Categoria: Accessibilitat

La Sindicatura està preocupada per la manca de monitoratge de suport en les activitats per a infants amb diversitat funcional

Infants amb diversitat funcional

Arran d’una queixa ciutadana, la Sindicatura de Greuges ha analitzat la manca de monitoratge de suport en les activitats per a infants amb diversitat funcional, i ha traslladat a l’Institut Barcelona Esports (IBE) una sèrie de recomanacions perquè no es vulnerin els drets d’aquestes persones.

Sense monitoratge de suport a l’activitat de piscina

Una família barcelonina va presentar una queixa a la Sindicatura de Greuges per exposar la seva disconformitat per la no assignació de monitoratge de suport per a la seva filla en l’activitat de piscina d’un Centre Esportiu Municipal (CEM) de la ciutat.

La nena de nou anys té reconeguda una discapacitat del 41% per un trastorn genètic rar que li genera problemes de desenvolupament, de llenguatge i cognitius. Per aquest motiu, és necessari un suport per dur a terme les activitats en les mateixes condicions que altres infants de la seva edat.

Disposa de dictamen que reconeix que té necessitats educatives especials (NEE), per les quals en l’entorn escolar necessita vetlladora i educació especial. També té reconegut el dret a monitoratge de suport en activitats de piscina o els casals d’estiu de l’Ajuntament de Barcelona.

Hi ha constància que aquest no és un cas aïllat. S’han fet públiques altres situacions d’infants que no poden anar a la piscina en horari escolar o no poden fer l’activitat extraescolar per manca de monitors.

La Sindicatura es dirigeix a l’Ajuntament

L’IBE ha traslladat que actualment tenen 265 peticions de monitoratge de suport en activitats esportives per a infants, de les quals el 13% està en llista d’espera per iniciar el suport (229 sol·licituds s’han cobert).

Pel que fa a la temàtica concreta de la queixa rebuda, l’IBE ha manifestat que es troba amb una doble problemàtica: l’entitat organitzadora de l’activitat no disposa de personal per garantir la inclusió de l’infant, i les entitats específiques no compten amb el personal adequat durant el dia, l’hora i l’espai de l’activitat esportiva. L’IBE ha assegurat que, en el moment en què es trobi el personal adient, l’infant podrà començar l’activitat, però no hi ha previsió de quan es podrà resoldre la situació.

Tanmateix, la Sindicatura ha insistit en la necessitat de cercar alternatives durant la manca de monitoratge de suport. Atenent el nombre de persones i famílies afectades (un 13% del total de sol·licitants), i mentre es busquen maneres de preveure i evitar situacions com l’actual, és necessari abordar la situació com a urgència i facilitar una solució provisional, a l’efecte de no vulnerar els drets dels infants afectats. Cal explorar les alternatives que puguin ser viables per oferir una solució; si cal, conjuntament amb les famílies i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Camí per recórrer en la garantia de la pràctica esportiva inclusiva

La Llei 13/2014 d’accessibilitat defineix el suport personal com a persona preparada per facilitar o garantir l’ús de productes i serveis, la comunicació o la mobilitat a les persones amb discapacitat, com ara l’intèrpret de la llengua de signes, el guia intèrpret o l’assistent personal.

Sobre aquest punt, la Sindicatura vol posar èmfasi en el fet que el programa Barcelona Esport Inclou fa anys que està engegat. Per tant, s’entén que haurien d’existir els mecanismes necessaris per garantir la disponibilitat de persones preparades per donar suport en les activitats esportives (formació directa o indirecta de personal, contractes amb entitats gestores dels CEM, subvencions a entitats organitzadores o específiques, etc.).

Per aquest motiu, és necessari impulsar les mesures per ampliar el nombre de persones amb la formació adient en monitoratge de suport per a infants amb diversitat funcional.

Cal millorar la informació d’aquest tipus de serveis municipals

La Llei d’accessibilitat també estableix que les administracions públiques i els proveïdors de serveis públics han d’informar en els seus webs sobre les condicions d’accessibilitat dels serveis que ofereixen i dels mitjans de suport disponibles.

