Categoria: Atencio comunicacio i participacio

La Síndica recomana a l’Ajuntament equiparar les condicions dels serveis municipals que s’estan prestant amb coexistència de gestió directa i indirecta

OMAC Sant Miquel

Després de conèixer el malestar per les condicions laborals de persones treballadores del contracte de serveis de l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana de la Plaça Sant Miquel, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l’Ajuntament necessitat de dur a terme un acostament a l’equiparació de les condicions salarials de les persones treballadores externes i les persones funcionàries que presten el mateix servei.

La coexistència de la forma de gestió directa i la indirecta en un mateix servei municipal

La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) preveu l’externalització dels serveis com una excepció en l’actuació administrativa. Així, l’article 30.3 disposa que la prestació de serveis s’executa pels mateixos mitjans de l’Administració, tot i que  quan no disposin de mitjans suficients es podrà contractar externament, de conformitat amb allò que disposa la LCSP. D’altra banda, la Llei 7/1985, de 2 d’abril,  reguladora de les bases de règim local (LRBRL), estableix que els serveis públics locals hauran de gestionar-se de la forma més eficient i sostenible (art. 85.2), i deixa d’aquesta forma oberta la possibilitat de la gestió indirecta.

En el cas de l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana de la Plaça Sant Miquel ens trobem davant d’un mateix servei, l’atenció a la ciutadania, però duta a terme mitjançant dues formes de gestió: directa i indirecta (treballadores municipals i treballadores d’empreses externes contractades, respectivament).

L’afectació en les condicions laborals de les persones que executen un contracte per a la gestió d’un servei públic

Amb l’externalització d’un servei públic es pretén incrementar l’eficàcia i eficiència en la seva prestació, i una part important es reflecteix en la reducció del cost del servei. Atès que un dels components principals del cost final del servei és el cost salarial, sembla lògic pensar que els salaris dels treballadors que executen el contracte seran inferiors als salaris públics.

Existeix la possibilitat d’incidir en les relacions laborals del personal contractat per l’empresa adjudicatària a través dels plecs de condicions, mitjançant la imposició d’obligacions a l’empresa vers als seus treballadors. En aquest sentit, l’Ajuntament reconeix que amb uns salaris adequats es garanteix una execució més eficient del contracte. Efectivament, les condicions de treball, especialment la retribució, s’han de tenir en compte en el procés d’externalització dels serveis públics, perquè pot suposar una degradació de les condicions de treball que pot portar com a conseqüència una disminució de la qualitat del servei que presten aquests treballadors.

Mogut per aquest objectiu, l’Ajuntament ha impulsat una contractació pública socialment responsable que incorpora objectius de justícia social, i promou els drets socials i laborals de les persones que porten a terme els contractes. El document incorpora mesures socials per incentivar l’execució de contractes amb un model de negoci basat, entre altres, en salaris dignes.

A aquests efectes, el plec de clàusules administratives particulars corresponents a la contractació dels serveis d’atenció i informació a la ciutadania a l’Oficina Multiservei d’Atenció Ciutadana (OMAC) i a l’Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE) de l’Ajuntament de Barcelona incorpora objectius d’eficiència social, a la clàusula 9, relativa als criteris de valoració de les ofertes. Puntua fins a 7 punts la retribució salarial de les persones treballadores que executen el contracte públic, sempre que s’ofereixi una millora de sou respecte de les condicions salarials establertes en el conveni d’aplicació, i concreta la millora salarial en l’oferiment, com a mínim, d’un increment de 1.500 euros anuals als 6 mesos d’incorporació al servei, i de 500 euros addicionals anuals als 18 mesos de la incorporació al servei (per a la jornada completa o la part proporcional).

Ara bé, tot i l’aplicació d’aquestes mesures, el cas objecte d’anàlisi dista molt de l’equiparació salarial i d’una possible aproximació a aquesta. Segons les dades que aporten els responsables municipals, en el cas de les persones que estan executant el contracte amb una jornada setmanal de 39 hores, amb la integració de les millores assoleixen un salari brut de 16.555 euros anuals. En canvi, a una jornada setmanal de 39,30 hores prestada per un treballador o una treballadora municipal li correspon un salari brut de 28.422,30 euros, fruit de conceptes salarials fixats en el conveni municipal.

