Pablo, autor a Sindicatura de Greuges de Barcelona

La Sindicatura inicia una actuació d’ofici per la modificació de les bases de la convocatòria de subvencions el mateix dia de finalització del termini de presentació de sol·licituds

14/02/2024

La defensoria adverteix l’Ajuntament de l’obligació d’ampliar el termini de presentació de sol·licituds quan es modifiquin substancialment les bases reguladores d’una subvenció.

D’altra banda, la Sindicatura també ha proposat un disseny diferenciat pels projectes d’entitats de petit format, que podrien funcionar via concurrència no competitiva o subvenció directa.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que la modificació de la convocatòria de subvencions és encertada, però reclama l’ampliació del termini de presentació de sol·licituds, amb l’objectiu de preservar el principi de seguretat jurídica recollit a l’article 9.3 de la Constitució Espanyola.

El motiu de la intervenció d’ofici de la Sindicatura

En el marc de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, el darrer 25 de gener va aprovar-se una modificació en la convocatòria general de subvencions per a projectes, activitats i serveis de districte i ciutat de l’any 2024 (en l’àmbit d’Esports).

Aquesta modificació va aprovar-se el mateix dia de finalització del termini per presentar les sol·licituds, sense incloure’n cap ampliació. En conseqüència, les persones físiques o jurídiques interessades en aquesta convocatòria en la pràctica no van tenir marge de maniobra per esmenar la seva sol·licitud conforme al nou redactat.

Per aquests motius, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha iniciat una actuació d’ofici per analitzar si aquesta modificació de la convocatòria suposa una afectació en els drets de la ciutadania.

Les consideracions de la Sindicatura

La raó de la modificació és ampliar les possibilitats de presentació de projectes. La redacció inicial només contemplava la possibilitat de presentar un únic projecte per tots els programes de districte, i amb el canvi de redacció s’amplia a poder presentar fins a sis projectes, un per a cadascun dels programes de districte.

La modificació és substancial, ja que és molt diferent poder presentar sis projectes o que només se n’accepti un. La Sindicatura considera que en cap cas es pot qualificar d’una mera rectificació no substancial, o d’un aclariment que ja era deduïble d’una interpretació sistemàtica.

Si bé és cert que l’Ajuntament ha detectat que la convocatòria restringia incorrectament l’àmbit objectiu de la convocatòria i ho ha esmenat, també ho és que caldria haver atorgat un temps addicional per a complementar, esmenar o presentar una nova sol·licitud, d’acord amb l’article 32 de la Llei 39/2015.

Cal destacar que les persones físiques i jurídiques que poden ser sol·licitants es troben des del mes de desembre preparant el disseny i informació relativa als projectes que portaran a terme durant l’any 2024 (o en els casos previstos, l’any escolar 2024-2025). Per tant, és evident que les condicions i requisits de la convocatòria anual determinen d’una manera essencial la seva estratègia de preparació dels projectes i de la corresponent sol·licitud.

Per tot el que s’ha exposat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona no comparteix que l’Ajuntament modifiqui, encara que sigui parcialment, els requisits de la convocatòria, i alhora no atorgui un termini addicional perquè la ciutadania en pugui fer les modificacions que estimi oportunes.

Subvencions municipals a les entitats: la Sindicatura proposa un disseny diferenciat per aquells projectes d’entitats de petit format

Respecte del mateix tema de subvencions, diverses entitats i associacions de petit format s’han dirigit a la Sindicatura de Greuges per manifestar la percepció conjunta d’un empitjorament progressiu en la tramitació de subvencions de la convocatòria general de subvencions per a projectes, activitats i serveis de districte i ciutat.

La Sindicatura ha analitzat el procediment de tramitació de subvencions i considera comprensible que davant l’enorme dotació i cobertura de projectes, l’Ajuntament hagi escollit el sistema amb l’estàndard de control més rigorós. Però des de la defensoria es vol apel·lar a fer una reflexió sobre si aquest esquema és l’idoni per a projectes més modestos que impulsin les entitats de petit format, per als quals seria suficient un procediment de concurrència no competitiva, o fins i tot, de concessió directa.

En aquesta línia, amb un programa diferenciat i més petit, el calendari es veuria afavorit, ja que es podria resoldre abans. D’aquesta manera, seria més realista que les entitats cobressin durant el primer semestre de l’any, i això sí que suposaria un veritable suport financer.

La missió final de les associacions és promoure la transformació social per aconseguir una societat més justa, humana i sostenible. Ho fan mitjançant projectes sense ànim de lucre, basats en la participació democràtica i voluntària de les persones. Això és el que està en risc quan les administracions públiques no són prou eficaces en la seva funció del foment. Les grans entitats estan altament professionalitzades, però les de petit format funcionen amb pocs recursos i ho compensen amb treball en xarxa i creativitat.

Entre les recomanacions fetes a l’Ajuntament, la Sindicatura destaca la següent:

Recomanar als òrgans gestors de l’Ajuntament de Barcelona que valorin una proposta de programa de subvencions diferenciada per als projectes d’entitats de petit format, incloent-hi les possibilitats següents:

Procediment de concessió de concurrència no competitiva.
Per als projectes d’especial interès públic, i amb els tràmits legals previs oportuns, concessió directa mitjançant decret (amb o sense formalització de conveni).
Possibilitat d’incrementar fins al 80% el percentatge de l’ajut.
Possibilitat d’establir sistemes de justificació aleatoris o per mostreig.
Possibilitat d’incloure projectes pluriennals, com serien, per exemple, els vinculats al calendari escolar.

Notícies

Subvencions municipals a les entitats: la Sindicatura proposa un disseny diferenciat per aquells projectes d’entitats de petit format

14/02/2024

La defensoria apel·la a fer una reflexió sobre si els procediments de concurrència no competitiva, o fins i tot de concessió directa, podrien ser sistemes més idonis en la tramitació de subvencions per a entitats de format petit.

Diverses entitats i associacions de petit format s’han dirigit a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per manifestar la percepció conjunta d’un empitjorament progressiu en la tramitació de subvencions de la convocatòria general de projectes, activitats i serveis de districte i ciutat, que es convoquen anualment a principis d’any.

La missió final de les associacions és promoure la transformació social per aconseguir una societat més justa, humana i sostenible. Ho fan mitjançant projectes sense ànim de lucre, basats en la participació democràtica i voluntària de les persones. Això és el que està en risc quan les administracions públiques no són prou eficaces en la seva funció del foment. Les grans entitats estan altament professionalitzades, però els de petit format funcionen amb pocs recursos i ho compensen amb treball en xarxa i creativitat.

La queixa de les entitats

Detalladament, els principals motius de queixa es refereixen a dos assumptes: retard en els pagaments dels imports assignats i una càrrega administrativa excessiva.