Després d’analitzar quina és la informació municipal que el consistori aporta a la ciutadania i quina comunicació s’ha dut a terme amb la família promotora de la queixa, la Sindicatura ha conclòs que no s’està complint amb la Llei 13/2014 d’accessibilitat.

La Sindicatura considera que la informació web del CEM objecte de queixa no es correspon amb el que preveu la llei, ja que només inclou la definició del servei i la manera de sol·licitar-lo, i no fa referència a les condicions d’accés o a la disponibilitat. Cal explicitar el funcionament del circuit i les possibilitats d’obtenir una resposta i accedir al monitor en un període de temps concret.

Pel que fa al cas concret, la família va exposar que no disposava d’informació directa per part de l’Institut Barcelona Esports i que el responsable del CEM no els facilitava informació precisa. La investigació de la Sindicatura constata aquest fet, al qual cal afegir que la família està rebent la informació de manera verbal, una pràctica que en pot condicionar el contingut. És necessari que les famílies afectades puguin efectuar directament la sol·licitud (amb els suports necessaris quan calgui) i, especialment, aconseguir resposta escrita, amb tota la informació adient. En aquesta línia, la defensoria recomana a l’IBE que revisi aquest circuit i que permeti a les persones o famílies rebre una informació directa i clara de la situació.

El dret a l’accessibilitat i la inclusivitat en les àrees de joc infantil de la ciutat de Barcelona

Parc infantil

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tornat a analitzar l’accessibilitat i la inclusivitat de les àrees de joc infantil de la ciutat, ja que considera de gran importància continuar treballant perquè es vetlli per l’accessibilitat i la instal·lació d’elements de joc inclusius en la renovació d’aquests espais o en la creació de noves àrees.

Apostar per un model de joc inclusiu permet garantir l’accés al joc a nens i nenes amb diversitat funcional i possibilita que tota la infància, independentment de les seves característiques, pugui compartir-los. D’aquesta manera, s’assegura la interacció entre infància i, per tant, la seva integració a través del joc.

Actuació d’ofici de la Sindicatura durant els anys 2020 i 2021

L’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja va obrir una actuació d’ofici per avaluar el grau d’accessibilitat i inclusivitat de les àrees de joc infantil de la ciutat. Aquesta intervenció va finalitzar l’any 2021 amb dues recomanacions destacades a l’Ajuntament: que la renovació i la creació de noves zones de joc infantil compleixin l’objectiu que l’any 2030 el 100% dels parcs infantils siguin accessibles i inclusius, i que cada barri barceloní disposi, com a mínim, d’una d’aquestes àrees per tal de garantir el dret al joc de la totalitat de la infància.

Quina és la diferència entre accessibilitat i inclusivitat?

Cal considerar un espai de joc com a inclusiu quan afavoreix un ús i gaudi compartit, ofereix múltiples maneres d’aproximar-se als elements de joc, i dona resposta als diversos interessos i capacitats dels infants.

D’altra banda, una àrea de jocs és accessible quan l’element principal de l’espai ho sigui o quan ho siguin les activitats lúdiques que s’hi poden desenvolupar: gronxar-se, lliscar i enfilar-se. L’àrea que atén diverses discapacitats i garanteix que totes les activitats lúdiques són accessibles, és considerada totalment accessible.

Accions impulsades per l’Ajuntament en aquesta matèria

El 2019 va presentar-se el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, una iniciativa amb 10 fites clau. El propòsit final és que el 100% de les àrees de joc siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.

Tot i que l’accessibilitat i la inclusió són les pedres angulars de la renovació i creació de noves àrees de joc infantil, l’Ajuntament és conscient de la dificultat que la totalitat de les àrees de la ciutat siguin accessibles. En aquest context, el mes de setembre de 2022, la Sindicatura va tenir coneixement de la voluntat del Govern municipal que l’any 2024 el 90% de la població tingui una àrea de joc infantil accessible a 15 minuts de casa, com a molt lluny. Amb aquest objectiu, el consistori ha convocat un concurs de projectes per crear 10 àrees de joc totalment accessibles, que s’emmarca en les mesures del Pla de joc a l’espai públic per garantir el dret al joc de tots els infants.

