Categoria: Accessibilitat

La Sindicatura insisteix a destinar els recursos necessaris per aconseguir que cada barri de la ciutat compti amb una àrea de joc infantil accessible i inclusiva

Parc infantil

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tancat l’actuació d’ofici iniciada l’any 2020 sobre la implementació d’elements accessibles i inclusius en les àrees de jocs infantils amb dues recomanacions: d’una banda, que tant la renovació de les àrees com la creació de noves zones de joc infantil comptin amb criteris d’accessibilitat i inclusió per complir amb l’objectiu del 100 % l’any 2030: i d’altra, que cada barri barceloní disposi, com a mínim, d’una d’aquestes àrees per tal que les famílies amb infants amb diversitat funcional no siguin discriminades.

El propòsit de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030 presentat l’any 2019, és que el 100 % de les àrees de joc noves i renovades siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.

Amb una visió global de les dades, es pot arribar a la conclusió que, en cas de seguir aquesta tendència, serà difícil aconseguir l’objectiu previst, més encara quan s’ha copsat que de totes les noves àrees de joc creades només una part s’han construït amb criteris d’accessibilitat i inclusió. Si s’acota més el focus, s’observa que de les 89 noves àrees de joc previstes per al període 2015-2019, només se n’han creat 73, i d’aquestes només 26 disposen de jocs accessibles o inclusius.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que si bé hi ha hagut una millora en l’evolució de la renovació de les àrees de joc existents, cal fer un esforç per incrementar aquesta progressió. La Sindicatura ha ressaltat la necessitat de dur a terme les zones de joc infantil accessibles i inclusives: “Si es vol consolidar una nova visió del joc a la ciutat i que sigui capdavantera en les polítiques d’accessibilitat i inclusió, cal perseguir l’objectiu que cada barri compti, com a mínim, amb una àrea amb jocs infantils accessibles, inclusius i adaptada per als infants amb diversitat funcional”.

Cal tenir en compte i diferenciar que no només es tracta d’accessibilitat física als espais de joc infantil, sinó que el joc en qüestió també sigui inclusiu des del punt de vista comunicatiu i cognitiu. Com bé mostren les xifres, és evident que la infraestructura lúdica de la ciutat no és prou diversa per oferir propostes inclusives per a la infància barcelonina.

L’origen de l’actuació d’ofici de la Sindicatura

Les primeres denúncies rebudes en aquesta institució sobre aquesta temàtica daten de l’any 2016, quan la síndica ja va emetre una decisió en què demanava promocionar i construir més zones de joc infantil plenament accessibles i inclusives. Tres anys més tard, i després de tornar a contactar amb les famílies, van expressar que tot i que havia passat el temps, la situació dels parcs infantils inclusius seguia igual i no havia millorat.

Per aquest motiu, l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va obrir una actuació d’ofici per esbrinar el grau d’accessibilitat i inclusivitat amb què compten les àrees de joc infantil de la ciutat, amb motiu de les queixes presentades per famílies amb infants amb diversitat funcional que tenen dificultats per trobar parcs infantils amb elements de joc accessibles i inclusius.

Les intervencions de l’Ajuntament de Barcelona

En el plenari municipal del 23 de febrer del 2018 va presentar-se la mesura de govern Cap a una política de joc a l’espai públic. El document identifica les accions previstes per als anys 2018 i 2019 per definir el Pla de joc a l’espai públic 2020-2030, i té l’objectiu d’”ampliar i diversificar les oportunitats de joc lliure i inclusiu a les àrees de joc”.

L’any 2019 va presentar-se el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, una iniciativa amb 10 fites clau, entre elles la d’”incrementar les oportunitats de joc de les persones amb diversitat funcional afavorint el joc inclusiu i l’entorn accessible a les àrees de joc mitjançant millores de disseny d’accessibilitat universal i augmentant els elements de joc certificats com a inclusius”. El propòsit final, amb data límit l’any 2030, és que el 100 % de les àrees de joc siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.

L’anàlisi de la Sindicatura respecte de la renovació i la creació de noves àrees de joc infantil

Període 2015-2017

Durant el període 2015-2017 es van crear 59 àrees de joc: només en 16 d’aquestes van instal·lar-se jocs inclusius i no en tots els casos van incloure elements d’accessibilitat. La creació d’aquestes àrees va concentrar-se en els districtes de Sant Martí i l’Eixample. Per altra banda, Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris no van comptar amb cap nova àrea de joc infantil.