La demora en el pagament ocasiona problemes de liquiditat molt seriosos, que sovint provoca que hagin de recórrer a pòlisses de crèdit o préstecs per finançar les activitats. D’altra banda, les entitats manifesten que la càrrega administrativa és tan feixuga, que demanda la contractació d’un perfil laboral adient per dur-la a terme, fet que genera una pèrdua del finançament que hauria d’anar directament dirigit a les activitats subvencionades.

Trets característics de les subvencions

Les subvencions suposen una despesa important del pressupost públic (22,5 M€ la convocatòria 2024). Per la seva condició de cabdals públics, són objecte d’un seguit de garanties que inclouen el seguiment i control de l’execució de la despesa pública. Concretament, la normativa imposa l’obligació a la persona beneficiària de justificar l’activitat subvencionada, el compliment de la finalitat perseguida, i l’aplicació dels fons rebuts.

Característiques de la subvenció:

És un lliurament sense contraprestació directa de les persones beneficiàries.
És en forma de diners, i no qualsevol altre tipus de format.
És voluntària i eventual (la disposició és lliure i no genera dret a reiteració).
Està subjecta al compliment d’unes finalitats i objectius determinats.
Cal acceptar-la lliurement, però amb subjecció a les condicions fixades.
Ha de perseguir el foment d’una activitat d’utilitat pública o d’interès social.
No pot respondre a criteris de mera liberalitat, sota sanció de nul·litat de ple dret.

La justificació, element fonamental en la tramitació de subvencions

Quant a la justificació, les entitats expliquen, entre altres, les següents problemàtiques:

Esmena de documentació per qüestions formals que no causen confusió, com ara posar el codi de subvenció en tots els fulls, o errors tipogràfics d’una dada que ja consta correctament en una altra secció.
Aclariments de justificacions de convocatòries anteriors que ja s’entenien tancades.

Pel que fa a les justificacions de convocatòries anteriors, s’ha de tenir present que la majoria de subvencions atorgades tenen forma de justificació simplificada (la més senzilla que preveu la normativa), aplicada a subvencions d’import inferior a 30.000 euros. A partir de 30.000 euros de subvenció, o si el projecte és de més de 50.000 euros (150.000 euros en la convocatòria del 2024), es requereix informe d’auditoria.

Els motius del retard i el règim de bestreta

L’Ajuntament ha traslladat a la Sindicatura tres raons per les quals va produir-se el retard en el pagament de la convocatòria del 2022 (convocatòria sobre la qual versava la queixa rebuda a la Sindicatura): el retorn a la normalitat procedimental després del període de la Covid-19; les noves bases reguladores de la convocatòria, i una incidència en la Tresoreria General de la Seguretat Social aliena a l’Ajuntament.

Més enllà d’aquestes circumstàncies (entenent que era una situació puntual d’aquella convocatòria), la Llei General de Subvencions i la Normativa General Reguladora de Subvencions Municipals contemplen la possibilitat de cobrar en règim de bestreta. És a dir, una subvenció atorgada per fer un projecte que permeti disposar de l’import abans d’executar-lo. Les entitats han traslladat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que aquesta fórmula no és efectiva, ja que la data de pagament acostuma a ser a finals d’any, situació que suposa que les entitats han d’avançar pràcticament la totalitat del cost dels programes amb recursos propis.

Accions de millora per part de l’Ajuntament

Entre els anys 2021 i 2024, l’Oficina Central de Subvencions està duent a terme diversos plans de millora: el projecte Comunicació clara (més claredat i més accessibilitat de la informació) i la creació d’una nova aplicació que simplifiqui els processos, i que està previst acabar-la el juliol d’enguany.

Entre altres, la nova aplicació informàtica permetrà a l’Ajuntament comunicar als beneficiaris de subvencions el tancament de les justificacions, procediment administratiu que actualment no està definit. La situació actual genera certa inseguretat jurídica a les entitats, ja que desconeixen si l’Ajuntament ha validat la justificació de la subvenció després d’aportar la documentació requerida per fer-ho.

La Sindicatura de Greuges valora favorablement aquest procés de revisió, en què participa personal tècnic municipal i d’entitats, a fi de dur a terme un diagnòstic i conèixer de primera mà les necessitats de les entitats amb relació als tràmits que han de fer per a la tramitació de la subvenció. Cal que posteriorment s’analitzi la viabilitat de les aportacions i propostes, i es transformin en millores concretes incorporades en els procediments de tramitació.

Viabilitat de sistemes alternatius de justificació

Les entitats mostren disconformitat amb el sistema de justificació, especialment en projectes de petita envergadura econòmica. Respecte d’això, es referien a la possibilitat d’establir sistemes de justificació aleatoris o per mostreig.

En la convocatòria general, la majoria de les subvencions han de justificar-se amb el compte justificatiu simplificat. El mostreig només es podria aplicar a la segona fase de revisió de documents probatoris. La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera oportú que es tingui en compte l’opció d’instaurar aquest sistema de mostreig en la segona fase de revisió, a fi de facilitar la tramitació a les entitats de petit format.

Quin suport tècnic reben les entitats?

Entre les opcions que l’Ajuntament dóna a les entitats per rebre suport tècnic destaquen: l’orientació oferta a l’Espai Torre Jussana; sessions informatives; i un suport específic al portal de tràmits durant els tres últims dies.

Tot i això, algunes entitats manifesten una manca d’interlocució directa durant el procés, per aclarir situacions i dubtes que els permetin presentar la documentació més eficaçment. La Sindicatura de Greuges de Barcelona creu convenient que tots els òrgans gestors disposin d’una eina de comunicació directa (per exemple, una adreça electrònica genèrica) per resoldre dubtes a les entitats sol·licitants. Sembla, però, que la nova aplicació podrà solucionar aquesta situació i aconseguir una interlocució més àgil amb les entitats.

El model de concurrència competitiva i altres opcions

Si bé la convocatòria general de projectes, activitats, i serveis de districte i ciutat és de concurrència competitiva, cal subratllar que no hi ha cap impediment legal per atorgar subvencions mitjançant un altre sistema. De fet, alguns serveis municipals ja han establert convocatòries específiques de concurrència no competitiva.

Concurrència competitiva: quan hi ha una comparació de les sol·licituds presentades, a fi d’establir una prelació entre les mateixes d’acord amb els criteris prèviament fixats a les bases.

Concurrència no competitiva: no es comparen les sol·licituds, sinó que s’atén a l’ordre d’entrada de les sol·licituds, sempre que compleixin els requisits i les condicions exigides per ser beneficiaris de l’actuació subvencionada fins a esgotar la dotació de la convocatòria.

Subvencions directes: corresponen a les subvencions en què s’acrediten raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que impossibiliten promoure concurrència pública, o també si per les característiques del beneficiari o de l’activitat no és possible la concurrència.