Actualment hi ha 21 àrees de joc que són totalment accessibles. Amb les renovacions de les àrees de joc que es preveuen dur a terme, el pròxim any s’arribarà a les 45 àrees de joc accessibles (executades o en obres). Quatre hauran sorgit dels pressupostos participatius: la del passeig de Sant Joan, la de la plaça de les Caramelles, la dels jardins de Montserrat Roig i la dels jardins de Massana. Segons l’Ajuntament, comptant les 10 àrees que sorgiran del concurs de projectes mencionat anteriorment, la ciutat preveu assolir 55 àrees de joc totalment accessibles l’any 2024.

Els jardins de Massana, nova àrea de joc accessible (i inclusiu?)

En el marc dels pressupostos participatius de l’any 2020, va proposar-se el projecte de la construcció d’un parc 100% inclusiu als jardins de Massana, al Districte de Sant Andreu. Aquest projecte va ser seleccionat i el segon més votat del Districte.

L’actuació consisteix a crear una àrea de joc infantil accessible i inclusiva als jardins de Massana. El pressupost inicial va incrementar-se per tal de poder recollir les demandes de la promotora de la queixa (s’explica posteriorment). A causa de la crisi actual, l’estimació econòmica total per incloure tots els jocs demanats s’incrementa fins a 1.074.532 €.

Actualment, manquen 240.000 € i s’està treballant per definir amb quin import es tancarà l’avantprojecte. Es plantegen dues vies: ajustar l’àmbit d’actuació i/o aconseguir dotació addicional. Per això, la Sindicatura considera oportú proposar que, en cas que es consideri incorporar al projecte el gronxador sol·licitat, es valori amb la promotora fer-ho de manera alternativa a un altre (o altres) jocs projectats, per tal de no incrementar més la dotació pressupostària.

El Districte informa que l’avantprojecte del parc preveu la instal·lació de dos blocs de gronxadors per disposar de tota la varietat de seients que garanteixin l’accessibilitat necessària. Aquests gronxadors els podran utilitzar infants amb cadira de rodes i en tots caldrà fer transferència. Considerant la totalitat dels jocs, s’ha tingut en compte que la gran majoria els puguin usar infants amb la cadira de rodes.

Aquesta Sindicatura valora molt positivament que la majoria dels jocs que s’instal·laran als jardins de Massana siguin inclusius i puguin ser usats per infants amb cadira de rodes. Tanmateix, considera que cal anar un pas més enllà i esmerçar esforços en els ajustos que siguin necessaris i puguin assumir-se, amb l’objectiu de donar resposta a situacions concretes.

Es tracta, doncs, de promoure l’autonomia de la infància amb diversitat funcional. El fet que a les àrees de joc infantils hi hagi aquests elements de joc no només contribueix a garantir el seu dret a jugar en condicions d’igualtat, sinó que els encoratja a veure’s a si mateixos com a ciutadans i ciutadanes de ple dret.

El cas concret d’una família de Sant Andreu

Una família de Sant Andreu amb un infant amb una pluridiscapacitat del 82% va formalitzar una queixa a la Sindicatura de Greuges per reclamar la instal·lació de jocs inclusius en un parc infantil (jardins de Massana), a prop del seu domicili.

La família va sol·licitar al Districte de Sant Andreu que en la creació de la nova àrea de joc infantil ubicada als jardins de Massana s’instal·lessin uns gronxadors inclusius amb plataforma per a cadira de rodes, per tal d’evitar la transferència de l’infant de la cadira de rodes al gronxador. El Districte va respondre que la creació d’aquesta nova àrea es trobava en fase de redacció d’avantprojecte i va traslladar a la família les exigències tècniques per a la certificació del gronxador sol·licitat (normes europees UNE-EN 1176, UNE-EN 1177 i UNE 147103). Aquests requisits també incloïen la necessitat de garantir el control d’accés al joc (cartelleria, panys i tanca perimetral)  i la supervisió d’una persona adulta en tot moment.

D’acord amb aquestes exigències, l’Ajuntament considera que ara com ara no és possible instal·lar el gronxador accessible per a cadira de rodes als jardins de Massana, ja que no poden garantir-se les condicions de seguretat demanades. En canvi, la Sindicatura sí que creu que el consistori disposa de marge per garantir que, en cas que s’instal·li el gronxador, l’àrea de joc sigui segura, com ja ho han fet altres municipis catalans com Terrassa, Sitges, Ripoll o Roses.

