Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona visita el Servei d’Atenció a la Víctima de la Guàrdia Urbana ubicat a La Rambla

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha visitat el Servei d’Atenció a la Víctima (SAV) de la Guàrdia Urbana ubicat a La Rambla, 43, en el marc d’una acció conjunta amb els cònsols internacionals amb destinació a Barcelona. Aquesta visita s’ha dut a terme gràcies a la intermediació de la Direcció de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona.

També de la mà de la Guàrdia Urbana, el 14 d’abril de 2023 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja va visitar l’altre Servei d’Atenció a la Víctima de la ciutat, emplaçat a Nou Barris (c/ Marie Curie, 20).

Donant compliment al nou protocol del novembre del 2022 entre l’Ajuntament i el Departament d’Interior de la Generalitat per ampliar la coordinació entre els cossos policials i millorar l’atenció a dones que pateixen violències masclistes en l’àmbit de la parella, la Guàrdia Urbana ha creat aquests dos Serveis d’Atenció a la Víctima al llarg de l’any 2023.

Què és el SAV?

El SAV està pensat i dissenyat per a les víctimes, on la prioritat és la seva atenció coordinant els serveis assistencials i policials. Les dependències estan dissenyades amb una mirada criminològica, dotades d’espais amables amb zones per a l’estada de nens i boxes d’atenció adequats, que ajudaran a reduir l’estrès i l’angoixa emocional, facilitant d’aquesta manera el confort de la víctima.

Els actuals dos SAV de la Guàrdia Urbana neixen amb la voluntat de ser un punt d’atenció integral a dones víctimes de violència gènere i als seus fills i filles que es dirigeixen a dependències policials a efectuar la denúncia o qualsevol intervenció de les patrulles de la policia local de Barcelona.

La Sindicatura celebra el nou protocol Mossos – Guàrdia Urbana, que ja recomanava l’any 2022

En l’informe Guàrdia Urbana i drets humans de proximitat: anàlisi d’equipaments policials de la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona lamentava que el cos policial municipal no tingués competències per recollir denúncies en matèria de violència masclista, alhora que valorava de manera molt positiva les accions de prevenció, sensibilització i acompanyament a les víctimes.

En aquesta línia, en l’informe presentat l’octubre del 2022, la Sindicatura ja va recomanar la necessitat d’un acord de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, en el qual s’atorguessin competències a la Guàrdia Urbana per recollir denúncies en casos de violència masclista, ja que en molts casos el fet de redirigir les dones víctimes a altres centres policials pot generar processos de revictimització.

El nou protocol, signat el novembre de 2022 entre l’Ajuntament i el Departament d’Interior de la Generalitat, permet, per primera vegada, que la Guàrdia Urbana tramiti directament denúncies relacionades amb aquest tipus de casos, alhora que unifica el protocol d’atenció en primera instància de les possibles víctimes que compareixen en una comissaria policial.

La prevenció i la proximitat, elements clau en la lluita contra les violències masclistes

En els darrers anys s’han posat en marxa diverses accions per millorar la protecció i l’atenció a les dones que viuen situacions de violències masclistes, com la Guia d’indicadors d’alerta, per detectar i actuar davant un possible cas, o la creació d’un agent referent en violències masclistes a cada districte, que es coordina i intercanvia informació amb el Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona valora la tasca de prevenció duta a terme, que defuig de les mirades i actuacions únicament reactives. També el treball de proximitat, que permet detectar moltes situacions en què es poden reconèixer indicadors d’aquestes violències, i per les quals cal dissenyar una resposta transversal acurada.

Notícies

Reviu la presentació de l’informe anual 2023 en el Plenari del Consell Municipal

David Bondia

El divendres 22 de març de 2024, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, va presentar l’informe anual 2023 en el Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona.

També pots consultar el seguiment de la intervenció del síndic en un fil de X:

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona presenta l’informe anual 2023 a la ciutadania, les associacions i les entitats

L’acte de presentació tindrà lloc el dijous 4 d’abril a les 18 hores en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Cal confirmar assistència.

Per primera vegada a la seva història, la Sindicatura de Greuges de Barcelona organitza un acte de presentació de l’informe anual 2023 dirigit directament a la ciutadania, les associacions i les entitats barcelonines.

L’esdeveniment tindrà lloc el dijous 4 d’abril a les 18 hores en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, i anirà a càrrec del síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

“Cercant millorar el vincle entre la Sindicatura i la ciutadania, vam detectar que l’informe anual el presentàvem en el plenari i en els mitjans de comunicació, però no oferíem un espai específic per a la ciutadania i el teixit associatiu”, ha manifestat David Bondia, que ha afegit que “accions com aquesta responen a l’objectiu d’acostar la institució a la ciutadania durant el projecte de Sindicatura 2021-2026”.

Cal confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a sindicaturabarcelona@bcn.cat o trucant al 93 413 29 00, indicant el nombre de persones i de quina entitat formen part.

Les presentacions públiques de l’informe anual 2023 dutes a terme

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona presenta l’informe anual del 2023

Informe anual 2023

La Sindicatura ha traslladat a l’Ajuntament les 10 propostes de millora que considera d’abordament prioritari i que, entre altres, demanen millorar l’atenció social, la gestió de l’habitatge públic o la convivència a l’espai públic.

L’any 2023 la Sindicatura ha creat la Comissió de Reparació per a víctimes d’abusos en escoles públiques de Barcelona.

Durant l’any 2023, la Sindicatura ha dut a terme accions presencials a 30 barris, amb l’objectiu d’acostar la institució a la ciutadania

La Sindicatura posa en valor la seva utilitat, desglossant l’impacte de les seves intervencions davant els problemes de la ciutadania.

El 86,4% de les recomanacions de la Sindicatura han estat acceptades, total o parcialment, per l’Ajuntament.

El 2023 la Sindicatura ha presentat dos informes monogràfics: un sobre la visió adultocentrista de les polítiques públiques locals i un segon estudi sobre l’atenció a les famílies de les persones preses.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat l’informe anual de l’any 2023, que recull els principals motius de queixa de la ciutadania barcelonina, així com les actuacions de la defensoria per garantir els drets humans de proximitat i el progrés dels serveis municipals.

El projecte de Sindicatura 2021-2026 ha arribat quasi a l’equador i ho fa amb el convenciment d’estar recorrent el camí adequat per aconseguir una institució més proactiva, més present en el territori i, en definitiva, més propera a la ciutadania.

Les 10 propostes de millora més destacades a l’Ajuntament

Al llarg de l’any 2023, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha traslladat a l’Ajuntament 10 propostes de millora que considera d’abordament prioritari:

1. REVISAR EL MODEL D’ALLOTJAMENT D’URGÈNCIA

La prestació d’allotjaments d’urgència a la ciutat de Barcelona presenta diversos problemes que posen en entredit la qualitat del servei (manca de disponibilitat o fluctuació del cost degut a la gestió del servei per part d’un operador turístic, separació de nuclis familiars, ubicació lluny dels barris d’origen, manca d’adequació dels allotjaments…). Cal revisar el model actual per tal de fer un ús eficient dels recursos públics atès l’elevat cost d’aquest servei, així com vetllar per tal que aquests allotjaments reuneixin les condicions necessàries que permetin a les persones i famílies desenvolupar la seva quotidianitat de manera adequada. Aquesta millora de les condicions té a veure amb la qualitat i proximitat de les opcions d’allotjament d’urgència, així com amb la seva adequació a les necessitats de les persones (mobilitat reduïda, malaltia…) i la convivència del nucli familiar.

