Categoria: Bon govern

El dret a l’empadronament de les persones sense domicili fix

Empadronament persones sense domicili fix

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut nombroses queixes a causa del retard en la tramitació de l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix. Per aquest motiu, la defensoria de la ciutadania barcelonina va decidir obrir una actuació d’ofici, en què ha detectat que aquesta demora es produeix en la tramitació dels Informes de Coneixement de Residència (ICR), necessaris per a l’empadronament sense domicili fix.

La Sindicatura ha conclòs l’actuació d’ofici dirigint-se a l’Institut Municipal de Serveis Socials per reclamar més diligència i eficàcia en la gestió d’aquest tràmit, a fi de garantir el dret de les persones a l’empadronament tot i no disposar d’un domicili fix. 

Com funciona l’empadronament i per a què serveix?

El padró municipal d’habitants és el registre administratiu en què consten els veïns i les veïnes d’un municipi. Les seves dades constitueixen una prova de residència en el municipi i del domicili habitual. En virtut de la Llei 7/1985, de bases de règim local, els ajuntaments són competents per fer les tasques de formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal, i han d’emprendre les actuacions i les operacions necessàries per mantenir actualitzats els seus padrons, de forma que les dades que hi constin concordin amb la realitat.

La importància de l’empadronament rau en reflectir la realitat de la població de la ciutat, ja que aquest registre constitueix una fotografia de la ciutadania que ha de ser útil per avançar-se a la planificació de les polítiques públiques del municipi. Alhora, la inscripció padronal atorga l’estatus de veïnatge i es pot qualificar de metadret, perquè és la porta d’accés al gaudi d’un altre conjunt de drets humans —civils, polítics, econòmics, socials i culturals— com el dret fonamental al sufragi universal, el dret a accedir a la sanitat o el dret a obtenir determinats ajuts.

Els ajuntaments disposen de mecanismes que permeten empadronar les persones sense domicili fix. En diverses ocasions, la Sindicatura s’ha referit a la necessitat que tots els municipis apliquin aquestes pràctiques, ja que és conegut que molts ajuntaments posen traves a l’empadronament sense domicili fix.

Com poden empadronar-se les persones sense domicili fix?

Per a empadronar-se sense domicili fix a Barcelona, és necessari l’elaboració de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR). Els tràmits que comporta l’elaboració de l’ICR consisteixen fonamentalment en diverses comprovacions fetes sobre l’aplicació del padró i cadastre municipal.

En funció del resultat d’aquestes comprovacions, es pot requerir o bé una inspecció al domicili que la persona ha fet constar a la petició, o bé fer trucades per verificar la informació aportada. Després de verificar aquestes comprovacions, s’envia una carta al domicili de la persona interessada i se li notifica que pot recollir l’ICR a les oficines de l’Àrea de Drets Socials.

La resolució d’aquest tràmit està fixada en un termini màxim de tres mesos. Tot i això, l’Ajuntament de Barcelona defensa que el termini habitual se situa en unes sis setmanes. L’Ajuntament disposa d’un registre de Centres de Serveis Socials en el territori en el qual s’empadronen de forma fictícia les persones que no tenen un domicili fix.

Retard en la tramitació de l’empadronament sense domicili fix

Tot i el que estableix la llei i els plans de l’Ajuntament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut queixes de nombroses persones al llarg dels darrers anys a causa del retard en la tramitació de l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix.

La demora es produeix en el tràmit de l’emissió de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR), que ha de ser elaborat pels Serveis Socials. Aquesta situació preocupa a la Sindicatura de manera significativa i ha motivat la seva intervenció mitjançant una actuació d’ofici.

Ara bé, la institució no és aliena al fet que molts municipis de l’àrea metropolitana no practiquen aquesta tipologia d’empadronaments, situació que empeny a moltes persones en situació de vulnerabilitat a demanar la inscripció padronal a la nostra ciutat. De fet, segons dades municipals, l’any 2015 es van tramitar 5.658 inscripcions padronals sense domicili fix, mentre que al mes de gener de 2021 se n’havien registrat un total de 23.162.

Un repte a escala metropolitana

El Pacte per Barcelona, aprovat el juliol de 2020, determinava la necessitat de treballar per impulsar els mecanismes d’empadronament actiu en coordinació amb els municipis de l’àrea metropolitana, a fi de facilitar la inserció social i laboral de persones vulnerabilitzades. En aquest mateix sentit, el Programa d’Actuació Municipal 2020-2023, quan es refereix a la migració i a l’acollida, insisteix en la mateixa mesura.

El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’ha implicat en aquesta matèria i el maig de 2020 va aprovar una moció per garantir el dret a l’empadronament i la posada en marxa de polítiques d’empadronament actiu en tots els municipis que conformen l’AMB. Entre altres, aquesta moció inclou els següents acords: dur a terme sessions informatives dirigides a les 36 localitats de l’AMB i traslladar als municipis una guia sobre procediments i documentació de les diverses modalitats del padró.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona obre una actuació d’ofici per conèixer l’ús del Palauet Albéniz i les despeses a càrrec del pressupost municipal

Palauet Albéniz

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha iniciat una actuació d’ofici després de tenir coneixement que les estades de la Casa Reial espanyola al Palauet Albéniz han suposat una despesa per les arques municipals durant els darrers anys.

Tanmateix, els comptes del consistori no reflecteixen una partida concreta que permeti constatar les despeses ocasionades per aquestes estades ni les generades del manteniment del recinte. D’altra banda, la Sindicatura és coneixedora de l’existència d’un conveni de cessió d’ús del Palauet a favor del cap d’estat i la seva família, subscrit entre l’Ajuntament i Patrimoni Nacional, al qual no ha pogut tenir accés a través del portal de transparència.

El Palauet Albéniz

El Pavelló Reial de Montjuïc, conegut com a Palauet Albéniz, és un edifici ubicat a la ciutat i catalogat com a propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Figura a la relació de l’inventari de béns immobles municipals, de data 31 de desembre de 2020 (número de bé 20045) i publicat al portal de transparència. El Palauet s’utilitza de manera ocasional per actes públics de caràcter institucional i com a residència del rei d’Espanya en les seves visites oficials a la ciutat.

La Sindicatura es dirigeix a l’Ajuntament

En el marc d’aquesta actuació d’ofici, la Sindicatura s’ha dirigit a l’Ajuntament de Barcelona per conèixer l’ús i activitats que s’han dut a terme al Palauet Albéniz, així com les despeses a càrrec del pressupost municipal ocasionades per aquest ús.