L’article 2 de la Convenció sobre el dret de les persones amb discapacitat i l’article 2 del Reial decret 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat, reconeixen la necessitat d’establir ajustos raonables, quan siguin necessaris en un cas particular, per garantir a les persones amb diversitat funcional el gaudi o l’exercici de tots els drets humans i llibertats fonamentals, en igualtat de condicions. D’acord amb aquesta normativa, la Sindicatura de Greuges entén que s’hauria de reconsiderar la possibilitat d’incloure l’element de joc sol·licitat per la ciutadana al projecte dels jardins de Massana.

Viabilitat d’instal·lar a curt termini un gronxador que eviti la transferència

Amb data 5 d’abril de 2022, l’Ajuntament de Barcelona va assumir el compromís següent amb la ciutadana: quan aparegui al mercat un gronxador de les característiques anteriorment exigides, s’instal·larà als jardins de Massana un gronxador de plataforma millorat, d’accés lliure, que no necessiti ni tancament perimetral de seguretat ni supervisió constant, i que sigui certificable d’acord amb els requisits de seguretat establerts en les normes vigents per a aquest tipus d’element.

El gronxador que compleixi aquests requisits es podrà incorporar al projecte, com a màxim, un cop s’hagin iniciat les obres. La Sindicatura celebra la bona predisposició del consistori davant la petició de la ciutadana. Tanmateix, tal com s’ha argumentat, no hi ha impediments insalvables per instal·lar un gronxador amb plataforma d’entre els que hi ha actualment, adoptant totes les mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones usuàries. Aquesta podria ser la solució fins que aparegui al mercat un altre gronxador amb estàndards de seguretat més elevats. En aquest cas, caldria procedir a la substitució del que ja estigués instal·lat.

Bones pràctiques a altres municipis de l’Estat

El compliment de la normativa europea vigent tampoc hauria de ser un obstacle. Aquesta Sindicatura ha pogut constatar, com a exemple de bones pràctiques, que en municipis com Terrassa, Sitges, Ripoll o Roses, entre altres, s’han instal·lat gronxadors amb plataforma donant compliment als requisits abans esmentats.

Un exemple és el cas del parc de Can Robert, a Sitges, on s’han posat senyalitzacions que indiquen que és un gronxador adaptat i les persones que el vulguin utilitzar han de demanar les claus a la guingueta del parc. També al municipi de Roses, a l’espai situat davant la pista annexa del pavelló poliesportiu, on s’ha tancat el perímetre per evitar qualsevol tipus d’incident amb altres persones usuàries del parc.

Fora de Catalunya, hi ha municipis amb menys de 10.000 habitants que han instal·lat aquests tipus de gronxadors. És el cas de Manzanedo (Burgos), Oropesa (Castelló) o Breña Baja (Santa Cruz de Tenerife).

La Sindicatura insisteix a destinar els recursos necessaris per aconseguir que cada barri de la ciutat compti amb una àrea de joc infantil accessible i inclusiva

Parc infantil

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tancat l’actuació d’ofici iniciada l’any 2020 sobre la implementació d’elements accessibles i inclusius en les àrees de jocs infantils amb dues recomanacions: d’una banda, que tant la renovació de les àrees com la creació de noves zones de joc infantil comptin amb criteris d’accessibilitat i inclusió per complir amb l’objectiu del 100 % l’any 2030: i d’altra, que cada barri barceloní disposi, com a mínim, d’una d’aquestes àrees per tal que les famílies amb infants amb diversitat funcional no siguin discriminades.

El propòsit de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030 presentat l’any 2019, és que el 100 % de les àrees de joc noves i renovades siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.

