquestes persones són acollides, tutelades i ateses per les comunitats autònomes. Quan assoleixen la majoria d’edat, finalitza la tutela administrativa i l’escenari és menys regulat i més diversificat.

Es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic per ajudar-los a desenvolupar el seu projecte de vida. L’estudi de la Sindicatura presta una especial atenció en els adolescents i joves de 18 a 23 anys, que s’enfronten sols i soles a una edat adulta registral, però no sempre real. L’objectiu és identificar com millorar i facilitar la transició a l’edat adulta en condicions d’igualtat i equitat, promovent el respecte als drets i llibertats garantits a qualsevol persona ciutadana de Barcelona.

La distribució competencial en matèria d’immigració és complexa

L’Estat té la competència exclusiva en matèria d’immigració i estrangeria i, per tant, defineix les normes d’entrada i residència de les persones migrants. Precisament, l’octubre de 2021 el Govern de l’Estat va aprovar una reforma del Reglament d’estrangeria sobre el règim jurídic de menors i extutelats. Aquesta reforma té el propòsit de donar resposta a una situació disfuncional que provocava que molts joves passessin a una situació d’irregularitat sobrevinguda amb risc d’exclusió social, un cop finalitzada la tutela per part de l’Administració a partir de la seva majoria d’edat. Les modificacions introduïdes també han de facilitar l’accés a l’ocupació d’aquells i aquelles joves amb edat de treballar.

Les comunitats autònomes, per la seva banda, són competents pel que fa al desenvolupament de normes i instruments per garantir drets i serveis que ajudin a la integració i inclusió d’aquest col·lectiu. També són les administracions encarregades de la tutela de les persones migrants menors d’edat i sense xarxa familiar.

Per últim, els ens locals són clau per salvaguardar la bona acollida, incorporació i participació de les persones migrants en les ciutats i pobles de Catalunya. Encara que no en tinguin les competències, són les administracions públiques més properes a la ciutadania i acostumen a ser la primera porta d’entrada als serveis públics. En el cas de Barcelona, l’Ajuntament ja fa més de vint anys que actua en l’atenció de les persones menors i joves migrants que arriben a la ciutat sense xarxa familiar, malgrat que no és una competència local (si bé l’ha d’atendre de forma subsidiària). Ara bé, el nombre de joves sense referents familiars a la ciutat ha crescut en els darrers anys, i no sempre s’han adequat els serveis i prestacions davant aquest increment, fet que ha pogut provocar desatenció cap a aquests i aquestes joves.

L’anàlisi del col·lectiu

Segons les dades de la Generalitat de Catalunya (DGAIA, 2021), s’estima que a la ciutat hi ha més de 200 joves migrants sense referents familiars. Cal assenyalar que aquestes dades només fan referència a la part d’aquest col·lectiu que ha estat en algun moment sota la tutela de la Generalitat. Per tant, deixa fora els que poden haver estat tutelats en altres comunitats autònomes, els que tenen dificultat per acreditar la seva minoria d’edat, o els que han arribat a Barcelona quan ja eren majors d’edat.

Quant al perfil dels i les joves, gran part d’ells són nois (97,1%) que han arribat recentment a la majoria d’edat. Una minoria són noies, que acostumen a estar invisibilitzades en les estadístiques. Algunes entitats estan treballant progressivament per adoptar estratègies amb perspectiva de gènere que permetin millorar l’atenció d’aquest col·lectiu, especialment vulnerable a la violència i a l’explotació sexual.

També és motiu d’inquietud l’estat de salut d’aquest col·lectiu de joves, especialment pel que fa a la seva salut mental i el consum de tòxics, ja que són factors de vulnerabilitat. L’estrès que desenvolupen les persones que han emprès soles el projecte migratori és especialment agut. Per aquest motiu, la Sindicatura considera que l’atenció psicosanitària de joves migrants sense referents familiars és imprescindible. Cal dir que la mobilitat o la precarietat residencial d’aquest col·lectiu dificulta la detecció, el seguiment i el tractament.

L’àmbit educatiu és un repte perquè marca de manera clara les seves possibilitats d’èxit futur. Ara com ara es detecten dificultats d’accés a l’educació i la formació. Si bé aquest és un dret de la infància, el cert és que aquelles persones que tenen més de 16 anys ja no es poden matricular fàcilment als instituts, i la manca de formació bàsica cronifica la seva situació futura.

