La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) quebusqui fórmules apropiades per tal de poder garantir l’accés equitatiu de les famílies nombroses o monoparentals als actes culturals sense limitar-ne de forma prèvia el nombre.
La problemàtica de la política de descomptes del Festival Grec
Com manifestava a la seva queixa el ciutadà afectat, el Festival Grec compta amb diferents descomptes. Entre ells, un 50% de rebaixa per les famílies nombroses i monoparentals. Però aquests descomptes poden estar limitats pels diferents espectacles.
La limitació dels descomptes es decideix en funció de les característiques de l’aforament dels espais i dels acords contractuals amb les companyies actuants o amb els promotors/es dels espectacles. D’aquesta manera, s’estableixen uns descomptes que s’apliquen en funció de l’ordre d’arribada, amb un nombre determinat, fins que aquestes entrades amb descompte s’exhaureixen.
Una limitació en conflicte amb la normativa vigent
Des de l’ICUB remarquen que el sosteniment del festival es basa també en els ingressos per la venda d’entrades, de manera que aquests descomptes s’han d’equilibrar amb els ingressos, i que es promou una política de descomptes el més amplia possible. Però aquesta visió entra en conflicte amb la normativa vigent, que estipula que el dret a la cultura és bàsic i fonamental, i que s’ha de vetllar per tal que no es puguin donar situacions de desigualtat en l’accés a la cultura.
Atenent a la normativa vigent, la Sindicatura entén que no es pot limitar en cap cas el nombre de famílies nombroses o monoparentals que poden accedir al Festival Grec ni a altres actes culturals de dependència municipal.
La Sindicatura considera que les companyies, els promotors i les associacions empresarials exerceixen el seu legítim dret a negociar les condicions més avantatjoses pel que fa a les condicions i els beneficis econòmics. No obstant això, en aquesta negociació, l’ICUB ha de vetllar en tot moment per garantir els drets a les famílies d’acord amb el que estableix la normativa, en tant que òrgan de l’Administració pública local.
A continuació detallem els usos permesos de bicicletes al Parc de Collserola i les recomanacions de la Sindicatura al respecte d’aquesta pràctica per garantir el dret al medi ambient i a una convivència pacífica.
Quin ús es pot fer de la bicicleta a Collserola?
Les ordenances del Parc de Collserola assenyala unes pautes de comportament per fer compatible l’ús de la bicicleta amb l’ús a peu del parc i la protecció del patrimoni natural del parc. Aquest text estableix per la circulació en bicicleta al parc les següents normes:
Només es podrà circular en bicicleta pels itineraris i pistes senyalitzats a tal efecte: vies principals, pistes forestals i camins de passejada amb una amplada de més de tres metres.
Queda expressament prohibit circular en bicicleta per corriols, rieres, camps a través, camins d’amplada inferior a tres metres i vies especialitzades per a altres usos.
En cap cas es podrà circular a una velocitat superior als 20 km/h ni organitzar o dur a terme curses ciclistes.
Els ciclistes que circulin per les vies del Parc tenen l’obligació de respectar els vianants, sense ocasionar-los molèsties i respectant la seva preferència.
Sancions per us inadequat de la bicicleta a Collserola i recomanacions de la Sindicatura
La sanció de l’incompliment d’aquestes normes requereix, però, que els nou municipis dels quals forma part el Parc Natural de Collserola incorporin facultats sancionadores que permetin corregir actuacions il·legals o prohibides pel que fa l’ús de la bicicleta al Parc.
Tot i que l’Assemblea General del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola va aprovar el Marc sancionador de les ordenances sobre l’ús de la bicicleta al Parc, no tots els municipis han incorporat facultats sancionadores, dificultant la imposició de multes a qui incompleix la normativa establerta.
Dins el Parc de Collserola hi ha una sèrie de passejades, itineraris i recorreguts, tant per caminar com per anar amb bicicleta, i tots ells estan senyalitzats amb els corresponents indicadors. Actualment el Parc de Collserola té més de 250 Km aptes per a l’ús ciclista, però tot i així s’observa un ús inadequat d’itineraris prohibits a la circulació de bicicletes. La qual cosa té un impacte negatiu sobre el medi ambient i sobre la convivència ciutadana.
Per tant, una de les principals recomanacions de la Sindicatura per tal d’assegurar que es manté el parc i la convivència en aquest espai passa per una millora de la coordinació entre el Consorci i els ajuntaments que en formen part, treballant per detectar quins son els punts més conflictius i on es cometen sovint infraccions, i com evitar-les.
Les tarifes dels CEM tenen la consideració de preus públics, i com a tals la seva publicació és obligatòria. Però, es respecta aquesta norma? Com l’han de complir?
L’obligació de transparència als preus dels CEM
D’acord amb el Reglament de les instal·lacions esportives de la ciutat de Barcelona, vigent des de l’any 1992, a cada CEM ha de figurar un rètol que, entre altres, ha d’informar del preu de l’ús ocasional de les instal·lacions esportives. Aquesta obligació també s’inclou al contracte de concessió o de gestió de serveis públics del CEM, com una obligació de les empreses gestores o concessionàries dels equipaments esportius.
Segons l’informe municipal, el reglament es troba en revisió. Ara bé, fins que aquest no es modifiqui, l’obligació d’informar sobre les tarifes és vigent. En aquesta mateixa línia, la Sindicatura defensa que la revisió hauria de mantenir l’obligació de publicitat de les tarifes, encara que sigui en un suport més actualitzat diferent al del rètol.