Amb una visió global de les dades, es pot arribar a la conclusió que, en cas de seguir aquesta tendència, serà difícil aconseguir l’objectiu previst, més encara quan s’ha copsat que de totes les noves àrees de joc creades només una part s’han construït amb criteris d’accessibilitat i inclusió. Si s’acota més el focus, s’observa que de les 89 noves àrees de joc previstes per al període 2015-2019, només se n’han creat 73, i d’aquestes només 26 disposen de jocs accessibles o inclusius.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que si bé hi ha hagut una millora en l’evolució de la renovació de les àrees de joc existents, cal fer un esforç per incrementar aquesta progressió. La Sindicatura ha ressaltat la necessitat de dur a terme les zones de joc infantil accessibles i inclusives: “Si es vol consolidar una nova visió del joc a la ciutat i que sigui capdavantera en les polítiques d’accessibilitat i inclusió, cal perseguir l’objectiu que cada barri compti, com a mínim, amb una àrea amb jocs infantils accessibles, inclusius i adaptada per als infants amb diversitat funcional”.

Cal tenir en compte i diferenciar que no només es tracta d’accessibilitat física als espais de joc infantil, sinó que el joc en qüestió també sigui inclusiu des del punt de vista comunicatiu i cognitiu. Com bé mostren les xifres, és evident que la infraestructura lúdica de la ciutat no és prou diversa per oferir propostes inclusives per a la infància barcelonina.

L’origen de l’actuació d’ofici de la Sindicatura

Les primeres denúncies rebudes en aquesta institució sobre aquesta temàtica daten de l’any 2016, quan la síndica ja va emetre una decisió en què demanava promocionar i construir més zones de joc infantil plenament accessibles i inclusives. Tres anys més tard, i després de tornar a contactar amb les famílies, van expressar que tot i que havia passat el temps, la situació dels parcs infantils inclusius seguia igual i no havia millorat.

Per aquest motiu, l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va obrir una actuació d’ofici per esbrinar el grau d’accessibilitat i inclusivitat amb què compten les àrees de joc infantil de la ciutat, amb motiu de les queixes presentades per famílies amb infants amb diversitat funcional que tenen dificultats per trobar parcs infantils amb elements de joc accessibles i inclusius.

Les intervencions de l’Ajuntament de Barcelona

En el plenari municipal del 23 de febrer del 2018 va presentar-se la mesura de govern Cap a una política de joc a l’espai públic. El document identifica les accions previstes per als anys 2018 i 2019 per definir el Pla de joc a l’espai públic 2020-2030, i té l’objectiu d’”ampliar i diversificar les oportunitats de joc lliure i inclusiu a les àrees de joc”.

L’any 2019 va presentar-se el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, una iniciativa amb 10 fites clau, entre elles la d’”incrementar les oportunitats de joc de les persones amb diversitat funcional afavorint el joc inclusiu i l’entorn accessible a les àrees de joc mitjançant millores de disseny d’accessibilitat universal i augmentant els elements de joc certificats com a inclusius”. El propòsit final, amb data límit l’any 2030, és que el 100 % de les àrees de joc siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.

L’anàlisi de la Sindicatura respecte de la renovació i la creació de noves àrees de joc infantil

Període 2015-2017

Durant el període 2015-2017 es van crear 59 àrees de joc: només en 16 d’aquestes van instal·lar-se jocs inclusius i no en tots els casos van incloure elements d’accessibilitat. La creació d’aquestes àrees va concentrar-se en els districtes de Sant Martí i l’Eixample. Per altra banda, Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris no van comptar amb cap nova àrea de joc infantil.

En aquell mateix període van renovar-se 111 àrees de joc infantil: tan sols van incloure elements inclusius 35 d’elles, i únicament en 14 van incorporar-se elements accessibles. Com en el cas anterior, el gruix de les actuacions va concentrar-se en el districte de Sant Martí, mentre que Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó van ser els districtes amb menys actuacions.

Període 2018-2019

Entre els anys 2018 i 2019 estava prevista la creació de 10 noves àrees de joc infantil: només tres disposen de jocs accessibles o inclusius, altres tres àrees no disposen de cap element accessible ni inclusiu, i les altres quatre encara no s’han dut a terme (una està en projecte i les altres tres en obres).

En aquell mateix període van renovar-se 39 àrees de joc infantil, en què es constata un canvi de tendència respecte de les renovacions del període anterior: en 32 d’elles s’han incorporat elements accessibles o inclusius. En aquest cas, el gruix de les actuacions s’ha produït a Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu.