En aquell mateix període van renovar-se 111 àrees de joc infantil: tan sols van incloure elements inclusius 35 d’elles, i únicament en 14 van incorporar-se elements accessibles. Com en el cas anterior, el gruix de les actuacions va concentrar-se en el districte de Sant Martí, mentre que Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó van ser els districtes amb menys actuacions.

Període 2018-2019

Entre els anys 2018 i 2019 estava prevista la creació de 10 noves àrees de joc infantil: només tres disposen de jocs accessibles o inclusius, altres tres àrees no disposen de cap element accessible ni inclusiu, i les altres quatre encara no s’han dut a terme (una està en projecte i les altres tres en obres).

En aquell mateix període van renovar-se 39 àrees de joc infantil, en què es constata un canvi de tendència respecte de les renovacions del període anterior: en 32 d’elles s’han incorporat elements accessibles o inclusius. En aquest cas, el gruix de les actuacions s’ha produït a Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu.

Pel que fa als 20 nous espais lúdics previstos pels anys 2018 i 2019, cal destacar que només se n’han construït 8, mentre que la resta d’espais projectats han estat anul·lats o suspesos i encara es continua sense informació al respecte. D’aquests vuit que sí que s’han dut a terme, un no disposa de jocs accessibles ni inclusius (Pla del Sol) i dos d’ells no disposen d’elements accessibles (Parc Central de Nou Barris i Parc de la Pegaso).

La Sindicatura ha denunciat la naturalesa d’aquestes actuacions: “Tenint en compte els objectius perseguits en el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, no ens expliquem la raó de la inexistència de jocs accessibles o inclusius en espais lúdics de nova creació”.

Dificultat per conèixer el nombre total d’àrees de joc infantil a Barcelona

Quant a la totalitat d’àrees de joc infantil a la ciutat, el contrast és evident entre la informació que ens ha facilitat el consistori i les dades que poden trobar les famílies a les pàgines webs municipals. Si bé l’Ajuntament ha traslladat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que la ciutat compta amb 856 àrees de joc, quan les famílies duen a terme una cerca per “àrees de joc infantil”, es troben que Parcs i Jardins informa de 600 àrees de joc, Ecologia Urbana manifesta que la ciutat disposa de més de 800 espais públics dedicats al joc infantil, i la web de l’Ajuntament, si apliques el filtre d’àrees de joc infantil i espais amb joc, en desglossa 500.

Així doncs, queda palesa la dificultat per obtenir informació precisa sobre quines són les àrees de joc accessibles. Tampoc és possible conèixer on estan situades les úniques 10 àrees de joc adaptades per a nens i nenes amb diversitat funcional. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es considera necessari fer un esforç per tal que pròximament aquestes informacions siguin accessibles per a les famílies d’una manera fàcil, ràpida i intuïtiva.

Les usuàries del servei de bany assistit a les platges de la ciutat continuen denunciant els problemes amb què es troben les persones amb diversitat funcional

Bany assistit BCN

Durant l’estiu de l’any passat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre diverses queixes que denunciaven les dificultats amb què es troben les persones amb diversitat funcional que volen banyar-se a la costa barcelonina. Les persones promotores de les queixes formen part de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional i van reportar els problemes que estan patint enguany en relació amb el servei de bany assistit.

Posteriorment, aquesta queixa dels usuaris i usuàries va ampliar-se per l’aplicació del nou Plec de clàusules tècniques del nou contracte del servei de platges accessibles i suport al bany a persones amb discapacitat a les platges de la ciutat de Barcelona, la licitació del qual es va publicar en data 9 de març de 2021. La Comissió considera que aquest  plec no incorpora les demandes i problemes treballades des del grup de persones amb diversitat funcional.

Què és el servei de bany assistit?

Les platges accessibles amb servei de suport al bany són les adreçades a aquelles persones que tenen mobilitat reduïda i que necessiten ajuda personal i tècnica per poder accedir a l’aigua. Aquestes dues darreres temporades de bany han estat adaptades per la necessitat d’aplicar mesures de protecció contra la covid-19 per garantir la seguretat sanitària dels banyistes i del personal tècnic i voluntaris de suport, la més important de les quals és assegurar que es respecta la distància d’1,5 metres entre les persones, raó per la qual es modifica la normativa d’ús d’aquest servei.