De fet, la majoria de les empreses gestores o concessionàries del CEM publiquen les diverses tarifes al web de l’equipament esportiu. Però no totes, dificultant així l’accés als preus generals dels equipaments.
D’altra banda, les empreses gestores o concessionàries dels CEM poden oferir tarifes rebaixades i ofertes per atraure un major volum de persones. Però aquest fet no treu que hagin de mostrar els seus preus generals.
El manteniment, clau per un servei de qualitat
D’igual manera que han de facilitar els seus preus generals, els CEM també s’han de conservar en bon estat, i el gestor ha de complir les clàusules de condicions imposades en aquesta matèria per l’Ajuntament. D’aquesta manera, es garanteix l’accés de la ciutadania al dret a l’esport en unes condicions adequades.
Sembla lògic que, si s’han de fer reparacions puntuals, alguns serveis dels equipaments restin tancats fins a l’acabament de les obres que siguin necessàries.
Ara bé, a fi de complir aquesta obligació amb la diligència deguda, les obres han de durar el menor temps possible per no perjudicar les persones usuàries. Així mateix, seria convenient que, sempre que fos possible, les obres es programessin en períodes en els quals hi hagi un nombre menor d’usuaris.
En qualsevol cas, les intervencions de manteniment i la seva programació s’han d’anunciar als usuaris amb un temps d’antelació suficient, per no ocasionar unes expectatives de servei que no es poden complir, com va passar en el cas objecte de queixa.
Quan ens referim a la infància, no es pot distingir entre persones menors nacionals i estrangeres ni entre regulars o irregulars, ja que els drets proclamats per la Convenció sobre els drets de la infància es reconeixen sobre totes les persones menors d’edat, sense distinció. Però observem que, en ocasions, la infància estrangera té dificultats per accedir a un dret bàsic com l’empadronament, com mostra la queixa d’una ciutadana per la impossibilitat d’empadronar el seu fill acollit de manera permanent.
Per aquesta raó, la Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a l’administració local que s’articulin mesures de coordinació i col·laboració entre les administracions implicades, a fi de vetllar per l’interès superior de la infància i els seus drets.
Dificultat per accedir a l’empadronament
Segons consta a la queixa presentada davant la Sindicatura, l’infant va néixer l’any 2018, està tutelat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) des de l’any 2019 i en mesura d’acolliment familiar permanent des de l’any 2021. Malgrat això, mai no ha estat empadronat.
La mare d’acollida de l’infant ha intentat regularitzar-ne la situació d’empadronament, però la documentació facilitada per la DGAIA per fer el tràmit no contenia tota la informació necessària per fer l’assentament registral. En la citada documentació no es feia referència al lloc de naixement de la persona menor, que és una dada obligatòria. Per aquesta raó, no es va validar el procés d’empadronament, amb la consegüent desprotecció de l’infant.
La necessitat de garantir el dret a l’empadronament i de millorar la coordinació entre administracions
Atès que l’estatut jurídic de la persona menor preval sobre el de persona estrangera, cal admetre la seva inscripció sense documentació en el padró d’habitats. I les administracions públiques han de desenvolupar la seva activitat de manera que les persones menors d’edat siguin considerades i reconegudes com a ciutadanes de ple dret, actuant de manera coordinada quan sigui necessari.
Els infants estrangers tutelats per la DGAIA es poden empadronar sense aportar el document alternatiu al DNI (com podria ser el passaport). Aquest document es substitueix en aquests casos per la resolució de la DGAIA conforme assumeix la tutela.
Ara bé, és imprescindible que, a través de la DGAIA, es faci constar les dades de filiació del menor (nom, data i lloc de naixement). La documentació que va facilitar la DGAIA en aquest cas no feia constar el lloc de naixement, que coneixia que era Espanya.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona només té potestat per supervisar l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona. No obstant això, considerem que cal fer una reflexió sobre la coordinació i la col·laboració interinstitucional en supòsits com el que ha estat objecte d’aquesta queixa, a fi de vetllar per l’interès superior de la persona menor i el seu accés a l’empadronament.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l’Ajuntament de Barcelona que reconsideri la interpretació de l’article del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) que regula la no-transmissibilitat de les llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT). Aquesta Sindicatura considera que cal limitar la transmissió d’aquest tipus de llicències a les zones més tensionades de la ciutat per tal de garantir el dret a l’habitatge dels veïns i veïnes de Barcelona.
Arran de la queixa d’una ciutadana per les molèsties ocasionades per dos HUT a la seva finca, la Sindicatura ha revisat l’actuació de l’administració davant aquest cas i la normativa vigent. D’aquesta manera, es pot observar que la interpretació que es fa actualment de l’article 26.2 del PEUAT perpetua les habilitacions d’HUT en vigor en zones molt tensionades de la ciutat mitjançant la seva transmissió i propicia l’explotació turística sobre l’habitatge habitual i permanent.
D’altra banda, la Sindicatura considera que s’ha de ser molt estricte en els traspassos que es comuniquin, de moment i mentre no es modifiqui aquesta interpretació, i que no s’han d’acceptar en cap cas aquells que tinguin expedients disciplinaris o sancionadors en tramitació.