La Sindicatura creu que per a determinades activitats d’interès públic de petita magnitud seria interessant que els diversos òrgans gestors, especialment els districtes, poguessin considerar aquests altres procediments de concessió molt més senzills de gestionar, tant per les entitats sol·licitants com pels òrgans impulsors.

Possibilitat d’incrementar fins al 80% l’ajut en algunes convocatòries

La Sindicatura ha comprovat que aquesta fórmula ja es dona en altres programes, com Justícia Global, i té cobertura legal. De fet, la convocatòria general no impedeix atorgar per sobre del 50% de l’import del projecte, i així ho fan alguns òrgans gestors amb alguns projectes degudament justificats per la seva naturalesa i l’interès municipal.

La nova Llei 11/2023: simplificació administrativa i desburocratització

La nova Llei 11/2023, del 27 de desembre, de foment de l’associacionisme, estableix la necessitat de simplificació administrativa i desburocratització. Entre altres, aquesta llei preveu que la Generalitat impulsarà en el termini de dos anys la creació d’una finestreta única de totes les administracions públiques que actuen a Catalunya i que convoquen subvencions; i també en el termini de dos anys, presentarà un projecte de llei de subvencions que simplifiqui els processos i unifiqui els criteris de publicació, adjudicació, justificació i pagament de les subvencions de les administracions.

La Sindicatura considera essencial oferir un veritable suport financer a les entitats de petit format en línia amb la Llei 11/2023, i això requereix del disseny d’una convocatòria pròpia, o per concessió directa, amb solucions idònies per a les característiques especials de la seva activitat, de manera que es pugui garantir el cobrament efectiu abans de l’execució del projecte, o almenys durant la primera fase d’execució.

El voluntariat, element fonamental del teixit associatiu

També és objecte de queixa el fet que la feina que fan persones voluntàries no es pugui tenir en compte per al càlcul dels costos de projecte. Certament, en el teixit associatiu la participació de voluntariat és molt elevada, i si no fos pel voluntariat, aquestes tasques les hauria d’haver prestat, a canvi d’un preu, una persona física o jurídica, la factura de la qual sí que hauria pogut formar part del cost del projecte.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona vol destacar la feina que fa el voluntariat, per la seva valuosa aportació al conjunt de la societat. El voluntariat social col·labora dins les entitats perquè elles coneixen les causes, són expertes en cohesió social i poden garantir un treball per a la transformació ciutadana.

La Sindicatura, institució observadora

El Consell de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona ha creat un grup de treball específic, que serà dinamitzat pel Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) per explorar propostes de millora sobre les bases de la convocatòria de subvencions de l’Ajuntament.

La Sindicatura hi participarà com a part observadora, i en farà el seguiment oportú perquè les recomanacions d’aquesta resolució es tinguin en consideració.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona presenta al Parlament un dictamen sobre la proposició de llei per erradicar el sensellarisme

08/02/2024

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha registrat en el Parlament de Catalunya el dictamen que ha elaborat sobre la proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme.

El sensellarisme afecta de manera especial a Barcelona, que concentra gairebé la meitat de les persones sense llar de Catalunya. Tenint en compte l’impacte que té aquest fenomen social a la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha considerat oportú fer diverses aportacions sobre una llei que determinarà de manera significativa les obligacions de l’Ajuntament en aquesta matèria.

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha destacat la rellevància d’aquesta proposició de llei: “Des de la Sindicatura celebrem aquesta iniciativa legislativa davant la necessitat d’aprofundir en una problemàtica sovint invisibilitzada i insuficientment abordada per les administracions competents”.

Entre altres, en aquest dictamen la Sindicatura demana un rol més rellevant de les persones en situació de sensellarisme en l’elaboració de l’articulat de la llei; garantir la mirada interseccional en l’abordatge del sensellarisme, així com els recursos adaptats a les diferents necessitats; incloure la responsabilitat de les empreses adjudicatàries de contractes de serveis a les persones sense llar; el paper de les entitats en l’acreditació de residència per empadronar sense domicili fix; la prevenció de conductes aporofòbiques del personal de les administracions públiques, o amplificar l’atenció, l’assessorament i l’acompanyament jurídic més enllà dels delictes d’aporofòbia.

La Sindicatura també trasllada la importància de què la llei vagi acompanyada d’una campanya de conscienciació social vers les persones sense llar, alhora que reclama no utilitzar terminologia com beneficiari, concepte assistencialista que allunya el concepte de persones com a subjectes de ple dret.

La Sindicatura, molt implicada en la garantia dels drets de les persones sense llar

La defensoria de la ciutadania barcelonina compta amb expertesa en la garantia dels drets de les persones sense llar, desenvolupada a partir de la supervisió de l’actuació municipal al llarg de dues dècades i del diàleg amb les entitats locals que atenen aquest sector de la població.

En aquesta línia, l’any 2020 va publicar-se una actuació d’ofici sobre El sensellarisme a la ciutat de Barcelona, que dirigeix una sèrie de recomanacions a l’Ajuntament per abordar aquest fenomen social.

El rol de les sindicatures locals en la supervisió del compliment del desplegament de la llei

L’interès legítim de la Sindicatura de Greuges de Barcelona en fer aportacions a la proposició de Llei està directament relacionat amb què l’articulat atribueix diverses funcions a les defensories locals.

La tasca de les sindicatures locals pot ser cabdal en la defensa dels drets de les persones sense llar i, per aquest motiu, la Sindicatura ha fet arribar diverses propostes que contribueixin a dotar-les del rol que entenem que haurien de tenir en aquesta matèria.

El síndic Bondia ha manifestat que “a partir de la defensa dels drets de la ciutadania que exercim en l’àmbit municipal, és necessari fer arribar la nostra veu per tal que les noves funcions que ens seran atribuïdes tinguin la claredat suficient i siguin concebudes amb l’amplitud necessària”.

Notícies

Informació més accessible per a una democràcia més inclusiva, amb l’ajuda de la IA: l’objectiu d’un nou projecte europeu liderat per la UPF en què participa la Sindicatura

29/01/2024

El projecte europeu iDEM, liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), crearà eines d’IA que simplifiquin i facin més comprensibles les informacions per participar en el debat democràtic, dirigides a persones amb dificultats de comunicació o discapacitat intel·lectual. La UPF s’ha aliat amb 10 partners europeus més per dur a terme el projecte, entre ells universitats, institucions, entitats socials i empreses tecnològiques. A Catalunya, s’hi han sumat la Sindicatura de Greuges de Barcelona i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).

Actualment, nombrosos col·lectius socials, com les persones amb problemes de lectoescriptura o amb discapacitat intel·lectual, segueixen excloses dels processos de debat democràtic, perquè els documents sobre els assumptes públics en discussió no s’adapten a les seves necessitats. El projecte europeu iDEM vol contribuir a revertir aquesta situació, amb el disseny de tecnologies i programes de software, que simplifiquin els documents sobre els assumptes públics per adaptar-los a les seves necessitats a partir de tècniques d’IA i de processament del llenguatge natural. El projecte, en el qual participen 10 socis més de diferents països europeus, compta amb el finançament del programa Horizon de la UE, que hi aportarà 3 milions d’euros.

