La Sindicatura insta l’Ajuntament de Barcelona a revocar l’acord d’amistat i cooperació entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv


13/12/2022

La defensoria també proposa revisar la resta d’Acords d’Agermanament i dels Memorandum of Understanding (MOU) subscrits per l’Ajuntament, amb el propòsit d’identificar altres casos en què les ciutats contraparts no respecten els drets humans.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha analitzat l’acord d’amistat i cooperació entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv, i ha conclòs que aquest agermanament no ha tingut en compte el canvi de circumstàncies que s’ha produït després de la seva celebració, no garanteix el respecte al compromís amb els drets humans, i tampoc impulsa unes relacions internacionals que promoguin la justícia global.

Per aquests motius, la Sindicatura s’ha dirigit a l’Alcaldia de Barcelona per recomanar que es revoqui l’acord d’amistat i cooperació entre les tres ciutats. D’altra banda, i amb l’objectiu de copsar si altres aliances d’aquest caire respecten els drets humans, la defensoria també ha recomanat a l’Ajuntament que revisi exhaustivament la resta dels Acords d’Agermanament i dels Memorandum of Understanding (MOU) subscrits per l’ajuntament barceloní.

Quan va néixer aquest acord i què implica?

La signatura de l’Acord d’Amistat i Cooperació entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv va produir-se l’any 1998, en el marc dels Acords de Pau d’Oslo, amb la finalitat de sumar esforços en la consecució de la pau a aquesta zona del Pròxim Orient. Va ser signat directament per l’alcalde de Barcelona.

En aquest acord entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv va pactar-se l’intercanvi d’experiències i coneixements sobre la gestió municipal, el desenvolupament d’iniciatives culturals, la col·laboració social i els projectes de cooperació per millorar les condicions de vida de la població de Gaza. 

Les dificultats del procés de pau al Pròxim Orient, i concretament en el conflicte entre Palestina i Israel, han provocat que aquestes accions no s’hagin pogut dur a terme. No obstant això, Barcelona manté relacions amb les dues ciutats per separat. 

Quina és la naturalesa jurídica d’aquest acord?

Es tracta d’un acord internacional no normatiu que, segons la Sindicatura, revesteix la forma de conveni interadministratiu d’àmbit transnacional fruit d’un projecte de cooperació emprès de forma mancomunada per una sèrie de ciutats.

Cal destacar que de les seves clàusules no se’n deriven obligacions o responsabilitats jurídiques ni econòmiques directes a complir per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Es pot revocar aquest acord?

Va ser en els Acords d’Oslo del 1998 quan va produir-se l’agermanament entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv. Aquests acords pretenien assolir una pau justa, duradora i integral en aquests territoris del Pròxim Orient.  La incapacitat per posar fi a l’ocupació israeliana del territori palestí i aconseguir un autogovern palestí real ha impulsat la violència, la inestabilitat i les violacions generalitzades del dret internacional humanitari i del dret internacional dels drets humans.

La Sindicatura considera que, després de vint-i-quatre anys, és evident que aquests acords no han funcionat. El mateix Ajuntament admet a la seva pàgina web que el foment de la col·laboració entre les societats de totes tres ciutats, per raons derivades del conflicte, mai s’ha pogut dur a terme. És evident que el context en què va fer-se l’agermanament ha variat de forma notòria respecte de la situació actual i dels darrers anys.

Les circumstàncies vigents han canviat radicalment en comparació amb les obligacions assumides en aquell moment, fet pel qual la Sindicatura defensa que qualsevol de les parts podria invocar la caducitat de l’acord.

La Sindicatura creu que s’ha de buscar l’equilibri entre el principi general de vinculació i la possibilitat excepcional d’admetre la reversibilitat d’un acord sota determinades condicions, com les que està denunciant aquesta institució.

L’apartheid contra el poble palestí

Moltes de les mesures que pateix diàriament el poble palestí (a Israel, Cisjordània i Gaza), a més de tenir conseqüències en l’economia, la salut, l’educació, l’habitatge i el nivell de vida de la societat, configuren un crim: el d’apartheid. Aquest crim de lesa humanitat se suma a l’ocupació i al colonialisme que pateix des de fa dècades la població palestina.

El manteniment de vincles amb autoritats municipals o estatals israelianes que legitimen la prolongació de l’ocupació i el colonialisme a Palestina comporta una complicitat en la configuració d’un crim d’apartheid.

En aquesta línia, el darrer informe d’Amnistia Internacional sobre l’apartheid contra el poble palestí recomana als actors no estatals, entre altres: garantir que els drets humans són el centre d’actuació en tots els acords bilaterals i multilaterals amb les autoritats israelianes, fet que inclou exercir la diligència deguda per a assegurar-se que no contribueixen a mantenir el sistema d’apartheid.

Conseqüentment, la Sindicatura creu que els diversos nivells governamentals (municipal, autonòmic, estatal i internacional) s’han de situar clarament contra l’apartheid i denunciar l’existència d’un sistema que discrimina la població i la separa per ètnies, creant persones de primera i segona categoria.

Posicionaments municipals i autonòmics

L’origen de l’actuació de la Sindicatura de Greuges de  Barcelona és una queixa ciutadana en defensa d’un assumpte d’interès públic: garantir el respecte i l’efectivitat del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari, i que s’apliquin les conseqüències que se’n derivin en cas d’incompliments. Assumpte d’interès públic que també ha estat tractat per l’Ajuntament de Barcelona i pel Parlament de Catalunya.

L’any 2017 la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, i Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a evitar que l’Ajuntament de Barcelona tingués qualsevol mena de complicitat amb l’ocupació, la violació dels drets humans i l’espoli dels recursos palestins, i va instar l’Ajuntament a què desmantelli l’acord triangular Barcelona, Gaza i Tel-Aviv.

El Parlament de Catalunya, mitjançant la resolució 399/XIV de 16 de juny de 2022,va reconèixer públicament que el sistema que aplica Israel als Territoris ocupats és contrari al dret internacional i que, d’acord amb l’article 7.2.h de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, es pot considerar un crim d’apartheid.