Pel que fa als 20 nous espais lúdics previstos pels anys 2018 i 2019, cal destacar que només se n’han construït 8, mentre que la resta d’espais projectats han estat anul·lats o suspesos i encara es continua sense informació al respecte. D’aquests vuit que sí que s’han dut a terme, un no disposa de jocs accessibles ni inclusius (Pla del Sol) i dos d’ells no disposen d’elements accessibles (Parc Central de Nou Barris i Parc de la Pegaso).

La Sindicatura ha denunciat la naturalesa d’aquestes actuacions: “Tenint en compte els objectius perseguits en el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, no ens expliquem la raó de la inexistència de jocs accessibles o inclusius en espais lúdics de nova creació”.

Dificultat per conèixer el nombre total d’àrees de joc infantil a Barcelona

Quant a la totalitat d’àrees de joc infantil a la ciutat, el contrast és evident entre la informació que ens ha facilitat el consistori i les dades que poden trobar les famílies a les pàgines webs municipals. Si bé l’Ajuntament ha traslladat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que la ciutat compta amb 856 àrees de joc, quan les famílies duen a terme una cerca per “àrees de joc infantil”, es troben que Parcs i Jardins informa de 600 àrees de joc, Ecologia Urbana manifesta que la ciutat disposa de més de 800 espais públics dedicats al joc infantil, i la web de l’Ajuntament, si apliques el filtre d’àrees de joc infantil i espais amb joc, en desglossa 500.

Així doncs, queda palesa la dificultat per obtenir informació precisa sobre quines són les àrees de joc accessibles. Tampoc és possible conèixer on estan situades les úniques 10 àrees de joc adaptades per a nens i nenes amb diversitat funcional. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es considera necessari fer un esforç per tal que pròximament aquestes informacions siguin accessibles per a les famílies d’una manera fàcil, ràpida i intuïtiva.

Les usuàries del servei de bany assistit a les platges de la ciutat continuen denunciant els problemes amb què es troben les persones amb diversitat funcional

Bany assistit BCN

Durant l’estiu de l’any passat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre diverses queixes que denunciaven les dificultats amb què es troben les persones amb diversitat funcional que volen banyar-se a la costa barcelonina. Les persones promotores de les queixes formen part de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional i van reportar els problemes que estan patint enguany en relació amb el servei de bany assistit.

Posteriorment, aquesta queixa dels usuaris i usuàries va ampliar-se per l’aplicació del nou Plec de clàusules tècniques del nou contracte del servei de platges accessibles i suport al bany a persones amb discapacitat a les platges de la ciutat de Barcelona, la licitació del qual es va publicar en data 9 de març de 2021. La Comissió considera que aquest  plec no incorpora les demandes i problemes treballades des del grup de persones amb diversitat funcional.

Què és el servei de bany assistit?

Les platges accessibles amb servei de suport al bany són les adreçades a aquelles persones que tenen mobilitat reduïda i que necessiten ajuda personal i tècnica per poder accedir a l’aigua. Aquestes dues darreres temporades de bany han estat adaptades per la necessitat d’aplicar mesures de protecció contra la covid-19 per garantir la seguretat sanitària dels banyistes i del personal tècnic i voluntaris de suport, la més important de les quals és assegurar que es respecta la distància d’1,5 metres entre les persones, raó per la qual es modifica la normativa d’ús d’aquest servei.

Les queixes de les persones usuàries

Les persones usuàries expliquen que anteriorment s’oferia el servei de bany assistit a quatre platges barcelonines: Fòrum, Llevant, Icària i Barceloneta. Des de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional han lamentat que des de l’estiu de l’any 2020 s’hagi decidit unilateralment suprimir aquest servei a dues de les platges i els únics punts de servei siguin a Fòrum i Icària.

D’altra banda, també denuncien una situació de discriminació a què es veuen sotmeses les persones amb diversitat funcional: el límit d’aforament de 4 persones dins l’aigua a la platja d’Icària i de 2 persones a la platja del Fòrum. “Si la població en general pot banyar-se de manera normal sempre que respectin la distància de seguretat, per què nosaltres tenim límit d’aforament en el bany?”, es pregunten des de la Comissió.