Concretament, la defensoria de la ciutadania barcelonina té els objectius de: conèixer el contingut del conveni de cessió d’ús del Palauet Albéniz a la Casa Reial; constatar el nombre d’estades des de l’any 2017 i les despeses municipals ocasionades en les visites de la Casa Reial a Barcelona (tant al Palauet com a qualsevol immoble municipal); saber quines han estat les despeses de manteniment del Palauet; comprovar les ocasions en què l’immoble s’ha destinat a usos ciutadans i municipals, així com les despeses associades a càrrec del pressupost; identificar el nombre de peticions d’ús del Palauet per part d’entitats ciutadanes i quina ha estat la resposta de l’Ajuntament, i per últim, conèixer quines són les previsions del consistori per obrir aquest espai a la ciutadania.

La caducitat d’un dret funerari: quan es produeix i què suposa

Dret funerari

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat coneixedora i receptora de reclams de la ciutadania davant la tramitació d’un expedient de caducitat d’un dret funerari. Cal recordar que els drets funeraris a la ciutat estan regulats per l’Ordenança de cementiris de l’Ajuntament de Barcelona (les darreres modificacions van aprovar-se el 24 de novembre del 2017 per part del Plenari del Consell Municipal).

Quan caduca un dret funerari i què comporta?

L’Ordenança estableix que es considera abandó de la sepultura el transcurs de 20 anys seguits d’ençà del darrer pagament dels drets de conservació. De conformitat amb els articles 69.b i 70.4, després de l’abandó de la sepultura, es podrà declarar la caducitat i aquesta revertirà a l’Ajuntament. Si es tramita l’expedient de declaració de caducitat d’una sepultura, aquest comporta el desnonament del nínxol i el trasllat de les restes a un ossari comú, del qual és impossible recuperar-les. 

Altres motius per declarar la caducitat d’un dret funerari són els següents: per l’estat ruïnós de la construcció quan aquesta sigui particular; pel transcurs del termini de concessió temporal sense produir-se l’exercici del dret d’adquisició preferent o pròrroga, o per impagament de qualsevol dels terminis a llur venciment en les sepultures adjudicades a terminis.

En la declaració de caducitat dels drets funeraris, Cementiris de Barcelona, SA (CBSA) aplica el protocol intern anomenat Procés seguit en la caducitat dels drets funeraris per abandó de la sepultura (2020). Aquest protocol incorpora algunes mesures proposades per aquesta Sindicatura l’any 2019 per reforçar les garanties de les persones titulars dels drets funeraris, després d’estudiar diverses queixes sobre aquest assumpte.

L’apartat 6 d’aquest protocol estableix el següent:

Un cop declarada ferma la caducitat del dret funerari es fa una comprovació presencial de l’estat del nínxol. Si el nínxol es troba en bon estat de conservació (relativament net, flors fresques, fotografies recents, etc.) queda suspès el procediment del trasllat de restes a l’ossera general.

En aquests casos s’adherirà a la sepultura un avís (visible però discret) on s’indicarà -Es prega a la persona titular d’aquesta sepultura, successors, o interessats, que acudeixin a l’Administració del cementiri, truquin al telèfon 934841999 o escriguin a cbsa@cbsa.cat per una gestió del seu interès.

De la lectura d’aquest extracte, la Sindicatura de Greuges de Barcelona conclou que l’estat de conservació de la sepultura és un element determinant per executar-ne el desnonament. Per tant, considera imprescindible que l’expedient administratiu de caducitat contingui prova d’aquesta circumstància. En algunes de les queixes rebudes a la Sindicatura, aquesta informació no es referia en l’expedient de declaració de caducitat d’una sepultura.

En aquest procés de declaració de caducitat del dret funerari, la defensoria de la ciutadania barcelonina també estima necessari referir-se a la pràctica de notificació. En ocasions, ha copsat que la notificació s’estava dirigint a la persona inhumada en aquella sepultura, perquè era la persona titular del dret funerari. Per aquest motiu, la Sindicatura assenyala que el registre de la titularitat no està suficientment actualitzat i caldria plantejar millores per regularitzar la situació de titularitat del dret funerari.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que les conseqüències de l’execució d’una declaració de caducitat d’un dret funerari poden tenir un impacte moral molt important sobre les persones afectades, ja que el trasllat de restes a l’ossera és una actuació irreversible. Per aquest motiu, cal tenir una cautela especial i extremar les precaucions perquè la desaparició de les restes de persones que van ser estimades en vida suposa danys morals.

Durant el primer semestre de l’any 2022, s’han publicat al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) un total de 4.390 anuncis per tal que les persones citades regularitzin la situació de la sepultura i informant-los de l’inici de la tramitació de l’expedient de la caducitat. “És una xifra elevada, que afecta als diversos cementiris de la ciutat. Caldria valorar la possibilitat d’informar la ciutadania a través d’altres mitjans més efectius”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Nous Eixos Verds: La Sindicatura considera que l’Ajuntament hauria d’haver iniciat el procediment de contractació un cop acabat el tràmit d’informació pública

Nous Eixos Verds
  • En un projecte d’aquesta dimensió esdevé fonamental donar les màximes garanties a la informació pública i la participació ciutadana

Després d’analitzar el projecte de reurbanització dels Nous Eixos Verds, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’actuació de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat no ha estat ajustada a dret pel que fa al tràmit d’informació pública i el principi de bona administració.

Per aquests motius, la Sindicatura ha advertit l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat que té l’obligació de garantir l’accés de la ciutadania a tots els documents públics, que preceptivament han de ser sotmesos a informació pública d’una manera clara i entenedora per tal que siguin de fàcil accés i examen per a la ciutadania.

D’altra banda, la Sindicatura també s’ha dirigit a aquest organisme per recomanar que, amb caràcter previ a l’inici dels procediments de contractació, es finalitzi la totalitat del tràmit d’informació pública previst pels projectes d’obres, amb l’objectiu de garantir una participació efectiva de la ciutadania i no causar inseguretat jurídica als operadors.

L’origen de l’actuació de la Sindicatura
La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona va traslladar a la Sindicatura de Greuges de la ciutat la seva disconformitat amb la decisió municipal de licitar les obres d’un projecte que encara es trobava en fase de tramitació. Concretament, es tractava de la tramitació dels projectes dels Nous Eixos Verds (programa Superilla Barcelona al Districte de l’Eixample), de manera simultània a la licitació de les obres d’execució d’aquests per part de l’Ajuntament mitjançant l’empresa municipal BIMSA.