El projecte iDEM, que s’ha iniciat aquest mes de gener i tindrà una durada de tres anys, desenvoluparà tecnologies inclusives dirigides als col·lectius actualment exclosos i marginats dels debats democràtics, amb una doble finalitat. En primer lloc, es dissenyaran eines que els facilitaran la lectura i comprensió de documents públics i, en segon lloc, unes altres per a ajudar-los en la generació dels seus propis missatges i a transmetre els seus punts de vista i opinions. Les eines estaran disponibles inicialment en quatre llengües: català, castellà, italià i anglès.

Sessió de treball interna dels partners del projecte / Font: UPF

Es dissenyaran tecnologies inclusives basades en les necessitats dels usuaris

iDEM parteix d’un enfocament centrat en l’usuari i, abans de desenvolupar les eines d’IA, es duran a terme sessions de treball amb prop de 20 persones de col·lectius actualment exclosos dels processos democràtics. Aquestes sessions contribuiran a detectar quin és l’origen de les dificultats de comprensió de les informacions sobre assumptes públics. A partir d’aquest diagnòstic, el projecte contribuirà a la innovació dels espais democràtics, perquè siguin més inclusius, deliberatius i participatius.

Un total d’11 socis europeus, coordinats per la UPF, han unit esforços amb aquesta finalitat, entre ells la Universitat Leeds (el Regne Unit) i d’altres instituts de recerca, així com diverses empreses tecnològiques i entitats socials i institucions. Representants dels diversos partners d’iDEM participen entre aquest dilluns i dimarts, 29 i 30 de gener, en una trobada per a formalitzar la posada en marxa del projecte. A Catalunya, participen al projecte la Sindicatura de Greuges de Barcelona i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. També participen a iDEM d’altres entitats socials de l’Estat espanyol, com l’Organització d’Entitats en favor de les persones amb Discapacitat Intel·lectual de la Comunitat de Madrid (Plena Inclusión Madrid) i la Fundación Cibervoluntarios, o italianas, com Anffas (Associazione Nazionale di Famiglie e Persone con disabilità intellettive e disturbi del neurosviluppo) i Actionaid International Italia ETS. La resta de membres del consorci iDEM són el Nexus Institut Fur Kooperations Managament und Interdisziplinare Forschung GMBH (Alemanya), CFS Consulting Franchise & Sales GMBH (Àustria) i The National Microelectronics Applications Centre LTD (Irlanda).

Un projecte interdisciplinari liderat per investigadors de tecnologies en processament del llenguatge natural i dret i teories de la democràcia

Per part de la UPF, la coordinació d’iDEM anirà a càrrec del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i del de Dret. Al DTIC, l’investigador principal del projecte iDEM és Horacio Saggion, catedràtic d’informàtica i IA, del grup recerca TALN (Natural Language Processing Research Group), qui assegura: “Volem que la nostra tecnologia en l’àrea de Processament de Llenguatge Natural (PLN) sigui d’utilitat per als ciutadans que es troben exclosos dels processos de participació i debat democràtics a causa de la complexitat del llenguatge utilitzat en aquests contextos. A iDEM, aspirem a crear espais de participació democràtica més accessibles per a tots amb una metodologia centrada en l’usuari i amb tècniques actuals d’intel·ligència artificial generativa adaptades amb dades ‘curades’ -verificades- amb la finalitat d’evitar possibles biaixos i prejudicis.”

Al Departament de Dret, el coordinador d’iDEM és Josep Lluís Martí, professor de Filosofia del dret i investigador en teoria de la democràcia i membre del grup de Dret i Filosofia, que explica: “El nucli central de qualsevol procés democràtic és el que es correspon a la deliberació democràtica. No pot haver-hi una democràcia legítima i de qualitat tret que els ciutadans tinguin la capacitat i l’oportunitat de participar en els grans debats públics que són els que acaben conformant les opinions i judicis expressats en les urnes”. “Tradicionalment, s’ha ignorat que no tots els ciutadans disposen de les mateixes capacitats i oportunitats de participar en aquests debats, la qual cosa suposa una violació flagrant del principi democràtic fonamental de la igualtat política. Resulta de gran importància que sapiguem desenvolupar tecnologies que contribueixin a l’enfortiment d’aquest debat públic, i sobretot a incloure en igualtat de condicions a tots els ciutadans, especialment els grups socials que han resultat habitualment exclosos”- afegeix.

Els partners del projecte de Barcelona també destaquen la importància de dissenyar tecnologies per la inclusió social. Marta Villanueva, regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de Barcelona, assegura: “Les institucions públiques hem de garantir la plena inclusió de les persones amb diversitat funcional. Per aconseguir-ho és imprescindible garantir els drets de participació política mitjançant l’accés al debat democràtic i als assumptes públics. No podem permetre que les persones amb dificultats de lectoescriptura o discapacitat intel·lectual quedin excloses. Des de l’Ajuntament, oferirem assessorament per garantir l’accessibilitat dels continguts de processos de la Sindicatura de Greuges en diversos canals. Aquest tipus d’iniciatives són clau per garantir que totes les persones, amb independència de les seves capacitats, gaudeixin plenament dels seus drets de ciutadania”.

David Bondia, síndic de greuges de Barcelona, afegeix: “Pel que fa al nostre àmbit competencial a la ciutat, tenim molt clar que la participació ciutadana en els debats democràtics no pot ser només una retòrica, sinó que ha d’anar acompanyada d’una pràctica molt necessària, real, efectiva i inclusiva. Només podem parlar de participació inclusiva si hi participa tothom, i especialment aquelles persones que no ho acostumen a fer perquè tenen dificultats de comunicació o una discapacitat intel·lectual”.

Segons dades de la Comissió Europea (2020), es calcula que prop de 800.000 persones ciutadanes de 16 Estats membres de la UE no van poder participar en les eleccions al Parlament Europeu de 2019 a causa de barreres com l’accessibilitat limitada dels col·legis electorals o la insuficiència d’informació accessible sobre els candidats i els debats electorals.

Notícies

La Sindicatura insisteix a l’Institut Municipal de Serveis Socials en l’agilització de la tramitació dels PIA

26/01/2024

Històricament, el retard en l’elaboració dels PIA per part dels serveis socials municipals ha estat motiu de queixa recurrent a la Sindicatura.

La defensoria ha fet seguiment d’aquesta situació i ho ha abordat en diverses reunions amb l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i el Consorci de Serveis Socials de Barcelona.

Històricament, el retard en l’elaboració dels PIA per part dels serveis socials municipals ha estat motiu de queixa recurrent a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. En aquesta ocasió, la defensoria vol posar de manifest un nou cas de queixa ciutadana, i alhora fer una reflexió general sobre aquests retards, que afecten directament els drets de les persones en situació de dependència.