No podem obviar que l’externalització dels serveis públics, entre altres aspectes, fragmenta les condicions de treball del sector públic i la negociació col·lectiva. Les relacions laborals de les persones treballadores en els serveis externalitzats s’escapen de l’aplicació dels estàndards públics en matèria de condicions de treball. Això suposa que a l’hora de negociar les condicions a través de conveni col·lectiu, aquestes són sensiblement pitjors que les pròpies del sector públic. Aquesta fragmentació comporta que es generi un cos de treballadors i treballadores en els serveis públics externalitzats que no estan emparats per les garanties del cos de persones treballadores de la funció pública, fet que genera un model dual d’ocupació en els serveis públics, que acostuma a resultar molt desequilibrat per a les persones treballadores de serveis públics externalitzats.

En supòsits com aquests, en què es dona una  coexistència d’ambdues formes de gestió, es fan més evidents els elements de desigualtat de les condicions laborals entre els diferents treballadors i treballadores prestadors d’un mateix servei.

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Las ocho personas candidatas a síndic o síndica de Barcelona.

Barcelona, 19 d’abril del 2021 – A partir d’aquest dilluns 19 d’abril comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. El procés durarà un mes, fins al 19 de maig, i es durà a terme mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona.

La fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura es va realitzar per primera vegada en l’anterior procés d’elecció, el 2016. En aquella ocasió, entre les cinc persones que es presentaven per al càrrec, van recollir un total de 6.747 suports d’entre la ciutadania. Com aleshores, el consistori posa a disposició a través de la plataforma de participació ciutadana Decidim.Barcelona la informació necessària perquè tothom que ho desitgi pugui informar-se de qui són les persones candidates, quines entitats les han proposades, així com conèixer el seu currículum vitae. A més, tal com va tenir lloc fa cinc anys, la previsió és poder celebrar un debat públic entre els vuit candidats i candidates, amb la col·laboració de la televisió pública de Barcelona Betevé.

Per participar en el procés i donar suport a una candidatura cal estar empadronat a Barcelona i registrar-se al web Decidim.Barcelona. Alhora, s’habilitarà un formulari perquè també les entitats registrades al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes municipal puguin expressar i registrar el suport a una candidatura.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que acabarà a l’estiu amb un candidat o candidata que substituirà a Maria Assumpció Vilà, la síndica de greuges de la ciutat entre els anys 2011 i 2021.

L’empadronament de persones sense domicili fix que viuen a la ciutat

L'empadronament de les persones sense domicili fix

L’any 2020 la Sindicatura va tenir coneixement de retards en la tramitació de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR), elaborat per l’Àrea de Serveis Socials, i preceptiu per l’empadronament de les persones sense domicili fix en el municipi. Una vegada es disposa de l’ICR, la persona interessada disposa del termini d’un mes per poder-se empadronar.

Un problema en què la Sindicatura fa temps que insisteix

Alguns ciutadans van dirigir-se a la institució de la síndica manifestant retard en l’emissió del referit informe. En un dels casos havien transcorregut vuit mesos des que s’hi havia sol·licitat formalment, sense haver obtingut cap mena de resposta municipal. Consultat l’òrgan municipal sobre el retard d’aquestes sol·licituds, van atribuir-ho a la situació d’emergència sanitària derivada de la Covid-19 i a la declaració de l’estat d’alarma, i informaven que s’estaven posant al dia en aquest tràmit.

No obstant això, la síndica recorda que l’any anterior a la pandèmia, ja es va tractar un cas similar en què el ciutadà va obtenir l’ICR transcorreguts 7 mesos des de la seva petició. La manca de resposta municipal a les peticions d’alta en el Padró constitueixen un supòsit de silenci administratiu “positiu” i, per tant, si en el termini de tres mesos el registre no s’ha fet efectiu, el ciutadà podrà sol·licitar una certificació del sentit del silenci, que donarà lloc a un acte administratiu de presumpta inscripció.