El cas objecte de la queixa
Una veïna de l’Eixample denunciava al juny de 2022 molèsties habituals per comportaments incívics d’algunes de les persones turistes que s’allotjaven als HUT que es troben la finca on viu. Ni les persones propietàries ni les gestores dels pisos es feien responsables, i la Guàrdia Urbana només intervenia quan es tractava de molèsties per soroll o alguna incidència de tipus greu.
Mesos després, la Direcció de Serveis d’Inspecció va comprovar si els HUT de la finca complien amb la legislació vigent, resultant en l’obertura d’un procediment a un d’ells. Igualment es va convidar a les parts a participar en un procés de mediació, però els responsables dels pisos turístics no van mostrar voluntat de participar-hi.
Almenys un dels dos HUT havia estat heretat juntament amb la llicència per exercir aquesta activitat.
La transmissió de llicències HUT
El gener de 2022 es va aprovar definitivament l’actualització del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics amb l’objectiu d’aconseguir una gestió sostenible del turisme, compatibilitzant els diferents usos i preservant la vida quotidiana i el dret a l’habitatge dels veïns i veïnes.
Una de les previsions normatives d’aquest document és la no-transmissibilitat dels títols habilitants que emparen el desenvolupament de l’activitat d’HUT, prevista a l’article 26.2. En relació amb l’abast d’aquest article, es va aprovar una instrucció per a la seva interpretació al juliol de 2022.
En aquest sentit, aquesta Sindicatura celebra que s’hagi restringit el règim de transmissió d’aquestes activitats turístiques i es vol posar de manifest que era una recomanació emesa des d’aquesta institució amb l’objectiu d’evitar la gentrificació en determinats barris i l’encariment desproporcionat dels habitatges.
Però, amb la interpretació actual, aquesta mesura de no-transmissibilitat s’aplica únicament a les noves altes. Una interpretació que aquesta Sindicatura pensa que cal reconsiderar. Especialment en els casos que tinguin expedients disciplinaris o sancionadors en tramitació.
La verificació dels requisits dels HUT
D’altra banda, la Sindicatura també recomana que es faci una verificació exhaustiva dels requisits de tots els HUT existents per assegurar que es compleix amb la legislació vigent.
Al 2021, l’Ajuntament va acceptar una recomanació d’aquesta Sindicatura i va iniciar un pla d’inspecció de revisió dels HUT inclosos en el cens del PEUAT. Ara bé, pel que es desprèn de l’estudi d’aquesta queixa no es va comprovar en aquell moment el compliment de les condicions exigibles als HUT, o almenys en aquest cas, ja que a la finca objecte de la queixa en constava un que no les complia. Recordem, per tant, que tant l’atorgament dels permisos de les activitats turístiques que es duen a terme a la ciutat, com l’exercici de la funció inspectora i la potestat sancionadora sobre aquestes activitats turístiques corresponen al municipi.
La defensoria recorda que existeix un procés legal i assenyala que amenaces com la realitzada per Desokupa generen una despesa pública innecessària
A la Sindicatura de Greuges de Barcelona li preocupa la situació de tensió que s’està vivint en el barri de la Bonanova, després que l’empresa Desokupa, que s’autoqualifica com especialitzada en mediació i desnonaments, anunciés la seva voluntat d’actuar al marge de la llei per desallotjar els edificis el Kubo i la Ruïna.
El Kubo i la Ruïna són dos edificis ocupats des de fa anys i que són majoritàriament propietat de la SAREB, empresa creada precisament per tal de gestionar habitatges afectats per execucions hipotecàries d’entitats bancàries rescatades amb capital públic.
Cal recordar que qualsevol procés de recuperació de la possessió d’immobles té un recorregut legal, que ha de ser executat per les institucions pertinents, i no per particulars. D’aquesta manera es pot garantir la seguretat de les persones i una actuació ajustada a dret.
És important ressaltar que, si no hi ha motius de risc per a la seguretat de les persones que ocupen, el procés per a la recuperació de la possessió d’immobles l’ha d’instar la propietat. En aquest procés pautat jurídicament, intervenen diferents institucions. D’una banda l’autoritat judicial, que ha de dictar l’ordre de llançament i, d’altra banda, els cossos policials, que intervindran per executar l’ordre judicial i garantir la seguretat de les persones. Per tant, en aquest cas, la intervenció en el procés de qualsevol altre agent no està emparada legalment.
El resultat de desafiar als poders públics, amb l’amenaça de procediments de desnonament que s’aparten de l’establert legalment, no només està generant crispació i un trencament no desitjat de la pau social del barri. També està ocasionant una important despesa pública, obligant als cossos de seguretat a dissenyar dispositius específics per evitar enfrontaments i per impedir que l’empresa Desokupa intervingui en un procés que en aquests moments es troba en seu judicial.
Sens dubte, les conseqüències de la provocació irresponsable d’aquesta despesa pública haurien de ser imputables a les persones i actors que han atiat aquest conflicte d’ordre públic.
Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona instem a totes les administracions competents per tal que realitzin les seves funcions amb absoluta coordinació, a fi de gestionar la situació, i aconseguir el restabliment de la pau social al barri.
La informació relativa a programes com el Projecte Oci Inclusiu, que promou el dret d’accés a la cultura a través d’un sistema de bonificacions, així com amb suports addicionals, no està recollida en documents oficials de l’Ajuntament de Barcelona de forma suficientment accessible i transparent. Per aquesta raó, des de la Sindicatura recomanem que l’Ajuntament faci més difusió de les condicions necessàries per accedir en aquests tipus de programes a través de la web corresponent i de qualsevol altre mitjà d’informació rellevant.