El procediment de licitació
L’Ajuntament argumenta que és possible iniciar la licitació d’un contracte abans de l’aprovació definitiva, ja que considera que l’empresa municipal responsable de la contractació, BIMSA, és un poder adjudicador no administració pública (PANAP), que està subjecte a un règim jurídic diferenciat.

La Sindicatura de Greuges reconeix que els arguments exposats per l’Ajuntament constitueixen una interpretació jurídica que pot resultar defensable, però no la comparteix. En aquest sentit, entén que iniciar una licitació sense haver aprovat definitivament un projecte no és l’opció més ajustada al principi de bona administració i eficàcia.

El principi de bona administració comporta el dret a participar en la presa de decisions i, especialment, el dret d’audiència i el dret a presentar al·legacions en qualsevol fase del procediment administratiu, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.

Respecte de l’eficàcia, iniciar un procediment abans de l’aprovació definitiva d’un projecte i, especialment, abans d’exhaurir el termini d’informació pública, pot suposar precisament el contrari. La informació pública permet que qualsevol persona pugui presentar al·legacions. A més d’esdevenir un mecanisme essencial de participació ciutadana en els afers públics, és un sistema per detectar possibles errors del projecte que puguin ser posats de manifest per qualsevol persona.

El tràmit d’informació pública
L’Ajuntament sosté que iniciar un procediment de contractació abans de la finalització del termini d’informació pública no lesiona el dret a la participació ciutadana. Argumenta que les al·legacions eventualment presentades durant el període d’informació pública podran ser resoltes oportunament en sentit estimatori o desestimatori, segons correspongui.

A parer d’aquesta Sindicatura, aquesta forma de procedir buida de contingut el tràmit d’informació pública. La formulació i eventual estimació d’una al·legació que impliqués una modificació substancial dels projectes subjectes a aprovació obligaria a retrotraure el procediment de contractació. El calendari previst per l’Ajuntament de Barcelona estableix l’inici de les obres al mes de juny de 2022. Complir amb aquest calendari, que ve determinat per diferents factors, no és compatible amb retrotraure el procediment administratiu. Per tant, a la pràctica, l’actuació del consistori sembla deixar únicament marge per a l’acceptació d’al·legacions menors, que no interfereixin en el calendari previst de les obres.

La participació ciutadana
Des de la tardor del 2020 fins al novembre del 2021, l’Ajuntament va fer diverses sessions informatives i de participació per donar a conèixer el projecte dels Nous Eixos Verds. La finalitat d’aquest procés era que el projecte fos dissenyat conjuntament amb la ciutadania i els agents i parts interessades. En total, van organitzar-se una trentena d’activitats, en què van participar prop d’unes 1.500 persones i gairebé un centenar de persones tècniques i polítiques del consistori.

Segons l’enquesta de valoració efectuada per l’Ajuntament, la part pitjor valorada per les persones enquestades ha estat la relacionada amb les demandes de la ciutadania i el seu baix impacte en les decisions finals que ha adoptat l’Ajuntament.

És necessari recordar que sotmetre una qüestió a consulta ciutadana no significa que el Govern municipal hagi d’assumir necessàriament els resultats del procés participatiu, segons la normativa vigent. No obstant això, la Sindicatura considera que, quan l’administració municipal impulsa processos de diàleg amb la ciutadania, és perquè té la voluntat de tenir en consideració les seves aportacions.

Atesa la important transformació urbanística i de mobilitat que suposaran els Nous Eixos Verds a tota la ciutat, i amb l’objectiu d’aconseguir el màxim consens possible, caldria haver previst accions de participació ciutadana més efectives per tal que tota la ciutadania hagués tingut coneixement de l’existència dels projectes i hagués pogut plantejar les seves preocupacions i dubtes.

El dret a un urbanisme harmoniós i saludable
La Sindicatura de Greuges de Barcelona és conscient dels reptes que té la ciutat per reduir l’impacte ambiental negatiu, promoure la creació d’espais verds, així com disposar de carrers amables i inclusius en què es prioritzi la salut i el benestar de la ciutadania. Per aquest motiu, considera indispensable la defensa del dret a un urbanisme harmoniós i sostenible, i a la protecció del medi ambient.

Tanmateix, la promoció d’aquests drets ha de ser compatible amb el dret a l’eficàcia dels serveis públics, la transparència i el dret a la informació. Aquests també estan reconeguts a la normativa vigent i correspon a l’Administració municipal garantir-los.

La Sindicatura insta la Regidoria d’Educació a dur a terme una investigació en profunditat dels fets produïts a l’Escola Barcelona i a reparar el dany a les víctimes

Escola Barcelona

Després d’una actuació d’ofici, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha instat la Regidoria d’Educació que, en compliment del compromís assumit per l’Ajuntament de Barcelona, dugui terme les actuacions necessàries perquè s’executi una investigació en profunditat sobre els fets produïts a l’Escola Barcelona, amb l’objectiu de depurar responsabilitats i reparar el dany a les víctimes de manera adequada.  

D’altra banda, la Sindicatura ha recomanat a la Regidoria d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, així com a la Regidoria d’Educació, la creació d’una comissió d’investigació de violències a la infància i l’adolescència, que inspeccioni i revisi casos que s’hagin produït o es puguin produir en serveis i espais de la ciutat adreçats a la infància i l’adolescència, i que tingui la capacitat d’implementar els mecanismes reparadors adients.

L’origen de l’actuació d’ofici

El passat 14 de desembre de 2021, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar una actuació d’ofici després de conèixer les denúncies presentades als Mossos d’Esquadra per part de persones víctimes d’assetjaments, abusos, vexacions i vulneracions de drets comeses durant vint anys per un educador de l’Escola Barcelona. L’objectiu d’aquest expedient d’ofici va ser aclarir quins fets s’havien produït en aquesta escola pública de la ciutat i quines havien estat les actuacions dels òrgans educatius responsables de protegir i garantir el bon tracte a infants i joves.

La Sindicatura crea un grup de treball

El 14 de gener de 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va constituir un grup de treball integrat per persones professionals de diferents àmbits (social, artístic, mèdic, psicològic, jurídic…), que es reuneix periòdicament per explorar com millorar la detecció, l’atenció i l’acompanyament a les víctimes d’abusos i violències sexuals.