Què és el PIA?

El PIA (Programa individual d’atenció) és l’instrument que utilitzen els serveis socials per determinar quina modalitat d’intervenció s’adapta millor a les necessitats de les persones, en diàleg amb elles o llurs famílies. S’escullen entre els serveis i les prestacions corresponents als graus de dependència, d’acord amb el que preveu la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) i el desplegament normatiu posterior.

El cas concret de la darrera queixa

La persona promotora de la queixa exposava que se li havia concedit el Grau II de Dependència. Per aquest motiu, s’havia presentat al seu centre de serveis socials amb l’objectiu d’ampliar l’assistència. Segons informa la ciutadana, en el centre va trobar-se que només hi havia una treballadora, qui la va informar que hi havia pendents molts expedients, endarrerits per la manca de personal per a gestionar-los.

Dos mesos més tard de presentar la queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, la ciutadana va dur a terme l’entrevista necessària per modificar el PIA i canviar de Grau I a Grau II. Entre les diferents opcions donades, la família va optar per augmentar les hores mensuals del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), passant de 15 a 33.

Abans d’aconseguir aquest canvi, la ciutadana va viure un periple de temps on els terminis no es corresponen amb el que preveu l’article 5.2 de la Carta de drets i deures de Barcelona:

Entre la resolució del Grau I de dependència i la signatura del corresponent PIA van transcórrer 9 mesos.

Pel que fa a la concessió del Grau II de dependència, transcorren 7 mesos des de la resolució fins al gaudiment.

Tot i que puguin existir raons que justifiquin parcialment el retard en la tramitació, quan la ciutadana va dirigir-se a la Sindicatura ja feia 4 mesos que s’havia emès la resolució de Grau II.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que facilitar aquesta informació en el moment adient permet que la família planifiqui i organitzi les cures en espera del PIA. Per aquest motiu, recomana a l’Institut Municipal de Serveis Socials que informi proactivament i periòdicament de l’estat dels expedients del PIA.

Les accions més recents relacionades amb els PIA

L’1 de juny de 2023 l’Ajuntament posa en funcionament el Servei de Suport a la Dependència (SSD), amb la funció de dur a terme els PIA de les persones que tinguin reconegut un grau de dependència a Barcelona. Entre els objectius d’aquest nou servei, destaquen els de reduir les llistes d’espera per a la realització dels PIA i permetre un accés més àgil a la cartera de recursos.

El juliol de 2023 també va entrar en vigor el RD 675/2023, que estableix el nou marc legal de l’autonomia i l’atenció a les persones amb dependència i fa necessàries noves instruccions del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya per tal de poder elaborar els PIA.

Aquesta nova situació implica, inicialment, incerteses en la manera de procedir en l’elaboració dels PIA i, conseqüentment, afecta el ritme d’elaboració d’aquests programes.

La Sindicatura reconeix la tasca dels equips de serveis socials de la ciutat

La Sindicatura de Greuges de Barcelona valora la dedicació i la professionalitat dels equips de serveis socials de la ciutat, així com els esforços que fan davant la pressió assistencial amb què han de dur a terme la seva tasca. En les diverses reunions mantingudes, s’ha constatat el treball de l’Institut Municipal de Serveis Socials per possibilitar la millora en la tramitació dels PIA.

No obstant això, la Sindicatura considera que cal que els òrgans de direcció i gestió de l’Institut Municipal de Serveis Socials mantinguin la priorització i la intensificació d’aquestes millores, amb el propòsit d’agilitzar la tramitació dels PIA i l’assignació dels recursos adients a les persones i famílies que els tenen reconeguts.

Notícies

Preocupació de la Sindicatura de Greuges envers la crisi institucional entre els cossos policials de la ciutat de Barcelona, anunciada pels mitjans de comunicació

22/01/2024

Barcelona, 22 de gener de 2024 – La Sindicatura de Greuges de Barcelona mostra la seva preocupació per la notícia difosa a través dels mitjans de comunicació, relativa a una situació de crisi institucional dels cossos policials de la Guàrdia Urbana de Barcelona i de Mossos d’Esquadra.

La complexitat de la gestió de la seguretat en una ciutat com Barcelona va portar a la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de la ciutat a signar, l’any 2004, un conveni de col·laboració en tasques policials. Amb el temps, s’ha anat concretant a través de protocols en matèria de seguretat ciutadana i de prevenció i atenció a les violències masclistes. El cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona s’ha anat formant per assumir les noves competències amb rigor i professionalitat.

Com a resultat d’aquest model pioner de coordinació i cooperació operativa dels dos cossos policials, s’han aconseguit grans èxits en matèria de seguretat a la ciutat. En aquest sentit, i com apunten els mitjans de comunicació, els equips policials conjunts han intervingut en 400 actuacions en matèria de salut pública i han clausurat una mitjana de gairebé un narcopís a la setmana.

Ara, aquesta situació de crisi, que apunten els mitjans de comunicació, pot posar en risc el treball conjunt dels dos cossos policials en matèria d’investigació, principalment de delictes vinculats amb el tràfic de drogues.

Sens dubte, trencar aquest model és perjudicial per a la ciutadania, ja que implicaria una pèrdua d’efectius policials dedicats a la investigació de delictes i podria comportar una proliferació de delictes contra la salut pública, entre altres.

Per això, la Sindicatura de Greuges de Barcelona apel·la a l’entesa dels responsables institucionals per donar continuïtat a la fórmula col·laborativa dels dos cossos policials que operen en la nostra ciutat.

Notícies

La Sindicatura recomana una campanya de conscienciació ciutadana per combatre l’excés de brutícia al carrer Nou de la Rambla

19/01/2024

L’origen d’aquesta actuació rau en la queixa d’un ciutadà a la Sindicatura, tot afirmant que la neteja efectuada pels serveis municipals és insuficient, fet que genera cert malestar entre el veïnat.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha copsat com en el carrer Nou de la Rambla, especialment en el tram comprès entre els carrers Piqué i Vila i Vilà, s’hi acumula més brutícia que a altres carrers de l’entorn. Una de les causes, entre altres factors, és la pressió turística que pateix la zona.

Com actua la Sindicatura davant d’aquests casos?

Per tal de valorar la situació, des de la defensoria de la ciutadania barcelonina es va demanar a la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica informació en relació amb la queixa presentada. Aquesta informació ha trigat més de 16 mesos en ser facilitada, fet que supera amb escreix el que pot considerar-se un temps raonable d’acord amb els principis d’eficiència i bona administració amb què han de regir-se els serveis municipals, i incompleix el deure de col·laboració.

El consistori admet haver rebut, des del juny de 2022, força reclamacions per part de la persona afectada, però assegura haver respost a la majoria de les comunicacions informant-lo de les actuacions dutes a terme en cada cas i de les tasques de neteja programades de manera regular en el carrer.