El cas objecte de queixa
Una ciutadana realitzava diverses activitats al Centre Cívic de Sant Martí durant el curs 2021-22, amb suport d’un assistent personal en vàries d’elles. Però en començar una altra activitat se li va comunicar que no rebria aquest tipus de suport perquè era innecessari davant les condicions de l’activitat: disposaria d’apunts amb lletra ampliada i espai a primera fila. D’altra banda, des de l’IMPD es va subvencionar el servei porta a porta per a la tornada al seu domicili davant els seus problemes de mobilitat i visió.
L’afectada afirmava que, segons l’havien informat, tenia pressupostat el servei d’assistent personal per a tres activitats fins al desembre de 2022. Però a l’informe municipal s’exposa que el programa al qual es va acollir la ciutadana preveu el suport d’un assistent personal per un sol taller per trimestre i centre cívic, encara que ella estigués rebent suport a tres activitats. La qual cosa indica que se li estava oferint una cobertura major del que marca el Projecte Oci Inclusiu, malgrat que no se li comuniqués.
Cal dir que aquesta informació segons la qual el suport d’un assistent personal estigui previst per a un sol trimestre i centre cívic no apareix de manera pública a la web de la Xarxa de Centres Cívics de Barcelonani s’ha pogut localitzar a la mesura de govern Pla de centres cívics de Barcelona 2019-2023.
Una informació més transparent
La ciutadana es referia, a la queixa presentada a la Sindicatura, a dificultats en l’ús de serveis oferts des de centres cívics de la ciutat i a la manca de resposta municipal en relació amb un assistent personal per a la realització d’una tercera activitat.
Els centres cívics de la ciutat són molt diversos i la seva oferta pot incloure cursos, tallers, exposicions, xerrades i diverses activitats culturals.
Tal com estableix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i protocol facultatiu de les Nacions Unides, s’ha de reconèixer el dret de les persones amb discapacitat a participar, en igualtat de condicions amb les altres, en la vida cultural i s’han d’adoptar totes les mesures pertinents.
D’acord amb aquests preceptes, des de l’Ajuntament de Barcelona, amb la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent (XAVI), es desenvolupa el Projecte Oci Inclusiu.
Però a la informació pública sobre aquest projecte manquen concrecions, com la limitació en la disponibilitat d’assistents personals. Aspectes importants perquè la ciutadania pugui gaudir d’una informació transparent que faciliti l’accés a programes com aquest quan sigui adient.
Per aquesta raó, la Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a l’IMPD que, conjuntament amb l’ICUB, inclogui la concreció de les activitats que pot desenvolupar una persona amb assistent personal, per trimestre i centre cívic, a la web corresponent i altres mitjans d’informació ciutadana.
Publica un nou informe amb 11 propostes per fomentar la inclusió de la perspectiva juvenil en l’elaboració de polítiques públiques locals.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat l’informe “Adultocentrisme i polítiques públiques locals: percepcions i propostes juvenils”, en què s’analitza com viu el jovent la relació amb l’administració municipal i de quina forma millorar-la. Per fomentar la seva participació i combatre la desafecció de les noves generacions, aquest informe inclou 11 recomanacions.
Les propostes d’aquest informe aborden la necessitat d’una transformació per incloure la perspectiva juvenil durat tot el procés de creació de polítiques públiques, tant al punt de partida i disseny de les mateixes, com a la seva execució i avaluació.
Tanmateix, com conclou aquest estudi, l’adultocentrisme no se supera o s’elimina des de polítiques o iniciatives puntuals, sinó que requereix d’un canvi en les dinàmiques adultocèntriques existents. Per això, la Sindicatura proposa un nou marc d’actuació com un tot que únicament des de l’actuació coordinada i relacional en diversos àmbits podrà produir els canvis necessaris.
L’informe ha estat encarregat al Consell de la Joventut de Barcelona i coordinat per dos investigadors experts en la matèria.
La difícil relació entre persones joves i polítiques públiques
La relació entre les persones joves i les polítiques públiques ha estat situada recurrentment en el centre del debat públic, social i polític. La dificultat de les administracions per arribar al jovent, el sentiment de distància i desatenció envers les polítiques públiques per part del jovent o les diferents experiències negatives o insuficients que han viscut aquests en aquestes relacions són alguns dels punts més significatius que visibilitzen un cert trencament generacional.
És d’aquí d’on emergeix aquest estudi. Un estudi que busca comprendre com es materialitzen, es perceben i es viuen aquestes relacions amb les administracions públiques per observar la posició social i política que ocupa la joventut.
L’objectiu de l’estudi és doble. D’una banda, analitzar de quina manera es materialitza l’adultocentrisme en les polítiques públiques locals, escoltant i plasmant les experiències, les percepcions i els relats de les persones joves participants en la relació que tenen amb les polítiques públiques. Això permet, a banda d’escoltar les pròpies veus, analitzar quins efectes tenen les polítiques públiques per a ells i, com a conseqüència, entendre com són viscudes i interioritzades. També permet entendre com d’aquesta relació emergeixen posicions socials i polítiques diferenciades en funció de diferents condicionants interseccionals.
D’altra banda, produir marcs propositius de millora per incorporar una perspectiva juvenil no adultocèntrica dins les institucions locals.