El grup de treball ha constatat que hi ha una manca d’acompanyament a les víctimes i considera que cal impulsar processos de reparació des de les institucions. Per aquest motiu, s’està treballant per proposar mesures de millora que permetin revisar l’abordatge dels abusos sexuals i els assetjaments sexuals a dones, infància i adolescència a la ciutat de Barcelona.

Els fets denunciats per antic alumnat de l’Escola Barcelona

En data 15 de desembre de 2021, 16 de desembre de 2021 i 3 de gener de 2022, la Sindicatura va rebre diversos testimonis de víctimes d’abusos i vexacions en aquesta escola.

Un dels testimonis que s’han dirigit a la Sindicatura exposa que va ser alumne des de l’any 1981 fins al 1991. Explica que aquest professor va tenir conductes d’abús i vexacions des de primer fins a vuitè curs d’EGB. Quan estava a setè curs va dirigir-se a la direcció de l’escola per denunciar-ho, juntament amb altres dos infants que patien la mateixa situació. Va produir-se una reunió entre els tres infants, el professor, la directora i la sotsdirectora. En aquest encontre se’ls va obligar a demanar perdó al professor i se’ls va advertir que no tolerarien noves acusacions com aquestes.

Un altre dels testimonis que ha rebut aquesta Sindicatura reitera les vexacions, amenaces, tocaments i violència física i verbal que va patir per part d’aquest professor al llarg de la seva escolarització. Fa un relat exhaustiu de les diverses situacions patides, tant en el nucli de l’escola, com en les activitats extraescolars, colònies i sortides. Manifesta que no es tractava de fets aïllats, sinó que aquest comportament era habitual. Aquest testimoni detalla que, després de patir una situació d’abús sexual, ho va explicar als seus pares. En aquell moment, va tenir lloc una trobada amb la directora, la tutora del grup, els pares i l’infant. L’escola no s’ho va creure i va manifestar que “això no podia ser veritat i que segurament havia malinterpretat els fets”.  

En definitiva, les persones denunciants compartien el relat de què l’escola era coneixedora dels fets i que no va fer res al respecte. L’equip directiu, en particular les directores del centre de 1982 a 1991, d’una banda, i de 1991 a 2012, de l’altra, eren coneixedores dels abusos, segons els testimonis.

L’actuació de l’Escola i de les administracions responsables

Primerament, la Sindicatura vol manifestar que actualment aquesta escola compta amb les eines i procediments per prevenir, detectar i atendre qualsevol situació de violència. Té implantat el Projecte Educatiu, a l’abast i coneixement de tots els membres de la comunitat educativa. També disposa d’una Comissió mixta per atendre els casos que es detecten. La situació actual no és la que va viure durant més de tres dècades l’alumnat de l’escola pública Barcelona.

Revisant el relat efectuat per les víctimes, es posa de manifest que van haver d’afrontar la convivència amb la persona agressora durant tota la seva escolaritat, on la seva presència era continuada i permanent, gairebé omnipresent a tots els espais.

Des de la direcció actual de l’escola es detalla que la persona denunciada va finalitzar la seva vinculació amb el centre educatiu al voltant de l’any 2010, anys abans de l’arribada de l’actual direcció (que porta 4 cursos com equip directiu i que no té cap nexe amb l’equip directiu de llavors). Des d’aleshores, no ha mantingut cap vincle amb l’equip actual ni amb l’AFA, completament desconeixedores del que feia o com actuava a l’escola.

La defensoria va dirigir-se al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) per conèixer la formació/titulació i la situació contractual d’aquesta persona responsable de l’educació física a l’escola. Encara que la titularitat de l’Escola Barcelona sempre ha estat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el CEB afirma que aquesta persona mai ha tingut un vincle contractual o laboral amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya o amb l’Ajuntament de Barcelona.

L’Escola Barcelona explica que l’educador estava contractat per l’AMPA per fer les activitats esportives extraescolars i que no formava part del claustre de professorat de l’Escola Barcelona. Però no disposen de més informació, ja que, l’any 2016, l’AMPA va destruir la documentació en paper d’anys anteriors, seguint el reglament que els era d’aplicació.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera incomprensible que l’administració hagi afirmat no conèixer quina era la relació contractual o laboral d’aquesta persona, ni de quina formació professional disposava el responsable de donar l’activitat d’educació física. Tot i que s’ha comunicat que no formava part del claustre escolar, és evident que aquesta persona formava part de l’estructura de l’escola on hi va ser durant més de trenta anys.

Un altre element que afegeix gravetat és que la direcció de l’escola, davant del coneixement dels fets, va negar-los, minimitzar-los, i va recriminar a les víctimes el dany que es feia a l’honorabilitat de la persona acusada. Això demostra que sense la clara connivència de la direcció de l’escola d’aquell moment, aquests fets no s’haguessin produït ni haguessin continuat.

Aquest fet motiva la indignació de les víctimes amb l’equip directiu de l’escola d’aquella etapa. No és acceptable que les persones que tenien el deure de vetllar per llur integritat i dignitat personal, quan van ser coneixedores de moltes de les conductes d’aquesta persona, culpessin als infants en lloc de prendre mesures per protegir-los, com que cessés de manera immediata la seva presència a l’escola.Per aquest motiu, les víctimes reivindiquen que s’assumeixin responsabilitats institucionals.

El fet que es tracti de delictes prescrits ha impedit que, des de l’àmbit penal, es puguin demanar responsabilitats i dur a terme una investigació amb més profunditat. Però, com s’ha vist en altres casos (sobretot quan existeix una pluralitat de víctimes en una mateixa institució), la prescripció penal no exclou la necessitat que aquestes puguin obtenir-ne algun tipus de reparació. Per aquest motiu, la Sindicatura considera molt important que, més enllà de la possibilitat d’intervenció de la jurisdicció penal, s’actuï a partir del paradigma de la justícia restaurativa i la reparació del dany, tal com recull l’OG número 13 del Comitè dels Drets dels Infants de les Nacions Unides.

Al respecte, el Consorci ha informat que el conseller d’Educació va anunciar una investigació sobre els fets ocorreguts en aquesta escola. Però no s’ha informat de cap actuació iniciada al respecte i sembla que aquesta no ha anat més enllà de condemnar els fets ocorreguts i comprometre’s a continuar treballant per la seva eradicació en l’àmbit escolar.

D’acord amb aquestes consideracions, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol posar de manifest que l’administració educativa no pot només limitar-se a desenvolupar una tasca preventiva enfront de les violències contra la infància i l’adolescència, sinó que també ha d’assumir responsabilitats institucionals quan els fets hagin ocorregut en centres educatius.