2. GARANTIR UN ABORDATGE INTEGRAL A LES SITUACIONS DE SENSELLARISME

Es detecten una sèrie de disfuncions a la ciutat i en el funcionament dels serveis municipals, que poden agreujar les situacions de greu vulnerabilitat que pateixen les persones sense llar. Destaquen les dificultats per tramitar l’empadronament sense domicili fix, les denúncies per conductes vinculades amb el sensellarisme, la retirada dels seus objectes personals, les dificultats per disposar d’una atenció i seguiment mèdic adequat, i la manca de recursos específics dins la xarxa de serveis que atenen les persones sense llar. Per revertir-ho, cal una actuació transversal i coordinada per part dels diferents operadors municipals, a efectes de dotar de recursos la ciutat (dutxes, consignes o lavabos públics) que facilitin la quotidianitat d’aquestes persones. També cal agilitzar el seu empadronament i evitar sancionar conductes vinculades a situacions de sensellarisme.

3. GESTIÓ EFICIENT DEL PARC D’HABITATGE PÚBLIC

Existeix una manca de comunicació fluïda entre el veïnat del parc públic d’habitatge i l’Ajuntament, fet que genera una percepció ciutadana de poca transparència, opacitat i deixadesa municipal. És essencial fomentar la comunicació amb el veïnat per crear una relació positiva encaminada a millorar la conservació de les finques. Aquest diàleg ha de ser constant i bidireccional, i ha de servir també perquè el veïnat es corresponsabilitzi i conegui els processos d’intervenció en el manteniment del parc públic, sovint molt complexos, atesos els factors de tipus social, econòmic i pressupostari que l’afecten. Cal implantar un model d’atenció propera i proactiva envers el veïnat, fomentar la seva corresponsabilitat i revisar els habitatges i les finques in situ amb periodicitat suficient.

4. MILLORAR LA QUALITAT DEL SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

El servei d’atenció domiciliària (SAD) és objecte de múltiples queixes per incompliments horaris, canvis freqüents de persona treballadora, manca de preparació del personal i gestió deficient de les disfuncions o queixes ciutadanes. S’han d’implementar millores en la supervisió de les empreses adjudicatàries per assegurar la qualitat d’un servei adreçat a persones amb necessitat de cures per raó d’edat (gent gran) o de salut i/o discapacitat. També cal garantir una adequada formació de les persones treballadores; una gestió adient de les queixes pel funcionament del servei; i el dret a la informació sobre les condicions de prestació del servei, i sobre els drets i deures de les persones usuàries (a través, per exemple, d’un reglament del SAD).

5. ASSEGURAR EL CONFORT AMBIENTAL A LES ESCOLES

Disposar de confort ambiental a les aules és fonamental perquè la comunitat educativa pugui desenvolupar les seves tasques en un entorn adequat, ja que hi ha una relació directa entre el procés d’aprenentatge i l’espai on aquest es du a terme. Actualment, l’administració educativa disposa d’una estratègia per mitigar l’impacte de les altes temperatures, però caldrà avaluar de manera àgil l’impacte de les mesures previstes per planificar de manera ràpida altres accions, en cas que sigui necessari. Així mateix, en un context de crisi climàtica i increment constant de les temperatures, esdevé indispensable que, més enllà de mesures provisionals i transitòries, es despleguin amb efectivitat els programes i eines disponibles per millorar l’eficiència energètica dels centres educatius i les seves condicions tèrmiques.

6. MÉS PARTICIPACIÓ DE QUALITAT EN MATÈRIA URBANÍSTICA

Els canvis urbanístics poden arribar a tenir un impacte significatiu en la fisonomia dels barris, les funcions dels seus diferents espais i la quotidianitat del veïnat. Per aquest motiu, és especialment important que la participació ciutadana en matèria urbanística tingui la qualitat suficient. Els processos participatius relacionats amb projectes urbanístics acostumen a preveure una sessió de presentació del planejament aprovat inicialment i una altra del planejament aprovat provisionalment. Per garantir una participació efectiva, quan es produeixen canvis importants entre l’aprovació inicial i la provisional, cal fer ús dels canals de participació establerts i, fins i tot, una nova exposició pública.

7. REALITZAR UN MANTENIMENT ADEQUAT I SOSTENIBLE DEL VERD URBÀ

Per millorar la qualitat de la vida urbana i mitigar els efectes del canvi climàtic, són essencials els espais verds a la ciutat. L’Ajuntament ha d’esforçar-se per mantenir-los adequadament i intentar incrementar-los en aquells barris on n’hi hagi menys. En l’actual escenari de sequera i increment de les restriccions d’aigua, és necessari buscar fórmules que permetin assegurar el reg necessari per evitar qualsevol situació de risc (caiguda d’arbres) a les persones vianants. Els arbres contribueixen a reduir els contaminants, a baixar les temperatures i creen espais d’ombra. També cal corresponsabilitzar la ciutadania en la conservació dels parcs i jardins, per tal garantir la seva funció ambiental i social.

8. MITIGAR EL MAL ÚS I L’ÚS INTENSIU DE L’ESPAI PÚBLIC

Els diferents usos de l’espai públic poden generar problemes de convivència derivats de la turistificació de la ciutat, un excés de motocicletes estacionades a les voreres, i una alta ocupació de les terrasses. Aquests elements també poden posar en entredit l’accessibilitat i seguretat de l’espai públic per part de determinats col·lectius, com les persones amb mobilitat reduïda o la gent gran. Cal obrir un debat ciutadà per repensar l’actual model turístic i fer-lo compatible amb la garantia dels drets de proximitat. També cal continuar treballant per alliberar l’espai públic de motocicletes i fer un seguiment efectiu de les terrasses i, en cas de reincidència en les infraccions, no renovar les seves autoritzacions.

9. INCREMENTAR LES OPCIONS DE TRANSPORT PÚBLIC ALS BARRIS DE MUNTANYA

La mobilitat en transport públic als barris de muntanya no està garantida com a la resta de barris de la ciutat, atès que l’única opció que hi existeix és un servei parcial de bus, en horari diürn i amb un únic vehicle. En alguns casos, les línies regulars s’han substituït pel bus a demanda, que no és ben valorat pel veïnat a causa de l’elevat temps d’espera i les incidències tècniques de l’aplicació de reserves. I, en d’altres, el servei és cobert pel bus de barri, que genera queixes per la baixa freqüència de pas, la descoordinació respecte dels horaris escolars, i l’absència de servei nocturn. Calen estratègies de millora, consensuades amb el veïnat, pel que fa a les infraestructures de mobilitat, el nombre de vehicles i els sistemes de reserva.

10. AGILITZAR EL FUNCIONAMENT DE L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL

La bona administració té com a finalitat última prestar un servei públic de qualitat. Una administració àgil i eficient ha de ser capaç de respondre de manera ràpida, eficaç i entenedora a les necessitats plantejades per la ciutadania. Tanmateix, els greuges més recurrents que arriben a la Sindicatura posen de manifest que els tràmits davant l’Administració són una tasca feixuga i poc flexible. És per això que la Sindicatura insisteix en la necessitat d’adoptar mesures tècniques i organitzatives per agilitzar els procediments; implementar processos més simples i eficients per assegurar una administració àgil i efectiva; i establir canals de comunicació que vetllin per garantir la qualitat de la informació que es dona a la ciutadania i, així, millorar la seva relació amb l’Administració.

Creació de la Comissió de Reparació per a víctimes d’abusos en escoles públiques

En el marc del Grup de Treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència, l’any 2023 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha creat la Comissió de Reparació per a víctimes d’abusos en escoles públiques, a partir del posicionament de la institució sobre les denúncies d’abusos sexuals i vexacions a l’Escola Barcelona per part d’un educador al llarg de 20 anys. Els objectius de la Comissió de Reparació són:

Escolta activa
Proporcionar un espai institucional que permeti identificar mecanismes de reparació del dany adients.
Acte de reparació
Impulsar la celebració d’un acte de reparació amb les institucions responsables, que serveixi per reconèixer el dany i assumir responsabilitats.
Millora de la prevenció
Nodrir una reflexió sobre com millorar la prevenció d’aquests tipus de fets.