Les queixes de les persones usuàries

Les persones usuàries expliquen que anteriorment s’oferia el servei de bany assistit a quatre platges barcelonines: Fòrum, Llevant, Icària i Barceloneta. Des de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional han lamentat que des de l’estiu de l’any 2020 s’hagi decidit unilateralment suprimir aquest servei a dues de les platges i els únics punts de servei siguin a Fòrum i Icària.

D’altra banda, també denuncien una situació de discriminació a què es veuen sotmeses les persones amb diversitat funcional: el límit d’aforament de 4 persones dins l’aigua a la platja d’Icària i de 2 persones a la platja del Fòrum. “Si la població en general pot banyar-se de manera normal sempre que respectin la distància de seguretat, per què nosaltres tenim límit d’aforament en el bany?”, es pregunten des de la Comissió.

Un altre dels temes que ha causat el malestar del col·lectiu de persones amb diversitat funcional és que se’ls pot negar el bany amb bandera verda si es considera que hi ha onades, quan abans aquesta prohibició només es duia a terme si hi havia bandera groga. Per últim, relaten que estan obligats a anar amb un acompanyant a la platja, fet que limita la seva autonomia. “El servei de bany assistit a les platges no té gaire sentit si ens obliga a les persones amb diversitat funcional a anar acompanyades”, conclouen les queixes ciutadanes.

Després de conèixer les denúncies de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional, la síndica de greuges de Barcelona s’ha dirigit a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat per comprovar si s’han vulnerat els drets d’aquest col·lectiu; estudiar el protocol que regeix el servei; saber els motius pels quals no s’ofereix el servei a la platja de la Barceloneta i del Llevant, i conèixer les actuacions previstes per posar solució als greuges exposats.

La resposta municipal

En relació amb la pèrdua de dos punts de bany (Barceloneta i Llevant) l’any 2020, l’Ajuntament informa que  va ser degut a dos fets excepcionals: els efectes causats pel temporal Glòria del gener d’aquell any, i per la crisi sanitària mundial de la Covid-19. El consistori afegeix que en aquest 2021, tenint en compte que encara estem sota els efectes de la pandèmia, han seguit les mateixes mesures que van establir-se l’estiu anterior.

Des del consistori s’explica que el servei de suport al bany adreçat a aquelles persones amb mobilitat reduïda que no poden accedir a l’aigua de manera autònoma es prestarà sota la supervisió del personal tècnic, però sense contacte directe, amb un aforament limitat de l’àrea a quinze persones exclusivament. Es manté la cita prèvia (usuaris individuals i grups organitzats) i es recomana venir amb un assistent personal, però això no s’estableix com obligatori.

També informa que el servei s’estructura al voltant de 3 punts d’atenció a les platges (Sant Miquel, Platja de la Nova Icària i Zona de Banys del Fòrum), si bé poden variar de localització en funció dels usos canviants de les platges, o bé si es considera més oportú. D’aquesta manera, enguany aquest servei s’ha tornat a oferir en circumstàncies excepcionals. Cal tenir present que aquestes limitacions i mesures que s’estableixen a les platges de Barcelona i en els serveis que es presten van evolucionant d’acord amb les mesures que en diferents àmbits s’acorden en el marc dels Plans de desconfinament per la Covid-19 que aprova el Govern de Catalunya. Aquests plans són d’obligat compliment per part de les administracions locals que han d’adaptar les seves pròpies mesures i plans al marc referencial que aprova el Govern de Catalunya.

Més queixes de les persones usuàries sobre els aspectes organitzatius

Algunes de les queixes efectuades per les persones usuàries fan referència a aspectes organitzatius. 

El Servei de suport al bany es troba externalitzat, i el contracte administratiu que el regula depèn de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (IMPiJ),  tot i que són diversos els agents implicats en el funcionament, amb les corresponents responsabilitats: la Direcció de platges  s’encarrega de  la gestió i coordinació de les platges; l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ocupa de la instal·lació i el manteniment de les passeres i la dotació de material, i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) dóna suport tècnic i especialitzat als diversos agents implicats, alhora que coordina la taula de treball sobre aquest projecte. En relació amb el funcionament del servei, l’activitat s’emmarca en allò que estableix el corresponent contracte del servei de platges accessibles i suport al bany a persones amb discapacitat a les platges de la ciutat de Barcelona, licitat aquest any per part de l’IMPiJ i amb data d’adjudicació el 18 de maig de 2021.