A les tasques programades setmanalment s’hi ha afegit l’actuació de les brigades de barri per tal de millorar la qualitat de la neteja en els punts on s’acostuma a acumular més brutícia. També es duen a terme intervencions de seguiment per comprovar i valorar si els serveis de neteja estan ben dimensionats, i si les tasques s’executen correctament. En cas que no sigui així, s’apliquen noves mesures per adequar-les.

L’Ajuntament informa que cal tenir present que en el tram del carrer Nou de la Rambla objecte de la queixa hi ha una gran quantitat de locals d’oci nocturn i de restauració, així com un elevat nombre de persones en situació de sensellarisme. Alhora, les obres d’urbanització del carrer Piqué van obligar a desplaçar durant un temps els contenidors de recollida d’escombraries, i van comportar alguns actes incívics pel que fa al dipòsit de deixalles i residus de materials d’obra de manera inadequada.

En aquest sentit, la Sindicatura és conscient de la complexitat de la neteja i el manteniment de les vies i els espais públics de la ciutat. Certs emplaçaments resulten més difícils de preservar en condicions òptimes de salubritat per diverses circumstàncies que, en moltes ocasions, tenen a veure amb el comportament ciutadà.

Des de la Sindicatura de Greuges recordem que totes les persones tenen l’obligació d’utilitzar correctament els espais públics de la ciutat, tot respectant-ne el dret que també tenen els altres ciutadans d’usar-los i gaudir-los. Alhora, és competència de l’Ajuntament promoure accions cíviques que constitueixin un exemple de convivència i perseguir les actuacions de qui pertorbi indegudament la vida quotidiana.

La resolució de la Sindicatura

D’acord amb tot el que s’ha exposat, la Sindicatura considera que l’Ajuntament de Barcelona disposa d’una planificació de neteja que té en compte els usos i necessitats de cada zona, i que treballa amb diversos processos d’implicació ciutadana basats en la corresponsabilitat per fer més incidència en determinades zones de la ciutat.

A més, al llarg dels darrers anys ha desenvolupat diverses campanyes i actuacions per tal de promoure el civisme. En aquest sentit, es recomana a la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus que continuï fent seguiment de les condicions de neteja en el tram del carrer Nou de la Rambla i que valori la conveniència de dur a terme una campanya específica de conscienciació ciutadana en aquest barri.

I és que la neteja i el civisme han de continuar millorant, però en la majoria d’ocasions la responsabilitat recau en els ciutadans, qui, amb el seu comportament i hàbits cívics, han de facilitar l’hegemonia social i el mínim d’intervenció possible dels serveis municipals.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona insta a l’Institut Barcelona Esports que garanteixi les compensacions adequades dels serveis no realitzats a la piscina Sant Jordi

08/01/2024

Des de l’octubre del 2022 fins al juny del 2023, la piscina Sant Jordi va romandre tancada a causa de l’esfondrament d’una part del sostre, que estava a punt de ser remodelat.

La queixa ciutadana

El mes d’octubre de l’any 2022, una part del sostre de la piscina Sant Jordi es va esfondrar, obligant el tancament de la instal·lació. En aquell moment, les instal·lacions estaven obertes al públic, però en la zona afectada no hi havia ningú, no havent-se de lamentar cap dany personal.

Aquesta situació va obligar a tancar l’equipament fins al juny del 2023, uns mesos en què la piscina Sant Jordi no va poder ser utilitzada. Això va afectar les persones que feien ús habitual de la instal·lació com a les persones que contracten serveis puntuals de la piscina.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona, per tal de resoldre de forma adequada aquesta queixa, analitza la gestió privada de les instal·lacions municipals i el dret a compensació a les persones usuàries d’un Centre Esportiu Municipal.

Una instal·lació municipal, gestionada per una entitat privada

Els centres esportius de titularitat municipal de l’Ajuntament de Barcelona són gestionats per empreses o entitats privades, que han guanyat un concurs públic per la gestió de la instal·lació. En les bases del concurs, s’estipulen tots els paràmetres d’aquesta gestió (inversions en l’equipament, usos preferents…).

Per un correcte funcionament de l’equipament, periòdicament (anualment o bianualment, segons l’equipament), es fan comissions de seguiment, on participen tècnics municipals del districte, membres de l’Institut Barcelona Esport, el conseller d’esports del districte i representants dels partits de l’oposició. En aquestes comissions es fa el seguiment de les inversions obligades pel concurs, una explicació de la gestió que s’està fent i, a final d’any, s’estipulen els preus públics de l’equipament, que posteriorment són aprovats als plenaris de districte i, finalment, pel plenari de l’Ajuntament de Barcelona.

El dret a compensació a les persones usuàries d’un Centre Esportiu Municipal

Aquesta compensació es determina en la normativa de funcionament de cada centre, on s’estipulen les mesures preses a cada cas. En el cas de la piscina Sant Jordi, s’especifica que “En cas d’aturada tècnica d’un espai o servei per tasques de manteniment i/o adequació, l’usuari no tindrà dret a cap compensació econòmica”. Fa referència clara a les tasques de manteniment de la instal·lació, que en el cas de les piscines, consisteix en l’obligatorietat de buidar anualment el vas de la piscina per fer neteja o filtratge i garantir la salubritat, i també les diferents actuacions de manteniment d’altres espais de l’equipament.

Per tant, en el cas objecte de la queixa no estem davant d’una tasca de manteniment, és un cas d’afectacions superiors o imprevistos, com va ser la caiguda de part del sostre de la piscina, que va ocasionar l’aturada del servei durant uns mesos. Davant d’aquest situació, la resposta o alternativa s’articula conjuntament IBE/concessionari. En aquest cas es va prendre la decisió de rebaixar les quotes d’abonament dels mesos posteriors al tancament i, en el moment de la reobertura del servei, compensar la quota del mes en curs amb el pagament ja efectuat al mes d’octubre, quan van succeir els fets.

No obstant, aquesta proposta deixava sense solució els casos d’aquelles usuàries que únicament estaven inscrites a un servei temporal concret, com era el cas de la persona promotora de la queixa, que s’havia inscrit per a la realització d’un curs de natació puntual. Per això l’IBE va acordar amb l’entitat gestora que es retornaria l’import de manera proporcional als dies que no va poder fer ús del servei contractat.

La resolució de la situació

La Sindicatura de Greuges de Barcelona té constància que finalment aquesta quota ha estat retornada a la persona que va presentar la queixa, però desconeixem si les compensacions previstes per a usuàries habituals o puntuals han estat aplicades. És per això que demanem a l’Institut Barcelona Esports que s’asseguri, per una part, que no queden reclamacions on no s’hagin aplicat les compensacions i, per una altra part, que a les normatives de funcionament dels Centres Esportius Municipals s’incloguin les compensacions a les persones usuàries en cas d’afectacions greus.