Ara bé, això no eximeix de l’obligació jurídica que té l’Ajuntament de resoldre dins del termini legalment establert. No podem oblidar que el dret subjectiu a l’empadronament està directament vinculat a l’exercici d’altres drets fonamentals, com el de l’accés a la sanitat pública o a l’educació. A més, quan es tracta d’una persona estrangera que sol·licita l’empadronament, com és el cas objecte de l’estudi de la síndica, l’alta padronal tindrà una afectació directa en els tràmits d’estrangeria dirigits a regularitzar la seva situació en el país.

Les Instruccions tècniques per als ajuntaments sobre la gestió del Padró Municipal descrites en la Resolució del 17 de febrer de 2020, de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local, estableixen que: “(…) el Padró ha de reflectir el domicili on realment viu cada veí del municipi […] La correcta aplicació d’aquest criteri determina, d’una banda, que s’hagi d’acceptar com a domicili qualsevol direcció on efectivament visquin els veïns, i, d’altra, que pugui i hagi de recórrer a un «domicili fictici» en els supòsits en què una persona que no té sostre resideixi habitualment en el municipi i sigui coneguda dels Serveis Socials corresponents”.

L’empadronament sense domicili fix és un dret de les persones que alguns Ajuntaments es neguen a reconèixer i posa de manifest una realitat que no s’ha de perdre de vista. Els Ajuntaments tenen l’obligació jurídica d’inscriure en el Padró Municipal totes les persones que resideixin efectivament al municipi, amb independència de la situació en què visquin, ja que l’esmentada resolució preveu mecanismes per empadronar persones que no tenen una llar, després d’elaborar el corresponent ICR.

La Sindicatura coneix la situació que afecta molts municipis de l’Àrea Metropolitana que no practiquen l’empadronament de persones sense domicli fix, i que empeny moltes persones en situació vulnerable a demanar la inscripció a la nostra ciutat. De fet, a Barcelona, l’any 2019, es van dur a terme més de 12.000 altes de persones sense domicili fix. Ens consta que l’Ajuntament s’ha dirigit als referits municipis per posar de manifest aquesta situació, i també s’ha dirigit a les entitats del tercer sector per informar-les sobre els drets i els procediments legals per empadronar les persones que hi resideixen sense un domicili fix.

La institució de la síndica valora molt favorablement aquesta pràctica municipal, que s’adiu amb allò que assenyala la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, en el seu article IV, quan es refereix a la necessitat que els municipis signataris dugin a terme polítiques actives específiques de protecció dels col·lectius més vulnerables. Tot i això, i en atenció al grau de vulnerabilitat de les persones que sol·liciten aquest procediment especial, la síndica recorda l’obligació de l’Ajuntament d’actuar amb la diligència deguda en la realització d’aquest tràmit, per tal d’ajustar-se al dret de la ciutadania a una bona administració, i que es tractin els seus assumptes de forma imparcial i equitativa, dins d’un termini raonable.

La síndica Vilà presenta l’informe 2020 en el seu darrer discurs davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va presentar el darrer 26 de març l’informe anual del 2020 davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona en un any clarament marcat per la Covid-19.

Es tracta del darrer informe que presenta Maria Assumpció Vilà després de deu anys i dos mandats com a síndica de greuges de Barcelona. Aquest estiu tindrà lloc l’elecció del nou defensor o la nova defensora de la ciutat pels pròxims cinc anys.

Durant l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 3.543 actuacions. Del total, 1.988 han estat queixes, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici -fet que suposa un increment del 25%- i 2 visites de barri. S’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 78% dels casos.

En el seu discurs, Vilà s’ha acomiadat dels membres del plenari defensant que “he entès la Sindicatura com una feina compromesa i d’estar en constant moviment, res d’aïllar-se en un despatx”. El discurs ha acabat amb una síndica de greuges de Barcelona visiblement emocionada i recordant els moments més importants dels últims deu anys de la Sindicatura. Ja pots veure l’emotiu discurs de la síndica aquí:

La síndica recomana a l’Ajuntament que arbitri mesures que permetin la participació en els processos selectius de les persones afectades per la Covid-19

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tingut constància de les queixes de persones opositores en processos selectius municipals que no han pogut continuar amb la seva participació a causa de la Covid-19. La resposta de l’Ajuntament a la síndica ha estat que precisament aquesta actuació s’ubica en el marc d’un accés en condicions d’igualtat a la funció pública.