Un estudi participatiu
Per comprendre les posicions que ocupen les joventuts en relació amb les polítiques públiques, aquest estudi ha fet servir una metodologia participativa, amb grups de discussió amb suficient pluralitat i diversitat de perfils per tal d’aconseguir visions i relats heterogenis. Els grups es van idear sobre dos eixos transversals: un eix d’edat i un eix interseccional, per donar espai a veus que sovint queden més invisibilitzades.
D’aquesta manera, per l’eix d’edats es van crear grups de joves de 16 a 18 anys, de 24 a 28 anys i de 30 a 35 anys, amb entre cinc i set participants a cadascun. Per l’eix interseccional, es van crear grups de joves associats, de joves racialitzats i de joves d’identitats dissidents, amb cinc participants a cadascun.
La participació del Consell de la Joventut de Barcelona en tot el procés va tenir un paper protagonista i crucial. Les dinamitzadores van ser les encarregades d’escollir les persones participants de cada grup i també de fer la tasca de contacte i convocatòria i de gestió de cada sessió.
Combatre la desafecció institucional
Les polítiques de joventut a Barcelona i arreu del país han posat un èmfasi molt especial en la participació de la joventut. En canvi, però, la sensació de les generacions joves és que la seva veu és menystinguda i les seves demandes no són prioritzades. I una prova d’aquest argument és la posició marginal que encara ocupen les polítiques de joventut i l’escassa prioritat en l’agenda política de les necessitats i demandes de la gent jove.
La millor manera de combatre el descontent i la desafecció institucional de la joventut és fent polítiques per a la joventut. La incorporació d’una perspectiva juvenil a les polítiques públiques que reconegui la petjada de l’adultocentrisme, canviï dinàmiques institucionals i prioritats polítiques és imprescindible per fer aquest canvi.
Una mirada juvenil i interseccional
Per aconseguir la inclusió de les noves generacions, és necessari incorporar una perspectiva juvenil no adultocèntrica que sempre estigui acompanyada d’una mirada interseccional. La joventut no és una entitat sòlida i específica que actua i es mou per qüestions comunes. Per tant, si no s’atén la seva diversitat, se seguiran invisibilitzant les diferents posicions, marginalitats i opressions que afecten a les diferents persones joves.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha assenyalat anteriorment la importància d’aplicar una mirada interseccional en la defensa dels drets de la ciutadania per ser conscients de la multiplicitat de discriminacions i opressions que experimenten les persones segons les diferents capes d’opressió a les que s’enfronten, com es va recollir a l’Informe Anual 2022 de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.
Conclusions de l’informe
L’estudi s’ha articulat a través de dos blocs. El primer fa referència a les percepcions i experiències que tenen les persones joves participants sobre les polítiques públiques. A continuació, l’estudi s’ha centrat a analitzar l’accés (i les diferents possibilitats d’accés) a les polítiques públiques per part de la joventut. I al segon bloc, totes aquestes situacions han estat abordades també de forma temàtica en relació amb tres eixos: el dret a la participació, la seguretat vital i l’emancipació i el dret a l’espai públic.
Ha aparegut amb força la percepció generalitzada que l’administració i les institucions són quelcom extremadament burocratitzat. Un excés de burocràcia que se centra en la utilització de llenguatges i procediments que generen dificultats de comprensió per a les persones joves i també la no adaptació a les realitats juvenils tant temporals (quant a horaris d’atenció, per exemple) com de coneixement dels processos (sentiments de distància, menysteniment, excés de requisits o de processos, entre d’altres). Específicament, en molts dels grups es vincula aquest excés de burocratització a un cert envelliment de les institucions. Un envelliment que va vinculat tant al perfil de les persones que hi treballen com a la centralitat que hi ocupen les qüestions vinculades als adults davant les vinculades als joves. Tot plegat desemboca en la generació d’un imaginari que les institucions són quelcom fet per i per als adults.
Finalment, tot això desemboca també en una percepció compartida que el resultat de les polítiques públiques dirigides a la joventut o, dit d’una altra forma, els resultats de les relacions entre joves i institucions és parcial, insuficient i no resol de forma completa les seves necessitats.
Aquest informe també ha posat de manifest la posició marginal que encara ocupen les polítiques de joventut en el nostre context i l’escassa prioritat en l’agenda política de les necessitats i demandes de la gent jove. Per tant, cal reivindicar la centralitat de les polítiques dirigides a les persones joves i en particular les que tenen un impacte més gran sobre les seves transicions.
11 propostes per incloure la perspectiva juvenil
L’estudi conclou amb el llistat de propostes que planteja la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Aquestes són:
Impulsar un nou pacte intergeneracional: Amb voluntat política i social, s’ha de treballar en un acord per posar les bases sota les quals incloure la perspectiva juvenil. El pacte hauria d’identificar els efectes de l’adultocentrisme en les institucions i en les oportunitats de la gent jove, emmarcar els fonaments de la perspectiva juvenil en les polítiques públiques i posar les bases per al seu desenvolupament.
Formar a treballadores i representants institucionals sobre interseccionalitat, adultocentrisme i perspectiva juvenil: És necessària una formació a treballadors i representants de les administracions que contribueixi a aclarir conceptes, compartir la visió de les persones joves i sensibilitzar sobre algunes dinàmiques molt integrades i invisibilitzades de l’adultocentrisme a les institucions.Una formació transversal tant als diferents àmbits i departament d’actuació de l’administració, com als diferents nivells de responsabilitat en les treballadores i càrrecs públics.