La Comissió està formada per professionals expertes en violències que participen en l’acompanyament i escolta a les persones que volen participar en el procés. En formen part l’Olga Casado, metgessa de família i membre del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT); la Mireia Forner, psicòloga clínica de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau; i la Carla Vall, advocada penalista i criminòloga. Entre altres, assessoren la Comissió de Reparació la Vicky Bernadet, de la Fundació Vicky Bernadet, i la Margarida Troguet, presidenta de la Comissió Especial de l’Aula del Teatre de Lleida.

Una Sindicatura al costat de la ciutadania

La ciutat és la seva gent, les seves persones, el seu teixit social. Per aquesta raó, un dels nous propòsits que persegueix la Sindicatura és que la institució estigui present en els setanta-tres barris i els deu districtes que conformen Barcelona. La Sindicatura de Greuges ha de ser un territori i no només una ubicació física. Per aquest motiu, l’any 2022 van implementar-se tres projectes que permeten més proximitat amb la ciutadania:

La Sindicatura, a peu de carrerLa millor manera de descobrir què passa a Barcelona és caminant-hi de la mà de les persones que més saben de cada racó de la ciutat: el veïnat. En aquest projecte, l’equip de la Sindicatura dedica tot un dia a conèixer, a peu de carrer, les principals problemàtiques i neguits de cadascun dels 73 barris de la ciutat.
La Sindicatura, a prop teuEl diàleg amb la ciutadania fa que les solucions proposades siguin més efectives i responguin millor a les necessitats i experiències de les persones. Cada mes, l’equip de la Sindicatura conversa amb el veïnat de la ciutat sobre allò que els preocupa.
Sindicatura itinerantLa Sindicatura no és una ubicació estàtica, sinó que està present al territori. És una institució en moviment que, de manera periòdica, es trasllada a un equipament de proximitat, amb l’objectiu de recollir les queixes de la ciutadania, sense necessitat que aquesta es desplaci a la nostra seu.

Com intervé la Sindicatura i quin impacte té?

Actualment, la Sindicatura intervé de formes molt diverses, mostrant una major proactivitat en conèixer i resoldre els problemes de la ciutadania. Hem passat de ser una bústia de queixa a ser una institució que té una àmplia presència en el territori i una major proximitat amb els veïns i veïnes de Barcelona.

Una de les accions destacades de l’any 2023 és l’anàlisi de la Sindicatura de Greuges de Barcelona de l’impacte que té la nostra intervenció en la resolució de problemes i la defensa dels drets de la proximitat. Podeu consultar aquí l’abans i el després de casos concrets en què la Sindicatura ha intervingut i veure a continuació quins tipus d’impacte tenim.

Les dades de l’any 2023

Al llarg de l’any 2023, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 1.201 intervencionsDel total, 583 han estat queixes, 10 actuacions d’ofici i 608 assessoraments tècnics i jurídics. Aquestes intervencions s’han convertit, entre altres, en 596 resolucions de la Sindicatura dirigides a l’Ajuntament de Barcelona.

En aquest nou projecte de Sindicatura de Greuges de Barcelona 2021-2026, una de les primeres mesures preses va ser establir un nou mètode per analitzar les seves intervencions: desglossar les seves resolucions en funció dels drets afectats. Concretament, la Sindicatura ha establert quatre àmbits d’actuació i un eix interseccional.

Anàlisi de les resolucions de la Sindicatura de l’any 2023

Durant l’any 2023, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emès un total de 596 resolucions, classificades de la següent manera segons l’àmbit i els drets afectats.

Concretament, els sis drets afectats més recurrents en les 596 resolucions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona al llarg de l’any 2023 han estat el dret a la bona administració, el dret al medi ambient, el dret al descans, el dret a l’habitatge, el dret a la mobilitat i el dret als serveis de protecció social.

Un altre tractament que la Sindicatura vincula a aquestes 596 resolucions és l’òrgan a qui s’adrecen: d’una banda, els districtes, i d’altra banda, les àrees de govern.

Els dos informes monogràfics de l’any 2023

El 2023 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat dos informes monogràfics, que permeten elaborar posicionaments respecte de diferents temàtiques que afecten la ciutadania, i fer propostes de millora a l’Ajuntament:

Adultocentrisme i polítiques públiques localsL’informe vol posar en relleu que la subestimació de les capacitats del jovent i la seva manca de poder polític és l’origen de l’actual situació social en què ens trobem, marcada per la desafecció d’aquest grup poblacional envers la participació política i les institucions públiques. L’estudi destaca la necessitat d’incorporar la perspectiva juvenil a les polítiques públiques i aporta onze propostes per dur-ho a terme.
Atenció a les famílies de persones empresonadesL’anàlisi de les problemàtiques que pateixen aquestes famílies deixa palesa una primera conclusió: s’han invisibilitzat les necessitats dels nuclis familiars de les persones empresonades. L’informe apunta a solucions en dues direccions: diverses recomanacions a les administracions competents, i la proposta de creació del primer Punt d’Assessorament, Derivació i Acompanyament (PADA) a Barcelona.  

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona qüestiona a l’Ajuntament la idoneïtat d’acollir la Fira del Joc, Casinos i Apostes el gener de 2025

Fira Joc Casinos i Apostes

La defensoria actua d’ofici i mostra la seva preocupació per la possible discrepància entre les línies estratègiques de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de salut i la decisió d’acollir una fira internacional sobre el joc, els casinos i les apostes.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tingut coneixement de la previsió d’acollida de la Fira del Joc, Casinos i Apostes del 20 al 22 de gener de 2025 (anomenada ICE and iGB Affiliate 2025) al recinte Fira de Barcelona Gran Via. De fet, a la pàgina web de Barcelona Convention Bureau ja consta informació sobre la celebració d’aquest esdeveniment.

La Sindicatura ha actuat d’ofici davant la seva preocupació per la possible discrepància entre les línies estratègiques de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de salut i la decisió d’acollir una fira internacional sobre el joc, els casinos i les apostes. Aquesta intervenció d’ofici de la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat dirigida a demanar informació a dos òrgans de l’Ajuntament: la 4a Tinència d’Alcaldia (Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme) i la Regidoria de Salut.

Pel que fa al primer, la defensoria ha preguntat quin ha estat l’òrgan impulsor de la candidatura de Barcelona per acollir aquest esdeveniment; la idoneïtat de la decisió municipal; els costos i els beneficis previstos, o la durada del compromís de Barcelona amb aquesta fira. Respecte de la Regidoria de Salut, la Sindicatura ha demanat quin rol ha tingut en la presa de decisions per aquest esdeveniment a la ciutat de Barcelona, així com quines accions estan previstes en relació amb la Fira del Joc, Casinos i Apostes programada el gener del 2025.

En els darrers 12 anys, el principal esdeveniment mundial de la indústria del joc i les apostes s’havia produït a Londres. Segons la informació publicada a la pàgina web de l’iGB Affiliate, la decisió de portar a Barcelona aquest esdeveniment internacional és el resultat d’un procediment competitiu entre quatre ciutats, en què ha resultat guanyadora la candidatura barcelonina.

Les accions de l’Ajuntament per abordar el joc

L’any 2019 l’Agència de Salut Pública de Barcelona va elaborar l’informe Recomanacions per abordar el joc patològic a la ciutat de Barcelona, que ja alertava de les conseqüències per la salut que podia generar el trastorn del joc i proposava recomanacions. Entre altres, manifesta la necessitat de limitar i reduir la publicitat dels jocs d’apostes, de les cases d’apostes físiques i dels espais virtuals de joc d’apostes en línia, així com promoure canvis en la legislació per reduir la publicitat en l’espai públic i altres ubicacions, com el transport públic o els mitjans de comunicació.