Un altre dels temes que ha causat el malestar del col·lectiu de persones amb diversitat funcional és que se’ls pot negar el bany amb bandera verda si es considera que hi ha onades, quan abans aquesta prohibició només es duia a terme si hi havia bandera groga. Per últim, relaten que estan obligats a anar amb un acompanyant a la platja, fet que limita la seva autonomia. “El servei de bany assistit a les platges no té gaire sentit si ens obliga a les persones amb diversitat funcional a anar acompanyades”, conclouen les queixes ciutadanes.

Després de conèixer les denúncies de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional, la síndica de greuges de Barcelona s’ha dirigit a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat per comprovar si s’han vulnerat els drets d’aquest col·lectiu; estudiar el protocol que regeix el servei; saber els motius pels quals no s’ofereix el servei a la platja de la Barceloneta i del Llevant, i conèixer les actuacions previstes per posar solució als greuges exposats.

La resposta municipal

En relació amb la pèrdua de dos punts de bany (Barceloneta i Llevant) l’any 2020, l’Ajuntament informa que  va ser degut a dos fets excepcionals: els efectes causats pel temporal Glòria del gener d’aquell any, i per la crisi sanitària mundial de la Covid-19. El consistori afegeix que en aquest 2021, tenint en compte que encara estem sota els efectes de la pandèmia, han seguit les mateixes mesures que van establir-se l’estiu anterior.

Des del consistori s’explica que el servei de suport al bany adreçat a aquelles persones amb mobilitat reduïda que no poden accedir a l’aigua de manera autònoma es prestarà sota la supervisió del personal tècnic, però sense contacte directe, amb un aforament limitat de l’àrea a quinze persones exclusivament. Es manté la cita prèvia (usuaris individuals i grups organitzats) i es recomana venir amb un assistent personal, però això no s’estableix com obligatori.

També informa que el servei s’estructura al voltant de 3 punts d’atenció a les platges (Sant Miquel, Platja de la Nova Icària i Zona de Banys del Fòrum), si bé poden variar de localització en funció dels usos canviants de les platges, o bé si es considera més oportú. D’aquesta manera, enguany aquest servei s’ha tornat a oferir en circumstàncies excepcionals. Cal tenir present que aquestes limitacions i mesures que s’estableixen a les platges de Barcelona i en els serveis que es presten van evolucionant d’acord amb les mesures que en diferents àmbits s’acorden en el marc dels Plans de desconfinament per la Covid-19 que aprova el Govern de Catalunya. Aquests plans són d’obligat compliment per part de les administracions locals que han d’adaptar les seves pròpies mesures i plans al marc referencial que aprova el Govern de Catalunya.

Més queixes de les persones usuàries sobre els aspectes organitzatius

Algunes de les queixes efectuades per les persones usuàries fan referència a aspectes organitzatius. 

El Servei de suport al bany es troba externalitzat, i el contracte administratiu que el regula depèn de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (IMPiJ),  tot i que són diversos els agents implicats en el funcionament, amb les corresponents responsabilitats: la Direcció de platges  s’encarrega de  la gestió i coordinació de les platges; l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ocupa de la instal·lació i el manteniment de les passeres i la dotació de material, i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) dóna suport tècnic i especialitzat als diversos agents implicats, alhora que coordina la taula de treball sobre aquest projecte. En relació amb el funcionament del servei, l’activitat s’emmarca en allò que estableix el corresponent contracte del servei de platges accessibles i suport al bany a persones amb discapacitat a les platges de la ciutat de Barcelona, licitat aquest any per part de l’IMPiJ i amb data d’adjudicació el 18 de maig de 2021.

Bona part de les qüestions plantejades per les persones promotores de la queixa que fan referència a temes com el bon estat del material, el manteniment correcte de les instal·lacions, la puntualitat en l’inici de l’activitat o el bon tracte que ha de tenir el personal amb les persones, entre altres, es troben definides en el Plec. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol manifestar-se que la millora en la satisfacció del servei per part de les persones usuàries depèn majoritàriament del correcte compliment i supervisió de l’execució del contracte, tasca que correspon a l’IMPiJ com a responsable del contracte. 