Dotar d’una estructura política i tècnica, pròpia i alhora transversal, a les polítiques de joventut (regidoria i comissió interdepartamental): Aquesta voluntat política ha d’anar acompanyada d’una regidoria específica amb un vincle orgànic directe amb Alcaldia i una Comissió Interdepartamental de Perspectiva Juvenil de caràcter polític amb el lideratge de la regidoria de joventut i d’alcaldia que garanteixi la incorporació de la perspectiva juvenil a tots els àmbits que afecten la vida de les persones joves.
Prioritzar les polítiques de suport a la joventut i les seves transicions i incrementar-ne el pressupost: El treball de camp d’aquesta recerca ha fet evident que la desatenció de les necessitats i demandes de la joventut també és percebuda per la gent jove, cosa que alimenta el cercle viciós de l’allunyament entre joventut i institucions democràtiques. Cal posar en primer pla les necessitats de la gent jove, molt especialment en les polítiques d’educació, treball i habitatge, amb un increment significatiu del pressupost a aquelles polítiques orientades a la joventut.
Integrar les veus de les persones joves a través dels seus propis espais de participació: Cal posar més esforç per obrir les institucions al que està passant al carrer, i no tant per generar espais i plataformes de participació ad hoc, i procurar que les persones joves s’hi acostin. Les institucions han d’entendre que les formes més espontànies de participació i mobilització social de la joventut són també espais d’expressió democràtica que poden orientar les polítiques públiques.
Acomodar els espais de participació institucionals i fer-los significatius: S’ha de realitzar una transformació interna dels espais de participació i diàleg proposats i impulsats des de les pròpies administracions. És necessari, a través de la formació proposada en el primer punt, acomodar els espais a les realitats juvenils i adoptar nous formats interns que els facin més amables i s’allunyin de la reproducció de pràctiques o dinàmiques adultocèntriques.
Informar sobre les polítiques i serveis a través de canals específicament juvenils: portal jove de finestreta única digital, punts d’informació juvenil i informació proactiva: Hi ha la percepció que la informació sobre serveis i prestacions no arriba per canals públics i evidents, sinó que normalment es fa a través de canals i contactes personals i informals. Es va valorar positivament als grups de treball la possibilitat de crear un portal digital personalitzat on centralitzar les diverses polítiques dirigides a la joventut i fomentar una informació proactiva de serveis i oferta de polítiques pública. Cal promoure un tipus d’informació proactiva de l’oferta de polítiques públiques per a col·lectius específics.
Promoure la universalització dels serveis i prestacions de suport a les transicions juvenils: Les persones joves identifiquen les polítiques associades a les transicions juvenils (suport als estudis, facilitats d’accés al mercat laboral o accés a l’habitatge) com les més rellevants i que tenen més impacte sobre les seves oportunitats. En el nostre entorn les transicions juvenils han estat sovint oblidades per les polítiques públiques i han deixat tota la responsabilitat de suport a les famílies. Això fa que les oportunitats i estratègies de transició estiguin molt condicionades per la família d’origen i que s’alimenti una dinàmica de reproducció intergeneracional de les desigualtats.
Rejovenir de l’Administració: Cal proposar-se actuar per rejovenir l’administració i facilitar la identificació de la joventut amb les institucions. Per això, cal buscar estratègies amb els agents socials per facilitar l’accés a llocs de treball de l’administració i la promoció de persones joves a través, per exemple, de places específiques, de la millora de la informació sobre ofertes i borses de treball, de la inclusió de criteris d’edat en determinades convocatòries, etc.
Establir una estratègia d’avaluació de la perspectiva juvenil a les polítiques públiques: Més enllà de l’adopció de mesures concretes, cal mantenir una visió global de la situació de la joventut i de l’aplicació d’aquesta perspectiva. Cal partir, d’entrada, d’una diagnosi de la situació de la joventut. I que aquestes diagnosis estiguin més vinculades a la voluntat de transformació de les condicions de vida i oportunitats dels joves i de les polítiques que els afecten.
Posar en marxa un sistema d’indicadors sobre la perspectiva juvenil en les polítiques públiques: Aquests indicadors han de mesurar aspectes vinculats tan a la situació de les persones joves i com a les polítiques que els afecten. Els indicadors han de posar èmfasi en les situacions de discriminació adultocèntrica des d’una lògica interseccional. També cal que recullin el grau de compliment dels compromisos adquirits.
Es tracta d’una comissió independent i interdisciplinària per donar resposta a les necessitats de reparació de les persones supervivents.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona treballa des de desembre del 2022 en la creació d’una Comissió de reparació per a víctimes de violència sexual a les escoles de Barcelona. Davant les denúncies de violència sexual i vexacions per part d’un educador a l’Escola Barcelona al llarg de 20 anys, i la manca de reparació i acompanyament a aquestes víctimes, la Sindicatura troba d’especial importància oferir un mecanisme per defensar els seus drets i reparar el dany sofert per elles.
La comissió de reparació té per objectius buscar mecanismes de reparació del dany i millorar la prevenció d’aquest tipus de fets. Existeixen diferents mecanismes de reparació que es valoraran conjuntament amb cada una de les persones que acudeixin a la Comissió. Així mateix, si les persones que hi participin hi estan d’acord, es treballarà per organitzar un acte de justícia reparadora, en què participaran les institucions implicades.