Notícies

El paper de l’Ajuntament en problemes de convivència veïnal en habitatges de titularitat pública i privada

04/01/2024

La Sindicatura de Greuges ha estat investigant la queixa d’un ciutadà respecte un problema de convivència greu que afectava el seu dret a l’habitatge i els drets de la infància.

Fa més de cinc anys que la família, amb una filla i un fill menors d’edat, viuen a un pis de l’habitatge públic de la ciutat, i just al pis de sobre hi viu aquesta persona que, exposen, és molt conflictiva i violenta i genera continus problemes a l’escala.

Tot i que el problema és conegut pels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, la família exposa que no se senten escoltats ni protegits, i que tampoc saben si l’IMHAB, que és l’òrgan gestor del parc d’habitatge públic de Barcelona, té capacitat d’actuació sobre aquest ciutadà. En aquest sentit, desconeixen si l’habitatge que ocupa és propietat o de lloguer públic. Sent així, viuen amb por contínua, sorolls, i altres incidents que alteren la pau del seu habitatge i que els fa preocupar per la seguretat dels seus fills.

Actuacions fetes per la Sindicatura

A través de la informació facilitada per l’IMHAB, la Sindicatura ha pogut saber que l’habitatge on resideix la persona que està causant els greus problemes de convivència no pertany al parc públic d’habitatge, ja que va ser venut per escriptura pública el 1992. És per aquest motiu que no ha estat possible una intervenció directa i immediata de l’IMHAB, sinó que els agents competents per donar resposta al conflicte són la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, atès que es tracta d’un assumpte d’ordre públic i seguretat ciutadana.

Davant la persistència de la problemàtica, el desembre de 2021 el ciutadà va sol·licitar un canvi d’habitatge, que va acompanyar d’un informe del centre de serveis socials amb data del novembre d’aquell mateix any. L’informe demanava que es tingués en compte la sol·licitud de reubicació del nucli familiar, atenent que hi havia infants al domicili que es veien directament afectats per la situació.

Per aquests motius, l’IMHAB va decidir iniciar els tràmits per al canvi a un altre habitatge que fos adequat a la seva composició familiar (5 membres) i a la situació de discapacitat d’una de les seves filles.

L’interès superior dels infants i adolescents: principi rector de tota actuació administrativa

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que la tramitació del canvi d’habitatge, tot i que es troba motivat per causes externes a l’àmbit d’actuació de l’IMHAB, suposa una garantia efectiva dels drets dels infants, especialment de l’interès superior de l’infant o adolescent. Aquest és un principi inspirador i fonament de les actuacions públiques, que s’ha d’entendre com una norma a respectar en les decisions administratives. Sent així, la institució supervisora dels drets de ciutadania valora que l’actuació de l’IMHAB en referència a aquesta situació ha estat correcta. Tanmateix, el problema social comunitari de fons continua, ja que no s’han pogut reconduir les conductes incíviques d’aquest ciutadà amb problemes psicosocials que afecten a tota una comunitat i el seu entorn. En aquest sentit, cal continuar intervenint amb altres serveis, especialment els cossos de seguretat, mitjançant actuacions comunitàries, per tal de garantir la seguretat i tranquil·litat de les persones residents.

Notícies

El Parc del Tibidabo modifica els criteris per acollir-se a la gratuïtat de les entrades per a acompanyants de persones amb diversitat funcional

29/12/2023

Des del mes de maig de 2023, s’han modificat els criteris d’entrada dels acompanyants de persones amb diversitat funcional. A partir d’ara, únicament accedeixen gratuïtament al Parc els o les acompanyants d’aquelles persones que tinguin necessitat de suport d’una tercera persona i que així consti a l’acreditació corresponent.

En concret, la normativa del Parc estableix que “per acollir-se a la tarifa de persona amb diversitat funcional és imprescindible acreditar un mínim del 33% de grau de disminució mitjançant la presentació del certificat de grau de discapacitat o la targeta acreditativa d’aquesta. Es farà entrega d’una entrada gratuïta per a una o un acompanyant només en el cas que la persona amb diversitat funcional acrediti la necessitat d’una tercera persona amb el carnet proporcionat per la Generalitat”. Aquesta informació queda recollida a la pròpia pàgina web del Parc des d’on es poden adquirir les entrades.

Mesures del Parc per a la inclusió de les persones amb diversitat funcional

El Parc té implementades un seguit de mesures de caràcter econòmic i social que tenen per objectiu que les persones amb discapacitat puguin viure l’experiència del parc amb les mateixes oportunitats que tothom.

Així, pel que respecta a les tarifes, les persones amb discapacitat a partir d’un 33% acreditat, disposen d’un descompte del 80% sobre el preu ordinari de 35 euros, havent d’abonar únicament 7 euros.

Pel que fa a l’accessibilitat, el Parc disposa d’un seguit de serveis per a les persones amb diversitat funcional: una guia per conèixer el Parc amb pictogrames descriptius de les característiques de les atraccions, destinat a oferir suport d’anticipació de la visita per a famílies o educadores; un plànol d’accessibilitat del Parc, que mostra els serveis, restaurants, les atraccions i les seves característiques, com la durada, si hi ha foscor, si està adaptada per a cadira de rodes, si fa por…; atraccions amb accés adaptat i d’altres completament adaptades per a cadires de rodes, com l’Embruixabruixes o el Castell dels Contes, i molts altres espais adaptats.

D’altra banda, també s’han adequat taquilles específiques per a les vendes anticipades i les persones amb diversitat funcional, i el personal operador té indicacions d’atendre primer aquestes últimes per garantir un accés més ràpid al parc. De la mateixa manera, les persones amb discapacitat i les acompanyants tenen accés preferent a les atraccions i a altres instal·lacions del parc.

La Sindicatura demana al Parc bonificar l’entrada general a les persones acompanyants

La Sindicatura de Greuges considera que el Parc del Tibidabo promou nombroses mesures per possibilitar que totes les persones amb discapacitat, i altres col·lectius amb necessitats específiques, tinguin accés al dret al lleure en condicions d’igualtat.

Tanmateix, considera que, de la mateixa manera que ja fa amb les famílies nombroses o monoparentals, cal bonificar l’entrada general a l’acompanyant de la persona amb discapacitat que no tingui reconegut l’accés amb gratuïtat. Aquesta mesura evita que es generin greuges entre col·lectius.

Notícies

La Sindicatura es mostra preocupada per la separació dels nuclis familiars quan són acollits en allotjaments d’urgència municipals

22/12/2023

Aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen d’una de les últimes resolucions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona davant la queixa d’un ciutadà que manifestava la seva disconformitat davant l’actuació del Servei d’Inserció Social (SIS) després que ell i la seva mare fossin desnonats.