Per aquest motiu, la Sindicatura entén que l’administració educativa hauria de realitzar una investigació en profunditat encaminada a conèixer l’abast dels fets produïts durant més de tres dècades en aquesta escola pública de la ciutat de Barcelona.

Aquesta investigació hauria d’anar acompanyada d’una voluntat de reparació del dany per part de l’escola i de l’administració, en línia amb el que recomana el Comitè dels drets de la infància de les Nacions Unides.

De fet, en data 23 de desembre de 2021 el Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament va aprovar una Declaració Institucional per unanimitat en què es comprometia a treballar des del Consorci d’Educació de Barcelona, del que forma part, per esbrinar els fets sobre les presumptes violències sexuals a l’Escola Barcelona, així com a col·laborar amb el procés d’investigació iniciat. D’acord amb aquesta declaració institucional, l’Ajuntament de Barcelona ha adquirit un compromís per aclarir els fets produïts a l’Escola Barcelona, al qual ha de respondre de manera efectiva.

Així mateix, la Sindicatura de Greuges considera que l’actuació del Consorci d’Educació de Barcelona ha estat insuficient i incomplerta per aclarir els casos de violències denunciats per nombrosos exalumnes de l’Escola Barcelona. Per aquest motiu, recomana a la Regidoria d’Educació que insti aquest organisme a anar més enllà de la condemna dels fets i la mostra de solidaritat amb els víctimes, i ofereixi també les disculpes reparadores que l’alumnat mereix.

Col·legi del Teatre de Barcelona: La Sindicatura adverteix al Consorci d’Educació de l’obligació de garantir que totes les escoles disposin de protocols per erradicar les violències masclistes

Col·legi del Teatre

Arran de l’actuació d’ofici oberta pel cas del Col·legi del Teatre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha advertit al Consorci d’Educació de Barcelona de la seva obligació de garantir que totes les escoles disposin de les eines, documentació i protocols adequats per a afavorir una bona convivència i clima escolar, i que s’assegurin de llur coneixement i implementació.

D’altra banda, la Sindicatura també ha recomanat al Consorci d’Educació de Barcelona que, en compliment de les tasques que té encomanades, intensifiqui i impulsi les actuacions de difusió i formació de tota la comunitat educativa encaminades a erradicar les violències a totes les escoles, siguin públiques, concertades o privades.

L’inici de l’actuació d’ofici

A través dels mitjans de comunicació, la Sindicatura de Greuges de la ciutat va conèixer la notícia de la instància que tretze exalumnes van presentar al Col·legi del Teatre de Barcelona, en data 28 de desembre de 2021. En ella s’exposen situacions d’assetjaments, abusos, vexacions, i vulneracions de drets per part de diversos professors entre els anys 2005 i 2020. Aquestes persones també explicaven que, en el seu moment, van posar en coneixement de la direcció de l’escola els fets i que aquesta no va fer cap actuació al respecte.

La Sindicatura va interessar-se pels fets denunciats per l’exalumnat del Col·legi del Teatre per avaluar si s’havien vulnerat els drets humans i llibertats fonamentals de les dones recollits, entre altres, a la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) i a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. En el marc d’aquesta actuació d’ofici, en data 19 de gener de 2022, es va sol·licitar informació al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i al Col·legi del Teatre de Barcelona per saber quin coneixement tenien dels fets i quines havien estat les actuacions impulsades per protegir i garantir el bon tracte de les joves.

La normativa vinculada a la violència masclista

Els fets que aquestes exalumnes han rebel·lat a la carta de denúncia constaten la violència masclista que van patir a l’escola i el seu entorn. Nacions Unides afirma en el preàmbul de la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) que aquesta constitueix una violació dels drets humans i les llibertats fonamentals.

La Llei catalana 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista també la defineix com una violació dels drets humans. A més, és una manifestació de la discriminació i desigualtat existents en el marc d’un sistema de relacions de poder desiguals entre homes i dones. Aquesta violència es produeix per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, i té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic.

Aquesta Llei reconeix l’entorn educatiu com un àmbit específic on es pot manifestar la violència masclista entre els membres de la seva comunitat en actuacions com l’assetjament, l’abús sexual, el maltractament físic, sexual, psíquic o emocional. Les denúncies efectuades per les exalumnes del Col·legi del Teatre tenen a veure amb les violències que poden produir-se en l’entorn educatiu, supòsit contemplat en aquesta norma. 

Per últim, la Llei 12/2009 d’educació contempla les escoles com espai segurs on s’han de respectar els principis democràtics de convivència i els drets i les llibertats fonamentals. El dret a una educació integral inclou, entre altres manifestacions, el dret a la protecció contra tota agressió física, emocional o moral, així com el respecte de l’alumnat a la seva integritat física, la seva intimitat i la seva dignitat personal.

Les actuacions posteriors a les denúncies 

  • El professor en què principalment se centraven les denúncies ha presentat la dimissió. L’escola l’ha acceptada i ja no forma part del claustre del centre.
  • S’ha actualitzat el Projecte de Convivència i l’organigrama del centre amb un esperit d’autocrítica i de recerca de vies per a millorar la qualitat educativa.
  • S’han organitzat reunions amb l’alumnat per tal de tractar el tema i fer aflorar el possible neguit o situacions que fossin reprovables, així com incitar l’alumnat perquè aporti suggeriments. S’han facilitat espais i moments perquè l’alumnat es pugui reunir, i s’ha iniciat un pla de formació del professorat relacionat amb l’assetjament i l’abús de poder.
  • S’ha intensificat el Pla d’Acció Tutorial, insistint especialment en els valors que impregnen el centre (respecte, democràcia, participació, sensibilitat…).
  • Ha augmentat l’interès per part de l’alumnat i del professorat per crear un bon clima de convivència i ser conscients de la seva importància.

Les consideracions de la Sindicatura

En el cas del Col·legi del Teatre de Barcelona, la violència, explícita i implícita, era exercida pel professorat, comportament que encara afegeix més gravetat als fets. A més, les exalumnes han exposat la complicitat i passivitat de la resta del claustre i la direcció, els principals encarregats d’impulsar i garantir el bon clima escolar. Han explicat que eren situacions conegudes per tothom i que les víctimes no van rebre l’ajuda esperada pel centre.

El centre és el responsable més directe i proper en la implantació i activació dels protocols de prevenció i protecció de la violència, que han de ser coneguts i difosos entre tota la comunitat educativa. La mateixa escola ha reconegut la seva responsabilitat en els dèficits existents en la prevenció i atenció de la violència. I ha informat que ha iniciat actuacions per canviar les dinàmiques relacionals entre els membres de la comunitat educativa.