Una altra referència de l’Ajuntament de Barcelona és el Pla per a la prevenció de l’addicció al Joc 2019-2023: mesura de govern, que exposa que, davant de les evidències dels impactes del joc en la salut de la població i especialment en la salut mental, Barcelona vol ser una ciutat referent en la prevenció del joc patològic. Se suggereixen una sèrie d’objectius:

  • Treballar pel decreixement de les cases d’apostes, bingos i casinos.
  • Ampliar les mesures de prohibició, publicitat i patrocini dels negocis de joc.
  • Construir programes de prevenció.
  • Avançar en el coneixement de l’impacte en la salut
  • Sensibilitzar la població sobre els impactes en la salut del joc problemàtic.

En aquesta línia, també cal citar el Pla d’Acció sobre Drogues i Addiccions de Barcelona 2021-2024, que defineix diverses accions vinculades al joc: limitar i ordenar els establiments de joc on es realitzen apostes a la ciutat, prevenir l’ús problemàtic del joc d’apostes i els videojocs, o elaborar una campanya de sensibilització específica per dotar d’eines a la població per a la prevenció dels danys associats al joc d’apostes, entre altres.

En últim lloc, dos documents més que treballen en la lluita contra el joc patològic en l’àmbit barceloní: el II Pla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030, que també aborda aspectes que poden afectar o incidir en les addiccions al joc, i el Pla de salut de la Regió Sanitària de Barcelona 2021-2025, que estableix l’objectiu específic de prevenir el consum de drogues i les addiccions vinculades al comportament.

Segons les darreres dades de l’Observatori sobre Drogues i Addiccions Comportamentals de Catalunya (OCDA) referents a addiccions sense substància l’any 2022, el 76% d’inicis de tractament han estat motivats per trastorns vinculats al joc d’apostes, seguit de molt lluny pels videojocs (7%) i el sexe (6%).

“Des de la Sindicatura considerem que la decisió d’acollir aquest esdeveniment no segueix la línia estratègica del consistori de prevenció de l’addicció al joc. Ens preocupa que la nostra ciutat promocioni aquestes pràctiques i sigui amfitriona d’un dels esdeveniments mundials més grans vinculat al joc, els casinos i les apostes. Quan parlem de salut mental, fem nostres les paraules de la Federació Catalana de Drogodependències: les apostes no són un joc”, ha conclòs el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Notícies

La Sindicatura trasllada un expedient a la Bústia Ètica i de Bon Govern, que determina nul de ple dret un acord municipal d’indemnització de 798.000 euros a un club esportiu de la ciutat

Nul de ple dret

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va detectar possibles irregularitats en els diversos acords analitzats, motiu pel qual va actuar d’ofici. Davant la manca de resposta municipal, va traslladar l’expedient a la Bústia Ètica i de Bon Govern.

La defensoria estarà amatent a les actuacions de l’Ajuntament en aquest assumpte i durà a terme el seguiment corresponent, tenint en compte la greu afectació a l’interès general.

Després d’una queixa ciutadana i una actuació d’ofici iniciada per la Sindicatura de Greuges de Barcelona, la Bústia Ètica i de Bon Govern ha resolt que l’acord pres el març del 2000 entre l’Ajuntament i un club esportiu és nul de ple dret (i per tant, també ho són la resta d’acords posteriors vinculats amb aquest), ja que no ha seguit el procediment jurídic establert per aprovar-lo i està signat per un òrgan manifestament incompetent.

Els fets inicien el juny de 1999, quan un club esportiu de Sant Andreu va proposar cedir gratuïtament a l’Ajuntament uns terrenys d’interior d’illa no urbanitzables on no podia exercir la seva pràctica esportiva. A canvi, l’Ajuntament cedia gratuïtament l’ús d’uns patis escolars i condonava l’IBI que el club tenia pendent de pagament.

Aquesta proposta es va acceptar i va finalitzar en un Decret d’Alcaldia del setembre de l’any 1999. Abans d’inscriure aquesta cessió gratuïta en el registre, el març del 2000 va signar-se un altre acord entre el regidor de districte i el club esportiu en el qual es comprometia que aquest club tindria la gestió d’un futur poliesportiu municipal del barri, introduint condicions “ex novo” i sense causa a la cessió gratuïta dels terrenys.

Aquests acords s’han ratificat en diverses ocasions al llarg de dues dècades, fins que l’Ajuntament va iniciar les obres del Poliesportiu municipal del Camp del Ferro, moment en el qual (2017) el club esportiu va reclamar el compliment de l’acord que comprometia la gestió d’aquest equipament esportiu. Davant la impossibilitat legal de complir amb aquell acord, l’Ajuntament va encarregar un informe extern per veure de quina manera es podia indemnitzar al club esportiu.

L’informe detalla que l’ús que el club esportiu havia fet de les pistes escolars cedides gratuïtament per l’Ajuntament durant 20 anys estava valorat en 1.241.000 €. Malgrat això, el maig del 2019 l’Ajuntament va acordar indemnitzar-lo, a més, amb el valor del terreny cedit gratuïtament, que era de 798.000 euros l’any en curs, continuar amb l’ús gratuït de les pistes, i assignar-li l’ús preferent del Camp del Ferro.

Basant-se en la nul·litat de ple dret de l’acord del març de l’any 2000 i els successius, la Bústia Ètica i de Bon Govern ha traslladat diverses recomanacions no vinculants a l’Ajuntament de Barcelona: restaurar la legalitat infringida en relació amb les causes de nul·litat de ple dret detectades, demanar al club el retorn dels diners cobrats indegudament i retirar la resta d’acords presos entre l’Ajuntament i el club esportiu.

“Vam traslladar aquest assumpte a la Bústia Ètica i de Bon Govern després de copsar una desproporció en la compensació global al club esportiu i una manca de resposta municipal quan vam intervenir d’ofici. Compartim plenament el posicionament dut a terme per la Bústia Ètica i de Bon Govern, ja que també vam arribar a les mateixes conclusions en les nostres investigacions”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Per aquest motiu, la Sindicatura de Greuges de Barcelona estarà amatent a les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona en aquest assumpte i durà a terme el seguiment corresponent, tenint en compte la greu afectació a l’interès general.

La queixa ciutadana i la intervenció de la Sindicatura

L’any 2020 una ciutadana, en representació d’un club esportiu del Districte de Sant Andreu, va presentar una queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona perquè considerava que patia un greuge pel tracte favorable que l’Ajuntament estava donant a un altre club del districte, en perjudici de la resta de clubs.

Concretament, denunciava que, des de feia dues dècades, aquest club rebia cessions gratuïtes d’espais municipals per a la pràctica de l’esport (mentre el seu club pagava la taxa corresponent), i gaudia d’un ús preferent del Poliesportiu municipal Camp del Ferro des de la seva posada en marxa, l’any 2020.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va estudiar el contingut de la queixa i va detectar possibles irregularitats administratives en els diversos acords analitzats, motiu pel qual va actuar d’ofici i va demanar un informe a Serveis Jurídics. Davant la manca de resposta municipal, la Sindicatura va traslladar aquest tema a la Bústia Ètica i de Bon Govern. Dos anys després, aquest òrgan ha conclòs que l’acord del març del 2000 és nul de ple dret i, per tant, també ho són la resta d’acords adoptats a conseqüència d’aquest.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a l’Ajuntament prendre accions per reduir el temps d’espera per contraure matrimoni en les dependències municipals

Casament civil

L’Ajuntament comunica que tindrà en compte la consideració de la Sindicatura, però també mostra la complexitat de solucionar el tema per la disponibilitat horària dels càrrecs electes municipals, que són els responsables de dur a terme els casaments civils.