Pel que fa a la incorporació d’aquest col·lectiu al mercat laboral, les persones joves migrants sense referents familiars pateixen més dificultats que la resta de joves per accedir a llocs de treball. Per això, iniciatives de suport com les que impulsa Barcelona Activa o entitats socials han de ser claus per afavorir aquesta primera entrada al mercat de treball. Especialment en el moment actual, que el nou Real decret ha eliminat traves a la seva incorporació al món laboral.

La seva participació en la vida social i cultural també és molt limitada, tot i ser cabdal pel seu benestar i inclusió social. Es pot dir que, en moltes ocasions, participen només d’activitats autoreferencials, on no s’enforteixen les xarxes relacionals amb l’entramat de la ciutat. També s’ha identificat una bretxa digital que dificulta el seu accés a recursos públics i privats.

Les propostes de la Sindicatura

Per tal de millorar l’atenció que es dona als joves migrants sense referents familiars a la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat un seguit de propostes, de les quals en destacarem algunes d’elles des de diferents dimensions:

Dimensió jurídica

  • Donar seguiment a l’aplicació de la reforma del reglament d’estrangeria per garantir que els i les joves arriben a la majoria d’edat amb tota la documentació requerida i per reforçar el treball en els seus itineraris d’emancipació.
  • Reforçar els espais d’atenció de les persones joves migrants sense referents familiars, bé sigui en l’àmbit de la detecció o l’acompanyament, o en la defensa dels seus drets, a través d’instruments com: assessorament i atenció especialitzada, la clínica jurídica local, la figura de la persona referent o mentora, o el reforç dels equips educadors de carrer per millorar la detecció dels i les joves.

Dimensió socioeconòmica

  • Reforç de les alternatives residencials, atès el decalatge entre necessitats i recursos en l’àmbit de l’habitatge. Per això, caldria explorar altres opcions, com l’acolliment, que serviria no només per superar la situació de la manca d’habitatge, sinó que també afavoriria la creació de vincles entre joves i la societat d’acollida.
  • Reforç de l’atenció en salut mental, establint un protocol d’atenció i acompanyament psicològic i d’atenció a l’estrès posttraumàtic a través del desenvolupament d’un espai sociosanitari per persones en situació de risc d’exclusió social, ampliant la cobertura de programes de convalescència i psiquiatria de carrer. Aquesta actuació requereix coordinació interadministrativa.
  • Reforçar la formació i capacitació lingüística dels i les joves, i garantir la continuïtat de la formació d’aquest col·lectiu, facilitant també el seu accés als estudis superiors. Així mateix, vetllar perquè no es generin desigualtats digitals vers a aquestes persones joves.

Dimensió comunitària

  • Fomentar la participació del col·lectiu sense referents familiars a través de la creació d’espais on s’enforteixin les xarxes relacionals amb la ciutadania, i fent programes d’acompanyament i millora del seu sentiment de pertinença.
  • Implementar campanyes de sensibilització dirigides a la societat d’acollida per evitar narratives i discursos negatius cap al col·lectiu.

Dimensió de governança

  • Assegurar una coordinació multinivell i multisectorial entre les diverses administracions i àrees que tenen competències vinculades al col·lectiu.
  • Enfortir la formació especialitzada i el disseny de protocols que facilitin l’actuació dels diferents actors dels processos d’atenció, cura i inclusió d’aquests joves.
  • Millorar la recollida i tractament de dades, especialment quan no han estat subjectes al sistema de tutela i acollida durant la seva minoria d’edat.
  • Incorporar la perspectiva de gènere tant en el disseny com en la implementació i avaluació de les diferents actuacions i serveis.
  • Enfortir el rol de XBcn per dur a terme una coordinació més generalitzada i estructurada del treball de tots els actors involucrats, amb l’objectiu d’evitar el risc de duplicitats en algunes àrees, i escassetat de recursos en unes altres.
  • Enfortir mecanismes d’avaluació i seguiment dels diferents programes a fi de millorar les actuacions i serveis, identificant bones pràctiques i experiències que es puguin compartir amb altres ciutats de l’entorn.

Finalment, la Sindicatura recalca que és precisament en la majoria d’edat dels i les joves migrants sense referents familiars on l’Ajuntament té més marge d’actuació, ja que es tracta de joves residents a la ciutat. Ara bé, garantir un procés d’emancipació exitós requereix un treball continuat des del primer moment.