El primer pas que aquesta escola ha donat correctament és treballar en l’elaboració d’un nou Projecte de Convivència per generar un bon clima escolar. També ha fomentat actuacions d’investigació per conèixer si hi havia més alumnat afectat i per incentivar la seva participació en el Projecte de Convivència.

Cal recordar que implementar un Projecte de Convivència en el marc del Projecte Educatiu és una obligació legal que tenen totes les escoles, ja siguin públiques, concertades o privades, del Servei d’Educació de Catalunya (Resolució del Departament d’Educació  ENS/585/2017, de 17 de març, modificada el 16 de juliol 2020). El Projecte de Convivència  ha d’incloure els protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront de situacions de conflictes greument perjudicials per a la convivència, com estableix el punt 6 de l’annex de la Resolució ENS/585/2017.

Per altra banda, la Llei 12/2009 d’educació atorga a la inspecció dels serveis educatius les funcions d’assegurar l’aplicació de l’ordenament i garantir l’exercici de drets i el compliment dels deures que se’n deriven. La denúncia a aquesta escola ha destapat les seves deficiències, però també la insuficient actuació del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) vers el compliment de la normativa per part l’escola, que ni tan sols disposava de la documentació obligatòria (com un Projecte de Convivència adient). Un cop coneguts els fets, el CEB ha iniciat un treball conjunt amb l’escola per orientar-la en el disseny d’aquesta eina.

‘La situació dels joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’, nou informe de la Sindicatura de Greuges

Joves migrants referents sense familiars

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat l’informe ‘La situació de joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’, amb el propòsit d’abordar la realitat d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat des de la perspectiva de la garantia de drets.

Per què aquest informe?

Des de l’any 2015, uns 9.000 infants i joves migrants sense referents familiars han arribat a Catalunya per una amalgama de raons que expliquen la seva decisió d’emprendre aquest viatge sense cap acompanyament familiar. En el sistema estatal d’atenció a la infància i la joventut, aquestes persones són acollides, tutelades i ateses per les comunitats autònomes. Quan assoleixen la majoria d’edat, finalitza la tutela administrativa i l’escenari és menys regulat i més diversificat.

Es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic per ajudar-los a desenvolupar el seu projecte de vida. L’estudi de la Sindicatura presta una especial atenció en els adolescents i joves de 18 a 23 anys, que s’enfronten sols i soles a una edat adulta registral, però no sempre real. L’objectiu és identificar com millorar i facilitar la transició a l’edat adulta en condicions d’igualtat i equitat, promovent el respecte als drets i llibertats garantits a qualsevol persona ciutadana de Barcelona.

La distribució competencial en matèria d’immigració és complexa

L’Estat té la competència exclusiva en matèria d’immigració i estrangeria i, per tant, defineix les normes d’entrada i residència de les persones migrants. Precisament, l’octubre de 2021 el Govern de l’Estat va aprovar una reforma del Reglament d’estrangeria sobre el règim jurídic de menors i extutelats. Aquesta reforma té el propòsit de donar resposta a una situació disfuncional que provocava que molts joves passessin a una situació d’irregularitat sobrevinguda amb risc d’exclusió social, un cop finalitzada la tutela per part de l’Administració a partir de la seva majoria d’edat. Les modificacions introduïdes també han de facilitar l’accés a l’ocupació d’aquells i aquelles joves amb edat de treballar.

Les comunitats autònomes, per la seva banda, són competents pel que fa al desenvolupament de normes i instruments per garantir drets i serveis que ajudin a la integració i inclusió d’aquest col·lectiu. També són les administracions encarregades de la tutela de les persones migrants menors d’edat i sense xarxa familiar.

Per últim, els ens locals són clau per salvaguardar la bona acollida, incorporació i participació de les persones migrants en les ciutats i pobles de Catalunya. Encara que no en tinguin les competències, són les administracions públiques més properes a la ciutadania i acostumen a ser la primera porta d’entrada als serveis públics. En el cas de Barcelona, l’Ajuntament ja fa més de vint anys que actua en l’atenció de les persones menors i joves migrants que arriben a la ciutat sense xarxa familiar, malgrat que no és una competència local (si bé l’ha d’atendre de forma subsidiària). Ara bé, el nombre de joves sense referents familiars a la ciutat ha crescut en els darrers anys, i no sempre s’han adequat els serveis i prestacions davant aquest increment, fet que ha pogut provocar desatenció cap a aquests i aquestes joves.

L’anàlisi del col·lectiu

Segons les dades de la Generalitat de Catalunya (DGAIA, 2021), s’estima que a la ciutat hi ha més de 200 joves migrants sense referents familiars. Cal assenyalar que aquestes dades només fan referència a la part d’aquest col·lectiu que ha estat en algun moment sota la tutela de la Generalitat. Per tant, deixa fora els que poden haver estat tutelats en altres comunitats autònomes, els que tenen dificultat per acreditar la seva minoria d’edat, o els que han arribat a Barcelona quan ja eren majors d’edat.

Quant al perfil dels i les joves, gran part d’ells són nois (97,1%) que han arribat recentment a la majoria d’edat. Una minoria són noies, que acostumen a estar invisibilitzades en les estadístiques. Algunes entitats estan treballant progressivament per adoptar estratègies amb perspectiva de gènere que permetin millorar l’atenció d’aquest col·lectiu, especialment vulnerable a la violència i a l’explotació sexual.

La Sindicatura també mostra la seva preocupació per la situació habitacional d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat. En l’any 2020, el Servei de Detecció i Intervenció (SDI) de l’Ajuntament va atendre aproximadament 500 infants i joves migrants sense referents familiars. D’aquests 500, un 30,9% són majors d’edat en situació de sensellarisme. D’aquest 30,9%, un 14,2% estan vinculats al servei d’atenció a persones sense llar, i un 10,2% viuen en allotjaments considerats insegurs o inadequats. El 5,6% és jovent itinerant.

Per tant, més d’un 55% es troba en una situació d’extrema vulnerabilitat i alt risc d’exclusió social. Per accedir a recursos habitacionals, han d’estar vinculats a una entitat social i seguir un Pla de Treball Individual (PTI).