Després d’una queixa ciutadana i la posterior anàlisi de la Sindicatura sobre els casaments civils a Barcelona, la defensoria ha recomanat a l’Ajuntament que prevegi un calendari adient per donar resposta a les demandes de casaments civils en un termini adequat, i que promogui accions per reduir el temps d’espera per contraure matrimoni en les dependències municipals.

La queixa ciutadana

Una ciutadana va dirigir-se a la Sindicatura per exposar les dificultats amb què es trobava per concertar una data pel seu casament civil a l’Ajuntament de Barcelona. Després de dur a terme els tràmits al Registre Civil per obrir un expedient matrimonial, el 30 de gener de 2023 va presentar la documentació a l’OAC amb el següent ordre de preferència per casar-se: Districte d’Horta-Guinardó, Districte de Gràcia i Districte de l’Eixample.

A Horta-Guinardó van comunicar-li que no tenien dates lliures abans que caduqués l’expedient matrimonial que havia tramitat, i que semblava que a Gràcia hi havia cita per l’octubre. La ciutadana va preguntar com havia de procedir per demanar-ho, i l’Ajuntament va respondre que havia d’enviar altra vegada la documentació al Districte de Gràcia. Finalment, va tornar a entregar la documentació a Gràcia, però el 20 d’octubre ja estava ocupat.

Les consideracions de la Sindicatura

El Districte d’Horta-Guinardó ha traslladat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona la complexitat per atendre el nombre de peticions de la ciutadania, ja que només hi ha la possibilitat de concertar quatre casaments al mes per districte.

La Sindicatura ha analitzat en profunditat el calendari de disponibilitat per a concertar casaments civils a Barcelona i ha arribat a una conclusió clara: una baixa disponibilitat que constata que no es pot abastar la demanda de manera adequada.

A tall d’exemple, en una consulta feta el 8 de gener de 2024, la Sindicatura ha copsat el següent: al Districte d’Horta-Guinardó només hi ha disponibles dues dates pel 2024; en el cas de Gràcia hi ha quatre dies, i en el Saló de Cent no hi ha disponibilitat en tot l’any. La situació és gairebé idèntica als deu districtes de la ciutat. Des de l’Ajuntament s’argumenta la complexitat d’aquesta situació, ja que és un tema que parteix de la disponibilitat horària dels càrrecs electes municipals, que són els responsables de dur a terme els casaments civils.

Diligència en les respostes municipals i principi d’interoperabilitat

Per una banda, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol destacar la diligència en la resposta municipal a les peticions de la ciutadana promotora de la queixa: el Districte d’Horta-Guinardó va donar resposta a la petició l’endemà i el Districte de Gràcia va contactar amb ella el mateix dia que va rebre la instància.

D’altra banda, la Sindicatura vol fer incís en el fet que el Districte d’Horta-Guinardó va informar la ciutadana que havia de tornar a enviar de nou tota la documentació al Districte de Gràcia. Cal recordar que les administracions públiques funcionen amb el principi d’interoperabilitat, amb l’objectiu d’intercanviar i compartir informació sense que les persones interessades hagin de presentar repetidament una documentació que ja està en mans de l’administració pública.

Tot i que des del Districte d’Horta-Guinardó es justifica aquest cas com un fet puntual per una situació concreta, la Sindicatura recorda que cal garantir la redirecció de les peticions i la comunicació a les persones sol·licitants, en compliment del principi d’interoperabilitat.

Notícies

La Sindicatura inicia una actuació d’ofici per la modificació de les bases de la convocatòria de subvencions el mateix dia de finalització del termini de presentació de sol·licituds

La defensoria adverteix l’Ajuntament de l’obligació d’ampliar el termini de presentació de sol·licituds quan es modifiquin substancialment les bases reguladores d’una subvenció.

D’altra banda, la Sindicatura també ha proposat un disseny diferenciat pels projectes d’entitats de petit format, que podrien funcionar via concurrència no competitiva o subvenció directa.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que la modificació de la convocatòria de subvencions és encertada, però reclama l’ampliació del termini de presentació de sol·licituds, amb l’objectiu de preservar el principi de seguretat jurídica recollit a l’article 9.3 de la Constitució Espanyola.

El motiu de la intervenció d’ofici de la Sindicatura

En el marc de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, el darrer 25 de gener va aprovar-se una modificació en la convocatòria general de subvencions per a projectes, activitats i serveis de districte i ciutat de l’any 2024 (en l’àmbit d’Esports).

Aquesta modificació va aprovar-se el mateix dia de finalització del termini per presentar les sol·licituds, sense incloure’n cap ampliació. En conseqüència, les persones físiques o jurídiques interessades en aquesta convocatòria en la pràctica no van tenir marge de maniobra per esmenar la seva sol·licitud conforme al nou redactat.

Per aquests motius, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha iniciat una actuació d’ofici per analitzar si aquesta modificació de la convocatòria suposa una afectació en els drets de la ciutadania.

Les consideracions de la Sindicatura

La raó de la modificació és ampliar les possibilitats de presentació de projectes. La redacció inicial només contemplava la possibilitat de presentar un únic projecte per tots els programes de districte, i amb el canvi de redacció s’amplia a poder presentar fins a sis projectes, un per a cadascun dels programes de districte.

La modificació és substancial, ja que és molt diferent poder presentar sis projectes o que només se n’accepti un. La Sindicatura considera que en cap cas es pot qualificar d’una mera rectificació no substancial, o d’un aclariment que ja era deduïble d’una interpretació sistemàtica.

Si bé és cert que l’Ajuntament ha detectat que la convocatòria restringia incorrectament l’àmbit objectiu de la convocatòria i ho ha esmenat, també ho és que caldria haver atorgat un temps addicional per a complementar, esmenar o presentar una nova sol·licitud, d’acord amb l’article 32 de la Llei 39/2015.

Cal destacar que les persones físiques i jurídiques que poden ser sol·licitants es troben des del mes de desembre preparant el disseny i informació relativa als projectes que portaran a terme durant l’any 2024 (o en els casos previstos, l’any escolar 2024-2025). Per tant, és evident que les condicions i requisits de la convocatòria anual determinen d’una manera essencial la seva estratègia de preparació dels projectes i de la corresponent sol·licitud.

Per tot el que s’ha exposat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona no comparteix que l’Ajuntament modifiqui, encara que sigui parcialment, els requisits de la convocatòria, i alhora no atorgui un termini addicional perquè la ciutadania en pugui fer les modificacions que estimi oportunes.

Subvencions municipals a les entitats: la Sindicatura proposa un disseny diferenciat per aquells projectes d’entitats de petit format

Respecte del mateix tema de subvencions, diverses entitats i associacions de petit format s’han dirigit a la Sindicatura de Greuges per manifestar la percepció conjunta d’un empitjorament progressiu en la tramitació de subvencions de la convocatòria general de subvencions per a projectes, activitats i serveis de districte i ciutat.

La Sindicatura ha analitzat el procediment de tramitació de subvencions i considera comprensible que davant l’enorme dotació i cobertura de projectes, l’Ajuntament hagi escollit el sistema amb l’estàndard de control més rigorós. Però des de la defensoria es vol apel·lar a fer una reflexió sobre si aquest esquema és l’idoni per a projectes més modestos que impulsin les entitats de petit format, per als quals seria suficient un procediment de concurrència no competitiva, o fins i tot, de concessió directa.

En aquesta línia, amb un programa diferenciat i més petit, el calendari es veuria afavorit, ja que es podria resoldre abans. D’aquesta manera, seria més realista que les entitats cobressin durant el primer semestre de l’any, i això sí que suposaria un veritable suport financer.