Prèviament, les persones supervivents realitzaran entrevistes privades amb professionals expertes en violències, que oferiran un espai d’escolta activa al temps que serviran per explorar quin tipus de reparació és adient per cada participant.
El resultat d’aquest exercici es compartirà amb a l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona per tal d’explorar de quina forma poden donar resposta a les demandes de reparació del dany expressades per les persones supervivents i millorar la prevenció i actuació davant de casos semblants en el futur.
Qui conforma la Comissió?
La comissió de reparació està formada per tres persones i un grup assessor, coordinats per la Sindicatura de Greuges de Barcelona.
Les tres persones que conformen la Comissió són professionals expertes en violències que participaran en l’acompanyament i escolta a les persones que vulguin participar en el procés. En formaran part l’Olga Casado, metgessa de família i membre del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT), la Mireia Forner, psicòloga clínica de l’Equip EMMA de l’Hospital Universitari Vall Hebron, i la Carla Vall, advocada penalista i criminòloga.
Mentrestant, el grup assessor donarà acompanyament al treball de la Comissió. En formaran part la Vicky Bernadet, de la Fundació Vicky Bernadet, la Margarida Troguet, Presidenta de la Comissió Especial de l’Aula del Teatre de Lleida, i un representant de la Sindicatura de Greuges de Catalunya.
Disculpes de les institucions i reparació del dany: la tasca pendent
La Sindicatura de Greuges de Barcelona està fermament compromesa amb la lluita contra les violències sexuals. En aquesta línia, s’ha pronunciat en favor de la necessitat d’establir mecanismes reparadors que assisteixin a les persones supervivents i puguin facilitar el seu benestar.
Tal com va concloure l’Informe Anual 2022 de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, hi ha un buit preocupant pel que fa a la reparació del dany a les persones supervivents d’aquest tipus de situacions. Per aquesta raó, la Sindicatura ha decidit impulsar de manera proactiva aquest espai, que persegueix ser un punt de partida perquè les institucions competents articulin les seves pròpies estructures amb solució de continuïtat.
Davant el risc de vulneració dels drets de les persones que viuen en espais ocupats declarats com a infrahabitatges, pren especial importància actuar per assegurar unes condicions de vida adequades i el respecte als seus drets.
El desnonament d’infrahabitatges: punt de conflicte
La queixa presentada davant la Sindicatura expressava una contradicció entre la raó que movia a l’Ajuntament de Barcelona a ordenar desallotjar els assentaments i les condicions posteriors de les famílies. El desnonament d’aquests espais es fa perquè no són segurs, però la manca d’alternativa residencial i els desallotjaments freqüents fa que el problema persisteixi o s’agreugi.
Els districtes on s’ubiquen els espais dels assentaments inicien el procediment administratiu per a la declaració d’infrahabitatge després de constatar que l’espai no reuneix les condicions d’habitabilitat. Aquest procediment s’inicia arran d’informes dels serveis de Protecció Civil, Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, on es fa constar que no es reuneixen condicions bàsiques de seguretat en cas d’incendi, ni condicions de seguretat estructural, d’accessibilitat o de salubritat. Sobre la base d’aquestes circumstàncies, es decideix que cal desallotjar.
Però malgrat la participació dels serveis socials al procés, la manca de recursos d’allotjament adequats per a les famílies desnonades fa que aquestes puguin quedar en una situació especialment vulnerable.
L’habitatge com a porta d’altres drets
El dret a l’habitatge és central a la nostra societat, ja que afecta a l’accés a altres drets com el dret a l’educació, o la salut. Per aquesta raó, és de vital importància facilitar l’accés a un habitatge digne a la ciutadania, i sobretot a aquelles persones més vulnerabilitzades.
La Sindicatura considera que, especialment pel que fa a les famílies que disposin d’un pla d’intervenció amb els serveis socials municipals, s’ha de valorar la possibilitat de derivar-les a un pis d’inclusió per tal de treballar amb més garanties per la seva inserció social.
Aquest recurs pot donar una resposta més integral al problema que viuen les persones que habiten en assentaments. Tal com hem indicat anteriorment, més enllà de la necessitat de veure garantit el seu dret a l’habitatge, cal treballar en la seva inclusió socioeducativa i laboral per aconseguir erradicar les causes que poden abocar determinats col·lectius a viure en assentaments.
La col·laboració amb el tercer sector
Un aspecte detectat en l’estudi de la queixa, i corroborat en les visites i contactes mantinguts en assentaments de la ciutat, és l’actuació dels serveis socials en els mateixos grups de població en què també intervenen algunes entitats socials. Malgrat que els equips es poden conèixer, sovint les accions d’uns i d’altres no estan prou coordinades o no es comparteixen informacions bàsiques que poden ser fonamentals en moments clau, com ara els dels desallotjaments.
Aquest fet contribueix a un cert desconcert per part de les famílies, que no tenen gaire clar a qui i quan s’han de dirigir per a determinades qüestions i en qui cal confiar.
El fet que hi hagi una entitat treballant en aquests territoris, amb una trajectòria històrica provada, és un valor que hauria d’aportar riquesa en la intervenció social i en el benestar de les famílies. Per aquest motiu, aquesta Sindicatura considera necessari que el diàleg entre l’IMSS i les entitats socials sigui fluid i transparent perquè puguin treballar plegats, de manera coordinada i sumant esforços.