Bona part de les qüestions plantejades per les persones promotores de la queixa que fan referència a temes com el bon estat del material, el manteniment correcte de les instal·lacions, la puntualitat en l’inici de l’activitat o el bon tracte que ha de tenir el personal amb les persones, entre altres, es troben definides en el Plec. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol manifestar-se que la millora en la satisfacció del servei per part de les persones usuàries depèn majoritàriament del correcte compliment i supervisió de l’execució del contracte, tasca que correspon a l’IMPiJ com a responsable del contracte. 

Aquesta Sindicatura entén que a la Taula de coordinació convocada per l’IMPD és on cal analitzar les necessitats i consensuar les millores a aplicar per part dels diferents agents implicats. Tanmateix, pel seu bon funcionament de la mateixaés essencial la tasca de coordinació que ha de fer l’IMPD. Hem de recordar que la missió de l’IMPD, tal com recullen els seus estatuts, és promoure activitats, impulsar programes i prestar serveis a les persones amb discapacitat i diversitat funcional de Barcelona, per tal de millorar la qualitat de vida, l’autonomia personal i la vida independent de les persones amb discapacitat.

Finalitza la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges amb la participació de 3.034 persones i 189 entitats

Fase de suport ciutadà

Aquest 19 de maig ha finalitzat la fase de suport ciutadà del procés d’elecció del futur síndic o síndica de greuges de Barcelona, amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures. Ciutadania i entitats han pogut mostrar el seu suport a alguna de les vuit persones que diferents entitats de la ciutat havien presentat com a candidates, en la primera fase del procés que es va fer entre gener i març. Ha estat la segona ocasió en què el procés d’elecció del càrrec s’ha obert al teixit associatiu i a la ciutadania en general, que fa cinc anys va concloure amb la reelecció de Maria Assumpció Vilà en el càrrec. Per a aquest 2021, i a diferència del 2016 en què es va crear una plataforma ad hoc, el procés s’ha dut a terme íntegrament a la plataforma de participació municipal Decidim.Barcelona, a través d’un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on han pogut participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.

Amb l’obertura a la ciutadania del procés d’elecció es perseguia un doble objectiu. D’una banda, acostar l’òrgan de defensa de drets a la ciutadania, i de l’altra, condicionar el debat i la negociació dels grups polítics que composen la Corporació Municipal i que, en darrera instància d’acord amb la normativa, hauran d’escollir d’entre tots els candidats.

El procés de recollida de suport ciutadà ha anat acompanyat d’una campanya de comunicació a tota la ciutat, així com de diferents debats públics de presentació i confrontació de les propostes de les vuit candidatures. Així, els mitjans de comunicació Betevé i Onda Cero van organitzar i emetre debats, el 3 i l’11 de maig respectivament, i el Consell de Ciutat va sotmetre també totes les candidatures a una audiència (un hearing) en què van haver de respondre a diferents qüestions plantejades per membres del Consell. Si bé el mecanisme per donar suport a una de les vuit candidatures s’ha fet exclusivament per internet a través de la plataforma Decidim.Barcelona, s’han habilitat també cinc punts d’acompanyament presencials per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital. Aquests punts han estat repartits a diferents punts de la ciutat, a Sant Andreu, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Horta-Guinardó.

A més de suports a títols individuals, el procés de recollida de suports també preveia que les entitats poguessin adherir-se a una de les candidatures, cosa que han fet un total de 189 associacions (entre les que van presentar les candidatures i les que s’hi han adherit en la segona fase), totes elles inscrites al Fitxer d’Entitats municipal.

La llista de candidatures segons el nombre de suports ha estat el següent:

  • David Bondia: 1.414 suports ciutadans i 57 adhesions d’entitats.
  • Ramon Nicolau: 410 suports ciutadans i 73 adhesions d’entitats.
  • Jordi Giró: 288 suports ciutadans i 23 adhesions d’entitats.
  • Zaida Muxí: 270 suports ciutadans i 10 adhesions d’entitats.
  • Isabel Alonso: 215 suports ciutadans i 6 adhesions d’entitats.
  • Ricard de la Rosa: 186 suports ciutadans i 9 adhesions d’entitats.
  • Rosa Cañadell: 167 suports ciutadans i 3 adhesions d’entitats.
  • Rafel López: 84 suports ciutadans i 8 adhesions d’entitats.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Las ocho personas candidatas a síndic o síndica de Barcelona.