També és motiu d’inquietud l’estat de salut d’aquest col·lectiu de joves, especialment pel que fa a la seva salut mental i el consum de tòxics, ja que són factors de vulnerabilitat. L’estrès que desenvolupen les persones que han emprès soles el projecte migratori és especialment agut. Per aquest motiu, la Sindicatura considera que l’atenció psicosanitària de joves migrants sense referents familiars és imprescindible. Cal dir que la mobilitat o la precarietat residencial d’aquest col·lectiu dificulta la detecció, el seguiment i el tractament.

L’àmbit educatiu és un repte perquè marca de manera clara les seves possibilitats d’èxit futur. Ara com ara es detecten dificultats d’accés a l’educació i la formació. Si bé aquest és un dret de la infància, el cert és que aquelles persones que tenen més de 16 anys ja no es poden matricular fàcilment als instituts, i la manca de formació bàsica cronifica la seva situació futura.

Pel que fa a la incorporació d’aquest col·lectiu al mercat laboral, les persones joves migrants sense referents familiars pateixen més dificultats que la resta de joves per accedir a llocs de treball. Per això, iniciatives de suport com les que impulsa Barcelona Activa o entitats socials han de ser claus per afavorir aquesta primera entrada al mercat de treball. Especialment en el moment actual, que el nou Real decret ha eliminat traves a la seva incorporació al món laboral.

La seva participació en la vida social i cultural també és molt limitada, tot i ser cabdal pel seu benestar i inclusió social. Es pot dir que, en moltes ocasions, participen només d’activitats autoreferencials, on no s’enforteixen les xarxes relacionals amb l’entramat de la ciutat. També s’ha identificat una bretxa digital que dificulta el seu accés a recursos públics i privats.

Les propostes de la Sindicatura

Per tal de millorar l’atenció que es dona als joves migrants sense referents familiars a la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat un seguit de propostes, de les quals en destacarem algunes d’elles des de diferents dimensions:

Dimensió jurídica

  • Donar seguiment a l’aplicació de la reforma del reglament d’estrangeria per garantir que els i les joves arriben a la majoria d’edat amb tota la documentació requerida i per reforçar el treball en els seus itineraris d’emancipació.
  • Reforçar els espais d’atenció de les persones joves migrants sense referents familiars, bé sigui en l’àmbit de la detecció o l’acompanyament, o en la defensa dels seus drets, a través d’instruments com: assessorament i atenció especialitzada, la clínica jurídica local, la figura de la persona referent o mentora, o el reforç dels equips educadors de carrer per millorar la detecció dels i les joves.

Dimensió socioeconòmica

  • Reforç de les alternatives residencials, atès el decalatge entre necessitats i recursos en l’àmbit de l’habitatge. Per això, caldria explorar altres opcions, com l’acolliment, que serviria no només per superar la situació de la manca d’habitatge, sinó que també afavoriria la creació de vincles entre joves i la societat d’acollida.
  • Reforç de l’atenció en salut mental, establint un protocol d’atenció i acompanyament psicològic i d’atenció a l’estrès posttraumàtic a través del desenvolupament d’un espai sociosanitari per persones en situació de risc d’exclusió social, ampliant la cobertura de programes de convalescència i psiquiatria de carrer. Aquesta actuació requereix coordinació interadministrativa.
  • Reforçar la formació i capacitació lingüística dels i les joves, i garantir la continuïtat de la formació d’aquest col·lectiu, facilitant també el seu accés als estudis superiors. Així mateix, vetllar perquè no es generin desigualtats digitals vers a aquestes persones joves.

Dimensió comunitària

  • Fomentar la participació del col·lectiu sense referents familiars a través de la creació d’espais on s’enforteixin les xarxes relacionals amb la ciutadania, i fent programes d’acompanyament i millora del seu sentiment de pertinença.
  • Implementar campanyes de sensibilització dirigides a la societat d’acollida per evitar narratives i discursos negatius cap al col·lectiu.

Dimensió de governança

  • Assegurar una coordinació multinivell i multisectorial entre les diverses administracions i àrees que tenen competències vinculades al col·lectiu.
  • Enfortir la formació especialitzada i el disseny de protocols que facilitin l’actuació dels diferents actors dels processos d’atenció, cura i inclusió d’aquests joves.
  • Millorar la recollida i tractament de dades, especialment quan no han estat subjectes al sistema de tutela i acollida durant la seva minoria d’edat.
  • Incorporar la perspectiva de gènere tant en el disseny com en la implementació i avaluació de les diferents actuacions i serveis.
  • Enfortir el rol de XBcn per dur a terme una coordinació més generalitzada i estructurada del treball de tots els actors involucrats, amb l’objectiu d’evitar el risc de duplicitats en algunes àrees, i escassetat de recursos en unes altres.
  • Enfortir mecanismes d’avaluació i seguiment dels diferents programes a fi de millorar les actuacions i serveis, identificant bones pràctiques i experiències que es puguin compartir amb altres ciutats de l’entorn.

Finalment, la Sindicatura recalca que és precisament en la majoria d’edat dels i les joves migrants sense referents familiars on l’Ajuntament té més marge d’actuació, ja que es tracta de joves residents a la ciutat. Ara bé, garantir un procés d’emancipació exitós requereix un treball continuat des del primer moment.

L’empadronament, un metadret que dona accés a un conjunt de drets humans de proximitat

Empadronament

El padró municipal d’habitants és el registre administratiu en què consten els veïns i les veïnes d’un municipi. Les seves dades constitueixen una prova de residència en el municipi i del domicili habitual. En virtut de la Llei 7/1985, de bases de règim local, els ajuntaments són competents per fer les tasques de formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal, i han d’emprendre les actuacions i les operacions necessàries per mantenir actualitzats els seus padrons, de forma que les dades que hi constin concordin amb la realitat.

La importància de l’empadronament rau a reflectir la realitat de la població de la ciutat, ja que aquest registre constitueix una fotografia de la ciutadania que ha de ser útil per avançar-se a la planificació de les polítiques públiques del municipi. Alhora, la inscripció padronal atorga l’estatus de veïnatge i es pot qualificar de metadret, perquè és la porta d’accés al gaudi d’un altre conjunt de drets humans —civils, polítics, econòmics, socials i culturals— com el dret fonamental al sufragi universal, el dret a accedir a la sanitat o el dret a obtenir determinats ajuts.