Davant la recent convocatòria d’oposicions municipals per aquest any 2021, que ja es troba en el període d’inscripcions, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l’Ajuntament que trobi solucions i alternatives per assegurar la participació de les persones afectades per la Covid-19 en els processos selectius, tal com ja fan altres administracions com la Junta de Castella i Lleó.

Els dos casos denunciats

Una de les queixes rebudes a la Sindicatura exposava que optava a una plaça d’agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i el dia anterior a la primera prova selectiva va donar positiu del virus de la Covid-19. Segons les instruccions per a la realització de la prova, aprovades pel Departament de Selecció i Provisió de Recursos Humans, no va poder participar en el procés selectiu.

Un altre cas, aquest en un moment del procés de selecció molt més avançat, explicava que estava convocat el dia 20 de novembre per dur a terme l’entrevista, i el dia 17 de novembre va donar positiu de la Covid-19. Detallava que havia contactat amb l’Oficina d’Informació d’Oposicions i Concursos per informar de les circumstàncies en què es trobava i el van informar que havia de presentar una instància en què exposés els fets. Així ho va fer amb data 18 de novembre, quan va sol·licitar l’ajornament de la realització de l’entrevista.

Sense alternatives

El consistori ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que va donar resposta a la instància el 15 de desembre de l’any 2020. Se li va denegar la petició de  posposar la pràctica de l’entrevista, atès que en la data de finalització de la quarantena de la persona opositora ja hauria finalitzat el període de realització d’entrevistes.

L’Ajuntament va dictar i publicar instruccions per al desenvolupament de les proves, que incorporaven mesures de seguretat per evitar contagis, i preveia la impossibilitat d’accedir a les instal·lacions on tindrien lloc les proves a aquelles persones diagnosticades de la Covid-19, que estiguessin en quarantena, o bé que haguessin estat en contacte estret amb una persona contagiada els 14 dies anteriors a la pràctica de la prova. Ara bé, la instrucció no dóna alternatives als aspirants que es trobin en aquestes circumstàncies descrites.

Aquesta disposició implica el deure de totes les persones a les quals s’hagi prescrit aïllament o quarantena a complir amb aquestes mesures. Tot i això, la Sindicatura vol destacar que aquest precepte no és incompatible amb la implementació d’altres mesures que permetin la participació dels aspirants que es trobin en aquestes circumstàncies.

La síndica entén que una mesura tan restrictiva com la imposada pot comportar precisament l’efecte contrari, ja que és probable que aspirants que es trobessin en les circumstàncies descrites en la instrucció, davant la possibilitat de perdre la convocatòria, acudeixin igualment a la realització de la prova. A més a més, en un dels casos la persona ja estava en el procés final, el de l’entrevista, després d’haver superat diverses proves anteriors.

Tot i que l’Ajuntament defensa l’actuació en el principi d’igualtat en l’accés a la funció pública, la síndica creu que aquesta mesura pot comprometre aquest dret reconegut en l’article 23.2 de la Constitució espanyola. El dret d’accés a la funció pública és un dret de configuració legal i, per tant, l’aplicació de limitacions també haurien de venir imposades legalment. Per aquest motiu, cal buscar fórmules per evitar restriccions innecessàries a l’exercici d’aquest dret fonamental i que prevalgui la interpretació més favorable a la seva efectivitat.

Així ho han fet altres administracions, com la Junta de Castella i Lleó, en què la Direcció de la Funció Pública ha dictat criteris per a la celebració de proves en processos selectius a persones afectades per la Covid-19. La seva instrucció preveu que, si es produïssin aquestes circumstàncies, i sempre que els aspirants afectats així ho reclamessin, els òrgans de selecció hauran de fixar una altra data per a la realització de les proves selectives a les quals no van poder concórrer.

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha conclòs que “sembla que altres solucions són possibles i resulten més justes i idònies per respectar el dret d’igualtat en l’accés a la funció pública”, i ha recomanat a l’Ajuntament que estudiï la possibilitat d’arbitrar mesures que permetin la participació en els processos selectius a les persones afectades per la Covid-19.

El germà pobre

Mª Assumpció Vilà, síndica de greuges de Barcelona, i Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, avisen del perill que una part de la població torni a quedar atrapada en el cercle de la pobresa i l’exclusió de manera permanent.

Nota de premsa