Una mirada metropolitana
Més enllà del repte que es planteja en l’àmbit de la ciutat de Barcelona per la situació de les persones en assentaments, per la Sindicatura de Greuges de Barcelona aquest problema té una dimensió superior a la municipal.
Malauradament observem una manca de coordinacions polítiques d’abast metropolità, així com l’existència de determinades polítiques expulsives en alguns municipis. Fet que comporta un efecte que concentra a la ciutat de Barcelona bona part d’aquesta població exclosa.
Davant això, l’Ajuntament de Barcelona ha incrementat de manera contínua els recursos municipals que atenen aquesta realitat. Però cal tenir present que aquest problema desborda la capacitat d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona i requereix un compromís metropolità.
En conseqüència, aquesta Sindicatura demana al consistori que insti la resta d’administracions públiques competents que assumeixin les seves responsabilitats i cerquin, de manera col·laborativa, la manera de garantir els drets de totes les persones que es veuen abocades a viure en assentaments.
Seguim obrint nous canals per facilitar l’accés de la Sindicatura a la ciutadania barcelonina. Ja ens podeu seguir a Telegram i a Tik Tok!
Segueix-nos a Telegram per estar al dia
Al nostre canal de Telegram podreu consultar tota l’actualitat i el contingut més rellevant de la defensoria del poble barceloní. Pots seguir a la Sindicatura subscrivint-te amb aquest enllaç, o buscant “Sindicatura Barcelona” al cercador de l’aplicació.
Es tracta d’un canal en què el veïnat podrà afegir-se per rebre directament la informació generada per la Sindicatura de Greuges de Barcelona, d’una forma ràpida, còmode i senzilla.
Tik Tok: la versió més lleugera de la Sindicatura
Tik Tok és una de les aplicacions més rellevants del moment. De manera que, per seguir apropant-nos a més sectors de la ciutadania, i en especial al jovent de Barcelona, hem obert un nou perfil en aquesta xarxa.
En aquesta trobareu continguts més lleugers i dinàmics que en altres canals. Una aposta per adaptar el discurs de les institucions a noves generacions i a noves formes de comunicació.
Una aposta per una comunicació inclusiva
Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, volem facilitar l’accés a la informació i la nostra tasca a tota la ciutadania de Barcelona. Per això, posem a l’abast de la població noves eines per afavorir les diferents formes d’informar-se actualment.
El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha subratllat que “posar en marxa aquests nous canals digitals permetrà acostar-nos més a la ciutadania, i oferir una comunicació àgil, transparent i adaptada a les seves necessitats”.
Aquestes noves vies de comunicació en línia se sumen a les ja existents a Twitter i Instagram, i als mètodes més convencionals: trucar al telèfon 934132900 o enviar un correu electrònic a sindicaturabarcelona@bcn.cat.
Recuperem aquest cas arran de la sentència per destacar la importància de què els serveis públics controlin l’actuació dels seus treballadors i treballadores i revisin les actuacions, amb la contundència disciplinària deguda davant de pràctiques discriminatòries.
Un cas de discriminació i agressió al transport públic
Al maig de 2020, una dona d’origen marroquí i les seves filles menors d’edat van agafar un autobús. Davant un problema amb la validació del títol de transport, el conductor va reaccionar amb un comportament agressiu i xenòfob, amb insults de caràcter racista i una agressió a la dona, intentant treure-li el vel que portava.
Davant d’aquests fets, la ciutadana va denunciar el conductor davant la justícia i va interposar una queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Aquesta va demanar informació a TMB sobre les mesures disciplinàries per conèixer el control intern que s’havia fet de l’incident.
Una gestió poc contundent
Davant la demanda d’informació de la Sindicatura al juliol de 2020, TMB va manifestar al juny del 2021 que s’havia obert un expedient disciplinari al treballador, que estava en fase d’instrucció. Afegien que, atès que s’havia presentat denúncia pels mateixos fets davant els Mossos d’Esquadra, no podien fer cap comentari sobre l’actuació fins que el cas estigués resolt.
Un cop finalitzada la instrucció de l’expedient disciplinari, TMB va comunicar que s’havia estimat que aquesta actuació comportava una falta i l’adopció de les corresponents seves mesures disciplinàries. Per motius de confidencialitat, però, no podien facilitar més detalls. Per tant, no es va facilitar informació de quines mesures disciplinàries s’havien aplicat, de manera que la Sindicatura no va poder avaluar la seva proporcionalitat.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona va resoldre que TMB havia actuat de manera ajustada al dret, però que, davant d’un presumpte delicte d’odi i discriminació comés per un prestador d’un servei públic, no s’havia proporcionat la informació necessària per poder valorar de manera adequada el procés sancionador dut a terme. La Sindicatura també va demanar que se la informés sobre el pronunciament judicial d’aquest cas per tal de poder revisar les mesures finalment adoptades.
La condemna
Un cop l’Audiència de Barcelona ha resolt el judici, amb una condemna pel conductor, aquesta Sindicatura troba d’especial importància contrastar les mesures disciplinàries imposades i demanarà a TMB informació del cas novament.
Cal recordar que els delictes d’odi i discriminació no només ataquen i posen en risc la seguretat individual, sinó també la col·lectiva, i constitueixen vulneracions directes dels principis de llibertat, igualtat, dignitat, democràcia, respecte als drets humans i a les llibertats públiques. I resulta una conducta del tot intolerable per part d’un prestador de servei públic.