La missió final de les associacions és promoure la transformació social per aconseguir una societat més justa, humana i sostenible. Ho fan mitjançant projectes sense ànim de lucre, basats en la participació democràtica i voluntària de les persones. Això és el que està en risc quan les administracions públiques no són prou eficaces en la seva funció del foment. Les grans entitats estan altament professionalitzades, però les de petit format funcionen amb pocs recursos i ho compensen amb treball en xarxa i creativitat.

Entre les recomanacions fetes a l’Ajuntament, la Sindicatura destaca la següent:

Recomanar als òrgans gestors de l’Ajuntament de Barcelona que valorin una proposta de programa de subvencions diferenciada per als projectes d’entitats de petit format, incloent-hi les possibilitats següents:

  • Procediment de concessió de concurrència no competitiva.
  • Per als projectes d’especial interès públic, i amb els tràmits legals previs oportuns, concessió directa mitjançant decret (amb o sense formalització de conveni).
  • Possibilitat d’incrementar fins al 80% el percentatge de l’ajut.
  • Possibilitat d’establir sistemes de justificació aleatoris o per mostreig.
  • Possibilitat d’incloure projectes pluriennals, com serien, per exemple, els vinculats al calendari escolar.

Notícies

Subvencions municipals a les entitats: la Sindicatura proposa un disseny diferenciat per aquells projectes d’entitats de petit format

Subvencions municipals

La defensoria apel·la a fer una reflexió sobre si els procediments de concurrència no competitiva, o fins i tot  de concessió directa, podrien ser sistemes més idonis en la tramitació de subvencions per a entitats de format petit.

Diverses entitats i associacions de petit format s’han dirigit a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per manifestar la percepció conjunta d’un empitjorament progressiu en la tramitació de subvencions de la convocatòria general de projectes, activitats i serveis de districte i ciutat, que es convoquen anualment a principis d’any.

La Sindicatura ha analitzat el procediment de tramitació de subvencions i considera comprensible que davant l’enorme dotació i cobertura de projectes, l’Ajuntament hagi escollit el sistema amb l’estàndard de control més rigorós. Però des de la defensoria es vol apel·lar a fer una reflexió sobre si aquest esquema és l’idoni per a projectes més modestos que impulsin les entitats de petit format, per als quals seria suficient un procediment de concurrència no competitiva, o fins i tot, de concessió directa.

En aquesta línia, amb un programa diferenciat i més petit, el calendari es veuria afavorit, ja que es podria resoldre abans. D’aquesta manera, seria més realista que les entitats cobressin durant el primer semestre de l’any, i això sí que suposaria un veritable suport financer.

La missió final de les associacions és promoure la transformació social per aconseguir una societat més justa, humana i sostenible. Ho fan mitjançant projectes sense ànim de lucre, basats en la participació democràtica i voluntària de les persones. Això és el que està en risc quan les administracions públiques no són prou eficaces en la seva funció del foment. Les grans entitats estan altament professionalitzades, però els de petit format funcionen amb pocs recursos i ho compensen amb treball en xarxa i creativitat.

La queixa de les entitats

Detalladament, els principals motius de queixa es refereixen a dos assumptes: retard en els pagaments dels imports assignats i una càrrega administrativa excessiva.

La demora en el pagament ocasiona problemes de liquiditat molt seriosos, que sovint provoca que hagin de recórrer a pòlisses de crèdit o préstecs per finançar les activitats. D’altra banda, les entitats manifesten que la càrrega administrativa és tan feixuga, que demanda la contractació d’un perfil laboral adient per dur-la a terme, fet que genera una pèrdua del finançament que hauria d’anar directament dirigit a les activitats subvencionades.

Trets característics de les subvencions

Les subvencions suposen una despesa important del pressupost públic (22,5 M€ la convocatòria 2024). Per la seva condició de cabdals públics, són objecte d’un seguit de garanties que inclouen el seguiment i control de l’execució de la despesa pública. Concretament, la normativa imposa l’obligació a la persona beneficiària de justificar l’activitat subvencionada, el compliment de la finalitat perseguida, i l’aplicació dels fons rebuts.

Característiques de la subvenció:

  • És un lliurament sense contraprestació directa de les persones beneficiàries.
  • És en forma de diners, i no qualsevol altre tipus de format.
  • És voluntària i eventual (la disposició és lliure i no genera dret a reiteració).
  • Està subjecta al compliment d’unes finalitats i objectius determinats.
  • Cal acceptar-la lliurement, però amb subjecció a les condicions fixades.
  • Ha de perseguir el foment d’una activitat d’utilitat pública o d’interès social.
  • No pot respondre a criteris de mera liberalitat, sota sanció de nul·litat de ple dret.

La justificació, element fonamental en la tramitació de subvencions

Quant a la justificació, les entitats expliquen, entre altres, les següents problemàtiques:

  • Esmena de documentació per qüestions formals que no causen confusió, com ara posar el codi de subvenció en tots els fulls, o errors tipogràfics d’una dada que ja consta correctament en una altra secció.
  • Aclariments de justificacions de convocatòries anteriors que ja s’entenien tancades.

Pel que fa a les justificacions de convocatòries anteriors, s’ha de tenir present que la majoria de subvencions atorgades tenen forma de justificació simplificada (la més senzilla que preveu la normativa), aplicada a subvencions d’import inferior a 30.000 euros. A partir de 30.000 euros de subvenció, o si el projecte és de més de 50.000 euros (150.000 euros en la convocatòria del 2024), es requereix informe d’auditoria.

Els motius del retard i el règim de bestreta

L’Ajuntament ha traslladat a la Sindicatura tres raons per les quals va produir-se el retard en el pagament de la convocatòria del 2022 (convocatòria sobre la qual versava la queixa rebuda a la Sindicatura): el retorn a la normalitat procedimental després del període de la Covid-19; les noves bases reguladores de la convocatòria, i una incidència en la Tresoreria General de la Seguretat Social aliena a l’Ajuntament.

Més enllà d’aquestes circumstàncies (entenent que era una situació puntual d’aquella convocatòria), la Llei General de Subvencions i la Normativa General Reguladora de Subvencions Municipals contemplen la possibilitat de cobrar en règim de bestreta. És a dir, una subvenció atorgada per fer un projecte que permeti disposar de l’import abans d’executar-lo. Les entitats han traslladat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que aquesta fórmula no és efectiva, ja que la data de pagament acostuma a ser a finals d’any, situació que suposa que les entitats han d’avançar pràcticament la totalitat del cost dels programes amb recursos propis.

Accions de millora per part de l’Ajuntament

Entre els anys 2021 i 2024, l’Oficina Central de Subvencions està duent a terme diversos plans de millora: el projecte Comunicació clara (més claredat i més accessibilitat de la informació) i la creació d’una nova aplicació que simplifiqui els processos, i que està previst acabar-la el juliol d’enguany.

Entre altres, la nova aplicació informàtica permetrà a l’Ajuntament comunicar als beneficiaris de subvencions el tancament de les justificacions, procediment administratiu que actualment no està definit. La situació actual genera certa inseguretat jurídica a les entitats, ja que desconeixen si l’Ajuntament ha validat la justificació de la subvenció després d’aportar la documentació requerida per fer-ho.

La Sindicatura de Greuges valora favorablement aquest procés de revisió, en què participa personal tècnic municipal i d’entitats, a fi de dur a terme un diagnòstic i conèixer de primera mà les necessitats de les entitats amb relació als tràmits que han de fer per a la tramitació de la subvenció. Cal que posteriorment s’analitzi la viabilitat de les aportacions i propostes, i es transformin en millores concretes incorporades en els procediments de tramitació.