Barcelona, 19 d’abril del 2021 – A partir d’aquest dilluns 19 d’abril comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. El procés durarà un mes, fins al 19 de maig, i es durà a terme mitjançant la plataforma Decidim.Barcelona.

La fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura es va realitzar per primera vegada en l’anterior procés d’elecció, el 2016. En aquella ocasió, entre les cinc persones que es presentaven per al càrrec, van recollir un total de 6.747 suports d’entre la ciutadania. Com aleshores, el consistori posa a disposició a través de la plataforma de participació ciutadana Decidim.Barcelona la informació necessària perquè tothom que ho desitgi pugui informar-se de qui són les persones candidates, quines entitats les han proposades, així com conèixer el seu currículum vitae. A més, tal com va tenir lloc fa cinc anys, la previsió és poder celebrar un debat públic entre els vuit candidats i candidates, amb la col·laboració de la televisió pública de Barcelona Betevé.

Per participar en el procés i donar suport a una candidatura cal estar empadronat a Barcelona i registrar-se al web Decidim.Barcelona. Alhora, s’habilitarà un formulari perquè també les entitats registrades al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes municipal puguin expressar i registrar el suport a una candidatura.

Comença la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que acabarà a l’estiu amb un candidat o candidata que substituirà a Maria Assumpció Vilà, la síndica de greuges de la ciutat entre els anys 2011 i 2021.

La síndica Vilà presenta l’informe 2020 en el seu darrer discurs davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va presentar el darrer 26 de març l’informe anual del 2020 davant el plenari de l’Ajuntament de Barcelona en un any clarament marcat per la Covid-19.

Es tracta del darrer informe que presenta Maria Assumpció Vilà després de deu anys i dos mandats com a síndica de greuges de Barcelona. Aquest estiu tindrà lloc l’elecció del nou defensor o la nova defensora de la ciutat pels pròxims cinc anys.

Durant l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 3.543 actuacions. Del total, 1.988 han estat queixes, 1.518 consultes, 35 actuacions d’ofici -fet que suposa un increment del 25%- i 2 visites de barri. S’ha donat la raó a la ciutadania, totalment o en part, en un 78% dels casos.

En el seu discurs, Vilà s’ha acomiadat dels membres del plenari defensant que “he entès la Sindicatura com una feina compromesa i d’estar en constant moviment, res d’aïllar-se en un despatx”. El discurs ha acabat amb una síndica de greuges de Barcelona visiblement emocionada i recordant els moments més importants dels últims deu anys de la Sindicatura. Ja pots veure l’emotiu discurs de la síndica aquí:

Vuit candidatures presentades per a l’elecció de la nova síndica o el nou síndic de Barcelona

Durant els darrers dos mesos, entre el 15 de gener i el 15 de març, el teixit associatiu de la ciutat ha presentat vuit candidatures per al càrrec de síndic o síndica de greuges de Barcelona, persones escollides per les entitats per la seva trajectòria personal i professional i pel seu coneixement de la ciutat. Les vuit candidatures presentades signifiquen un important increment respecte al procés d’elecció del 2016, en què van presentar-se cinc persones per al càrrec.

Entre el 19 d’abril i el 19 de maig tindrà lloc la fase de suports, en què la ciutadania a títol individual i també les entitats podran donar suport a alguna de les candidatures mitjançant la plataforma de participació Decidim.Barcelona. Aquesta fase de suport popular, que es va dur a terme per primera vegada el 2016, persegueix un doble objectiu.

D’una banda, acostar la Sindicatura de Greuges a la ciutadania i donar-la a conèixer com a institució municipal que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques davant de l’administració. De l’altra, potenciar els mecanismes de democràcia activa entre la ciutadania i fer arribar aquesta veu als membres del Plenari del Consell Municipal que, en última instància, segons estableix la Carta Municipal de Barcelona, és l’òrgan competent per escollir el nou síndic o la nova síndica.

Podeu consultar les candidatures aquí.

Nota de premsa