Aquesta Sindicatura entén que a la Taula de coordinació convocada per l’IMPD és on cal analitzar les necessitats i consensuar les millores a aplicar per part dels diferents agents implicats. Tanmateix, pel seu bon funcionament de la mateixaés essencial la tasca de coordinació que ha de fer l’IMPD. Hem de recordar que la missió de l’IMPD, tal com recullen els seus estatuts, és promoure activitats, impulsar programes i prestar serveis a les persones amb discapacitat i diversitat funcional de Barcelona, per tal de millorar la qualitat de vida, l’autonomia personal i la vida independent de les persones amb discapacitat.

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Las ocho personas candidatas a síndic o síndica de Barcelona.

Barcelona, 19 d’abril del 2021 – A partir d’aquest dilluns 19 d’abril comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. El procés durarà un mes, fins al 19 de maig, i es durà a terme mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona.

La fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura es va realitzar per primera vegada en l’anterior procés d’elecció, el 2016. En aquella ocasió, entre les cinc persones que es presentaven per al càrrec, van recollir un total de 6.747 suports d’entre la ciutadania. Com aleshores, el consistori posa a disposició a través de la plataforma de participació ciutadana Decidim.Barcelona la informació necessària perquè tothom que ho desitgi pugui informar-se de qui són les persones candidates, quines entitats les han proposades, així com conèixer el seu currículum vitae. A més, tal com va tenir lloc fa cinc anys, la previsió és poder celebrar un debat públic entre els vuit candidats i candidates, amb la col·laboració de la televisió pública de Barcelona Betevé.

Per participar en el procés i donar suport a una candidatura cal estar empadronat a Barcelona i registrar-se al web Decidim.Barcelona. Alhora, s’habilitarà un formulari perquè també les entitats registrades al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes municipal puguin expressar i registrar el suport a una candidatura.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que acabarà a l’estiu amb un candidat o candidata que substituirà a Maria Assumpció Vilà, la síndica de greuges de la ciutat entre els anys 2011 i 2021.

La síndica Vilà presenta l’informe 2020 en el seu darrer discurs davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va presentar el darrer 26 de març l’informe anual del 2020 davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona en un any clarament marcat per la Covid-19.

Es tracta del darrer informe que presenta Maria Assumpció Vilà després de deu anys i dos mandats com a síndica de greuges de Barcelona. Aquest estiu tindrà lloc l’elecció del nou defensor o la nova defensora de la ciutat pels pròxims cinc anys.

Durant l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 3.543 actuacions. Del total, 1.988 han estat queixes, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici -fet que suposa un increment del 25%- i 2 visites de barri. S’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 78% dels casos.

En el seu discurs, Vilà s’ha acomiadat dels membres del plenari defensant que “he entès la Sindicatura com una feina compromesa i d’estar en constant moviment, res d’aïllar-se en un despatx”. El discurs ha acabat amb una síndica de greuges de Barcelona visiblement emocionada i recordant els moments més importants dels últims deu anys de la Sindicatura. Ja pots veure l’emotiu discurs de la síndica aquí:

Vuit candidatures presentades per a l’elecció de la nova síndica o el nou síndic de Barcelona

Durant els darrers dos mesos, entre el 15 de gener i el 15 de març, el teixit associatiu de la ciutat ha presentat vuit candidatures per al càrrec de síndic o síndica de greuges de Barcelona, persones escollides per les entitats per la seva trajectòria personal i professional i pel seu coneixement de la ciutat. Les vuit candidatures presentades signifiquen un important increment respecte al procés d’elecció del 2016, en què van presentar-se cinc persones per al càrrec.

Entre el 19 d’abril i el 19 de maig tindrà lloc la fase de suports, en què la ciutadania a títol individual i també les entitats podran donar suport a alguna de les candidatures mitjançant la plataforma de participació Decidim.Barcelona. Aquesta fase de suport popular, que es va dur a terme per primera vegada el 2016, persegueix un doble objectiu.

D’una banda, acostar la Sindicatura de Greuges a la ciutadania i donar-la a conèixer com a institució municipal que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques davant de l’administració. De l’altra, potenciar els mecanismes de democràcia activa entre la ciutadania i fer arribar aquesta veu als membres del Plenari del Consell Municipal que, en última instància, segons estableix la Carta Municipal de Barcelona, és l’òrgan competent per escollir el nou síndic o la nova síndica.

Podeu consultar les candidatures aquí.

Nota de premsa