Viabilitat de sistemes alternatius de justificació

Les entitats mostren disconformitat amb el sistema de justificació, especialment en projectes de petita envergadura econòmica. Respecte d’això, es referien a la possibilitat d’establir sistemes de justificació aleatoris o per mostreig.

En la convocatòria general, la majoria de les subvencions han de justificar-se amb el compte justificatiu simplificat. El mostreig només es podria aplicar a la segona fase de revisió de documents probatoris. La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera oportú que es tingui en compte l’opció d’instaurar aquest sistema de mostreig en la segona fase de revisió, a fi de facilitar la tramitació a les entitats de petit format.

Quin suport tècnic reben les entitats?

Entre les opcions que l’Ajuntament dóna a les entitats per rebre suport tècnic destaquen: l’orientació oferta a l’Espai Torre Jussana; sessions informatives; i un suport específic al portal de tràmits durant els tres últims dies.

Tot i això, algunes entitats manifesten una manca d’interlocució directa durant el procés, per aclarir situacions i dubtes que els permetin presentar la documentació més eficaçment. La  Sindicatura de Greuges de Barcelona creu convenient que tots els òrgans gestors disposin d’una eina de comunicació directa (per exemple, una adreça electrònica genèrica) per resoldre dubtes a les entitats sol·licitants. Sembla, però, que la nova aplicació podrà solucionar aquesta situació i aconseguir una interlocució més àgil amb les entitats.

El model de concurrència competitiva i altres opcions

Si bé la convocatòria general de projectes, activitats, i serveis de districte i ciutat és de concurrència competitiva, cal subratllar que no hi ha cap impediment legal per atorgar subvencions mitjançant un altre sistema. De fet, alguns serveis municipals ja han establert convocatòries específiques de concurrència no competitiva.

  • Concurrència competitiva: quan hi ha una comparació de les sol·licituds presentades, a fi d’establir una prelació entre les mateixes d’acord amb els criteris prèviament fixats a les bases.
  • Concurrència no competitiva: no es comparen les sol·licituds, sinó que s’atén a l’ordre d’entrada de les sol·licituds, sempre que compleixin els requisits i les condicions exigides per ser beneficiaris de l’actuació subvencionada fins a esgotar la dotació de la convocatòria.
  • Subvencions directes: corresponen a les subvencions en què s’acrediten raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que impossibiliten promoure concurrència pública, o també si per les característiques del beneficiari o de l’activitat no és possible la concurrència.

La Sindicatura creu que per a determinades activitats d’interès públic de petita magnitud seria interessant que els diversos òrgans gestors, especialment els districtes, poguessin considerar aquests altres procediments de concessió molt més senzills de gestionar, tant per les entitats sol·licitants com pels òrgans impulsors.

Possibilitat d’incrementar fins al 80% l’ajut en algunes convocatòries

La Sindicatura ha comprovat que aquesta fórmula ja es dona en altres programes, com Justícia Global, i té cobertura legal. De fet, la convocatòria general no impedeix atorgar per sobre del 50% de l’import del projecte, i així ho fan alguns òrgans gestors amb alguns projectes degudament justificats per la seva naturalesa i l’interès municipal.

La nova Llei 11/2023:  simplificació administrativa i desburocratització

La nova Llei 11/2023, del 27 de desembre, de foment de l’associacionisme, estableix la necessitat de simplificació administrativa i desburocratització. Entre altres, aquesta llei preveu que la Generalitat impulsarà en el termini de dos anys la creació d’una finestreta única de totes les administracions públiques que actuen a Catalunya i que convoquen subvencions; i també en el termini de dos anys, presentarà un projecte de llei de subvencions que simplifiqui els processos i unifiqui els criteris de publicació, adjudicació, justificació i pagament de les subvencions de les administracions.

La Sindicatura considera essencial oferir un veritable suport financer a les entitats de petit format en línia amb la Llei 11/2023, i això requereix del disseny d’una convocatòria pròpia, o per concessió directa, amb solucions idònies per a les característiques especials de la seva activitat, de manera que es pugui garantir el cobrament efectiu abans de l’execució del projecte, o almenys durant la primera fase d’execució.

El voluntariat, element fonamental del teixit associatiu

També és objecte de queixa el fet que la feina que fan persones voluntàries no es pugui tenir en compte per al càlcul dels costos de projecte. Certament, en el teixit associatiu la participació de voluntariat és molt elevada, i si no fos pel voluntariat, aquestes tasques les hauria d’haver prestat, a canvi d’un preu, una persona física o jurídica, la factura de la qual sí que hauria pogut formar part del cost del projecte. 

La Sindicatura de Greuges de Barcelona vol destacar la feina que fa el voluntariat, per la seva valuosa aportació al conjunt de la societat. El voluntariat social col·labora dins les entitats perquè elles coneixen les causes, són expertes en cohesió social i poden garantir un treball per a la transformació ciutadana.

La Sindicatura, institució observadora

El Consell de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona ha creat un grup de treball específic, que serà dinamitzat pel Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) per explorar propostes de millora sobre les bases de la convocatòria de subvencions de l’Ajuntament.

La Sindicatura hi participarà com a part observadora, i en farà el seguiment oportú perquè les recomanacions d’aquesta resolució es tinguin en consideració.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona presenta al Parlament un dictamen sobre la proposició de llei per erradicar el sensellarisme

Sensellarisme

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha registrat en el Parlament de Catalunya el dictamen que ha elaborat sobre la proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme.

El sensellarisme afecta de manera especial a Barcelona, que concentra gairebé la meitat de les persones sense llar de Catalunya. Tenint en compte l’impacte que té aquest fenomen social a la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha considerat oportú fer diverses aportacions sobre una llei que determinarà de manera significativa les obligacions de l’Ajuntament en aquesta matèria.

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha destacat la rellevància d’aquesta proposició de llei: “Des de la Sindicatura celebrem aquesta iniciativa legislativa davant la necessitat d’aprofundir en una problemàtica sovint invisibilitzada i insuficientment abordada per les administracions competents”.

Entre altres, en aquest dictamen la Sindicatura demana un rol més rellevant de les persones en situació de sensellarisme en l’elaboració de l’articulat de la llei; garantir la mirada interseccional en l’abordatge del sensellarisme, així com els recursos adaptats a les diferents necessitats; incloure la responsabilitat de les empreses adjudicatàries de contractes de serveis a les persones sense llar; el paper de les entitats en l’acreditació de residència per empadronar sense domicili fix; la prevenció de conductes aporofòbiques del personal de les administracions públiques, o amplificar l’atenció, l’assessorament i l’acompanyament jurídic més enllà dels delictes d’aporofòbia.

La Sindicatura també trasllada la importància de què la llei vagi acompanyada d’una campanya de conscienciació social vers les persones sense llar, alhora que reclama no utilitzar terminologia com beneficiari, concepte assistencialista que allunya el concepte de persones com a subjectes de ple dret.

La Sindicatura, molt implicada en la garantia dels drets de les persones sense llar

La defensoria de la ciutadania barcelonina compta amb expertesa en la garantia dels drets de les persones sense llar, desenvolupada a partir de la supervisió de l’actuació municipal al llarg de dues dècades i del diàleg amb les entitats locals que atenen aquest sector de la població.

En aquesta línia, l’any 2020 va publicar-se una actuació d’ofici sobre El sensellarisme a la ciutat de Barcelona, que dirigeix una sèrie de recomanacions a l’Ajuntament per abordar aquest fenomen social.

El rol de les sindicatures locals en la supervisió del compliment del desplegament de la llei

L’interès legítim de la Sindicatura de Greuges de Barcelona en fer aportacions a la proposició de Llei està directament relacionat amb què l’articulat atribueix diverses funcions a les defensories locals.