I és que, tot i que el ciutadà pateix una malaltia que l’obliga a desplaçar-se en cadira de rodes i dependre de la seva mare per a les activitats bàsiques de la vida diària –alhora que la mare no coneix el català ni el castellà, i és el fill qui s’ocupa de traduir i orientar-la–, des del SIS es proposava allotjar els membres de la família per separat, obviant que la continuïtat de la convivència entre els dos els resulta indispensable per viure.

Segons l’informe municipal sol·licitat per la Sindicatura per esclarir els fets, la família no va ser atesa en cap moment pel Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), servei que atén aquelles persones provinents de països extracomunitaris en situació de sensellarisme que presenten una situació irregular i que fa menys de dos anys que són a l’Estat espanyol, com és el cas de les persones que integren aquest nucli familiar. Tanmateix, va ser el SIS el servei que les va atendre en, com a mínim, quatre ocasions, en una primera etapa en la qual no reunien les condicions perquè les atengués aquest òrgan, segons els criteris establerts pel mateix consistori, i sense cap menció a coordinacions, orientacions o derivacions al SAIER.

Des de la Sindicatura es considera que les actuacions acomplertes resulten confuses, i que la família podria haver rebut una atenció diferent si hagués estat atesa pel SAIER.

Barreres idiomàtiques

L’informe municipal exposa que en una primera entrevista de valoració es van presentar certes dificultats a causa de la barrera idiomàtica. Malgrat això, no s’explica si es van resoldre o no en aquella ocasió, ni es fa referència a com es va continuar atenent la família en les ocasions posteriors.

Atesa la complexitat de la situació i la vulnerabilitat de les persones integrants de la família, la Sindicatura insisteix que aquest no és un tema menor, sinó de gran importància. Sense ser aliena a les dificultats del consistori per respondre a l’augment de demanda del Servei de Traducció i Mediació Intercultural i a l’esforç econòmic que fa en aquesta i altres qüestions, la Sindicatura recorda que les administracions públiques han de respectar els principis de servei efectiu i proximitat a la ciutadana.

Si hi ha problemes importants en la comunicació entre les persones que es dirigeixen als serveis i les que hi treballen, difícilment es podrà fer una tasca prou eficaç de comunicació, fet que pot comportar conseqüències com l’augment de visites al servei o que es puguin emprendre decisions sense una plena comprensió per part de les persones afectades.

A més, si hi ha problemes de comunicació es veuen vulnerats dos drets bàsics: el dret a gaudir de l’atenció social sense discriminació per cap circumstància social o personal; i el dret a rebre la informació suficient i entenedora sobre els serveis i les prestacions bàsiques i els seus criteris d’adjudicació.

Separació dels membres de la família

Tot i que no correspon a la Sindicatura pronunciar-se sobre la idoneïtat tècnica de separar membres d’un mateix nucli familiar, sí que constitueix una preocupació per a aquesta institució supervisora l’afectació als drets dels membres de la família que es podria derivar d’algunes actuacions.

En aquest sentit, l’informe municipal exposa que restava pendent de presentar la sol·licitud d’accés als serveis residencials municipals, a l’espera de recollir tota la informació i la signatura d’ambdós membres de la família.

La família ha fet arribar a la Sindicatura el document a signar, titulat ‘Sol·licitud d’atenció a centre d’atenció social per a persones sense llar’, que ha pogut observar que conté moltes manques d’informació i ambigüitats que no responen en cap moment als principis generals amb els quals han d’actuar les administracions públiques, a saber: simplicitat, claredat i proximitat a la ciutadania.

Per això, des de la Sindicatura es considera necessària la reformulació, de forma completa, transparent i informativa, del redactat del document que es fa signar a la ciutadania.

A més, es recomana a l’IMSS que vetlli per tal que, en l’atenció a la família, es pugui superar la barrera idiomàtica i garantir la informació i la comprensió, en ambdós sentits, i li recorda que en les actuacions que es desenvolupin s’ha de tenir en compte les manifestacions de la família i els seus drets. La Sindicatura també considera, i així ho fa saber a l’IMSS, que l’acceptació o no d’un recurs d’allotjament no ha de condicionar l’atenció per part del SIS o el servei social que correspongui.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona insisteix en la necessitat d’aplicar mesures cautelars per aturar la Papanoelada motera d’aquest any

13/12/2023

Fa tot just un any, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va intervenir en relació a aquesta activitat, i va emetreuna resolució on demanava a l’Ajuntament, que adoptés mesures cautelars per impedir la celebració d’aquesta concentració a fi de salvaguardar els diversos drets afectats.

Els organitzadors han anunciat que el dia 17 de desembre tindrà lloc la papanoelada motera. Es tracta d’una activitat que concentra un número elevat de motocicletes en un mateix lloc, en un moment concret, que genera un gran impacte mediambiental, un problema de mobilitat i afectacions a la salut, a part d’un risc de seguretat per a les persones, ja que les imprudències en la conducció és una tònica habitual en aquestes concentracions, tal i com va constatar l’Ajuntament de Barcelona l’any anterior.

En aquest sentit, des l’Ajuntament es va mesurar el soroll d’alguns trams del recorregut, amb un resultat de pics al voltant de 85 dB a les hores on transcorria el gruix de la manifestació. Aquest resultat superava entre 10 i 15 dB el del diumenge immediatament anterior. També, es van denunciar diverses infraccions de les persones participants, com l’aixecament de roda davantera, forçar marxes, conduccions negligents, circular per carril bus i no obeir semàfors, entre d’altres.

A més a més, cal tenir en compte que les persones organitzadores d’aquesta marxa no han comunicat la concentració a l’autoritat competent, la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) ni a l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, si es duu a terme, estarien actuant amb manifest incompliment de la normativa d’aplicació.

La manca de comunicació de la marxa impedeix als responsables municipals organitzar els recursos disponibles, i dissenyar les mesures a aplicar per minimitzar l’impacte de l’activitat sobre l’espai públic i la ciutadania. La improvisació obliga a utilitzar dispositius de serveis públics no programats, que poden afectar l’atenció d’emergències i les necessitats de la ciutadania.

Per tot això, la Sindicatura de Greuges ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona, l’estat de tramitació de les denuncies efectuades en la concentració de l’any anterior i les conseqüències als organitzadors de la mateixa. També les accions planificades per evitar aquesta marxa per la ciutat de Barcelona.

Si finalment tingués lloc la concentració malgrat no haver-la comunicat a l’autoritat competent, caldrà que la Guàrdia Urbana actuï de manera eficaç, sancionant totes aquelles conductes infractores que es detectin, i que la DGAS prengui les mesures adequades davant l’incompliment de l’organització de la concentració.

Finalment, i també en el cas de produir-se l’esdeveniment, la Sindicatura considera necessari que l’Ajuntament prengui mesuraments de la contaminació per identificar si se superen els límits legalment previstos, i pugui sancionar les persones organitzadores de l’esdeveniment si s’escau.