L’empadronament és especialment útil i necessari per a les persones estrangeres que no tenen regularitzada la situació administrativa al país. Els ajuntaments disposen de mecanismes que permeten empadronar aquestes persones, tot i que no disposin de domicili fix. L’alta padronal, a més de permetre’ls l’accés als serveis públics, tindrà una afectació directa en els tràmits d’estrangeria dirigits a regularitzar la seva situació al país. En diverses ocasions, la Sindicatura s’ha referit a la necessitat que tots els municipis apliquin aquestes pràctiques, ja que és conegut que molts ajuntaments posen traves a l’empadronament sense domicili fix.

Les queixes sobre empadronament que arriben a la Sindicatura de Greuges de Barcelona denuncien els següents afers: la manca de resposta i d’eficàcia en la tramitació del padró; l’empadronament de menors d’edat per part d’un progenitor sense el consentiment exprés de l’altre; la denegació d’empadronament; les baixes del registre del padró efectuades d’ofici pel consistori, o els terminis excessius utilitzats per tramitar empadronaments sense domicili fix.

Tramitació de baixes d’ofici del padró municipal d’habitants

Aquesta classe de tramitació ha estat la causa de diverses queixes formulades davant la Sindicatura. En alguns casos, les persones promotores de la queixa al·leguen ser propietàries de l’habitatge en el qual han estat donades d’alta, i assumir els impostos municipals derivats de la propietat. Per tant, entenen que aquesta posició de titularitat els donava dret a ser empadronades en el seu habitatge.

Ara bé, l’acreditació de la propietat de l’habitatge no és suficient per legitimar la inscripció al padró, de forma que si es comprova que la persona no resideix al domicili declarat, cal tramitar d’ofici la baixa del padró. L’Ajuntament té potestat per fer actes de comprovació de la residència i ho fa a través d’inspeccions. Però aquesta potestat no inclou la verificació del títol jurídic que legitima l’ocupació de l’habitatge.

En aquest sentit, es pronuncia la Resolució de 17 de febrer de 2020, de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que assenyala que la possibilitat que l’Ajuntament sol·liciti al veí o veïna el títol que legitimi l’ocupació de l’habitatge no atribueix a les administracions locals cap competència per jutjar qüestions de propietat, d’arrendaments urbans o, en general, de naturalesa juridicoprivada. És a dir, té com a única finalitat servir d’element de prova per acreditar que, efectivament, el veí o veïna resideix al domicili que ha indicat.

Coneixedora de la importància del tràmit de baixa padronal, la legislació ha establert diverses cauteles per garantir que el tràmit es fa amb seguretat. D’acord amb l’article 72 del Reial decret 1690/1986, els ajuntaments donaran de baixa d’ofici, per inscripció indeguda, les persones que figurin empadronades incomplint els requisits, una vegada comprovada aquesta circumstància en l’expedient corresponent en el qual es donarà audiència a la persona interessada.

Però, a la pràctica, sorgeixen dificultats de notificació a la persona interessada, ja que s’acostuma a utilitzar una adreça de notificació en la qual presumptament no viu. En aquests casos, cal traslladar l’expedient al Consell d’Empadronament, un òrgan mixt de composició municipal i de l’Institut Nacional d’Estadística que haurà d’emetre un informe favorable preceptiu respecte de l’eliminació del registre padronal.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona crea un grup de treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència

Abus assetjament Sindicatura

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha impulsat la creació del Grup de Treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència, que pretén esdevenir un espai per tractar quin és l’avenç necessari en el tractament d’aquestes situacions per part dels organismes públics locals, així com contribuir al procediment de recuperació de les seqüeles generades en les víctimes. “La voluntat del Grup de Treball va més enllà d’un suport a la Sindicatura, ja que ha de ser un punt de trobada entre els diferents agents que acompanyen les víctimes d’aquestes situacions”, ha afirmat David Bondia, síndic de Barcelona.

Aquest grup de treball compta amb la participació de diversos perfils professionals, amb l’objectiu de dur a terme un tractament holístic de la situació: el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia; l’advocada i criminòloga experta en dret penal i gènere, Carla Vall; l’actriu i vocal de l’Acadèmia del Cinema Català, Maria Molins; la psicòloga especialitzada en violències masclistes, Aina Troncoso; les periodistes d’investigació Núria Juanico i Albert Llimós; la fundadora de la Fundació Vicki Bernadet, la mateixa Vicki Bernadet, i la psicòloga de l’Associació in via, Patricia Ortuño.   

Durant la primera trobada, han sortit a la llum algunes de les demandes i denúncies més repetides en les persones que han patit una situació d’abús o assetjament: necessitat de comptar amb més recursos; els serveis dirigits a víctimes sovint estan col·lapsats; sobrecàrrega dels professionals vinculats; suport terapèutic des de l’inici; o la mancança formativa i capacitadora en perspectiva de gènere i protecció de la infància i adolescència, entre altres.

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha manifestat “la voluntat d’actuar perquè les víctimes tinguin en la Sindicatura de Greuges de Barcelona un mecanisme de defensa dels seus drets, contra l’assetjament, l’abús i les agressions sexuals”. Bondia també ha volgut subratllar “la preocupació de la institució pels processos de reparació del dany a les víctimes, en què creiem que hi ha una manca d’eines i instruments en l’acompanyament a la persona”.

Comunicat de la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Escola pública

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va ser coneixedora ahir de l’inici del procés de denúncies presentades als Mossos d’Esquadra per part de persones víctimes d’assetjament, abusos, vexacions i vulneracions de drets durant 20 anys en una escola pública de la nostra ciutat. Amb la seva valentia, les persones denunciants donen visibilitat a realitats totalment inacceptables, i ajuden a la seva erradicació i a la corresponsabilització de tota la societat.

Cap violència no hi té cabuda. S’han d’aconseguir espais segurs, sense agressions de cap mena, i amb total respecte als drets dels infants i joves. La Sindicatura de Greuges de Barcelona pretén identificar les actuacions del centre de titularitat pública i dels diversos òrgans educatius responsables de protegir i garantir el bon tracte dels infants i joves.

La Sindicatura també demanarà informació per constatar els protocols actuals per aconseguir unes escoles lliures de violència; les eines de què disposen els infants i els joves en aquests casos; les accions de prevenció per protegir les persones menors, i la coordinació entre la comunitat educativa i les autoritats responsables. 

Davant dels repetits casos de denúncies d’assetjament sexual a persones menors en institucions públiques a la nostra ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona recorda que, en el seu paper d’institució de garantia dels drets humans, té competències per rebre les queixes i els testimonis de persones que considerin que les complicitats dels organismes públics municipals a Barcelona han servit per encoratjar o silenciar històricament aquestes pràctiques delictives, hagin prescrit o no.