La tasca de les sindicatures locals pot ser cabdal en la defensa dels drets de les persones sense llar i, per aquest motiu, la Sindicatura ha fet arribar diverses propostes que contribueixin a dotar-les del rol que entenem que haurien de tenir en aquesta matèria.   

El síndic Bondia ha manifestat que “a partir de la defensa dels drets de la ciutadania que exercim en l’àmbit municipal, és necessari fer arribar la nostra veu per tal que les noves funcions que ens seran atribuïdes tinguin la claredat suficient i siguin concebudes amb l’amplitud necessària”.

Notícies

Informació més accessible per a una democràcia més inclusiva, amb l’ajuda de la IA: l’objectiu d’un nou projecte europeu liderat per la UPF en què participa la Sindicatura

IA

El projecte europeu iDEM, liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), crearà eines d’IA que simplifiquin i facin més comprensibles les informacions per participar en el debat democràtic, dirigides a persones amb dificultats de comunicació o discapacitat intel·lectual. La UPF s’ha aliat amb 10 partners europeus més per dur a terme el projecte, entre ells universitats, institucions, entitats socials i empreses tecnològiques. A Catalunya, s’hi han sumat la Sindicatura de Greuges de Barcelona i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).

Actualment, nombrosos col·lectius socials, com les persones amb problemes de lectoescriptura o amb discapacitat intel·lectual, segueixen excloses dels processos de debat democràtic, perquè els documents sobre els assumptes públics en discussió no s’adapten a les seves necessitats. El projecte europeu iDEM vol contribuir a revertir aquesta situació, amb el disseny de tecnologies i programes de software, que simplifiquin els documents sobre els assumptes públics per adaptar-los a les seves necessitats a partir de tècniques d’IA i de processament del llenguatge natural. El projecte, en el qual participen 10 socis més de diferents països europeus, compta amb el finançament del programa Horizon de la UE, que hi aportarà 3 milions d’euros.

El projecte iDEM, que s’ha iniciat aquest mes de gener i tindrà una durada de tres anys, desenvoluparà tecnologies inclusives dirigides als col·lectius actualment exclosos i marginats dels debats democràtics, amb una doble finalitat. En primer lloc, es dissenyaran eines que els facilitaran la lectura i comprensió de documents públics i, en segon lloc, unes altres per a ajudar-los en la generació dels seus propis missatges i a transmetre els seus punts de vista i opinions. Les eines estaran disponibles inicialment en quatre llengües: català, castellà, italià i anglès.

Sessió de treball interna dels partners del projecte / Font: UPF

Es dissenyaran tecnologies inclusives basades en les necessitats dels usuaris

iDEM parteix d’un enfocament centrat en l’usuari i, abans de desenvolupar les eines d’IA, es duran a terme sessions de treball amb prop de 20 persones de col·lectius actualment exclosos dels processos democràtics. Aquestes sessions contribuiran a detectar quin és l’origen de les dificultats de comprensió de les informacions sobre assumptes públics. A partir d’aquest diagnòstic, el projecte contribuirà a la innovació dels espais democràtics, perquè siguin més inclusius, deliberatius i participatius.

Un total d’11 socis europeus, coordinats per la UPF, han unit esforços amb aquesta finalitat, entre ells la Universitat Leeds (el Regne Unit) i d’altres instituts de recerca, així com diverses empreses tecnològiques i entitats socials i institucions. Representants dels diversos partners d’iDEM participen entre aquest dilluns i dimarts, 29 i 30 de gener, en una trobada per a formalitzar la posada en marxa del projecte. A Catalunya, participen al projecte la Sindicatura de Greuges de Barcelona i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. També participen a iDEM d’altres entitats socials de l’Estat espanyol, com l’Organització d’Entitats en favor de les persones amb Discapacitat Intel·lectual de la Comunitat de Madrid (Plena Inclusión Madrid) i la Fundación Cibervoluntarios, o italianas, com Anffas (Associazione Nazionale di Famiglie e Persone con disabilità intellettive e disturbi del neurosviluppo) i Actionaid International Italia ETS. La resta de membres del consorci iDEM són el Nexus Institut Fur Kooperations Managament und Interdisziplinare Forschung GMBH (Alemanya), CFS Consulting Franchise & Sales GMBH (Àustria) i The National Microelectronics Applications Centre LTD (Irlanda).

Un projecte interdisciplinari liderat per investigadors de tecnologies en processament del llenguatge natural i dret i teories de la democràcia

Per part de la UPF, la coordinació d’iDEM anirà a càrrec del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i del de Dret. Al DTIC, l’investigador principal del projecte iDEM és Horacio Saggion, catedràtic d’informàtica i IA, del grup recerca TALN (Natural Language Processing Research Group), qui assegura: “Volem que la nostra tecnologia en l’àrea de Processament de Llenguatge Natural (PLN) sigui d’utilitat per als ciutadans que es troben exclosos dels processos de participació i debat democràtics a causa de la complexitat del llenguatge utilitzat en aquests contextos. A iDEM, aspirem a crear espais de participació democràtica més accessibles per a tots amb una metodologia centrada en l’usuari i amb tècniques actuals d’intel·ligència artificial generativa adaptades amb dades ‘curades’ -verificades- amb la finalitat d’evitar possibles biaixos i prejudicis.”

Al Departament de Dret, el coordinador d’iDEM és Josep Lluís Martí, professor de Filosofia del dret i investigador en teoria de la democràcia i membre del grup de Dret i Filosofia, que explica: “El nucli central de qualsevol procés democràtic és el que es correspon a la deliberació democràtica. No pot haver-hi una democràcia legítima i de qualitat tret que els ciutadans tinguin la capacitat i l’oportunitat de participar en els grans debats públics que són els que acaben conformant les opinions i judicis expressats en les urnes”. “Tradicionalment, s’ha ignorat que no tots els ciutadans disposen de les mateixes capacitats i oportunitats de participar en aquests debats, la qual cosa suposa una violació flagrant del principi democràtic fonamental de la igualtat política. Resulta de gran importància que sapiguem desenvolupar tecnologies que contribueixin a l’enfortiment d’aquest debat públic, i sobretot a incloure en igualtat de condicions a tots els ciutadans, especialment els grups socials que han resultat habitualment exclosos”- afegeix.

Els partners del projecte de Barcelona també destaquen la importància de dissenyar tecnologies per la inclusió social. Marta Villanueva, regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de Barcelona, assegura: “Les institucions públiques hem de garantir la plena inclusió de les persones amb diversitat funcional. Per aconseguir-ho és imprescindible garantir els drets de participació política mitjançant l’accés al debat democràtic i als assumptes públics. No podem permetre que les persones amb dificultats de lectoescriptura o discapacitat intel·lectual quedin excloses. Des de l’Ajuntament, oferirem assessorament per garantir l’accessibilitat dels continguts de processos de la Sindicatura de Greuges en diversos canals. Aquest tipus d’iniciatives són clau per garantir que totes les persones, amb independència de les seves capacitats, gaudeixin plenament dels seus drets de ciutadania”.

David Bondia, síndic de greuges de Barcelona, afegeix: “Pel que fa al nostre àmbit competencial a la ciutat, tenim molt clar que la participació ciutadana en els debats democràtics no pot ser només una retòrica, sinó que ha d’anar acompanyada d’una pràctica molt necessària, real, efectiva i inclusiva. Només podem parlar de participació inclusiva si hi participa tothom, i especialment aquelles persones que no ho acostumen a fer perquè tenen dificultats de comunicació o una discapacitat intel·lectual”.

Segons dades de la Comissió Europea (2020), es calcula que prop de 800.000 persones ciutadanes de 16 Estats membres de la UE no van poder participar en les eleccions al Parlament Europeu de 2019 a causa de barreres com l’accessibilitat limitada dels col·legis electorals o la insuficiència d’informació accessible sobre els candidats i els debats electorals.